tot el llibre - Ajuntament de Gelida

literaris i d’opinió
Carles Casanellas i Parellada
Feia anys que volia explicar
aquest sentir, però no tocava,
calia esperar el moment
adequat i aquest ja ha arribat!
Corria la desitjada, per a uns
(els pares) i circumstancial, per a
altres, data del 2 de març de 1974,
dia en el qual el règim franquista
decidí executar al garrot vil un
dels molts lluitadors antifranquistes
condemnats injustament, en
Salvador Puig Antich.
I per què aquest principi? Mireu,
casualitat o no, recordo que
una de les primeres pintades amb
to reivindicatiu que he vist a les
parets dels carrers de Gelida (just
davant d’on avui es troba la caserna
de la Guàrdia Civil) deia, si no
em traeix la memòria: “Vive Puig
Antich!”
Serà qüestió del destí o no, però
el primer record que tinc d’activisme
vinculat a Gelida estava relacionat
amb aquest anarquista, que
morí el mateix dia que jo arribava
a aquest món.
Val a dir que he estat 31 anys
de la meva vida a cavall entre la
ciutat que em va veure néixer,
Barcelona, i el poble que m’ha vist
créixer, Gelida, i fi ns avui no puc
dir amb fermesa i solemnitat que
sóc íntegrament gelidenc.
Des d’aquells primers records
d’infantesa que tinc passejant amb
l’avi Jaume per la “rajoleria” han
passat gairebé 30 anys, i molts
d’ells estan estretament vinculats
a quelcom més que una vila, el
meu particular món, GELIDA.
Encara avui, quan em retrobo
amb vells companys i professorat
de l’escola Lourdes, és reiterada la
Breu crònica sobre la passió per
un poble: Gelida
qüestió preguntant-me per Gelida,
i això em permet adonar-me que
ja de menut estava absolutament
captivat per aquell poble que creia
centre del món.
La meva passió per aquest indret
de l’Alt Penedès on tinc les
meves arrels (els pares hi van néixer)
ha estat molt gran. Fins i tot
els primers amors de joventut van
acabar renunciant a mi perquè els
caps de setmana, quan tocava passar
una romàntica tarda de dissabte
per la ciutat, jo els contestava
una vegada i una altra: impossible,
me’n vaig a Gelida!
Tot i que, com podeu comprovar,
la fal∙lera pel meu poble m’havia
donat més d’un disgust al cor,
també he de dir que, gràcies a
Gelida i la seva màgica Festa Major,
vaig conèixer una bruna i preciosa
barcelonina també d’arrels gelidenques
que avui és la meva dona.
Altrament, mentre els meus
companys d’Institut descobrien la
bella, tranquil∙la i captivadora vila
marinera del Port de la Selva (jo fa
encara no cinc anys que la vaig
visitar per primera vegada), i sorrudament
em demanaven que els
acompanyés allí cap de setmana sí
cap de setmana també, jo sempre
acabava responent el mateix: impossible,
me’n vaig a Gelida!
Semblava que els hàbits personals
i els orígens familiars m’aboquessin
sense remei cap a la vila
fundada pels Bertran i Cervelló,
però no, eren la meva pròpia con-
63