DSPC-P 044/02 - Parlament de Catalunya

-
IIIARI DE SESSIONS / P-Núm. 44 / 23 octubre 1985 / SESSI6 PLENARIA Núm. 39.2 1967
-. - - -_ - I
tothom, tota la sanitat catalana, totes les forces polítiques, tota
I’opinió pljblica catalana, al darrera scu i contra I’eenemic exteri-
or, Madrid, s’han quedat en aquest camp absolutament sols, jo
crec, Sillats i bloquejats. Vostks avui estan en pitjors condicions
per tiegociar aqucst terna a Madrid, amb I’administracib
central, que no ho estaven abans, i que no ho haguessin estat
anys enrera. No 6s el cas de I’aspectc fiscal clc l’autonomia, on
som tots d’acord amb la Cumissió Mixta de Valorwions, allí sí
quc estem tots d’acord, scnyor Cullell, per8 en I’aspccte sanita-
ri jo dubto molt que si no hi ha un aclariment, si no hi ha una
depuracib de responsabilitats, si no hi ha un posar sobre la
taula dc veritat i’estat de la qüestió, vostks tinguin, ningh mks
que vostes mateixos, al seu darrera, a l’hora de negociar aquest
immens pastis que han aconseguit fer amb la seva gesti6 a Cata-
lunya i a la sinitat catalana.
El Sr. PRESIDENT : L‘klonorablc Conseller vol tornar a
intervenir ?
El Sr. CONSELLER DE SANITAT I SEGURETAT
SOCIAL : Honorable senyor President, senyores i senyors Di-
putats, Honorable senyor Espasa, voste utilitza avui I’estil de
sempre, I’estil catastrofista. Practicar et catastrofisme és, evi-
dentmen t, una manera antiga de cridar I’atenció dels ciutadans.
Perb, senyor Espasa, i li ho dcmostraré desprks, és una via
sense credibilitat.
Quan un s’expressa d’aquesta manera i desqualifica prActica-
ment totes i cadascuna de les accions d’un govern -vvoste me
n’ha rcqpectat unes quantes, naolt poques, tol i que ha dit que
alguna cosa sí.que la feicm bé-, resulta que tot plegat té un as-
pecte de mmipulaci6, de desqualificacih global, per part de
I ’informador.
Voslk ha exposat, no cal dir-ho, qüestions inolt diverses, ha
anat en una mena de Clr.escendti de temes i d’assumptes en in-
tensitat, ha barrejat especulacions i conjectures, i , de vegades,
ha utilitzat la més pura fantasia informativa en el scu discurs.
Comprenc que vostk té una situació política especia1 i que ha
de repartir a lort i a dret a una banda i a I’altra. Evidentment,
sobretot a nos;lltres, que estem al Govern, també en cerla
manera iil principal partit de l’oposició, que té la responsabilitat
del govern a Madrid.
Senyor Espasa, vostk ha dit moltes coses, per aixo, que no
tenen absolutament cap credibilitat, i s’ha confós en moltes
coses. Jo intentaré fer4 una resposta curta, sintbticn,
contestant-li en alguns ternes. VostB, per cxemple, em parla
dels acords de TanzBnia, qtic s’accepta una transferkncia baixis-
sima, que el senyor Trias Fargas estava capnt lleons i cs va
negar a subscriure un pacte. Vostk, senyor Espasa, t@ una con-
fusid, lotal i absoluta. El senyor Trias Fargas i el senyor Culleil
no tenen absolutament res a veure -i el senyor Cullell mateix
tampoc- amb les negociacions que el President de la Genera-
litat i el President del Govern van tenir a Madrid l’any 83 per
resoldre lii situacih del tema sanitari. All& no es va pdrlar de les
valordcims. A119 no es va signar cap acord de 39.000 milions
de pessetes. Senyor Espasa, vast& ve absolutament despistat i
confon les coses de dalt a baix. (Remor de wsrs.)
