tot el llibre - Ajuntament de Gelida
tot el llibre - Ajuntament de Gelida
tot el llibre - Ajuntament de Gelida
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
literaris i d’opinió<br />
profunda d<strong>el</strong> nostre petit món:<br />
G<strong>el</strong>ida.<br />
Avui, 11 anys <strong>de</strong>sprés, <strong>tot</strong> repassant<br />
<strong>el</strong> text m’he pogut adonar <strong>de</strong> la<br />
v<strong>el</strong>ocitat <strong>de</strong> vertigen amb la qual “<strong>el</strong><br />
progrés” s’ha endut una gran part<br />
d’allò que teníem, d’allò que vam ser.<br />
De com res ja no és com abans. Tot<br />
ha canviat. Localment, comarcalment,<br />
a niv<strong>el</strong>l <strong>de</strong> país, a niv<strong>el</strong>l <strong>de</strong><br />
planeta.<br />
Ja no parlo <strong>de</strong> les transformacions<br />
irreversibles que en <strong>el</strong> nostre<br />
paisatge pene<strong>de</strong>senc han <strong>de</strong>ixat la<br />
proliferació <strong>de</strong> polígons industrials<br />
o la immensa cicatriu <strong>de</strong> la línia <strong>de</strong><br />
l’AVE. Ni <strong>de</strong> com <strong>el</strong> ciment i la <strong>tot</strong>xana<br />
han anat ocupant, també irreversiblement,<br />
pam a pam, <strong>el</strong> nostre<br />
territori. Ni <strong>de</strong> com la població d<strong>el</strong><br />
Penedès creix com una marea imparable,<br />
fugitiva <strong>de</strong> la gran urbs; urbanitzant-ho<br />
<strong>tot</strong>.<br />
Hi ha, però, altres canvis, altres<br />
transformacions més subtils, gairebé<br />
“invisibles” però no per això menys<br />
importants.<br />
Sense anar més lluny, <strong>de</strong>ia l’estudi<br />
que a Vallbardina, “una zona<br />
que, per les seves característiques<br />
climàtiques, botàniques i geogràfi -<br />
ques, és procliu a la presència d’un<br />
gran nombre d’espècies d’aus, d’ordres<br />
i famílies diversos, que atorguen<br />
una riquesa ornitològica <strong>de</strong> primera<br />
magnitud a l’esmentada zona”, <strong>de</strong><br />
les 9.251 espècies d’aus que en<br />
aqu<strong>el</strong>ls moments es coneixien (encara<br />
no s’havien <strong>de</strong>scobert noves<br />
espècies al paradís perdut <strong>de</strong> Foja, a<br />
la jungla <strong>de</strong> Nova Guinea), <strong>el</strong> nostre<br />
petit racó g<strong>el</strong>i<strong>de</strong>nc n’aplegava 122.<br />
Tot un luxe <strong>de</strong> diversitat. Tota una<br />
riquesa que calia protegir.<br />
Oc<strong>el</strong>ls que hi eren presents <strong>tot</strong><br />
l’any, d’altres que passaven per<br />
Vallbardina en les seves rutes migratòries,<br />
d’altres que només ens visitaven<br />
a l’estiu, d’altres que tan sols<br />
es podien observar ocasionalment...<br />
Oc<strong>el</strong>ls... gran quantitat d’oc<strong>el</strong>ls.<br />
Molts g<strong>el</strong>i<strong>de</strong>ncs recor<strong>de</strong>m haver<br />
Extinció d’espècies,<br />
una realitat tangible<br />
observat o sentit cantar aus magnífi<br />
ques com <strong>el</strong> xot o <strong>el</strong> mussol comú<br />
o <strong>el</strong>s oriols. Passejar per les vinyes i<br />
veure’ns sorpresos p<strong>el</strong>s fantàstics<br />
ab<strong>el</strong>lerols, <strong>tot</strong> sortint d<strong>el</strong>s seus nius<br />
fets en forats als talussos. O gaudir<br />
amb <strong>el</strong> vol <strong>de</strong> les orenetes <strong>de</strong> ribera<br />
ran <strong>de</strong> l’aigua <strong>de</strong> l’Anoia... Qui no<br />
recorda <strong>el</strong> cant <strong>de</strong> la puput, la seva<br />
cresta emplomallada, la singularitat<br />
d<strong>el</strong> seu vol?<br />
També havíem tingut esparvers i<br />
milans i falcons i aligots vespers i<br />
àligues cuabarra<strong>de</strong>s.<br />
Si parlem d<strong>el</strong>s amfi bis i d<strong>el</strong>s rèptils,<br />
la llista <strong>de</strong> pèrdues encara es fa<br />
més llarga. Els dragons comuns sobreviuen<br />
a les nostres façanes, <strong>de</strong><br />
vega<strong>de</strong>s lluitant contra les supersticions<br />
que <strong>el</strong>s atribueixen la “malifeta”<br />
