tot el llibre - Ajuntament de Gelida
tot el llibre - Ajuntament de Gelida
tot el llibre - Ajuntament de Gelida
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
entitats<br />
que queda en <strong>tot</strong> l’Ebre que encara<br />
continua funcionant <strong>tot</strong> servintse<br />
d<strong>el</strong> corrent d<strong>el</strong> riu com a única<br />
font d’energia, com s’havia fet en<br />
<strong>el</strong> passat.<br />
La barca està formada per dos<br />
llaguts grans col∙locats <strong>de</strong> forma<br />
paral∙l<strong>el</strong>a i separats, a sobre d<strong>el</strong>s<br />
quals hi ha una plataforma <strong>de</strong> fusta<br />
sobre la qual vam pujar per<br />
travessar l’Ebre.<br />
Per als més petits va ser <strong>tot</strong>a<br />
una aventura i per als grans un<br />
plaer apropar-nos a Miravet amb<br />
aqu<strong>el</strong>la embarcació entranyable,<br />
subjecta a un cable que va d’un<br />
costat a l’altre <strong>de</strong> riu, <strong>el</strong> funcionament<br />
<strong>de</strong> la qual <strong>de</strong>pèn <strong>de</strong> l’habilitat<br />
d<strong>el</strong> barquer, ofi ci <strong>de</strong> característiques<br />
molt peculiars.<br />
Vam esmorzar a la plaça <strong>de</strong><br />
l’Arenal amb la presència <strong>de</strong> l’Ebre<br />
ben a prop, <strong>tot</strong> observant l’imponent<br />
cast<strong>el</strong>l <strong>de</strong> Miravet, sota d<strong>el</strong><br />
qual s’aplega <strong>el</strong> nucli antic que<br />
s’anomena Cap <strong>de</strong> la Vila.<br />
El raval d<strong>el</strong>s Canterers va ser<br />
l’objectiu principal <strong>de</strong> la visita.<br />
Els terrissers <strong>de</strong> Miravet s’agrupen<br />
en un barri que queda fora d<strong>el</strong><br />
nucli principal d<strong>el</strong> poble, que<br />
s’anomena raval d<strong>el</strong>s Canterers.<br />
Pren aquest nom perquè a Miravet,<br />
i a <strong>tot</strong>a la Ribera <strong>de</strong> l’Ebre, <strong>el</strong>s terrissers<br />
sempre s’han anomenat<br />
canterers. Això no vol dir que només<br />
facin càntirs, perquè també<br />
fan altres peces com gerres, pitx<strong>el</strong>ls,<br />
pitances, cossis, etc., sinó<br />
que <strong>el</strong> càntir és l’atu<strong>el</strong>l més comú<br />
<strong>de</strong> la seva producció artesana.<br />
Una <strong>de</strong> les característiques d<strong>el</strong>s<br />
canterers <strong>de</strong> Miravet és que no<br />
produeixen estris que es puguin<br />
posar al foc, com olles o cassoles,<br />
a causa d<strong>el</strong> tipus <strong>de</strong> fang que fan<br />
servir, que no ho permet.<br />
Després <strong>de</strong> formar quatre grups<br />
vam iniciar les visites als tallers <strong>de</strong><br />
Josep Jornet, d<strong>el</strong>s germans Ventura,<br />
<strong>de</strong> Josep Papaseit i d’Emilio<br />
Treig. Tots ens esperaven i tenien<br />
Miravet ens ha captivat a <strong>tot</strong>s<br />
preparada una peça <strong>de</strong> la seva<br />
producció tradicional, que cada<br />
alumne es va po<strong>de</strong>r endur i <strong>de</strong>sprés<br />
<strong>de</strong>corar al taller <strong>de</strong> G<strong>el</strong>ida.<br />
El taller <strong>de</strong> Josep Jornet que<br />
vam visitar té una tradició familiar<br />
<strong>de</strong> prop <strong>de</strong> dos segles.<br />
Josep Jornet és un personatge<br />
singular, apassionat amb l’ofi ci <strong>de</strong><br />
