DSPC-P 044/02 - Parlament de Catalunya

DIARI DE SESSlONS / F-Núm. 44 / 23 octubre 1985 / SESSI6 PLENARTA Núm. 39.2
- - ~
diners, mirarem també, no cal dir-ho, que cls endarreriments
massa llarg3 que tenim en el compte de proveidors no ho
siguin tant.
M’hha parlat desprks de I’accib de govern i que tcnim una
estructuni administrativa mimetica del Ministeri. Possible-
ment en part tk raó, i la nostra intenció es, naturalment, anar-
ho canviant. Val a dir que tot cZ que sigui ordcnacih i planifica-
ció sanitiria, tant assistencial com des del punt de vista de la
promoció dc la salut, ja ho tenim concentrat en una sola direc-
cih general que es va crear no h gaire, la Direcció General
d’Ordenaci6 i Planificacib Sanitaria. I, t’estructura de I’ICS,
pensem canvinr-la, senyor Folchi. La nostra intenció és, a
rnitjh i a llarg termini, potenciar les hees i clesmantellar els ser-
veis centrals de I’ICS, per tal d’apropar mks la gesli6 al lloc on
realment s’ha de fer, Aquesta 6s lu nostra filosofia, des d’quest
punt de vista.
Els sous dels gerents, que el senyor Folchi diu que porten a
I’escsindol. D’ziquest terna en vam parlar molt, en aquest Parla-
ment. Es vit arribar a unes conclusions que hem respectat es-
crupolosament, i jo, I’unic que li voidria demanar, al senyor
Folchi, és que s’informi dels sous dels gerents de diferents hos-
pitals importants de Catalunya i de fora de Catalunyu i els co-
mpari amb els dels nostres gerents. VeurB que, ateshores, d’es-
candol, no n’hi ha cap.
Un punt d’absoluta coincidkncia : hi ka un desequilibri
entre els llits que hi ha a Catalunya, i s’hauri de revisar alb
que diu ei volum tcrcer del mapa sanitari. No hi ha dubte. Estic
d’acord amb vostk que, aproximadament el 9Oo/n de les patolo-
gies sbn senzilles i que podrien ser ateses en llits de primer
nivell, i que nom& el 10% requereixen equipaments sofisti-
cats, i, en canvi, lenim molts rnks llits sofisticats. No hi ha
dubte que aixo s’ha de modificar, que cal revisor les propostes
al volum tercer, i, en aquest sentit, anava al que jo deia ahir, en
acabar el meu discurs. ks segurament una qüestid, de noms :
reordenació, reconversió, reestructuracib.. . , com vulgui, El
cas 6s que hem d’anar a una disminucib d’aquesta ofcrta saniti-
ria complexa, que permet, aixo si, tants kxits, pcro que, en
canvi, es molt costosa, i a convertir alguns d’aquests llits en
llits #un nivell inferior.
La burocratització dels funcionaris. Miri, el gran problema
de la reconversib o de la reestructunici6 hospitalhria, senyor
Folchi, més que els nostres propis centres són els centres con-
certats, i la gent que treballa en els centres concertats no s6n
funcionaris. Jo, pcl que fa als nostres propis ccntres, el que
demano, sobretot, no sé si haurem de fer nous equilibris quant
a la dimensió de les plantilles que ara tenim, perh sí que amb
tota certesa el que haurem de fer 6s una redistribució de la
geni. 6s ii dir, jo voldria una capacitat de mobilitat, de flexibili-
tat dc les plantilles, que la gent que sobra en algun lloc. .. Hi ha
hospitals, comenqmt pels nostrcs, pels nostres grans hospitals,
en que més aviat sobra gent, i el que voldria és tenir la capacitat
de podcr dir a aquesta gent que prestessin els seus serveis en
un centre diterent.
