DSPC-P 044/02 - Parlament de Catalunya

~~ I,-I.
~~
BIARí DE SESSIONS I P-Núm. 44 J 23 octubre I985 / SESSI6 PLENARIA N6m. 39.2
--
---
ments quc jo he establert pel que fa a la rendició, la feina, la
tasca que fan els hospitals de Barcelona i els hospitals catalans,
en general, no es pot comparar ii la de Madrid. Jo no demano
timt, amb un lO(% de població, Madrid tk ei 15%, o sigui, un
50% més del que li tocaria. Amb un 15,8 de poblaci6, jo, en tot
cas, si demano alguna casa, demano el 17, no demano ei 22,
demano el 17, i, aleshores, atcndré sense cobrar tots els que
vinguin de fora, senyor Armet, i no li diré qkie em sobraran
diners, perqub no me’n sobraran, perb ens cn sortiríem.
Miri, vostk m’ha parlat del President, que si jo no seria Conseller
... Miri, amb un President diferent, bbviament, jo no
seria Conseller de Saniíat, i no ho seria perquk no ho acceptaria,
A més a mks, li vull dir una altra cosa, voste ha parlat d’una
&ric de gent, de metges, d’eeconornistes del Partit Socialista o
afins ai Partit Socialista, tots ells molt respectables, gent exceldent,
pero jo també li he de dir, senyor Armct, que si jo he
treballat aquests cinc anys i he fet cuses --segurament algunes
d’cquivocades- en el terreny de la sanitat, ha estat perque he
tingut I’cncert o la sort d’estar envoltat de gent tarnbk molt capacitada
: uns metges, altres economistes, uns directors generals,
altres caps de servei.. . De gent vhlida, a Catalunya, n’hi ha
molta. No es pensi que ho hagi fet tot jo sol i amb quatre aprenents
que no siben res de res.
I res mks, vostk ha parlat d’aitres coses, de Vilafranca. Jo li
podria dir que si, que en els nostres primers pians, certament,
hi havia la construccib d’un hospital de nivell 2 a Wlafranca,
com hi havia la construcció d’un hospital de nivell 2 a Reus,
que 6s el meu.poble, com vostb sap, senyor Arrnet. Jo lamento
molt no haver pogut tirar endavant aquests projectes dc fer un
hospital comme iljkut a Vilafranca, que no tindria la disfuncionalitat
quc tk ara I’hospitnl que hi ha, i no haver pogut fer un
hospital a Reus. Pcrb, en fi, les coses son com sbn i en aquest
moment els nostres plantejaments han de ser uns altres, i han
anat variant a partir dei primer moment.
Res més, molles gracies per la seva cordialitat, senyor
Armet.
El Sr, PIESTDENT : L’llonosabie Diputat vol tornar a
intervenir ?
El Sr. ARMET : De quant temps disposo, senyor President ?
Ei Sr. PRESIDENT : Cinc minuts.
El Sr. ARMET : Cinc? Grhcies. Jo, senyor Laporte, jo sabia
que vostk era ffirrnacbleg, perb després que en la seva intervenció
anterior deia : d o estic canventyt que el President de ia
Generalitat em donara el seu suport )>, no sabia que es dedicava
a la metapsíquica, perqui?, &s clar, aqul hi ha un debat obert, i
van passant coses, i, aleshores, poc o molt, és suposar una cosa
que no sé ..., perb estic molt contcnt realment de veure aquesta
identificació tan plena.
En relacib amb eis hospihlsjo voldria dir4 algunes coses. El
que no es pot fer és un ball de nhmcros sense un sentit cornh.
VQS~& diu :