DSPC-P 044/02 - Parlament de Catalunya

DIARI DESESSIONS J P-Nhm. 44 / 23 octubre 1985 J SESSI6 PLENARIA Nhm. 39.2 3 957
Disposicib final
Text del Dictamen
Votacib ; apruvtlda JW unanimitat (p. 2000).
Exposició dr! motius
Vot particular i esmenes dei G, Socialista (núrns. 3,4 i 5, d’addicib i de modificació)
L% SE Casares (S) n ’anuncia Iu reiirada (p. 2000).
Títol de la Llei
Tmt dei Dic famen
Votaciú ; aprovutp unanimitat (J. 2000).
Explicació de vot : I. Sr. ccisures (S) (p. 20001, I. Sr. Curto (P) (LI. 2OOI), I. St: Camps i VuIiqjo (CiU) h. 2001).
Se suspkrz la sessit, a un quart dg nou dei vespre i cinc minuts.
La sessilj, suspesa ahir, es rejren u tres yuarls de dtw del mati.
Presiderjc el M. H. SK President del Parlament, acompursyut de tots
els membres de Iu Mesa, la qual és assistida per 1’Qficial Major, el
Lletrut Sz: Ferret i Iu Lletrada Sra. Folchi.
Al bum del Govern seu el M. H. Sr. President de la Generulitat,
mompunyut deis H. Srs. Consellerx de Goveimcib, dEconornia i
Finances, d Ensenyament, de Culfura, de Sanitat i Seguretat
Social, úe Politica Territorial i Obres l’hbliques; de Justícia, d ‘In-
dZistri0 i Enefgia, i dt? CemerC, Consum i firisme.
El Sr. PRGIDENT : Es reprkn la sessib.
Prosseguir& el debat general sobre sanitat R Catalunya amb
les intervencions dels representants dels Grups parlamentaris,
que seran de trenta minuts, com a mhxim, i l’ordre d’interven-
ci6 serh I’habitual en relaci6 amb el nombre de Diputats, de
menor a major.
En funció d’aixo, tinc el gust de donur la paraula a l’ltlwstre
Diputat senyor Ahy, en nom del Grup d’Esquerri1 Republica-
na de Catalunya.
El senyor Alay te la paraula,
El Sr. ALAY : Senyor President, senyores i senyors Dipu-
tats, si un debat sectorial sobre l’acci6 de govern era necessari,
crec que, en el cas de la sanitat, es justificava sobrerament, no
només perquk s’emporta el gruix més irriportant dei pressupost
global de la Generalitat, sinó també perquk del Departament
de Sanilat deph en bona part el benestar del nostre poble des
del punt de vista assistenciai.
EI senyor Conseller ei1 la llarga exposicib d’ahir va fer una
exhaustiva anhlisi de la situacib smithria a Catalunya i en els
cinc blocs que integraven el seu discurs anava des de la preven-
ció de la malaltia fins al futur sanitari del nostre país, passant
pel problema dd finanqament i per la gestib del seu
De part amen t.
En tots els punts, el senyor Conseller no va escatimar infor-
maci6, que suposo que avui podrh encara ampliar en la mesura
en qui: ho exigeixi el curs del debat&
hs inevitable que en parlar clc la sanitat a Catalunya s’hagi de
fer referkncia als antecedents del nostre sistema sanitari,
perque d’una manera molt dara condicionen el que convé fer a
casa nostra i ens indiquen el quc no podem fer malgrat que
vul guern.
Quan a Espanya no hi havia més assistencia sanithria que la
privada i la benefickncia, SL Catalunya es va iniciar un important
moviment mutualista que va donar lloc a la creació de mútues
tan importants com ia ttxtil, ia rnetai-iúrgi&i, entre aitres. ks a
dir, a Catalunya es va iniciar un sistema no estatal, perb fonamentat
en el mutualisme, que tenia cura de l’assistkncia sanitiria
dels mutualistes. Perb paral4elament hi havia una estructura
sanithria privada, que en bona part encara existeix, i que
nom& complia amb la missió d’assistir els qui podien pagar les
despeses dei tractament.,
Quan a Espanya es va instaurar l’anomenat Seguro Obligatorio
de Enferrnedad, a Catalunya ja teníem el nostre sistema
mutualista, i, si no es parteix d’aquesla premissa, és bastant di-
Ficil que es pugui comprendre el problema i que es pugui resoldre
d’acord amb les peculiaritats psbpics de cada país i, en
concret, en el cíis nostre, de Catal~inya. ks per aixo, suposo,
que el senyor Conseller feia ahir referkncia a la Llei General de
Sanitat, que no deixa marge pecquk nosaltres tinguem autono-
mia sanilaria. 6s evident que amb aquell Projecte de Llei
només podem tenir I’execucib descentralitzada d’una sanitat
unithria, i que mai no podrh tenir les característiques dil’erenci-
als que corresponen al nostre pais. El que nosaltres haviein
creat va quedar incorporat en un sistema general, basat en uns
esquemes totalment diferents. F:s ciar que ara tenim ei que
tenim i ho hem d’adrninistrar de la millor manera possible, i
per aixo, des d’aquest Parlament, es va fer la Llei &Acimi-
nistraci6 Institucional de la Sanitat, la Llei de SubstAncies que
generen drogodependkncies, i altres, i que estem ara elaborant
la Llei de Serveis Socials. Pero, de fet, i no cal que ens engany-
em, aquestes lleis, per limitacions competencials i per la ma-
lcixa Llei General de Sanitat, que s’esta elaborant al Congrés
dels Diputats, tindran poca eficicia, i, en alguns casos, seran
només indicatives d’allb que voldricm que fossin i que a priori
sabem que no podran arribar a ser.
6s cert que, en algun cas, com és cl de la Llei d’Higiene i
Control Alimentari, hi podrh haver aquesta eficacia, perquk
fins i tot el Tribunal Constitucional ens Ira donat la ra6. Per
cert, cal recordar que quan s’anava a debatre en el Ple d’aqucsta
Cambra la dita Llei, el Grup Socialista va pretendre de retirar-la
de I’ordrc del dia, actitud nom& explicable per la subordinació
a Madrid o per poca confinnqa en el marc competencial del Par-
lament de Catalunya, Dic aixb perque rjovint es critiqucn les ac-
tuacions de govern sense tenir present tambk que certes acti-
tuds parlamentaries poden ser igualment criticables. El senyor
Conseller va fcr referhncia a una cosa moli concre-