tot el llibre - Ajuntament de Gelida
tot el llibre - Ajuntament de Gelida
tot el llibre - Ajuntament de Gelida
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
històrics i divulgatius<br />
d’una mostra amb quatre plafons<br />
que exposen la història <strong>de</strong> les<br />
campanes, <strong>el</strong>s campaners i <strong>el</strong>s<br />
campanars <strong>de</strong> G<strong>el</strong>ida, amb <strong>el</strong>s<br />
seus tocs, i <strong>el</strong> procés <strong>de</strong> restauració<br />
i automatització que s’ha<br />
portat a terme, i on consten <strong>el</strong>s<br />
noms <strong>de</strong> <strong>tot</strong>s <strong>el</strong>s col∙laboradors.<br />
Salvador Llorac i Santis<br />
Mercès a la conservació a<br />
l’Arxiu Municipal <strong>de</strong> Girona<br />
d’un manuscrit r<strong>el</strong>ligat<br />
amb la r<strong>el</strong>ació <strong>de</strong> pagesos <strong>de</strong> remença<br />
entre <strong>el</strong>s anys 1448 i 1449<br />
al Principat que ha estat transcrit<br />
recentment per Maria Mercè Homs<br />
i Brugaroles i que ha merescut<br />
ésser editat per l’<strong>Ajuntament</strong> <strong>de</strong><br />
Girona, dins la col·lecció Documents<br />
<strong>de</strong> l’Arxiu Municipal, número<br />
11, (*) ens assabentem que al<br />
Penedès històric hi hagué diversos<br />
indrets en <strong>el</strong>s quals la pràctica<br />
remença d’arr<strong>el</strong> alt medieval<br />
era present, <strong>tot</strong> i ser un mal ús<br />
típic a la Catalunya V<strong>el</strong>la, però<br />
Fotos: Jaume Rius Pascual<br />
Aquesta mostra restarà instal∙lada<br />
<strong>de</strong> manera permanent al<br />
campanar, per al qual s’establirà<br />
més endavant un règim periòdic<br />
<strong>de</strong> visites comenta<strong>de</strong>s que es faran<br />
<strong>de</strong>s d<strong>el</strong> Centre d’Interpretació<br />
d<strong>el</strong> Cast<strong>el</strong>l <strong>de</strong> G<strong>el</strong>ida. Aquest projecte<br />
forma part d’un <strong>de</strong> més<br />
ampli que ha <strong>de</strong> permetre la restauració<br />
d<strong>el</strong> r<strong>el</strong>lotge públic que<br />
hi ha sobre la façana <strong>de</strong> l’església,<br />
inaugurat ara fa un segle, i<br />
l’a<strong>de</strong>quació per a la visita <strong>de</strong> l’espai<br />
on se situa la maquinària. Un<br />
espai sorprenent on podrem veure<br />
passar <strong>el</strong> temps. €<br />
R<strong>el</strong>ació <strong>de</strong> remences d<strong>el</strong><br />
territori d<strong>el</strong> cast<strong>el</strong>l <strong>de</strong> G<strong>el</strong>ida<br />
segons una llista <strong>de</strong> l’any 1448<br />
poc practicat a la Nova, la qual<br />
cosa confi rma que, en ser <strong>el</strong> Penedès<br />
zona <strong>de</strong> marca <strong>de</strong>s <strong>de</strong> fi nals<br />
d<strong>el</strong> segle IX, es pot consi<strong>de</strong>rar<br />
ben bé que entrà <strong>de</strong>s <strong>de</strong> molt antic<br />
a formar part d<strong>el</strong> nucli original<br />
d<strong>el</strong> país, on aquesta pràctica<br />
era present en diferents jurisdiccions<br />
senyorials, sobre<strong>tot</strong> <strong>de</strong> l’església<br />
i baronials.<br />
La paraula remença vol dir pagament<br />
d’una re<strong>de</strong>mpció personal<br />
i era <strong>el</strong> dret que <strong>el</strong> senyor territorial<br />
podia exigir d<strong>el</strong> vassall subjecte<br />
a adscripció <strong>de</strong> la terra quan<br />
aquest volia abandonar-la. Era<br />
comú a la Catalunya V<strong>el</strong>la i fou<br />
reconeguda oficialment p<strong>el</strong> rei<br />
Pere II <strong>el</strong> Gran <strong>el</strong> 1283. Va ser un<br />
d<strong>el</strong>s mals usos suprimits p<strong>el</strong> rei<br />
Ferran II <strong>el</strong> Catòlic en la sentència<br />
arbitral <strong>de</strong> Guadalupe <strong>de</strong> 1486.<br />
A causa <strong>de</strong> la pesta negra d<strong>el</strong><br />
1348 van disminuir notablement<br />
<strong>el</strong>s ingressos senyorials, la qual<br />
cosa comportà que <strong>el</strong>s pagesos fossin<br />
reprimits al màxim; <strong>el</strong> fet provocà<br />
una agitació pagesa entre <strong>el</strong>s<br />
anys 1380-90. Al primer terç d<strong>el</strong><br />
segle XV les commocions remences<br />
minvaren molt a causa d’una r<strong>el</strong>ativa<br />
prosperitat, però en intensifi -<br />
car-se posteriorment la crisi agrària<br />
l’agitació va continuar.<br />
115