DSPC-P 044/02 - Parlament de Catalunya

DIARI DE SESSTONS J P-Núm. 44 / 23 octubre 1985 / SESSIÚ PLENARIA Nhm. 39.2
- I- .~ _---- .I_.__ __
que hem mantingut, simplement fer4 aquesta seqiibncia :
llei, Llei de Fundacions, a I’article 6, el registre de fundacions,
pren carta de naturalesa, A l’article 10, qualificacib del registre,
el registre és públic, les certificacions que lliura donen fe del
seu contingut. I a l’article 13, apartat 2, els esmentats documents,
em refereixo als econbmics, han cl’ésser dipositats en
el registre de fundacions dins dels tres mesos següents a la data
de tancament de I’excrcici.
Jo no sé si vostk, i la veritat és que no m’ho ha aclarit, esta
en aquests moments covenGut que amb la Llei que hem aprovat,
els documents econbmics de les fundacions aniran o no
aniran als registres de les fundacions, és a dir, estaran inclosos
materialment en el registre i tothom en podra tenir coneixement
i demanar certificació. No ho he entks encara. Perque,
una de dues, o voste creu que és així, i, per tant, no rn’explico
per quk han valgut canviar registre per protectorat i, si és així,
no els hauria costat ni poc ni molt acceptar la nostra esmena,
perquk, en definitiva, només mantenia el que era la Llei anterior,
si aquesta 6s la seva idea, voste és incongruent. ks absolutament
incoherent, aquesta posició. I si és d1b altre, si vostbs ara
creuen -com jo em penso que s’haura de deduir forqosament
de la Llei que hem aprovat - que han deixat el ciutadh desassistit
del seu dret d’obtenir del registre la cornunicaci6 i c1 coneixement
dels documents de tipus econbmics de Ics fundacions,
aleshores, senyor Camps, vingui aquí, digui-ho clar, i
defensi-ho. Digui per que ara, en virtut d’aquesta instrucció a
la qual m’he referit, aquests documents que passaven a ser phblics,
passen a.ser reservats perque, miri, agafi la instruccib, llegeixi
el nljmero 39 i vegi quk diu u Reserva d’informacib a la
unitat de control. El contingut dels documents i expedients de
la unitat de control )) -que ks la que rep, precisament, els documents
economia- (( té caracter reservat, i no podra Bsscr
comunicat ni manifestat en tot o en part i abans de llur utilització
a efectes estadístics amb lractament global que no posi al
descobert I’atribució dels comptes i les xifres comptables a una
fundació determinada. ))
Vostks han actuat de manera que han aconseguit la rnhxima
opacitat en una cosa tan important com és la comunicació comptable
i emnbmica de les fundacims i, aixb -ho
repeteixo- ks greu, 6s gravhsirn. Moltes vegades, sota la capa
cl’u ti projecte de llei innocent es produeixen autkntiques expropiacions
dels drets dels ciutadans; no vull dramatitzar, perb
vostks ho han fet, ho acaben de fer en aquest moment i, per
tant, jo els demano si no seri el moment que ens enviin un
altre projecte de llei que niodifiqui aquesta Llei que modifica
una llei anterior.
Moltes gricies.
El Sr. PRESIDENT : Alguna altra explicaci6 de vot?
(Pausa.) EI senyor Curto té la paraula.
El SI-.
CURT0 : Moltes grhcies, scnyor President, senyores
i senyors Diputats; molt breument per significar que a l’exposi-
ciÓ de nioiius que justifica el Projecte de Llei de modifjeacib de
la LIei sobre Fundacions Privades apareixen dues raons fona-
mentals que conformen la modifimcici dels articles 11.6 i 13.1 i
2, sense que s’alteri -i aixb és important- gens ni mica ia filo-
sofia de la Llei de Fundacions Privades, del 3 de mar$ de 1982.
