La - Diari de Girona

Establiments
antics
10 Dominical
Diumenge 20
d’abril de 2008
Història
Can Carbó va
tenir els seus inicis
com a molí
de pinsos, però
no va ser fins als
primers anys del
segle XX quan
s’hi va començar
a tractar
amb farratges,
adobs i llavors,
al marge de tenir
una botiga de
queviures i bodega.
Durant la
Guera Civil els
van confiscar el
negoci i a la
postguerra van
començar de
nou, adquirint un
altre camió per
fer el repartiment.
El negoci
ha continuat de
manera similar
fins a l’actualitat.
Origen
1890.
Fundador
Narcís Carbó
i Rovira.
Propietari
actual
Josep Carbó
i Isern.
Treballadors
Règim familiar i
dos.
Activitat
Venda de farratges,
pinsos, etc.
Can Carbó L’Armentera
L’empresa va començar com un rudimentari molí de pinsos i va
passar més tard a la venda d’adobs, farratges i fertilitzants,
activitat que manté encara que comercialitzant més productes.
N arcís
Carbó i Rovira exercia l’ofici de moliner,
però no tenia molí propi i es veia
obligat a treballar en molins de propietat
aliena. L’any 1890, que és quan se suposa
que va començar a treballar, era a Bellcaire
d’Empordà, al molí del marquès de Setmenat.
Després va anar al molí del marquès de Sant
Mori i, finalment, al Molí de l’Arbre Sec. Es va
fer una casa a Valvaralla i, quan la va tenir acabada,
es va haver de retirar per motius de salut.
La pols de la grana li va afectar els pulmons.
L’any 1917, el seu fill, Josep Carbó i Oller, va
heretar el negoci, però no li agradava fer de
moliner. Es va casar i va marxar a viure a l’Armentera
amb la seva dona, amb la qual va muntar
una botiga de queviures a l’actual carrer de
Pompeu Fabra (abans de Calvo Sotelo), i també
va iniciar el negoci de compravenda de pinsos
i grana. Definitivament va abandonar l’ofici
de moliner que li havia deixat el seu pare.
A la botiga s’hi venia una mica de tot i, a més,
van posar-hi una bodega de vins i licors. Al mateix
temps tractava amb farratges i adobs. Els
pagesos de la comarca eren els seus millors
clients. Aleshores l’Armentera vivia només de
l’agricultura i la ramaderia, com els pobles
veïns. Els ramaders, de vegades, anaven ells
mateixos a recollir el farratges i, per estalviarse
camí, es tralladaven des de Sant Pere i Sant
Miquel fins a l’Armenetera utilitzant una barca
que creuava el riu Fluvià.
DELS CAVALLS A LA CAMIONETA
Per fer el repartiment dels farratges, els Carbó
utilitzaven carruatges amb cavalls, però l’any
1932 la família van comprar una camioneta
marca Studebaker, que els va facilitar la feina.
Durant la Guerra Civil, el fill de Josep Carbó,
Jaume Carbó i Ferrer, va haver d’anar al front
amb l’anomenada Lleva del Biberó. A l’empresa
s’hi va quedar el pare, però els comitès republicans
li van confiscar la camioneta. Els sindicats
també els van intervenir el negoci sota
l’amenaça que, si no col·laboraven, se’l quedarien.
Sortosament, van poder recuperar la camioneta
a Saragossa un cop va acabar la guerra,
i a la postguerra van començar de nou.
Una vegada recuperada la major part de l’em-
TEXT I FOTOGRAFIA: JOSEP MARIA BARTOMEU
presa, els Carbó van tornar a fer el repartiment
de farratges, pinsos i cereals, malgrat que
s’havia d’anar en compte amb el racionament.
Tot el que s’exportava fora de la comarca es
traslladava amb carros i cavalls a l’estació del
ferrocarril de Sant Miquel de Fluvià i la resta,
per carretera a altres pobles de Girona.
L’any 1957 es va tancar la botiga de queviures
i la família es va quedar només amb la bodega
de vins. L’any 1960 van comprar un camió
Barreiros i, a partir d’aquest moment, tot
el transport ja es va fer per aquest sistema. Actualment
tenen dos camions.
Jaume Carbó i Ferrer es va jubilar l’any 1984
i, aleshores, va agafar el relleu el seu fill, Josep
Carbó i Isern, que ja portava anys en el negoci
al costat del seu pare. Josep Carbó s’havia
casat el 1974 amb Assumpció Pagés i Noguera,
que va estar un temps treballant a la bodega,
establiment que es va tancar l’any 1985. Llavors
va passar a fer tasques administratives al
despatx de l’empresa.
Josep Carbó i Assumpció Pagés tenen un fill,
Jaume Carbó i Pagés, que, després d’estudiar,
va decidir entrar en el negoci familiar i serà qui
el dirigirà en el futur.