Voste diu que destru’im mites, que tirem la tovallola, que ho
fem tot mal fet, que acceptem una tcansferencia baixissima,
quc jo vull mobilitzar tothom darrera meu contra I’enemic de
sempre -jo no tinc cap enemic, scnyor Espasa, enemics polí-
tics; adversaris polítics, per dir-hu així, tots. En el fons, pcrb,
vostk sap (riuikdA..,
tots, és clar, tota mena d’adversaris polí-
tics, perb voste sap, senyor Espasa, que, en el fons, voste i jo,
encara que siguem adversaris polítics, no som piis enemics. Jo
no vull mobilitzar ningú contra ningú. Jo em limito a explicar
els fets, dono la meva interpretacih dels rels, que, evi-
dentment, no deu ser la seva, o que la seva no coincideix amb
la meva. Perb que estic segur, pel que li he dit i per altres coses
que li diré, que realment, senyor Espasa, m’acosto molt més a
la realitat jo que no pas vostk amb totes les seves estimacions, i
em tcino també que manipulacions.
Vostk m’ha acusat una vegada mks, EJonosablc senyor
Espnsa, per exemple, de no haver complert la meva paraula pel
que fa a la convocatoria dels consells de I’ICS i de I’ICASS. No
és cert. S’han presentat els avenqos de pressupost, el que passa
és que els de Comissions Obreres no hi van ser, Dcrnani’ls quc
hi vagin, senyor Espasa, quan se’ls convoqui. A l’bltima
reunió els de Comissions Obreres no hi van anar.
Vostk, entre aitres C QS~S, m’acusa d’uni pkssima polílica de
concerts. La Clinica Salus, una altra desinformació total de
voste, no ha estat mai 2 I3, ha estat 2 A, senyor Espasa. Mai, la
Clinica Salus ha estat catalogada 2 B. Va ser ajudada en virtut
de la cliusula 17 I’any 82, certament. Tots pensavern yuc la Clí-
nica Salus era viable i podia anar endavant. Aviat varn veure
que nosaltres ens haviem equivocat i que els gestors de la Clini-
ca Salus també. La Clínica Salus tenia uns balanps absoluta-
ment impresentables, era una clínica absolutament inviable,
era una clínica que, pels motius que sigui, per una mala politica
economica, pel que sigui, no podia anar endavant. Va ser a
partir ct’aleshores, d’aquesta constatació, senyor Espasa, que
nosaltres varn mac tirant endarrera tota I’ajuda que havíem
prestat a aquesta clínica, i li vim recomanar que, o bk ho
deixés córrer o bé que passés H un nou sistema d’nctivitat.
Voste em parla dels gerents i de la seva poca eficAcia. Jo haig
de tornar 8 defensar els gerents com en tot i dir que, com a
mínim, cinc o sis gerents -no tinc la llista exacta ara- dels
que van ser contractats iniciatment continuen en els seus ckr-
recs, senyor Espasa. El que hi ha a Lleida, el que hi ha a Badalo-
na, el que hi ha a Belivitge -que vostk coneix prou bé-, el
gerent de I’Area de Barcelona, i el senyor Martiner, Larrafiaga,
de Tortosa. S6n cinc, senyor Espasa. I aquests cinc, i potser
algun altre que me n’oblido, continucn igual. I els que se
n’han anat, en general, no Ei dic que no hi hagi hagut alguna ex-
cepció, en general s’han anat perquk han volgut i han trobat si-
tuacions per ells considerades millors, amb retribucions,
suposo, que més convenients encara que les que tenien quan
estaven aquí.
ks clificil, perb és així (riu//p,vI.
M’acusa d’una política clientelar, senyor Espasa. No li recita-
t& la llista dels hospitals que hem ajudat, dels que hem ajudat
més; potser més endavant tindrem ocasit, de parlar-nc. Tots
ells, o la immensa majoria d’ells, o els mhs ajudats, depenen
d’ndministracions que, li asseguro, senyor Espasa, no sbn de
Convergbncia i Unió ni d’Esquerra Republicana de Catalunya.
Pero, en fi, senyor Espasa, jo acabaré pel comenpment de
vostk. Vostk ha parlat de la delimitació cornpetcncial i dels as-
pectes autonomistes, i ha dit que, h$, que si, que vostk hi
estava d’acord, perh que avui no era ei dia de parlar-nc. Potser
no, senyor Espasa, potser avui no era el dia de parlar-ne. Per
quk? Miri, jo li voldria donar diversos exemples, que em fan