DSPC-P 044/02 - Parlament de Catalunya

-
DlARl DE SESSIONS / P-Núm. 44 / 23 octubre 1985 / SESSI6 PLENARIANh. 39.2 1961
I__g.___
.-.-.I .I- - -__.I --
vats, nosaltres hem fet un ordre de prelació, en la qual a l’ultim
capitol, a l’iíltim capítol, només si no hi ha altra manera O altre
recurs rccorrcm a aquests centres privats, i un altre tema en rc-
lació amb aixb és el que vostk planteja de que és mes car, de
que ks mes barat, de qub és mes oportii, de quines cliniques
funcionen millor. Hi ha de tot, senyor Alay, com a tot arreu.
Nosai tres tenim xifres discrepants, segons quin sigui I’origen,
sobre el cost rnitjli cl’un llit dei sector prbpiament de I’ICS, o
del scctor concertat, encara que sigui dintre la xarxa d’utilitza-
ció piiblicíi. Perquk voste comprendri que moltcs vegades les
comparacions entre centres assistencids s6n molt dificils de
fix, perqui! deph, sobretot, del tipus d’assislkncia que donin,
de la tecnologia que tinguin aqucsts centres i de moltes altres
CDSCS. El que és cert 15s que hi pot haver molta picaresca en
aquest terreny, tant des del punt de vista de la percepció de les
quotes, de les tarifes, dels pressupostos que tenen assignats
corn d’un altrc punt que, amb encert, esmentava el senyor
Alay : el tcma cle Ics estades. Aquest és un tema, senyor Alay,
cn ct qual cstem a sobre. JO li voldria anticipar que nosaltres
hcm més que doblat el nombre d’iinspectors, que té la Segure-
tat Social en assistencia sanitaria --TCS, en aquest cas- per tal
de vigilar tots aquests aspectes.
Aquesta vigilhncia, mks intensiva encara ara que IIQ pas eta
abans, ens dóna resultats positius. Jo li puc esmentar que en
una clínica, fins a cert punt semiprivada de Barcelona, el nivell
d’estades d’aquest any en comparació amb anys anteriors s’ha
redu’it la durada d’estades un 35%, per exemple, i li puc tambk
assegurar que. s’han emprcs una &ric d’accions, doncs, d’inter-
venció, d’investigació, de posar expedients i de posar even-
tualment sancions a clíniques que no estaven a l’altura de les
circumslhncies.
Aixb nu vol dir que aquesta sigui la tbnica general, ni de bon
tros. Vull dir que a tot arreu hi pot tiavcr determinades irregu-
laritiits, per6 -insisteixo- aixb, evidentment, no és la tbnica
general.
La dihlisi. El lractainent de la insuficikncia renal crbnica, ter-
minal, és -ja ho vaig dir- un dels capítols més importants.
Miri, el que jo li puc assegurar en aquest aspecte sbn ducs
coses : primera, que les tarifes dels celi tres de dihlisi estan con-
gelades des que es van efectuar les transf’erkncies, primer
punt, i, segon punt, que nosaltres anem posant unitats de dihli-
si, cada cop més, tant corn podem, als centres propis. Voste em
demana que jo li digui quk és més barat. Se’m fa dificjl de fer-
ho. Hem comptat la dihlisi dels centres propis i realment també
és cara; cl que passa és que és una tkcnica que no podem substi-
tuir m&s que per altres alternatives, per exemple, amb la dialisi
dorniciliBria, que s’ha incrementat durant aquests últims anys,
els dos Últims anys, en una proporcib important, i, sobretot,
amb la prhclica de trasplantaments.
No hi ha dubte, senyor Alay, jo aixi, ho he dit moltes vega-
des --em sembla que ahir tambe m’lii vilig referir-, quc 6s
molt millor, des de tots els punts de vista, un trasplantament
que la dihlisi continuada. En primer lloc, i aixb és la cosa princi-
pal, és millor per ai pacient, que passa de mort a vida, evi-
dentment, perque ser presoners d’una maquina en llargues ses-
sions, tres cops per setmana, ha de ser realment una cosa molt
angoixant. I, en canvi, el malalt trasplantat fa una vida absofu-
tament normal i, també, a mks de t’cr una vida absolutament
nocmal, surt moll més barat a la Seguretat Social i, per tant, a
les arques pihliques, a I’erari phblic.