I, a partir d’aquest raonament, i tenint present que aquest
Projecte de Llei ks tan simple com coherent i adequat, el Grup
Popular ha votat aiirmativament pcrquk, en primer iloc, una
200 1
I.--. _-
rnanera mks per accedir al carrec de patró, implícitament
amplia el contingut de la Llei en els articles corresponents i vinculats
en altres i, en segon terme, perquk per prbpia convicció,
qualsevol puntuaiització que resti eficicia a tot control administratiu
ha de ser alterat, modificat o suprimit immediatament,
que és, en definitiva, i’objectiu que persegueix I’article
13.1 del present Projecte de Llei.
Independentment d’altres causes que hi puguin haver, i que
em semblaria inoporth d’entrar-hi en aquest moment, les esmenes
del principi 1 i 3 del Grup Socialista podien ser assumides,
en tot cas i oportunament, potser pel rigor sistematic de la
primera, i per una major precisió la segona. I, en iiquest sentit,
ei recurs d’inconstitucionalitat del 1982 que va interposar I’advocat
de 1’Estat invocant l’article 161.2 de la Constitucib, que
susph la vigencia i l’aplicació de la Llei de Fundacions Privades,
i la posterior desestimació per acte del 26 de maig de 1983,
acrediten d’alguna manera cl que manifestava abans, que 6s
i’esmena socialista a la qual m’he referit.
Per consegiient, i des de l’bptica del Grup Popular, les esmenes
eren perfectament valides en la forma i en el fons. Varien
per a nosaltres únicament en criteris d’aplicació i dkdequacib
que aquesta vegada coincideixen amb el Projecte de Llei de
Modificaci6 de la Llei sobre Fundacions Privades.
Moltes @cies, senyor President, senyores i senyors
Diputat s.
El Sr. PRESIDENT : Alguna altra cxplictzcib de vot?
(l~uusu.) L’I1.lusti-e Diputat senyor Ferran Camps té la paraula.
El Sr. CAMPS I VALLEJO : Moltes grhcies, senyor President,
senyories. La veritat 6s que nosaitres crkiem que avui votaríem
més perquk hi havia, no moltes més, perb hi havia unes
quantes esmenes més a discutir, i pensivern que hauria estat
interessant el debat d’aquestcs, si més no perque tota la
Cambra tingués una major coneixenqa de la transcendkncia de
la Llei que avui fbiern, que no és cap Llei fonamental, perb sí
que té la seva importancia. I t6 la scvu importancia -i abans ja
n’he dit alguna cosa- pel fet que aquesta Llei ha tingut algun
seguidor en una altra comunitat autbnorna, en una comunitat
nacional corn és Gallcia, i ha tingut --i té- interks pcrquk
d’enqi que vam aprovar la Llei s’ha donat un moviment important
a Catalunya de creacib de noves fundacions, concretament,
gairebé un centenar. Aixb és una xifra important, sobretot
tenint en compte que representa aproximadament un 20%
del total de les fundacions existents a Catalunya, i aixb, doncs,
significa que el moviment fundacional a Catalunya és important,
i que el fet que ara haguem fet una millora a la Llei
-perque, en contra de l’opinió del ponent socialista que, tot i
que no volia dramatitzar, jo diria quc ha dramatitzat bastantdoncs,
jo em penso que hem fet una millora, una millora important
i no solament en el tema que hem discutit, sinó en
altres deis que s’han aprovat perquk ja hi havia unanimitat des
d’un bon principi, o perquk s’han retirat les esmenes del Partit
Socialista Unificat de Catalunya, que n’eren contrhies, o
perquk també s’han retirat les socialistes anteriors.
A mi em fa I’cfecte que una de les coses importants d’aquesta
nova Llei és que permet que les fundacions puguin
viure amb més comoditat dintre de 1d legalitat. La veritat ks
que tes fundacions, que durant molts anys, mentre ha@&pks
de Z’Administracib central de Z’Estat, fet una vida ha&@
somorta, d’entrada perquh la IrarnitaM deq~&ise