<strong>de</strong> ser uns “menja-robes”; però<br />
<strong>el</strong>s fantàstics llangardaixos oc<strong>el</strong>∙lats,<br />
aqu<strong>el</strong>ls saures <strong>de</strong> cap massís i ample,<br />
<strong>de</strong> color verd lluent, o gris o bru,<br />
amb unes cridaneres taques blaves<br />
als costats, són molt i molt difícils<br />
<strong>de</strong> veure. Igual que <strong>el</strong>s gripaus que<br />
abans sortien als camins quan acabava<br />
<strong>de</strong> ploure, o les serps d’aigua...<br />
O les salamandres, abans freqüents<br />
a Vallbardina i als indrets més humits<br />
i obacs d<strong>el</strong> nostre poble i ara tan<br />
difícils <strong>de</strong> veure!<br />
Molts g<strong>el</strong>i<strong>de</strong>ncs havien anat a<br />
pescar al riu. Generacions <strong>de</strong> g<strong>el</strong>i<strong>de</strong>ncs.<br />
Quan les aigües eren clares i<br />
netes i hi havia molta més vida <strong>de</strong><br />
la que ara hi ha. Fins i <strong>tot</strong> hi ha qui<br />
explica que pescaven amb galle<strong>de</strong>s<br />
i amb les mans, a la resclosa.<br />
D’eriçons comuns, <strong>de</strong> musaranyes,<br />
<strong>de</strong> talpons, <strong>de</strong> genetes i fagines<br />
també n’havíem vist en algun moment.<br />
A banda <strong>de</strong> ser uns animals<br />
d’hàbits crepusculars i/o nocturns,<br />
la qual cosa difi culta la seva observació,<br />
<strong>el</strong> nombre <strong>de</strong> les seves poblacions<br />
s’ha vist sistemàticament reduït<br />
per acció directa <strong>de</strong> la pèrdua<br />
d<strong>el</strong>s seus hàbitats. Si construïm habitatges,<br />
si fem infraestructures, si<br />
dotem <strong>el</strong>s municipis humans <strong>de</strong> més<br />
Els rapinyaires han patit sistemàticament la persecució<br />
directa <strong>de</strong> l’home com la caça i l’espoliació <strong>de</strong> nius.<br />
També han vist disminuï<strong>de</strong>s les seves poblacions<br />
p<strong>el</strong>s efectes <strong>de</strong> les línies <strong>el</strong>èctriques, la freqüentació<br />
excessiva d<strong>el</strong> medi, l’escalada, <strong>el</strong>s verins i <strong>el</strong>s<br />
insectici<strong>de</strong>s. Foto: Rita Gómez<br />
i més serveis, artifi cialitzem <strong>el</strong> medi<br />
alhora que estem foragitant d<strong>el</strong> nostre<br />
entorn <strong>tot</strong>es les espècies que<br />
viuen, directament, sobre aquest<br />
territori.<br />
L’últim record és per als insectes.<br />
Els grans damnifi cats <strong>de</strong> la “revolució”<br />
d<strong>el</strong>s pestici<strong>de</strong>s i <strong>el</strong>s insectici<strong>de</strong>s.<br />
Les primeres víctimes <strong>de</strong> l’acció<br />
agressiva <strong>de</strong> l’home sobre la natura.<br />
El 1960, la zoòloga americana<br />
Rach<strong>el</strong> L. Carson ja va <strong>de</strong>nunciar en<br />
la seva nov<strong>el</strong>∙la Primavera silenciosa<br />
<strong>el</strong>s efectes nocius que té per a la<br />
natura l’ús massiu <strong>de</strong> productes químics.<br />
Qui no recorda les llumetes intermitents<br />
<strong>de</strong> les lluernes en <strong>el</strong>s arbres,<br />
en <strong>el</strong>s camps, en <strong>el</strong>s marges? Quant<br />
<strong>de</strong> temps fa que no veieu una cuca<br />
<strong>de</strong> llum? Els petits d<strong>el</strong> poble en podran<br />
parlar quan siguin grans?<br />
I les marietes? Tan verm<strong>el</strong>les i<br />
rodonetes, amb llunes negres sobre<br />
les ales.<br />
I <strong>tot</strong>es les papallones màgiques<br />
que vèiem dansant p<strong>el</strong>s sembrats,<br />
p<strong>el</strong>s camps, sobre les fl ors, fent bategar<br />
aqu<strong>el</strong>les ales tan acolori<strong>de</strong>s,<br />
tan plenes <strong>de</strong> dibuixos geomètrics<br />
d’una precisió extraordinària...<br />
Tots recor<strong>de</strong>m haver vist en<br />
abundància libèl∙lules, espiadimonis,<br />
ab<strong>el</strong>les, vespes, borinots (d<strong>el</strong>s<br />
rossos, que portaven bona sort, i d<strong>el</strong>s<br />
negres, a qui la superstició popular<br />
77