MIKE - lexicmariner.info

Per mitjà de la maça se li va embullant al cap una piola o meollar, de manera que quedin les seves voltes
molt juntes i tirants.
maçada
Cop donat amb una maça.
maçam
Conjunt de masos.
maçola
Mena de maça, que té un queixal en la T, per a què hi pugui entrar una corda que es vol folrar, en el
mànec se situa un cabdell de cordill que va enredoltant la corda a folrar.
maçola de calafat
Maça que usen els calafats.
Es molt gruixuda i té el mànec curt.
Serveix per a picar els ferros usats en el calafatament d'embarcacions.
macaisa
Arbre de Filipines, la fusta lleugera del qual serveix per a construcció d’embarcacions menors.
macareu
Trencant de front abrupte que es desplaça ràpidament cap a un estuari.
El macareu es pot produir en la desembocadura dels rios poc profunds quan l'amplitud de marea en la
desembocadura és suficientment important.
També pot produir-se en un riu quan un tsunami penetra aigües costaneres poc profundes i es propaga
cap al riu.
macareu
En física i oceanografia, el macareu o ona de marea és un fenomen que esdevé durant les marees més
vives, que consisteix en una ona única que remunta rius, ries i estuaris.
Tant la seva velocitat com el soroll que produeixen són similars als de les ones a les platges.
El macareu és una ona de xoc originada per la marea muntant.
Com succeeix en totes les ones de xoc, és a causa d'un fenomen no lineal: la dependència de la velocitat
de les ones amb les seves velocitats.
La velocitat d'una ona en aigua poc profunda és on és l'acceleració de gravetat i és la profunditat de
l'aigua.
La velocitat de les crestes d'una ona en l'aigua és major que la velocitat de les valls.
Si la diferència de velocitats i el temps de propagació són suficients, les crestes aconsegueixen les valls
següents i el pendent de l'aigua entre els dos augmenta fins a arribar a ser negatiu: l'ona s'enrotlla i trenca,
com en el cas de les ones del mar a les platges.
Quan el nivell del mar munta més enllà que el nivell del riu o de l'estuari, l'aigua penetra en aquest.
Si la pujada de les aigües és suficientment ràpida, es crea una ona que puja riu amunt.
Davant del macareu (terra endins) l'aigua està en repòs.
Darrere, el nivell és més alt i entre els dos hi ha un "mur" d'aigua.
Si el pendent del mur és massa gran el "mur" d'aigua trenca com les ones a les platges, amb soroll i
agitació.
Però al contrari de les ones de les platges, el macareu continua avançant, ja que està alimentat
energèticament per la diferència del nivell de l'aigua de cada costat.
El macareu perd energia quan l'ona trenca.
En les vores del riu o de l'estuari, on la profunditat i velocitat són menors, l'ona del macareu trenca en
permanència.
Això fa que l'amplitud disminueixi amb la distància.
Malgrat aquesta disminució, el macareu pot penetrar desenes de quilòmetres cap a l'interior.
Els surfistes aprofiten el macareu per lliscar-ne sobre distàncies enormes comparades a les quals es
poden obtenir a les platges.
L'inconvenient és que, si deixen passar l'ona, la propera serà 12 hores més tard, en les millors condicions
de marea.
El macareu és perillós per a les embarcacions fluvials que no estan concebudes per suportar ones.