MIKE - lexicmariner.info

mànega
Aiguat molt fort; pluja intensíssima (or., occ.).
mànega
A més de la seva accepció corrent, són els tubs metàl·lics de diàmetre considerable que serveixen per a
donar entrada a l'aire cap a l'interior del vaixell.
mànega
En piragüisme, cadascuna de les dues baixades d’un eslàlom, de les quals només puntua aquella en què
s’ha obtingut el millor resultat.
mànega anemoscòpica
Sinònim d’anemoscopi.
mànega d’aigua
La tromba marina o màniga d'aigua és un embut contenint un intens vòrtex o remolí que ocorre sobre un
cos d'aigua, usualment connectat a un núvol cuculiforme.
Les trombes marines es divideixen en dos tipus: tornàdiques i no tornàdiques.
Com el seu nom clarament ho indica, les primeres són tornats, ja sigui formats sobre l'aigua o formats en
terra i que van passar després al mitjà aquós, mentre que les segones, si ben similars en aparença, no són
tornats.
Les trombes tornàdiques són justament tornats sobre l'aigua, la formació de la qual depèn de l'existència
del denominat mesocicló, un sistema de baixa pressió en l'escala de 2 a 10 km, que es forma dins d'una
tempesta elèctrica molt severa, organitzada i persistent denominada supercella.
Aquest tipus de trombes són més rares, que els tornados en general es formen en els continents, on la font
de calor superficial i els contrastos de masses d'aire són majors.
Els danys que produeix un tornado són molt severs, que impliquen vents de fins a 512 km/h (F5 en l'escala
Fujita).
Les trombes no tornàdiques no estan associades a la tempesta del tipus supercella i són molt més comuns
que les tornàdiques.
En general es formen sota la base de grans cúmulus o de cumulonimbus i la seva severitat rares vegades
excedeix el tipus F0 en l'escala de Fujita (menys de 116 km/h), encara que representen de qualsevol
manera un risc seriós per a la navegació.
La rotació s'origina des de les capes inferiors del sòl i no depèn de la preexistència d'un mesocicló.
Aquest tipus de trombes marines tenen una dinàmica similar a altres fenòmens molt comuns, els diables
de sorra o simplement remolins de sorra o de terra, sovint observables en platges i deserts, encara que és
més intensa.
Tots dos vòrtex es fan visibles on el vent aixeca partícules del sòl amb relativa facilitat (ja sigui sorra, terra
o aigua) i no podrien advertir-ne per exemple en un bosc o prada.
A més les trombes marines compten amb una carta al seu favor: l'aire és més humit sobre l'aigua i pot
condensar-se en haver-hi un fort descens de la pressió atmosfèrica, la qual cosa ho fa visible amb la forma
de «núvol embut».
Aquesta caiguda de pressió és justament el que succeeix a l'interior del remolí.
mànega d’entrenament
En piragüisme, recorregut que els participants en un eslàlom fan abans d’una prova oficial per entrenar-se i
conèixer les característiques del trajecte.
mànega d’una bomba
Tub d'aspiració d'una bomba.
mànega de construcció
La major amplada d'un vaixell, compresa la gruixària del folre exterior, que es mesura sota el folro exterior
del vaixell, i serveix per al traçat del plànol d’aquest.
mànega de disseny
Sinònim de màniga de traçat.
mànega de flotació
La major amplada d'un vaixell mesurada en un punt qualsevol de la línia de flotació.