DSPC-P 044/02 - Parlament de Catalunya

DIARI DESESSIONS / P-Niim. 44 / 23 octubre 1985 / SESSF6PLENARlA Núm. 39.2
--- I-- --
ha una llarguissima histbria de totes les societats en qu8 ha par-
ticipat des del primer banc que va comprar Rurnasa. Aquesta
és la persona a qui es deleguen les auditories en el país. Perb
aquest no és el tema important; el tema important és que aixb
es delegui a. I’exterior de la Conselleria. Jo puc admetre que
aquest senyor, que és un testaferro de Kumasa sigui un eficient
professional, i ho puc admetre, mentre no es digui el contrari,
ha de ser una persona honorable i eficient. E¡ que no admeto ks
que cases d’clcvada responsabilitat sc situin al marge de la
Consellcria, i quan ara es parla del pla de reconversib sanitiria
és al mateix senyor que es passa I’enquesta als hospitals de Ca-
talunya, com a base per a comenpr el pro& de reconversi6, i
els mateixos hospitals de Catalunya han de trametre al domicili
d’ayucst senyor -no al de I’AdministraciÓ- les seves iiporta-
cims. Desertar del que sbn les directrius i el control del sector
sanitari, aixb no es pot fer mai, amb independkncia dei model
sanitari; no es pot fer mai.
bs evident que en ei terreny dc ics directrius dei sector
estem convcnquts que es produeix una situació de major buro-
cratització, i ho diré amb paraules simples. Si els gerents han
costat rnks o menys és un terna d’allo que en podríem dir d’kti-
ca elemental, d’exemplaritat pública, de respecte al funcionari-
at, elceiera. Pero si aquests gerents realment íossin els impul-
sors, els dinarnitmiors d’un sistema ... perb rcsulta que no.
Que s’hhan creat cercles concentrics de control, que fan molt
més feixuga la solució dels problemes als hospitals propis que
la que teniii abans I’INSALUD a Catalunya, que o anaves a
Balmes o anavcs a Madrid. Ara, has de passar per set passos.
Per tant, gerent no vol dir dotar d’una mcljor capacitat operativa
la mateixli gerencia, sinó que la gerencia esth posada per frenar
el desig legítim de1 personal sanitari dels centres propis, que
esta en aquests moments desmoralitzat i que se l’ha --cn
part- arraconat, aquesta ha estat l’aciuació de la gerkncia pel
que fa als hospitals propis : petites polítiques de comptes, raci-
onalitzacions molt insignificatives per6 d’una manera o una
altra, d’allb que s’ha tractat és de mantenir I’estructura preexis-
tent que ha comporlat aquesta desmorali tzacib dels cent res
propis de la Generalitat de Catalunya.
Z aqui sí que volia dir que hi ha un element central de la polí-
tica sanitliria i que aquests centres propis havien de ser mimats,
aquests centres propis havien de ser atesos degudament, en
aquests centres propis hi havia la potencialitat d’cx traordinaris
professionals de la medicina, corn aixi s’ha demostrat, i era a
través de I’existkncia d’aquests centres propis, amb el seu capi-
tal humh, OR calia fer una política. d’apropament al sector sani-
tari de GttaEunya. I, sens dubte, fent un salt mks endavant,
¡’entesa amb les xarxes hospitalaries dependents de 1’Admi-
nistració local, amb una politica catalana que no passa per en-
tendre que la Generalitat no només ks Administració de la Ge-
neralitat, sin6 que la Generalitat dirigeix ets diferents aspectes
sectorials del pais, la qual cosa vol dir que dirigeix la sanitat
prbpia de I’Administraci6 i coordina amb la prbpia de I’Admi-
nistracib local, amb la voluntat de coordinar tot el sector sanita-
ri de Catalunya, no avanqar en aquesta línia és impedir unes
passes de racionalització.
Vostk m’ha fet molta gracia avui, quan ha dit : ((avui, del
que es tractaria és de canviar un lloc i passar a 1’altre.- )) Quines
bases de politica d’hornogene’itzacib salarial vostks han fet?
