DSPC-P 044/02 - Parlament de Catalunya

DIARI DESESSIONS / P-Núm. 44 / 23 octubre 1985 / SESSlÓ PLENARIA Núm. 39.2
damunt del Govern. No s’hi val! No s’hi val, a jugar. Perquh,
nixb, quan vostks ho fan d’una manera frívola, no ens queda
més remei que acceptar-ho i la nostra. esperanqa és que algun
dia la pablacib se n’adoni; evidentment, no podem fer res més,
perb, quan vostks, aixo, ho llencen davant una situació preocupant
de la sanitat, estan creant una inseguretat civil en el si de
la població catalana, i aixb no tenen dret a fer-ho. No tenen
dret a fer-bo.
6s cvident que no es pot fer una reconversió; és evident que
cal una reconducci6; és evident que caldran csforqos i sacrificis.
És evident que jo els reconec que \’únic rnerit de decisió de la
seva politica és anunciar la reconversió, encara que, per a mi,
sigui absolutament equivocat. Aqui, almenys, han demostrat
vostes valentia política. 6s evidcnt que, per donar sortida a
aquesta situació, cal fer tots els esforqos possibles, per part de
tothom, per donar sortida a aqucsta situació. Ara, senyor
Pujol, humiltat, reconeixement d’errors ; >, No cofoisme, no
prepotencia, no carregar els neulers als altres.
Aquest terna ks tan importiint --i ho clic des d’una perspectiva
estrictarment autonomista- que no pot ser que hi hagi sectors
intcrcssats, iimb un cert esperit centralista, que vulguin
posar en dubte la credibilitat del proc6s autonomic dient :
{I Mireu quh passa, quan es gestionen les coses d’aquesta
manera)). 1, per tant, pec autonomisme polític, per sentit de catalanisme,
cal, i convé, també, arreglar aquesta situació.
Senyores i senyors Diputats, jo crec que ara ens trobem
davant una sitiJaci6 en quk un Govern fa allb tan fhcii que pot
fer tot govern, que és criticar tot el que flaira que a la gent li
agrada que es critiqui -per tant, arribar fins i tot a posicions
d’irresposabiiitat : menys pressió fiscal, menys tal, menys
tai -, ks n dir, aquest tipus de plantqjament que, d’una manera
o d’una altra impedeix aquest objectiu, si em permeten, sagrat,
de manteniment de l’estat del benestar en un moment de crisi
econornica, i els que som d’esquerres, i els que creiem sincerament
en la revolucib socialdemocrata a Europa sobre aquest
tema sabem que, en mantenir aquest eslat del benestar, ens hi
juguem molt. (Rinlles i remor dc veux) Bé, els que no tenen ideologia
és normal que riguin, aixb ks normal, vull dir que no
passa res. Aixb ks normal. (Rialles. Aplaudiments ey1 un sector UP
la sala.) ks igual, en canvi, eis d’UniÓ, com sempre, m’han
mirat bk, i, per tant, estic moll content. (Xialks.) Gracies.
El que passa és que aquest era, diguem-ne, el punt d’inficxib,
i, aleshores, és clar, per fer la nova arrencada cap al punt
d’inflcxió, haig de fer un canvi de to, corn vostbs suposaran.
(Rialies.)
Jo diria que mcntenir l’estat del benestar, senyores i senyors
Diputats, és un objectiu dificil, és un objectiu complex, un objectiu
delicat, molt difícil. Nom& homes i dones que shpiguen
dir , senyor
hmet, jo, ahir, vaig donar unes xifres que ningú no m’ha
contradit. Jo, ahir, vaig explicar qu8 gastaven, en el terreny de
la sanitat, els diversos piisos del món civilitzat -no Kenia, ni
Zimbia, ni Sumatra, sinb els paisos europeus i cls Estats
Units- i, realment, el que es veu és que la despesa pública sa-
nithria a Espanya i, per tant, a Catalunya, perque sortim del
mateix lloc, esta molt per sota de la que es veu en tots els
piisos del món -del món proper a nosaltres. Ho torno a dir
avui --i també abans ho ha dit un altre dels qui ha intervingut
en aquest debat : no es pot anunciar en el diari, no 6s possiblc
anunciar al diari que la participació de I’INSALUD -la despesa
mhxima sanitaria del nostre pais en el producte interior brut-
baixa any rere any. Em sembla bé contenir la despesa; em
sembla bk fer sacrificis, perb fer sacrificis a base que I’INSA-
LUD, d’una manera real i, en part, potser, ajudada pels núme-
ros, baixi la seva participacib en les quotes totals de diners de la
Seguretat Social i del producte interior brut, aixb, a mi, 110 em
sembla realment defensable.
Ens acusa el senyor Armet que fem pressupostos reivindica-
tius. Honorable senyor Armet, quk haviem de fer, nosaltres,
i’any 1983? Presentar un pressupost a aquest Parlament, de
93.000 milions, que és allb que el senyor Reventós --Dicector
General, aleshores, d’iNSALUD- ens va dir que ens tocava?
ks aixb, el que havíem de fer? No ho sk. Potser si, perb, evi-
dentment, amb 93.000 milions de pessetes, malament hauria
anat, la sanitat, a Catalunya. Ja va amb prou dificultats i amb
prou defectes.
El que passa ks que, malgrat tot aquest rigor que pregona i
totes aquestes coses que explica -i que consti que jo no poso
aquí en dubte l’honorabilitat, no cal dir-ho, ni tan sols la capa-
citat de gestib del senyor Reventós, que la considero molt de-
vada. No ho dubto, aixb, perb, de tota manera, la gent rigorosa
i seriosa ens va comenqar per oferir 93.000 milions de pessetes,
i s’ha tancat el pressupost del 1983 amb‘més de 40.000 milions
de pessetes més. Senyor Arrnet, havíem de renunciar a aquests
diners, d’entrada? No els haviem de demanar fins a l’cxte-
nuació? No havíem de fer un pressupost, per a la sanitat de Ca-
b-”