13 calendari no és clar. Evidentment, no ho és, perquh el pla
no esth fet, estem en les passes prhies, corn vaig dir ahir, i, bb-
viament, el que és absolutament cert és que no podem esperar
el 1993, senyor Folchi, aixb 6s un tenia d’una urgkncia que
crcm, I, pcr tant, tal com he dit repctides vegades, quan tin-
guem totes Ics dades de I’enquesta cal estudiar amb profunditat
~
1975
i u través d’especialistes, no cal dir-ho, la situacih, i pactar amb
totes les institucions, amb tots els sectors que hi hagin d’inter-
venir, veure quin ha de ser ]’objectiu final, quin ha de ser l’ob-
jectiu d’aquesta reconversió, quants llits s’han de canviar o de
suprimir, i quin ha de ser P/ tempo, la manera com s’ha d’arribar
a aixo. No li puc dir ara, pec tant, quants llits necessitarem, se-
gurament menys dels que tenim, sobretot mcnys llits dels que
tenim de nivell 3. D’aixb no hi ha cap dubte. Amb una nova ce-
clistribucib territorial, tambk, perque aquest és un dels grans
defectes que té la nostra xarxa.
Passant ja als ljltims ternes, vostk ha parlat bastant de I’acció
concertada, jo ja l’he defensada moltes vegades; vostk diu que
una cosa és el meu discurs, la meva defensa, i una altra cosa 6s
alli> que fem. Miri, el primer quc lamenta la congelacib dels
concerts sóc jo. Jo, si he congelat els concerts, ha estat senzilla-
ment perquk no em quedava més remei; perqu6 si no hi ha
més clisponi bilitats numcrhries i crediticies, augmenta sense
cap mena de dubtes la demanda assistencial, la incorporacib de
nous colleclius que, de vegades, diuen : {(oh, 6s un cost mar-
ginal, perqub no ho fan servir )). No s’ho cregui, senyor Folchi,
els nous collectius fan servir I’assisthncia pública, especial-
ment quan es tracta de tenir medecines, de fer-se radiografies,
de fer-se aniiisis o de ser internats en un hospital, especialment
per a determinats tipus d’intervencions. I aixb ens fa augmen-
tar, malgrat tot, el que nosaltres pguem de concerts. El que
voldríem, a més a més, 6s haver pogut actualitzar les tarifes.
Vostk em diu que, en canvi, jo vaig dir que la despesa. de con-
certs creixia més de pressa a la resta de 1’Estat que no pas aquí a
Catalunya. Jo ho vaig dir amb una matisacib temporal, senyor
Folchi. Els últims dos anys, l’my 85 i I’any 84, no ha crescut
m6s allh quc aqui. A partir de l’any 84 alk hi ha hagut també
una gran frenada.
Estic, evidentment, d’lacord quc el sislema s’hhii de controlar
millor, que hem cle tenir uiis recursos que per ara són insufici-
ents, i, per acabar, que e1 nostre ohjectiu -i, en aixo, celebro
coincidir amb el de VW&- seria aconseguir per R Catalunya un
sistema de saiut plural i flexible que, al mateix temps, ens per-
melés la humanització de la medicina. Estic d’acord en la seva
darrera informacii, : la modemitració equival a humanitxacib.
Aixb, senyor Folchi, és, de vegades, dificil de fer-ho, ho estem
intentant fer en I’assistkncia prirnhria, estern intentant desbu-
rocratitzar I’assistkncia primaria, i fer que el ciutada s’hi senti
mks ben tractat +’hi sent, segurament, en alguns cenlres, en
altres possiblement encara no-, i voldriern tarnbb que el ciuta-
[lli se sentis més ben lractat a l’hospitrtl. Aquesta és una tasca
dificil. De tota manera, jo, per acabar, em permeto dir que nos-
altres varn treure, ja fa un quant temps, juntament umb I’Ordre
d’acreditacio I’my 83, una normativa quant als drets del malalt
hospitalitzat, normativa que, malauradament, potscr no
sempre se segueix, perb que nosaltres voldríem, de manera
progressiva, anar imposant n tota ia xarxa hospitalaria de Cata-
lunya, tant concertada corn la dels llits que pertanyen al mliteix
sistema de la Seguretat Social.
Moltes grhcies, senyor President; moltes grhcies, senyores i
senyors Diputats.
EI Sr. PRESIDENT : L’Honorablq Diputat vol tornar a
i II t e r veni r ? (.o usa.)
El Sr, FOLCHI : Senyor President, senyores i senyors Dipu-
tals, molt breument, molt breument psrquh volgudament