DSPC-P 044/02 - Parlament de Catalunya

DIARI DESESSIONS J P-Núm. 44 / 23 octubre i985 / SESSI6 PLENARIANÚm. 39,2 1985
---I
-~--
en termes de PIB : hi ha pdisos que amb un percentatge de la
despesa sanithria en relació amb ei PIB tenen una major efici-
encia que altres que en tenen molt més, i és evident que si ho
comparem amb la situaci6 USA hi hauria sorpreses, i si ho co-
mparem amb les taules de mortalitat també, la qual cosa fa,
diguem-ne, defensar un sistema de salut integrat, un servei na-
cional de la salut que tingui sentit i que estigui perfectament
coordinat i dirigit, és a dir un sistema que, &una forma o d’una
altra, lligui l’oferta amb una demanda sempre creixent per la
mateixa naturalesa del sector. Aixb em sembla que és clar i és
així.
Pressupostos reivindicatius, sí. Voste aqui sí que ha fet un
victimisme : ha dit 93.000 milions de pessetes, que és la parti-
da d’entrada de 198 1. Vosti: podin, evidentment, prqjectar uns
pressupostos --COM molt bé li ha dit el senyor Folchi-, crear
uns prcssupostos raonables, i després, quan venia la negocia-
ció, fer l’eixamplament. Per una ra6 molt senzilla, perquk, de
la mateixa manera que el senyor Bigata, ei mes de novembre,
si li diuen que ha de rebaixar de 3.000 milions de pessetes la
seva inversió en obra pilblica, pot fer-ho --per& deixa
d’iidjudiwr-, vosth, amb la despesa sanitiria, en el moment
que es llanqa a un pressupost, diguem-ne, expansiu, no e1 put
aturar, i, a mks a més, genera unes despeses complernentdries
molt potents. Per tant, ha de ser mil-limetrat, I’esforq que es
faci en aquest sentit. Aixb em sembla que és claríssim. 6s a dir,
qualsevulla actuació marginal -i ho dic en termes
econornics- , per important que sigui, genera una despesa ad-
dicional d’un efecte multiplicador, que no passa en cap altre
sector cle l’Administraci6 phbIica. Aixb 6s un fet, diguem-ne,
peculiar de ¡’Aciministracib.
El tema del percentatge. Miri, senyor Conseller, jo li diré
dues coses molt clares. El dia que vostk feia unes rnanifestaci-
ans a Catalunya dient que (momés podria disposar el color de
la bata dels metges si la Llei de Sanitat anava com anava)),
aquell dia el Govern basc firmava amb el Govern de I’Estat un
acord sobre la Llei D’acord? Ara, es clar, si a les bases de nego-
ciació portes les esmenes, les pessetes, els complements i no sé
quk mks, aleshores, bbviament, un Govern seribs entra a
parlar de cadaxuna de les coses per separat, atenent les coses
corn conv6. Aixb és molt important, eh? Cestil de negociacib
de Catalunya ha de ser un estil de negociació carregant-nos de
raó.
Segon element. Vostbs plantegen bases de reivindicaci6 que
estan en aquest ordre que jo he dit, del 16,5 al 16. Vejam si ens
entenem. No estem parlant d’una cosa distanciada, estern par-
lant d’una cosa que va per aquí. La despesa hislbrica 6s el 16,l.
D’acord? Si es vol fer una balanqa de pagaments que es faci
amb tots els els i uts; tots els treballadors que han vingut de la
immigració, que passen les vacanccs a fOri-1, i quan vagin a la Se-
guretat Social que tarnbk es comptin. Fem una balmqa de paga-
ments, vegem si és favorable, i, evidentment, és un tema addi-
cional perh no significatiu, IIQ significatiu, scnyores i senyors
Diputats. Eh? (Remor. de veus.) Si us plau, és que veig un nervi-
osisme a la zona central que ..., que em preocupa. (Rialles.) A
més, com que tota esta ocupada pels mateixos, vull dir ...
