tot el llibre - Ajuntament de Gelida

literaris i d’opinió
Intimitat que durant 53 anys ininterromputs
va dirigir, però per a
mi era molt més, era el pare, era
la persona amb qui podia comentar
a diari temes familiars, culturals,
històrics... i en cada cas en rebia
una resposta prudent, respectuosa,
humana, intel∙ligent. Com el
trobo a faltar! A casa som colla
però el seu lloc no el pot reemplaçar
ningú.
L’any 2005 a l’estiu va morir un
músic, el Sr. Josep Llopis, persona
d’una gran sensibilitat i amb qui
vaig tenir el privilegi de cultivar
una bona amistat. Teníem llargues
converses i sempre n’aprenia alguna
cosa. Era un entusiasta de la
música, mai no faltava a la meva
festa de fi nal de curs.
Col∙laborador en afers musicals
de Gelida, com a organista a l’església
i també com a pianista en
diverses ocasions amb la Coral Intimitat
(l’acte de la presentació del
llibre de l’entitat n’és un exemple).
Els meus pares i jo vàrem coincidir
amb ell i el seu fi ll en un
convit per la presentació del llibre
de la vida del pare Rodamilans al
monestir de Montserrat. A mi, sentint
parlar aquells grans amants
de la música, se’m van despertar
uns sentiments indescriptibles.
Aquest any 2006, després d’una
llarga malaltia suportada amb valentia,
s’ha esvaït la vida de l’amic
Pedro Cobos. La meva amistat amb
ell va començar en l’època que
ballàvem a l’Esbart Rocasagna i no
es va estroncar mai. Era un ballarí
nat, sovint em vénen a la memòria
els divertits assajos del 25è
aniversari de l’Esbart on érem parella
en el ball de Les cintes de les
Preses.
Sempre que ens trobàvem xerràvem
i m’encomanava la seva alegria.
Recordo un d’aquells dies de
trobada casual al carrer Major,
quan em va fer saber que li havien
Grans records
Celebració del 25è aniversari de l’Esbart Rocasagna. El 5è ballarí és Pedro Cobos
Podem veure uns joveníssims Ramon Torres, Josep Parellada, Pere Pallarès,
Lluís Valls (al violí), Lluís Calvet, Josep Valls i Civilet
diagnosticat un càncer. Em vaig
quedar muda, i ell va dir: “No pasa
nada, lucharé”, i així ho va fer.
Pocs dies abans del seu traspàs
vaig rebre una carta seva (que
guardo com un tresor) on em desitjava
salut per a mi i per a tota
la meva família.
Aquest mateix 2006 també ha
perdut la vida el Ramon Torrres,
que molts coneixíem com el campaner.
Tots sabem de la seva
fal∙lera pels tocs de campanes i del
merescut homenatge que se li va
dispensar.
Era un home que tenia una veu
molt bonica i que sempre va ser
membre del Cor Parroquial i de la
51