DSPC-P 044/02 - Parlament de Catalunya

---
DIARI DE SESSIONS J P-Nfirn. 44 I 23 octubre 1985 J SES10 PLENARIA Núm. 39.2
--___
lloc a l’actuació de la Mesa. Per tant, mitja hora a partir de les
quatre i nou minuts, o sigui, a les quatre i trenta-nou minuts.
Se suspkn la sessió.
(Lu sesLib ,re suspen a les quatre de la hwdu i vuit minuts.)
La sessiú es reprkn a tres quarts de sis de la tarda i dos minuts.
Presideix el M. Il. Sr. President dei Purlament, acompanyat dcl tots
els membres de la Mesa, la qual cls assistida per I Oficial Major i eS
Lleirat SK de A!jbnso.
Al h nc del Govern seu el M. H. Sr. President de lar Generalitat,
acomjmyut dels H. Srx Consellers de Governaciri, d Economia i
Finances, de Cultura, de Sanitai i Seguretut Social, dí? Politicu Ter-
riíorical i Ohres Públiques i de Justícia.
El Sr, PRESIDENT : Es reprbn la sessió.
Comengarh aquesta sessió amb la defensa de les resolucions
presentades, que ja han rebut Ics vostres senyories, repartides
pels uixers. L’ordre que s’ha establert a consequkncia dc sor-
teig i de psesentacib, cronologicament, és el següent : primer,
les Propostes de resolució del Partit Socialista Unificat de Cata-
lunya, després les del Partit Socialista de Catalunya, després
les del Grup Popular i, finalment, les de Convergbncia i Unió.
Per tant, en funció d’aixb, m’ks grat de donar la paraula a
1’1-Ionorable Diputat doctor Espasa, per defensar les Propostes
del seu Grup.
El Sr. ESPASA : Senyor President, senyores i senyors Dipu-
tats, senyor Conselier de Sanitat, entre les moltes xifres que
hem donat en aquest debat, vostk, jo mateix, altres oradors,
des d’aquesta’ tribuna, només voldria, en aquests moments,
retenir-ne una de molt significativa, a quh vostb va donar
molta importhncia i que en el meu criteri desmunta bona part
del que després va ser tota la seva defensa dei model sanitari
que ha practicat Convergkncia i Unib.
Vostk ens va recordar que el percentatge de participació de la
despesa sanitaria en el producte interior brut --en ei PIB- era
diferent segons els pdisos : el 6O/o en el cas del Regne Unit; el
9% en el cas de Franga; el 10% en el cas de la República Federal
Alemanya i més del 10% en el cas dels Estats Units. El que
vostk no va dir, i el que feia falta dir, es que el nivell de salut i
ei nivell d’assist&ncia sanitaria d’aquests quatre pa‘isos, e1
millor i el reconegut internacionalment corn a més equitatiu i
de millors resultats sanitaris és l’anglks, el mks barat, 1 ks el
mes barat perqub és una xarxa única, pública, integrada f inte-
gral de serveis sanitaris, no una xarxa dispersa, no ordenada i
no planificada corn vosti? ha fet aquests anys. És a dir que,
aquestes xifres de comparacions internacionals, que eren co-
rrectes, els faltava afegir aixb que ara jo he volgut dir, Al
Regne Unit, a Gran Bretanya, es gasta menys i es té millors ni-
vells de salut precisament perquk funciona un autkntic servei
nacional de salut, un sistema integrat i integral, gratu’it en ei
moment de 1’6s i per a tota la població, i no corn aquí, un siste-
ma multifadtic i, a rnbs a més, descoordinat.
Senyor Conseller, vosth m’ha dit aquest matí que jo havia
estat desqualificant globalment tota la gestib, que jo no trobava
res de bo en el que s’havia fet, i aixb -vostk ho sap- no és
cert. Jo he dit en la meva intervencib que hi havia molts aspec-
les de la gestió tkcnica del Departament en qub no em dolia re-
conkixer quc s’havien fet avenps, en alguns casos prolongació
d’actuacions anteriors, en altres iniciatives noves, i aixb ho he
1989
-
reconegut, i, en canvi, el que crec que vost& tambk hauria, de
reconkixer és que jo no -i voste una mica sí que ho ha fet- he
caigut en la ficil temptaci6 de medicalitzar, u de sanitarityar el
debat politic que corresponia a aquesta Cambra; i jo no he
entrat a parlar de les moltfssimes insuficikncies que encara té el
sistema sanitari a casa nostra i que jo sé, tan be corn VQS~~, que
ni vostk, ni jo, ni qualsevol altra persona hauria arreglat en cinc
anys. Aquest pendent ficii de recordar les seixanta o setanta visites
alhora dels ambulatoris, de recordar les cues, de recordar
els dos minuts, fins i tot el pas dels dos als sis minuts que vostk
i jo valorem com a importants no ha estat entks políticament
per la Cambra; amb aixb vostb també s’ha equivocat, jo no he
anat en absolut per aquest camí, en el qual rn’hauria estat molt
faci1 treure com a mala gestió les insuficiencies d’aquest sistema
heretat, tan feixuc i tan complicat, I aixb no ho he fet,
senyor Conseller, i crec que no s’havia de fer, i crec que el to
s’havia de mantenir en el to politic que he mantingut, dur,
critic, perb en un to politic, sense caure eh cap moment en la
ficil dernagbgia ni en la crítica cl’aspectes criticables, perb que
estan, ara corn ara encara, fora de l’abast de la reforma que des
de I’AdministraciÓ es pot introduir.
Sobre el tema encara de la concertació, voldria dir que jo no
he estat, ni hi estic -i moltes vegades ho he dit des d’aquesta
mateixa tribuna-, en contra de la concertacib; del que he estat
és en contra d’una concertació no ordenada i no planificada, i
aixb també voldria que quedés clar.
Constatar també, finalment, senyor Conseller, que vostk
m’ha replicat -és cert-, perb no m’ha contestat cap de les
preguntes importants i fonamentals d’ordre polític que li he
plantejat en la meva intervenció. No li repetir6 ara, estan en el
Diari de Sessions; les ha pogut sentir tota la Cambra, perb vostk
no ha contestat cap de les preguntes, o de les desviacions, o de
les insuficikncies que jo li he plantejat en forma de pregunta.
(Remor de veus.)
I una iiltima precisió abans d’entrar en el tema de les resolucions
ja, senyor Conseller, senyors del Consell Executiu, se
m’ha dit repetidament, se m’ha dit repetidament, que jo na
havia entks res del dit pacte de Tanxania, que no hi havia tal
pacte, que jo m’equivocava, que parlava d’una altra cosa. Paraules
del senyor Conseller Laporte en resposta a la meva interpel4aci6,
llegeixo literalment, senyores i senyors Diputats,
senyor Conseller d’Economia i Finances; diu el senyor Laporte
: