DSPC-P 044/02 - Parlament de Catalunya

--I_- --
DIARI DE SESSIONS / P-Núm. 44 / 23 octubre 1985 / SESSEb PLENARIA Núm. 39.2 1969
-~ ___--_I--.-
seller, voslk només ha citat un aspecte. d’aqucsta esmena -i
vull creure que ks aquesta exactament, jo no les tinc aquí i, per
tant, cm fio de la seva paraula i de la seva transcripció-, perb
és que vostk no ha dit que després, en tot el conjunt de la Llei,
el Partit Comunista d’hpanya i el Partit Socialista Unificat de
Catalunya han fet moltes esmenes que en el cos de la Llei,
sense entrar ara en el major o menor encert a reduir o a ampliar
la reserva de la Llei pel que és de bases i .ei que no és de bases,
ha fet esmenes en el sentit que els articles es converteixen en
autimtics articles de bases i no articles rcglamentistes, corn ara
és la Llei. Per tant, voste ha fet aquí kmb6 un altre joc de paraules,
una altra tergiversaci6 de la realitat; pero deixem aixo
de banda.
Sobre els gerents -quatre o cinc, no ho se-, potser m’he
equivocat, ho acccpto. Peso, en tot cas, és una rotació importantissima
el fet que la meitat o més de Iri meitat hagin canviat
per la importin& i la relleviineia d’ayuests carrecs. 1 aixri no
treu en res Ic? meva critica i el plantejament dc la qücstió.
Sobre la clínica Salus? Potser sí que m’he equivocat, potser
vaig llcgir-ho mcllamenl i en lloc d’una > era una ({a>>; d’a-
cord. Perb el nucli de la meva substhncia es ei mateix : s’apiica
una politica uns anys, se n’aplica una altra uns altres, i no hi ha
explicació ni del perqub se’n fil una ni del perque se’n Fa una
altra. Aquí jo no crec que hi hagi cap canvi, al contrari, aquesta
resposta tangencial en el tema, i la no-rcsposta a tots els altres
em demostra que jo tenia bastant rnks dc raó en alguns dels ex-
emples, no en tots, no pretenc tenir-la cn tol com vostk
tampoc no ha dit que ki tenia.
Per excmplk, d’aqucst 241 %/o d’augment dc la despesa de ser-
veis generals, no n’ha contestat res, voste. 1 els n6meros són
aqui, i són absolutament demostrables. Aquest augment abso-
lutament disparat de la despesa de I’AdrninistraciÓ general.
Quant al tema dels acords o no acords del Prcsidcnt dei
Govern i de 1’Honorable President de la Generalitat, quan es
fa un discurs breu, necesshriarnent es pot tendir a simplificar i
un pol fins i iot, no diré equivocar-se, perh que la simpliiicaci6
sembli una equivocació. ks un fet --i: vast& milteix, i tinc aquí
les seves paraules de resposta a una interpeElaci6 meva del
juny-juliol d’aquest any mateix sobre transf’erencies de recu s-
sos als serveis socials- on voste parla amb aquests mateixos
termes, no de TanzBnia, evidentment, dels pactes Pujol-
Gonzilez sobre fiscalitat de la Generalitat, és a dir, transferkn-
cies autonbmiques, i sobre INSALUD, Tinc les seves paraules,
senyor Conseller; si ho vol, després ho controlcm.
Que després hagi signat el senyor Cullell o el senyor Gasbli-
ba? D’acord, 15s un error que puc acceptar, perb l’ricord polític,
I’acord polític, senyors del Consell Executiu, el novembre del
83 sobre iinanpment autonbmic i sobre recuperació dels
actius gastats per I’IICS i no pagats sbn --es fa en aquell
temps- 35.000 milions, i són, senyors del Consell Executiu
-dit per personal de la Conselleria-, els 35.000 milions que
es va gastar de massa la Directora General d’hsistkncia Sani&
ria. Aixb dit per personal que crec que té inforrnacib per poder-
ho dir.
1 quant a la referencia que vosth ha fet a la prcshcia o no pre-
skncia de detcrminades centrals s¡ ndlcals als consells de control
i vigilincia de l’ICS, senyor Conseller, no &s un problema de
paraules, no 6s un problema d’assistir o no a una reunib; no és
ilquest el tema, no canvfi de terci, o de ttwlo, com diuen en els
taros. És el tcma que la Llei preveu que s’han de presentar els
pressupostos i que vostk fa tres anys que esta en vigor aquesta
Llei, i cap any ha complert la Llei, amb independkncia de si un
dia s’hi ha presentat o no s’hi ha presentat tal o tal central sindi-
cal. La Llei no i’ha complert perquk no la volen complir, o no
la poden complir; m’agradaria que m’ho diguks.
El Sr. PRESIDENT : L’Honorable Conseller vol tornar a
intervenir?
El Sr. CONSELLER DE SANITAT I SEGURETAT
SOCIAL : Molt Honorable senyor President, senyores i seny-
ors Diputats, Honorable senyor Espasa, des de ]’escó mateix, i
molt breument. Primera, i gairebé bnica qüestió, senyor Espa-
sa. JO no l’he desqualificat a vostb personalment, que consti,
habituo a tenir molta cura it dir-ho. Jo i¡ he dit, en lot cas, que
la seva credibilitat política -ho he dit dues vegades-, no la
seva credibilitat personal ni la seva credibilitat professional, es
la que jo podia posar en dubte; pero res mks. El que ha cornen-
Fani desqualificant globalment una politica ha estat vosth, no
la meva persona, vostk i jo,,, en fi, tenim una amistat que per-
durari malgrat tot, i ja sé que aixo no ho haig de prendre, ni
m’ho he pres, com un atac personal, perb sí que ha estat un
atac greument desqualificador de tota la politica sanitaria del
Consell Executiu i cle la meva particular, perquk jo en sóc ei re-
sponsable, senyor Espasa.
I, a part d’aixo, voste prhcticament no ha parlat del lema
més important, que és del terna del finanqarnent. Voslk no ens
ha explicat res de com ho faria; diu que gastem molt, ho ha dit
moltes vegades, perb les negociacions amb Madrid, les llarges
negociacions quc van portar al pacte del novembre del 83 dels
dos Presidents -que no tk res il veure amb Tanzhnia ni amb el
senyar Gasbliba, ni amb el senyor Culiell, ni en res de tot
aixb-, i les negociacions que hi ha hagut després per aconse-
guir, amb penes i treballs, que de 93.000 milions passessin a
donar-nos-en 135.000 l’nny 83, i el que s’ha aconseguit per a
I’my 84, i aquests 10.000 que vostk diu que ens deuen i que no
ens volen donar, sobre aixo, senyor Espasa, voste no n’ha
parlat i, tal com vaig tenir ocasi6 de dir ahir, jo crec que es el
motiu fonamental, I’eix central del problema de la sanitat a Ca-
tnlunya avui dia.
Molies gricies, senyor President.
El Sr. PRESIDENT : L’I-Ionorable Diputat vol tornar a
interveni c?
El Sr. ESPASA : Sí, senyor President, també molt
breument i des de I’escb, per -i penso que així acabem aquesta
polkmica- contestar aquestes últimes paraules del senyor Ho-
norable Conseller de Sanitat i Seguretat Social. Em fa molta
gracia que em digui que jo no he dit res del finanpinent; ha
cstat potser massa, més d’un terq dei meu discurs, el fet de
qualificar d’error thctic i estrathgic la tactica que han seguit
vostks en lot el tema del finanGament. Dir que no he parlat del
finanCarnent em sembla una mica exagerat; el que potser que
no n’he parlat com vostk li agradaria d’haver-ho sentit, ho
sento, senyor Conseller. 1, d’altra banda, vostb diu : C. i
tampoc ens ha dit res de com ho faria. )) Em sembla que en
aquests moments, el que calia en aquest debat era posar kmfasi
en com eslava la situació de la sanitat catalana i quina era E’al-
ternativa. Jo també I’he dita, i en les propostes de rcsolucih
apareixeran possibles alternatives d’aquestes i, en definitiva,
senyor Conseller, basicament la nostra posició ha estat en crili-