tot el llibre - Ajuntament de Gelida

entitats
Andreu Comajuncosas A la memòria del meu germà Joan
Tot i que la tradició bastonera
de Gelida és centenària, tres
noms són els que identifi -
quen especialment el ball de bastons
a la nostra vila: l’Agrupació
de Bastoners, o Colla Vella (1940-
1947), la Colla Nova (1947-1953)
i els Nous Bastoners (1953 - actualitat).
Els “Tiquerets”, que és com ens
coneixen a Gelida, vàrem debutar
de ben joves amb els bastoners.
L’Andreu ho va fer el 1940 i jo el
1942. La implicació i les ganes
varen ser tantes que el 1947 fundàvem
la Colla Nova (a la qual
vàrem incorporar la música d’acordió),
la qual esdevingué des d’aleshores
un singular referent del patrimoni
folklòric i històric de
Gelida. La sort ens va acompanyar
ja a les primeres actuacions: el 16
de juliol de 1950 assolíem a
Albinyana el primer premi del concurs
regional, que repetiríem a
Balsareny el 27 d’abril de 1952.
L’any 1953 té lloc la segona fi ta
cabdal en la història bastonera
gelidenca: els dos germans fundem
la colla dels Nous Bastoners, amb
la qual vàrem aconseguir que el
ball de bastons de Gelida fos reconegut
per folkloristes de renom
com Aureli Capmany. Tant era així
que el 1954, a Sant Sebastià, se’ns
va atorgar el segon premi en el
Concurso Internacional de Coros y
Danzas, tot competint amb agrupacions
dansaires d’Andalusia,
Aragó, Extremadura, País Basc,
Cantàbria, Galícia i d’altres de l’estranger,
com Escòcia, País de
Gal∙les, França, Bèlgica, Portugal,
Polònia o Filipines.
El 1955 vàrem fer la primera
sortida fora d’Espanya, concretament
a Barbotan-Les Thermes
(França); el 1956 vàrem anar a
Banyuls de la Marenda (Catalunya
Els bastoners de Gelida
Nord) i a Montecarlo, tot actuant
davant les càmeres de la televisió
monegasca.
Passats aquests primers anys,
s’inicia una època, aproximadament
fi ns als 70, de consolidació,
en la qual els germans Comajuncosas
ens dediquem a perfeccionar
i enfortir el grup i els balls,
i els bastoners continuen gaudint
de la confi ança del públic. La segona
època comença l’any 1981,
quan, després d’anys d’estudis,
decidim afegir nous components
al ball i donar més espectacle.
Mostra d’això és l’estrena del ball
d’espases, en el qual els bastons
són substituïts per espases
metàl∙liques i en el qual també és
canvia de vestuari i s’amplia la
part musical, tradicionalment a
càrrec d’un fl abiol, ja que s’hi afegeixen
dos tambors i, en ocasions,
dos fl abiols més.
També en aquest any 1981, per
la Festa Major, es llueix la nova
vestimenta del grup musical: camisa
blanca amb màniga llarga,
llaç vermell al coll, pantalons, mitjons
i sabatilles blanques i faixa
vermella.
Un altre aspecte que cal remarcar
és la creació de colles infantils,
fet inusual fi ns aleshores. D’aquesta
manera, la colla gran es nodreix
d’aquestes colles infantils, en les
quals el ball s’emmotlla a les aptituds
dels infants.
A partir del 1983 encetem una
nova activitat: el festival d’estiu, el
qual s’ha mantingut regularment
cada any. El 1986 vàrem assolir el
sisè lloc en la competició de dansa
del Festival Internacional de Música
de Cantonigròs. A la mateixa localitat,
el 1991, fórem cinquens amb
la presentació del ball d’espases.
A l’agost del 1993 vàrem tenir
la satisfacció d’inaugurar la Festa
Andreu Comajuncosas,
de flabiolaire, i Joan Comajuncosas,
de bastoner, respectivament
Major protagonitzant el pregó,
convidats per l’alcalde Joan
Rosselló. Com no podia ser d’altra
manera, vàrem començar amb un
toc de fl abiol i els tres cops de peu
al terra.
A principis del 1995 vàrem “exportar”
els nostres coneixements
a la població veïna de Sant Llorenç
d’Hortons, ja que un grup de sardanistes
d’aquesta localitat ens
varen venir a veure amb la intenció
que forméssim un grup de
bastoners. La resposta va ser ràpida:
no ens podíem negar a aquesta
oportunitat d’escampar la tradició
bastonera i ben aviat ens
posàrem a la feina. Per la Festa
Major del mateix any el grup
hortonenc feia el debut. A poc
d’aquesta data, s’hi varen apuntar
13