Un altre tema que ha tocat el senyor Alay és el dels gerents
de les Brees. 131 diu que i’eficricia d’aquests gerents esta per de-
mostrar. Miri, jo crec que no csth per demostrar. Dels gerents
que varn posar n’hhi ha hagut que ho han fer més brillantment,
n’hi ha hagut d’altres que no ho han fet tan brillantment,
alguns han estat substituTts, d’altres se n’han anat, etcelera.
Perb, en conjunt, jo entenc que la figura dcl gerent, no ja
#hospitals, sin6 d’hrea, és absolutament necessaria i impres-
cindible i, a més, aquesta figura s’esti estenent a altres llocs de
I’Estat, corn molt bé sap el senyor Alay. El que han de fer
aquests gerents --i ho fan, senyor Ahy- és seguir unes di-
rectrius generals; el que li puc assegurar és que, que jo sapiga,
no hi ha una descoorclinacib entre els gerents i la Direcció Ge-
neral de l’institut Catal& de la Salut, iot el contrari; hi ha reuni-
ons freqüents, hi ha -no cal dir-ho- circulars, hi ha normes
que són generals. Uns han incidit més cn un terreny, els altres
ho han fet rnks en un altre, per& en conjcnt, jo li puc assegu-
rar, senyor Alay, i li puc demostrar quan vulgui, amb el temps
que vulgui, i parlar-ne amb més detall, particularment o pihli-
mmcnt, que I’eficficia dels gerents al capdavant dels grans hos-
pitals i al capdavant de les arees és remarcable i no hi ha dubte
que cada dia ho serh més.
Ha parlat també cl senyor Alay de les campanyes : la campa-
nya de1 tabac i la campanya de les drogues. Miri, senyor Alay,
jo no s6c tan innocent de creure que una campanya sobre el ta-
baquisme o una campanya sobre les drogues acabi amb el pro-
blema del tabaquisme o amb el problema de les drogues. No es
tracta d’aixb. Les campanyes tenen un objectiu, que és un ob-
jectiu sensibilitzador fonamentalment. I, en aquest sentit, sf
que li puc assegurar que tant l’una corn I’aaltra campanya van
anar seguides d’kxit.
La campanya del tabac va produir, fins i tot, un lleuger des-
cens de les vendes del tabac durant un parell de mesos a Cattalu-
nya. Aixo és cert. EI que passa és que després les vendes es van
recuperar --no les segueixo ara en aquest moment- i, bé, no
cal que li digui que nosaltres tenim unes determinades disponi-
bilitats per fer campanyes, perb les companyies implicades en
la venda de tabac tenen, en aquest sentit, recursos molt mks
importants, i aixo passa no solament a Catalunya, sinó a tot
I’Estat i, fins i tot, als Estats Units d’Amkrica on -com segura-
ment sap el senyor Alay, que esti molt assabentat d’aquestes
qüestions- RI Ministre de Sanitat d’all8 li va costar el chrccc
una campanya feta en contra ell per les H set germanes)), que
sc’n diuen, que són les set grans companyies tabaqueres
internacionals.
Bé, per6 aixo no 6s el cas. Serveixen les campanyes de sensi-
billtzacib? €-li va haver iina petita baixa; cstem aril processant
cl resultat d’una enquesta feta sobre l ’h del tabac a Calaiunya,
especialment dintre de diferents colkctius, i ja sap ei senyor
Alay que a nosaltres el que ens preocupa més és que fumin, i
sobretot en públic, els personatges annmcnats exemplars, no
perque ho siguin o perque ho siguem sempre, sinó perque sorn
els que donem I’exemple al públic per la nostra preskncia p6bli-
a i, en aquest sentit, dintre cie pocs dies jo li podr6 dir al
senyor Alay, a tota la Cambra i a tots cl~ ciutadans de Catalunya
quina ha estat -si es que n’ha tingut, jo espero que sl- la incidkncia
de la nostra campanya sobre I’Ús del tabac pel conjunt
de la població i, especialment, molt especialment, per detcrmi-