DSPC-P 044/02 - Parlament de Catalunya

-u _I
DlARI DE SESSIONS / P-Núm. 44 I 23 octubre 1985 / SESSIÚ PLENAIUA Núm. 39.2 1983
-_--
de constituir Vens que I’ha de regir -que al final, directament
o indirectament, I’FXospital Oncolbgic haura de passar al sector
públic-, sinb que necessitem diners per acabar l’equipament,
i per aixb la nostra intenció és Ser una obertura per etapes, i en-
gegar primer aquestes instaHacions ja practicament acabades,
on hi ha uns equipaments de lluita anticancerosa -em refe-
reixo a radiologia- que s6n molt necessaris a Catalunya.
Potser fer-lo funcionar primer corn a hospital de dia i obrir-lo,
a poc a poc, i -ja ho he dit altres vegades també- en un sentit
d’hospital general que bona falta hi fa a la comarca del Baix Llo-
bregat, sempre estretament connectat a i’hospital d’un m& alt
nivell de Bellvitge, Prínceps d’Espanya.
Hospital General de Catalunya. Miri, senyor Armet, aixo és
un altre tema en el qual jo francament no entro ni surto. Jo
conec I’HHospital de Catalunya, jo i’he anat a veure, es una inici-
ativa que a mi m’agradaria molt que pogués tirar endavant, és
un gran hospital, possiblement hi ha hagut alguns errors en el
seu plantejament, és un hospital que és absolutament del
sector pirhlic i que, per tant, a mi, directament ... Perdb, he dit
sector públic i em rectifiquen, és cert, 6s un hospital que és en-
terament del sector privat i, per tant, jo amb I’Hospital Oncolo-
gic no tinc en aquests moments cap obligació. (liialles.) Perdó,
per les meves repetides falles, amb 1’1-lospital General no hi
tinc absolutament cap compromls contret.
Jo he dit moltes vegades, senyor Armet -i ho repeteixo
aqui--, que I’l-lospital General de Catalunya és un gran hospi-
tal i que jo voldria que poguks funcionar, i que si mai ha de fun-
cionar dintre, I’hrea, dintre I’esfera del sistema phblic -que
suposo quc 110, perquk jo el que voldria és que sense cap mena
cl’ajuda poguessin tirar endavant, i ho desitjo de tot cor-, en
tot cas, hauria de substituir d’altrcs llits, perqui: més llits i, es-
pecialment, més llits complexos de tercer nivell clin tre del sis-
tema públic no els necessitem. En tot cas, hauria de ser, ben
entes, una substitucib i no una altra cosa.
Cal rnimcir els centres propis. No hi ha cap dubte, no hi ha
cap dubte, senyor Armet, jo lamento no haver-los mimat més,
no he pogut, íins i tot les inversions de reposició s6n escasses i
de vegades no estem a l’alturii que a mi rn’agradaria estar en re-
lació amb aquests centres pljblics.
A mi, m’ks molt plaent aquí d’agrair una vegada mks ia bona
dedicació que, en general, tots els proi‘essionals sanitaris que
hi presten els seus serveis hi fan, i grhcies a ells, a la seva dedi-
cació, al seu encert, és per aixo que aquests cenlres propis con-
tinuen funcionant globalment bk o molt bé.
Vostl: ens proposa una entesa amb les xarxes d’Administra-
ci6 local. No hi ha cap dubte, ja la tenim, en principi, aquesba
entesa, estem en contacte amb les Diputacions, estem en con-
tacte amb els ajuntaments, en definitiva, tots els hospitals que
pertanyen a 1’Administracih local, o que estan estretament vin-
culats a I’Aciministracib local sbn, en principi, hospitals concer-
tats, i sbn hospitals concertats que estan en bona relació amb
rimaltres i que nosaltres comptem amb ells.
M’ha dit també que aquesta és una administracib sense con-
trol, que calen comptables. Evidentment, comparar la compta-
bilitat de -amb tots cls respectes- amb el
control de la situwi6 sanitdria, per b6 que ho porti el senyor
Dalmau mateix, senyor Armet, és ofendre, és voler caricaturit-
zar el Cos general d’interventors de la Generalitat i de la Segu-
retat Social. No hi ha cap dubte que aquests interventors fan la
-- - ._ ~
seva feina, i la fan -mentre es demostri el contrari, i espero
que no es demostri mai - wja, n’estic segur, amb absoluta ca-
rrecció i, per tant, una cosa 6s una cosa i I’al tra és i’al tra.