Quines bases de política d’homogen&lzació organica vostbs
1979
-
han desenvolupat en ei pais? Quines bases mínimes que apun-
tessin cap a una dirmi6 de racionalització a mitja termini en
aquest sentit? Cap, en absolut. S’han consolidat diferkncies;
en algun cas han estat les mateixes unitats hospitalhries les que
han intentat, evidentment, controlar la situacih.
Podria parlar dei que significa, evidentment, I’esqucma del
mutualisme en el pais i la utilització partidista del tema que
se’n fa, per& vostes tenen la tutela del sector, poden dir
moltes coses al sector; el que succeeix és que un dia se’ls encén
la llumeta, i diuen : {{cararn, hi ha un milió i mig de persones
quc estan en mútues)), sense discriminar el tipus de mútues,
les característiques, els aspectes diferencials, tots els esforGos
que s’han fct arreu d’Europa per intentar situar aquest sector
en Iu competitivitat del moment actual. Ha fet el pitjor dels pa-
ternalismes, que és dirigir-se al sector, perb no fer rcs a favor
del sector.
Jo diria que, pel que fa al control, ha estat.hastant lamentable
-sincerament- el control que s’ha dut, per no dir incxistent.
A Catalunya hi ha una gran tradicih d’una professi0 que sovint
s’ha menyspreat -perque hem viscut en els anys 60 uns anys
de marketiq, de creixement, i de vendes, i que tol creixia-,
que és la professió de comptable. Moltes de les empreses dei
tkxtil catalb, les centenAries, i moltes del sector metal-lúrgic,
grhcies a tenir uns bons equips de comptabilitat, de saber exac-
tament la sevit comptabilitat analítica, de saber com repercutia
a qualsevol irtpzifen el si del diferencial de preus, i que no era
un, sinó que eren centenars de preus finals, permetien portar
l’empresa amb pruclkncia, amb un esperit no conservador,
sinb caulelar, i es prenien unes decisions qiie sernprc venien
marcades per aquestes limitacions de costos. Jo crec, i ho dic
amb tota rotunditat, que la drogueria cic Can Dalmau tk un
control comptable superior al que té I’Administracib Sanitatia
de la Generalitat, administrant 160.000 milions de pessetes (ri-
alks). 1 ho dic, escolti’m, sense cap tipus d’cufcmisme, perquk
a Catalunya sí que es dóna una voluntat profunda de controlar
els números, una voluntat profunda.
Vostb en e1 Departament dc Sanitat, que té un poicncial de
contractació de mBs de 300 persones ex novo, en el moment
que ja tenia una contractació consolidada de quasi 200 perso-
nes, el desembre del 83, digui’m vast& quins mecanismes de
control comptable per conkixer mínimament la situació del
sector, els balmgos consolidats, els dkficits existents, etcetera?
digui’rn voste aixb, no la carteta que s’envia --. 6s
evident que aquest terna del control sincerament ens preocupa
enormement perqui? moltes vegades, a nivell de I’Estat espa-
nyol, no s’han pogut tancar les estadístiques sanithies, que
surt {(excepte Cataluila)>, perquB no hem enviat les dades, o
no s’han pogut enviar les dades a I’OMS perquk vosths no han
enviat les dades, o els recordo que els Pressupostos de l’any
81, 82 i 83, la liquidaci6 encara no I’ha enviada, i el Tribunal
del Reino esth esperant que la Generalitat de Catalunya pugui
enviar 81, 82 i 83 perqub esta esperant, evidentment, fer
l’auditoria corresponent, etcbtera.
6s a dir, l’estil de manca de control realment és preocupant.
La desmoralitzacib creada en els intervehíors, els canvis que hi
ha hagut posteriorment en els interventors, eis canvis de refe-
rencia quant a la política de gestió, que moltes vegades s’inter-
vingui sense saber si existeix la partida pressuposthna corres-