DSPC-P 044/02 - Parlament de Catalunya

DIARI DE SESSIONS / P-Núm. 44 / 23 octubre 1985 / SESSlbPLENARIA Núm. 39.2
~ I . .- _ - - . ~--- - - - I-
que seri així, que em creura- volgut treure, pero hi ha entre
vostk i jo i una determinada persona una mcna de triangle, que
no és precisament un triangle pecaminbs, sin6 que jo diria que
és el Triangle de les Bermudes, que ens obliga que vostk i ,jo
parlem sempre d’alguns ternes determinats.
El tema de I’Oncologic. (Remor de veus.) 12 de febrer de
1984, respasta del Conseller de Sanitat c? una interpeWaci6 del
Diputat que els esta parlant : > 4 s un acord pei
qual ei Consell Executiu, el Departament, es faria cirrec de la
majoria del Consell de Patrons de l’i-lospital Oncolbgic de Catalunya,
de Wospital Oncdbgic- H efectivament, fsl rnhs d’un
mes que vam signa aquest acord, estem en negociacions, hi ha
una comissi6 mixta formada per representants del patronat de
i’ Hospital Oncolbgic i reprcscn tants del nostre Departament,
que tenen molt avanpt un esborrany d’acord que firmarem
per a la constitució d’un consorci, en el qual, tal com diuen els
pactes signats amb les caixes i l’Oncolbgic, senyor Espasa, qui
manxa sera la Generalitat; d’aixo, no en tingui cap dubte. r)
Em pot contestar, senyor Conseller, després d’un any i mig?
Dues coses més, de detall. Voste va parlar ahir dkun reconeixement
dc dkficit comptable --i subratllo aixo de ({comptable~--
de 27.000 milions de pessetes. EI dBficit comptable,
com és prou sabut, és el deficit que hi ha descomptant el que
en l’any de l’exercici s’ha pagat de l’any anterior, perb sense comptar
totes les despeses que es traslladaran a I’any posterior.
Per tant, quan vostk parla de dbficit comptable, i ens parla de
27.000 milions, ens dóna, sí, una xifra, perb no ens aclareix
gaire, per no dir quasi gens, quin és el dkficit real avui de la Generalitat
de Catalunya o, mbs concretament, de 1’Institut
Catalh de laSalut.
Una altra qüestió cle detall, senyor Conseller. Qiran voste
diu repetidament, i ks un dels argumcnts fil-conductor de la
seva argumcntaoib, que el 1981 I’INSALUD va gastar a Catalunya
el 17,1%0 del seu pressupost, jo no sé qu& opinar d’aixb,
pcro resulta que en un llibre que han fet vostks mateixos, que
ha fet la Conselleria i que ja s’ha distribui‘t parcialment, encara
quc no ha arribat it tots els Diputats, de la planificació sanilaria
n Catalunya -sap de quin llibre li estic parlant-, vostes mateixos
reconeixen que la despesa de I’INSALUD de Catalunya
¡’any 81 -taula 313, pkgina 87-, és de 16,4, va ser de 16,4,
no de 17,i --aixb dit per vostes, en un llibre fet pel seu Departament.
Per tant, potser, als números, tots sabem que els
podem fer dir moltes coses, voutk els va fer dir unes coses, i jo
els en faré dir unes altres, No cs preocupi, que tarnhk tinc els
meus números.
I, després, per emmarar també aquesta xifra dels 27.000
milions de dkfici t comptable, jo he pogut mirar l’execució del
pressupost del 85 en el seu primer trimestre, i resulta que en inversions
reals, tant de I’ICS com de I’ICASS, de 8.900 milions
de pessetes per 1’ICS i 1.800 pcr I’ICASS, la qual cosa fa un
total de 10.000 milions, en l’exccució del pressupost del
primer trimestre nu hi ha res, ni disposat, ni gastat ni inlervingut.
h a dir, que quan vostks presenten ahir una llei de suplement
dc crhdit, de 3.400 milions dc pessetes, en tenen aquí
10.000, en els quals, el primer trimestre, no hi ha absolutament
res gastat, i han de, a corre-cuita, passar el raclet per
altres Qepartarncnts. Corn deu ser el forat real si hi ha aquestes
- .-
I963
-l-l_-l-.
no disposades, no gastades, no intervingudes quantitats, i
vostks han de passar el rasclet per altres Departaments?