EI tancament de I’any 8 1, senyor Armet, ha estat trambs ja a
Madrid; fa mes de mig any que estem demanant converses
amb el Ministeri0 de Trabajo y Seguridad Social -que és qui
porta els comptes, corn vostk sap, de la Seguretat Social- per
procedir a I’examen conjunt dels comptes del tancament de! 82
i del 83 : hi ha dificultats en aquest aspecte, no per la tramesa
de les dades, que ja ho han estat, de trameses, com han estat
trameses a aquest Parlament, sin6 per E’encaix pcls diversos
sistemes comptables, i, aixb --el nostre interventor general ha
tingut repetits contactes o repetides converses amb la gent de
Madrid-, no hi ha dubte que tambk s’arreglari i hi haurh una
entesa que, estic segur que sera perfccte.
Be, aleshores, potser hauríem de parlar un moment del que
vostk ens ha dit a cada moment, abans de parlar de la reconver-
si6 i del final : de la manca de control, de la manca de gestió dc
tota la xarxa pública i privada, dc totes les expectatives quc el
fet de les ordres d’acreditacib i concertació i I’aplicaciÓ durant
un temps de la clhusula 17, de l’articlc 17, va generar en el sec-
tor. Vostb, i moltes altres persones, han dit realment, han criti-
cat profundament la gestió nostra. en aquest sentit : I’kpoca
cl’Elvira Guilera, aixo va ser un desastre, es va estirar mes el
braq que la maniga, es van crear expectatives que, realment,
després no s’han pogut seguir, etcetera, etcetera, etcetera.
Miri, senyor Armet, ja havia sortit altres vegades, perh ara
ho vull recordar. Resulta que de tota la xarxa d’utilització pú-
blica, la xarxa sanitaria catalana en general, els hospitals &alt
nivell gasten un 66% de la despesa, tot i que només represen-
ten el 30”h dels seus llits. Aquests són els hospitals que pa-
teixen el dkficit m& gran i els que provoquen, dc fet, la crisi
econhica del sector -110 li dic res de nou, pesquk abans ho
hem repetit jo mateix i altres interlocutors-, i ks ben cert que
és dificil dur a terme unii política de reducció en aquests grans
centres pel seu gran pes economic, politic, professional, etcetc-
ra. Ara, aquesta cxplicació que s’ha donat en alguns mitjans sa-
nitaris o no sanitaris, que la causa de la crisi ecotlbrnica del
sector sanitari 6s fonamentalment I’Ordre d’acreditarnent i
l’Ordre de concerts que quan la senyora Guiicrd era directora
general va fer no té cap mena de raó de ser.
Molts dels hospitals mks afectats estaven per sobre dels
mínims, tots aquests hospitals que generen realment una des-
pesa gran. El pes important, ja ho he dit, es gasta entre un total
de 15 hospitals de Catalunya, 15. Aquests 1 5 hospitals que són
tots del tercer nivell i alguns del nivell 2, b), consumcixen prhc-
ticament ei 75% de la despesa sanithriit hospitaihia. Cap d’a-
quests 15 hospitals, senyor Armet, no va ser arectat pcls
minirns assistencials de l’Ordse, tols n’estaven per sobrc;
l’Ordre, per tant, no va influir en la despesa d’aquests hospi-
tals, hi van influir, segurament, altres coses; tampoc no va
afectar aquests centres el terna de la inversió per canviar de
nivell, perque tots elisja eren d’un nivell molt alt.
Hi ha, en canvi, unes diferhcies brutals dels costos cntrc els
hospitals cl’un mateix niveil, sobretot de nivell més baix, i li
posaré uns exemples, senyor Arrnet. Bn el nivell 1, hi ha un
hospital en quB el tractament mitjh d’un malalt costa 194.937
pessetes, 194.937 pessetes, mentre que en un aiíre hospital del
mateix nivell costa 66.955 pessetes. En el nivell 2-€3, hi ha un