MIKE - lexicmariner.info

Bastaria que ens situéssim en altra estrella per a veure canviar totes les relacions recíproques de
lluminositat, ja que variarien les distàncies entre el nostre punt d’observació i les fonts observades.
Per a conèixer la quantitat d’energia emesa per una estrella, els astrònoms utilitzen la magnitud absoluta,
que pot calcular-se coneixent les característiques físiques de l’estrella.
Coneguda la magnitud aparent i l’absoluta, els astrònoms poden també determinar amb bona aproximació
la distància d’una estrella des de la Terra.
magnitud B-V
Un valor utilitzat per a descriure el color d'una estrella.
Les calentes estrelles blaves té valors de -5 a 0 i les fredes estrelles vermelles van de 0 a uns 2.0.
magnitud d’un eclipsi
Valor màxim de la fracció eclipsada del diàmetre del Sol o de la Lluna quan es produeix un eclipsi d’un
d’aquests astres.
magnitud d'un eclipsi de Lluna
Fracció del diàmetre lunar enfosquint per l'ombra de la Terra, en el màxim de l'eclipsi lunar.
magnitud d'un eclipsi de Sol
Fracció del diàmetre solar ocultat per la Lluna, en el màxim de l'eclipsi del Sol.
magnitud de les forces
En un moll bé situat, les forces més grans provenen del vent i els corrents i dissenyar un sistema d'amarra
capaç de resistir aquestes forces en les seves expressions extremes podria crear problemes tant en la
grandària com en el cost de l'equip, és per tant una pràctica normal establir criteris arbitraris de vents i
corrents i després dissenyar el sistema d'amarra, a fi que concordi amb aquests criteris.
Els criteris utilitzats normalment són:
• Vent de 60 nusos, més un corrent pel través de 0,75 nusos.
• Vent de 60 nusos, més un corrent des de proa o popa de 3 nusos.
Les forces del vent i dels corrents són proporcionals al quadrat de la velocitat del vent o del corrent, per
tant la força produïda per un vent de 60 nusos és quatre vegades aquella ocasionada per un vent de 30
nusos i la força exercida per un corrent de 3 nusos és nou vegades la exercida per un corrent de 1 nus.
La velocitat del vent augmenta amb l'altura sobre el nivell del mar.
Per exemple, un vent de 60 nusos a 10 metres, serà de més de 75 nusos a 30 metres i de solo 30 nusos a
2 metres (just sobre l'altura d'un home).
Perquè es pugui comparar la informació de diferents llocs, és usual corregir totes les lectures dels
anemòmetres a una altura equivalent de 10 metres.
A causa de les característiques de força/velocitat i de velocitat/altura del comportament del vent, el
francbord és un factor molt important i en ocasions fins i tot vital per a una amarra segura.
En el cas dels corrents, les forces es tornen significatives quan el clar sota la quilla és petit en relació amb
el calat.
En aquest cas i quan el corrent és pel través, la nau comença a actuar com una obstrucció important per a
un corrent que té dues alternatives; primer escapar al voltant de la proa i de la popa o segon accelerar-se
sota la quilla.
Existeix un efecte similar però menys pronunciat amb els corrents alineats als eixos de proa i popa de la
nau.
Un moll bé dissenyat està situat d'acord al caminar del corrent, és a dir, que ella està definitiva o
pràcticament en sentit longitudinal al moll.
Una nau es mou verticalment al costat d'un moll, tant amb la marea com a causa de les operacions de
càrrega.
Tal vegada sigui obvi esmentar que al pujar la nau, la tensió en les espies augmenta i, al revés, si l'altura
sobre el lloc d'atracament disminueix, les espies queden soltes i és probable que la nau s'allunyi de la
posició correcta.
L'única solució fiable per a això és ell ajustament regular de les espies mentre la nau estigui atracada a un
moll.
Les forces causades per les naus que passen al costat del vaixell, les ones o les marejols, són complexes i
de variació contínua però en la majoria dels molls no causaran problemes per a una nau que estigui usant
el seu equip adequadament.
En els llocs que aquestes forces són inusitadament grans, els operadors dels molls han de prendre alguna
mesura per a complementar el sistema de la nau.