tot el llibre - Ajuntament de Gelida

literaris i d’opinió
llevància que prenen en el Pla les
operacions urbanes amb edifi cació
compacta i amb poc consum de sòl
i, en canvi, l’accentuació evident
d’un model residencial difós, extensiu
i de baixa densitat, que encara
difi cultarà més l’accés a l’habitatge
als joves i a les classes populars.
Se’m fa molt difícil d’entendre
per què “s’abandona” Martivell,
que té prou pes específi c com a
nucli urbanitzat des de fa molts
anys, i que tothom es quedi convençut
quan s’afi rma: “La població
prevista no és sufi cient per
justifi car la creació de grans equipaments
escolars i esportius...”,
i, en canvi, s’opti per obrir un nou
pol de creixement a Sant Salvador.
Haurem d’estar molt atents a les
propostes de gestió, concentració
de zones verdes, reubicació d’equipaments,
etc. que s’apunten per
a Martivell.
M’intranquil∙litza el pronunciament
a favor del traçat nord de
l’autovia Vilafranca-Barcelona, que
“allunya el problema” cap al terme
municipal de Sant Llorenç, sense
que es plantegin fórmules vertebradores
amb l’estructura viària
comarcal i nacional, amb el sufi -
cient grau de possibilisme que
permeti al planejament urbanístic
municipal desenvolupar-se amb
autonomia.
No comparteixo la voluntat
d’unir el fi nal del carrer del Pi amb
les Cases Noves mitjançant la continuïtat
cap a la petita àrea residencial
existent i sobretot amb la
ubicació d’un nou centre escolar
entre l’autopista i el ferrocarril. Si
ja al seu dia va ser desafortunat
que es permetés la construcció de
les cases unifamiliars i les naus
industrials situades sobre l’espadat
de l’Anoia, més ho és ara que el
planejament avali l’error i el consolidi,
sobretot amb la ubicació
d’un equipament escolar.
En els tràmits urbanístics que
hi haurà en els propers mesos,
s’haurà de veure com queda la
traça d’algunes noves vies urbanes
que s’han anunciat, com, per
exemple, la variant entre la rotonda
del cementiri i la de Can Panyella,
per darrere de l’escola de la
Fanga actualment en construcció;
o les propostes que es facin per a
allò que el Pla denomina “petits
assentaments”. En aquest aspecte,
em sembla com a mínim contradictori
el criteri, per exemple,
d’excloure d’edifi cació les parcel∙les
del Maset, justifi cant-ho per l’aplicació
de la legislació urbanística
vigent i, en canvi, aconsellar la
legalització de la Vinya del Ceguet,
urbanització casualment propera
al nou creixement de Sant Salvador.
És molt convenient que el Pla,
en el moment de defi nir les àrees
ocupables per les construccions,
les profunditats edifi cables i les
alçades de l’edifi cació, tingui en
consideració i sigui sensible a les
escletxes i miradors urbans tan
característics de Gelida, que mantenen
la presència del bosc, les
El Pla d’Ordenació
Urbanística està servit
Sant Salvador: la nova gran àrea de creixement del municipi
vinyes, l’espai natural i en general
el paisatge, en qualsevol indret
urbà del centre de Gelida.
L’Avanç de Pla, que també conté
propostes sectorials i de detall
que comparteixo, planteja en general
molts més interrogants i molts
altres aspectes inquietants que els
que fi ns aquí he pogut anar desgranant
en aquest article, el qual, tot i
ser llarg i feixuc, no em permet abastar
tot el contingut del document
sotmès a consideració dels gelidencs.
M’he referit especialment a algunes
qüestions relacionades amb els
creixements urbans i no he abordat
com m’hauria agradat aspectes tan
importants com la xarxa viària, la
protecció del patrimoni arquitectònic,
el tractament del sòl no urbanitzable,
el paisatge, entre molts d’altres.
Em quedo aquí, i temps hi haurà,
potser, per continuar aquestes refl exions
crítiques a un Pla que, com he
dit al començament, es debat en fortes
contradiccions i que de moment,
al meu entendre, no és el document
més adequat per afrontar amb il∙lusió
el futur urbanístic de Gelida. €
87