MIKE - lexicmariner.info

maniobra restringida
És diu del vaixell que la capacitat de maniobrar esta limitada.
maniobra volant
Conjunt de cordes d’un vaixell emprades per a manejar son aparell o per a fer qualsevol altra maniobra,
tant si aquestes cordes laboren per politges com si no hi laboren.
maniobrabilitat
Qualitat que permet a una embarcació caure a una o altra banda amb rapidesa, posar-se en moviment o
detenir-se ràpidament.
maniobrabilitat
Qualitat d’allò que pot ser fàcilment maniobrable.
maniobrabilitat d’un vaixell
Capacitat que té un vaixell de respondre positivament al timó i la màquina.
maniobrable
Que és fàcil de maniobrar, que por ser maniobrat.
maniobrar
Fer una maniobra.
maniobrar amb independència
Maniobrar separadament algun vaixell sense subjecció a les maniobres generals de l’esquadra o divisió
que pertany.
maniobrar amb vents durs
En aquestes circumstàncies és necessari disminuir la superfície de velamen prenent una o dues faixes de
rissos; si aquestes estan en l'extrem alt de la vela, no hi ha més que recollir la part de vela compresa entre
la faixa que es vol prendre i l’antena i amarrar sobre aquesta les badernes, però si estan en el pujament,
tindrem la cura de recollir-la en forma semblant i amarrar les badernes de tal manera que treballin sobre la
ralinga i no sobre el drap, de la vela: la amura la canviarem al garrutxos de proa de la faixa i l'escota la
deixarem on està; però el garrutxo de popa de la faixa ho durem a besar amb el guardacap del puny,
afirmant-lo fortament.
Les faixes de rissos es prendran primer a una vela i després a una altra, mai les dues alhora, per a prendre
els rissos s'orsa una mica, procurant no perdre el govern del vaixell.
Es comprèn perfectament que quan s'estigui navegant i s’hagin de prendre rissos a les veles, en el primer
cas, serà necessari arriar-les, en el segon, només una quantitat igual a l'altura de la faixa, anant amb
compte en aquest últim cas, d'afirmar l'amarra abans de prendre la faixa de rissos.
Quan es navega amb vents durs, encara que es vagi a cenyir, les escotes aniran com sempre, sobre volta
sense amarrar, i menys caçades que amb bon temps, perquè l’aparell sempre vagi en vent, i el vaixell amb
suficient arrencada, les drisses clares per poder arriar ràpidament l'aparell si fos necessari, tots els pesos
col·locats del centre cap a popa, sense arribar a aquesta extremitat, deixant la proa alterosa, i els tripulants
asseguts a pla.
maniobrar amb vents ratxejats
Hem abans de veure la forma com s’ha de maniobrar, recordar que no hi ha vents constants, tots són
ratxejats, però les variacions poden ser més o menys intenses: nosaltres ens referirem a vents la força
dels quals varia amb relativa intensitat.
Amb aquests vents hem de vigilar atentament les ratxes; aquestes són molt fàcils de distingir pel cabrilleig
de la mar i una taca fosca que ve avançant ràpidament cap a nosaltres, s'aprofitaran les ratxes per a
guanyar sobrevent, però sempre atents a la caiguda de la vela, per la qual governarem, procurant que no
toqui, i d'aquesta manera en les orsades no hi ha el perill que el vaixell es quedi parat.
Si la intensitat del vent és tal que sigui insuficient l'efecte produït per l’orsada per a contrarestar el de les
ratxes, es llescarà l'escota del trinquet, i si això no fos suficient, la de la major, o arriant ambdues si la
intensitat de la ratxa fos tal que exigís aquesta mesura.
Si la mar fos arborada, haurien de tenir-se en compte els efectes de la mateixa, doncs cada ona que xoca
contra l'amura produeix un efecte d'arribada sobre l'embarcació, que haurà de tenir-se molt present per a