canterer <strong>tot</strong> i que un acci<strong>de</strong>nt –provocat<br />
per una bomba que no va<br />
esclatar durant la batalla <strong>de</strong> l’Ebre,<br />
però que ho va fer anys més tard<br />
quan <strong>el</strong>l era un nen i estava jugant–<br />
<strong>el</strong> va <strong>de</strong>ixar sense <strong>el</strong>s dos dits<br />
polzes. Ell ens va explicar, amb <strong>tot</strong><br />
tipus <strong>de</strong> <strong>de</strong>tall, la seva producció,<br />
que actualment és <strong>de</strong> peces grans,<br />
especialment gerres, ara <strong>de</strong>stina<strong>de</strong>s<br />
a jardineria, les quals cou en un<br />
forn <strong>de</strong> llenya, <strong>el</strong> més gran <strong>de</strong> tipus<br />
“morú“ que hi ha a Miravet, i en <strong>el</strong><br />
qual vam po<strong>de</strong>r entrar.<br />
El seu fi ll ens va fer una acurada<br />
i brillant lliçó <strong>de</strong> torn, <strong>el</strong>aborant<br />
peces grans <strong>de</strong> difícil factura,<br />
que van apassionar tant <strong>el</strong>s alumnes<br />
com <strong>el</strong>s familiars que <strong>el</strong>s acompanyaven.<br />
D<strong>el</strong> taller d<strong>el</strong>s Jornet ens vam<br />
endur, per <strong>de</strong>corar <strong>el</strong> taller <strong>de</strong><br />
G<strong>el</strong>ida, una <strong>de</strong> les peces petites<br />
que fan: la pitança, que és un plat<br />
tradicional <strong>de</strong> Miravet que s’utilitzava<br />
per menjar.<br />
Vam visitar, també, l’obrador<br />
d<strong>el</strong>s germans Ventura, que es coneix<br />
també amb <strong>el</strong> nom <strong>de</strong> Ca la<br />
Mollona. El Joan i <strong>el</strong> Xavier continuen<br />
la tradició familiar i són la<br />
cinquena generació <strong>de</strong> la casa,<br />
però <strong>el</strong> seu pare, encara actiu, <strong>el</strong>s<br />
transmet <strong>el</strong>s coneixements d’aquest<br />
ofi ci ancestral.<br />
Al taller d<strong>el</strong>s Ventura, <strong>el</strong> Joan<br />
es va asseure al torn i ens va fer<br />
una <strong>de</strong>mostració <strong>de</strong> la seva habilitat<br />
en la confecció <strong>de</strong> peces tradicionals,<br />
algunes mod<strong>el</strong>a<strong>de</strong>s superposant<br />
llenques allarga<strong>de</strong>s i<br />
cilíndriques <strong>de</strong> fang, que a Miravet<br />
anomenen “marr<strong>el</strong>ls” i nosaltres,<br />
al taller <strong>de</strong> G<strong>el</strong>ida, “xurros”.<br />
Després ens van ensenyar <strong>el</strong><br />
forn “morú” que encara conserven<br />
i que actualment ja no fan servir,<br />
i al magatzem vam po<strong>de</strong>r admirar<br />
<strong>el</strong>s seus magnífi cs càntirs <strong>de</strong> carbassa,<br />
alguns atu<strong>el</strong>ls tradicionals<br />
com <strong>el</strong>s rib<strong>el</strong>ls, <strong>el</strong>s pitx<strong>el</strong>ls <strong>de</strong> moixó,<br />
o les gàrgoles i les seves peces<br />
úniques amb cua <strong>de</strong> gall dindi <strong>de</strong><br />
gran alçada, treballa<strong>de</strong>s amb tècnica<br />
similar a la d<strong>el</strong>s “botijos <strong>de</strong><br />
fi ligrana” d’Alba <strong>de</strong> Tormes.<br />
D<strong>el</strong> taller d<strong>el</strong>s germans Ventura,<br />
<strong>el</strong>s alumnes es van endur un petit<br />
càntir <strong>de</strong> carro, peça tradicional<br />
que, abans d’acabar <strong>el</strong> curs, van<br />
<strong>de</strong>corar a G<strong>el</strong>ida.<br />
17