Jo, senyor Conseller, en la meva intervenció intentar6 de-
mostrar que el Consell Executiu, amb la seva actuacit‘,, ha
aconseguit de destruir dos mites importants, molt importants,
referits als catalans, El mite de I’estalvi i el mite de la bona al-
ministració. En quatre anys i mig, el Consell Executiu ha
passat #una arrogant posició en que prometia d’arreglar-ho tot
i rhpidarncnt a reconkixer explícitament que la gestib de la sani-
tat és molt complexa. Finalment, amb l’anunci l’estiu passat
de la reducció dels 11.000 milions, ara 27.000 milions, de &fi-
cit comptable que s’anuncien, i amb aquest mateix debat,
sembla que ja estigui tirant la tovallola.
El Coiisell Executiu ha com&, al nostre judici, quatre grans
errors. Prirncr : no ha sabut ni ha volgut assegurar-se els recur-
80s financers adequats en les transferencies; ha fomentat i prac-
ticat la incertesa pressuposthria i financera, i I’ha projeclat
sobre tot el scctor sanitari catalh. Segon : ha incrementat irres-
ponsablement la despesa sanithria, sense aconseguir millorar
els serveis. Tercer ha fet una política i una gestii, sanitaria d’u-
parador, amb greus insuficibncies i contradiccions, tant opera-
tives com funcionals. 1 quart : no ha estat capa$ d’impulsar al-
ternatives o estratkgies clares per a millorar la si t uació sanitaria
a Catalunya.
Veiem, &aquests quatre, per mi, qualificats de grans errors
o grans insuficikncies en I’acció politica del Govern i del De-
partament, el primer, es a dir la incertesa pressupostiiria. La
mateixa historia de la transferencia de serveis dc 1’INSALUD
6s ben il-iustrativa, El setembre del 198 I, seguint la politica de
peix al cove, s’accepten uns traspassos de sanitat i una valora-
ci6 provisional dels mateixos baixissima. Per qub? Bisicament
per incompetkncia i desconcixernent del complex mhn que era
i 15s I’assist6ncia saniliria de la Seguretat Social, en general i a
Catalunya. Se’ns ha dit que aquesta valorncib era provisional i
amb una clhusula de revisió. I, en efecte, una primera. revisi6
es va produir en el marc dels pactes Felipe Gonziilez - Jordi
Pujol el novembre clel I983 --o& ens ho va recordar ahir-,
revisi6 en la qual s’acordh rescabalar al Departament de Sanitat
amb 35 .O00 milions, en concepte d’aquelles minusvaloracions
previament acceptades. S6n eis famosos ((acords de Tanzhia
)>, corn se n’ha dit alguna vegada; es a dir, uns acords tan bene-
ficiosos per a Catalunya, tan beneficiosos, que el I’resident de
Convergkncia Democratka de Catalunya i de la Comissió
Mixta de Valoracions alhora, el senyor Trias Fargas, es neg8 a
subscriure’ls, perqui! els considerh escandalosamcn t insufici-
ents. Vull recordar també, amb kmfasi, que el PSUC tambk va
criticar aquells acords en ei seu moment. En el darrer moment
va signar el senyor Cullell mentre el senyor Trias Fargas practi-
cava el safari fotografic a TanzAnia. Que havia passat, quk havia
succe’it? Molt senzill : estavern en vigílies electorals --seria ei
mnrq del 84--, calia engreixar la tresoreria del Consell Execu-
tiu i, per tant, calia acceptar el que fos per tal de disposar de li-
quidesa de cara a les properes eleccions catalanes.
Perb des& del 1983, la incertesa per als propers anys, 84 i
85, continuard. No s’ha buscat ni s’ha arribat a cap parhmetre
objectiu per calcular el cost dels serveis transferits. El Consell
Executiu ha jugat caiculadament a l’ambigiiitat, pensant que
una política de fets consumats, la despesitja realitzada a Catalu-
nya, seria, en filtim extrem, una base fortissima en la negocia-