I 3 tema del dbficit, per tant, se situa dins d’una Ibgica. Hi ha
un pacte per amortitzar en deu anys e1 que era el cost real, i per
anar, diguem-ne, amb aquest criteri que em sembla correcte,
anar al cost reallpobladó. Ara, vostti també hauria de saber
” -
que 1’Area sanithria de Madrid dbna assisthcia a nivell 3 a Extremadura,
per exemple -aixb, ho sap vostb, perfectament,
vostk ho sap perfectament que nosalftres tenim un sistema
molt més tancat i que I’AArea de Madrid, precisament pel
centralisme i per la inversió que hi ha hagut a Madrid, dóna
una assistimcia amb un sistema que és obert, molt més ampli
de la mateixa zona de Madrid; per tant, no s’hi val, en absolut,
di guem-ne, a comparar percentatges d’aquesta naturalesa.
Posem l’hrea potencial de beneficiaris.
hs evident que aquí hi ha un fet clar. Si el seu dkficit -que
jo he dit que un 5 o 10°/o pot ajustar-se per la negociacib, pero
no mks-, que vostks han reconegut, i que jo admeto, i aquí
caldria apuntar bestretes de tresoreria, reconeixement de
deutes o, dit popularment, (< pujoles)) que corren i que es descompten
pel mercat financer i que no en sabem l’import, dkficit
pendent amb la hisenda pljblica de Catalunya per part de la
Generalitat, retencions d’ITE, el SO/O, a hospitals públics, quCm
aixo no es pot fer, i que puja tambk desene’s de milions, etcetera
-i, si ha vol, hi entrem, diguem-ne, a fons-, el que aquí
treiem és una conclusió : que sobre aquest dkficit de 28.000
milions de pessetes, a nivell d’aquest estil de govern, aquest
estil compactat, unit, amb plena identificacib, amb un prcsident
que és un president, un conseller que és un conseller, un
equip de govern que 6s un equip de govern, si s’hagués aplicat
ja a ]’Estat espanyol serien 200.000 milions de pessetes. I jo li
dic que amb un equip de Brunets, de Coromines, de Clos
-són els tkcnics que veig per aqui-, de Mas, etcktera, evidentment
que aixb passa. i possiblement, vostk, corn ii Conseller,
amb un equip així i amb un president diferent tampoc
passa.
Tots els tenies que he plantejat, pel que fa referkncia a la planificació.
Si nosaltres tenim un ventall de grans decisions en el
terreny sanitari durant cinc anys, estar amb la permanent indefinici6
i només amb la definici6 política de les opcions 6s un
mal assumpte, Ens traspassen els hospitals i anem dient :
H Aquest I’obrirern una mica, aquest I’estem pactant, el de Vic
I’estem pactant, qui dia passa any empeny ... )) Tres o quatre
anys. Tenim una realitat d’un sector privat amb molt bona fe;
és veritat, I’Oncolbgic sbn senyors i senyores amb molt bona
fe; és evident, de bona fe dés ple, el món, i jo no ho critico en
absolut, Doncs, la Generalitat, evidentment, comenp una
operació que s’involucra sense saber on ens porta. La crítica
sempre de I’operació de I’Onculbgic és la falta de claredat de les
finalitats de la mateixa operacib, que hi ha uns compromisos,
hi ha diners pljblics que han anat a aquest hospital, hi ha compromisos
públics d’aquest Govern que s’han fet en honor a
aquest hospital ... I, desprks, 1’Hospital General de Catalunya
em sembla magnífic, és que no en tinc cap mena de dubte, i
aixb obliga a una reflexió --i que quedi molt clar que jo defenso
el principi que cap infrastructura important del pais es pot
perdre, és evident-, perb el que no es pot fer d’una forma o
d’una altra és fcr plantejaments que donin, de vegades, sortida
a prctcnsions individuals i no significatives, amb independkncia
que hi hagi uns contraparticips, que jo també estic amb ells.
Ara, mmpanya electoral. Quh es tractava, que es tractava de
fer? Campanya electoral, Anem a I’Hospital General, donem
sortida, cartes als senyors, i( si guanya Convergencia, aixb
tirari endavant D; és clar, ks la tbcnica de sempre, evidentment.
I es va dir, i es va dir, i vostk no ho va dir, Conseller, perqub