tot el llibre - Ajuntament de Gelida

històrics i divulgatius
tindran un paper rellevant. És precisament
al segle XI quan es defi -
neix de manera clara, i en molts
casos defi nitiva, l’ordenació parroquial
del territori; és el moment
en el qual veiem aparèixer nombroses
fundacions de nuclis que
després esdevindran pobles, que
es desenvolupen a l’entorn de noves
esglésies i a l’espai de les sagreres.
Un terreny de trenta passes
a l’entorn de l’església i que està
protegit per l’església amb l’excomunicació
de qualsevol que hi
exerceixi violència o delicte.
No podem saber si a Sant Miquel
s’hi defi neix una sagrera, però
el cert és que des d’aquest moment
la capella de Sant Miquel exercirà
una centralitat capaç de propiciar
un nucli de cases al seu entorn,
fi ns a esdevenir el nucli principal
actual de Gelida, tot i que aquest
és un fet que es consolidarà molt
posteriorment, ja als segles XVII i
XVIII.
L’estructura urbana de Gelida
s’articula seguint l’antic camí provinent
de Sant Llorenç d’Hortons
cap al castell, que es correspon
amb els carrers actuals del Pi, Major
i Marquès de Gelida. Des d’aquí,
seguia a través de l’actual carrer
de Santa Llúcia i pel camí dels
Grecs, cap al castell, enfi lant el
torrent de Sant Miquel, on enllaçava
amb un altre camí que, també
provinent de Sant Miquel, resseguia
l’actual carrer del Carme.
Just en l’indret on avui confl ueixen
els carrers Marquès de Gelida,
Àngel Guimerà i Sant Llúcia, se
situava l’anomenat coll de Sant
Miquel que era, alhora, la cruïlla
amb el camí provinent de Martorell,
el qual seguia en part l’actual camí
vell de l’Estació. És al costat
d’aquest coll on el 1061 trobem
situada la vila i la capella de Sant
Miquel. A l’altre costat del camí,
al segle XVI, s’hi bastirà la Casa del
Senyor.
La forma com s’esmenta Sant
Miquel i el moment cronològic ens
permeten interpretar que no s’està
parlant simplement d’una capella,
sinó que clarament hi ha un petit
nucli de cases al seu entorn.
És possible avui detectar traces
d’aquesta estructura urbana? Per
respondre aquesta pregunta cal
prendre en consideració primerament
que la zona ha estat profundament
alterada des de fi nals del
segle XIX per la construcció de la
nova església parroquial, a banda
de les cases més modernes que han
substituït les antigues, especialment
des dels anys 1960 en endavant.
Les referències documentals que
ens permeten alguna aproximació
a les característiques de la capella
de Sant Miquel es limiten a una
descripció de 1845, publicada per
Enric Carafí, 2 i a un plànol del nucli
urbà, de 1860, que es conserva a
l’Arxiu Municipal de Gelida. La part
d’aquest plànol que mostra la zona
que aquí ens interessa és la que
reproduïm a la fi gura 1.
El nucli medieval de Gelida
Figura 2. Representació sobre el parcel∙lari actual amb indicació de l’àrea
prospectada amb georadar (1) límit de les 30 passes a l’entorn de l’església (2),
alineacions de possible origen medieval (3), planta de l’església de Sant Miquel
(4) i possible emplaçament de les estructures originals més antigues de
la capella (5). En gris s’assenyala el parcel∙lari antic
El plànol representa de manera
aproximada l’estructura urbana del
nucli principal de Gelida en aquella
data, amb una precisió relativa.
És de fet l’única imatge que tenim
de la planta de l’església de Sant
Miquel i de la distribució de les
edifi cacions del seu entorn anteriors
a la construcció de la nova església
parroquial.
Aquesta informació l’hem traspassada
a un plànol actual del
parcel∙lari urbà i de la traça viària.
El resultat és el que es mostra a la
fi gura 2, a partir de la qual exposarem
la interpretació històrica, la
identifi cació de les traces urbanes
medievals i la relació amb els resultats
de la prospecció geofísica amb
georadar que va dur a terme a la
zona l’empresa SOT Prospecció Arqueològica,
per encàrrec de l’Ajuntament
de Gelida. Al plànol s’assenyala
l’àrea de la plaça i immediata,
que ha estat objecte de prospecció.
(1)
Per la datació de la primera
menció documental de la capella
de Sant Miquel i pel context histò-
103