La - Diari de Girona

U n
Llavi de llebre
Un de cada 500 nens que neixen a l’Estat espanyol pateixen una malformació a la cavitat bucal.
de cada 500 nens que neixen actualment
a Espanya ho fa amb una malformació
a la cavitat bucal. Aquesta deformació
pot ser externa i afectar el llavi (llavi leporí),
o pot ser interna i afectar el paladar.
El llavi leporí es produeix perquè quan han
de soldar-se unes determinades estructures òssies
–sense que se sàpiga per què– no se solden.
El desenvolupament de l’embrió segueix,
i la fenedura apareix en el naixement. En els
primers estats del desenvolupament embrionari
es produeix una distribució de «masses»,
per dir-ho d’alguna forma. De l’embrió inicial
en començaran a sortir protuberàncies. Unes
que formaran els braços, altres, per la seva part,
formaran les cames, altres que formaran la cara.
Aquestes són les que ens interessen ara. Es formen
cinc prominències (que és el seu nom tècnic).
La primera, on se situarà el front. Les dues
següents on se situaran els maxil·lars inferiors.
I a les dues altres, els maxil·lars superiors.
Totes aquestes transformacions aniran configurant
la fesomia del futur ser. Les protuberàncies
superiors, el llavi de dalt i la prominència
frontal s’estructuraran de tal manera que
formaran també les genives, la part davantera
del paladar i el nas. Les dues prominències inferiors
donaran lloc a la part inferior de la nostra
boca i especialment al llavi de baix. Però suposem
que en estar formant-se la boca, a l’haver
de soldar-se els maxil·lars superiors per
construir l’arc dental superior, hi hagués un
error i no s’arribés a unir. Quedaria una fenedura.
Tota la resta segueix el seu curs normal.
Però allò no s’uneix. Pot entendre’s llavors que
la fenedura, o la falta de tancament, pot afectar
el llavi, o la geniva i el paladar, segons el
moment en què es van acabar les «ordres». En
molts casos, en efecte, no només és el llavi afectat,
sinó també el paladar, per la qual cosa de
la malformació conjunta se’n diu «fenedura llavi-palatina».
És menys freqüent que la que afecta
només el llavi. En l’embrió, els llavis es fusionen
per terme mitjà al voltant dels trentacinc
dies. Si per alguna raó genètica no ocorre
així, pot produir-se la persistència de les anomenades
«crestes palatals», que en no fusionarse
deixen obert el paladar i el llavi.
Com en qualsevol problema d’aquest tipus
no sempre es donen les mateixes característiques.
En principi, pot produir-se només en un
costat del llavi. Pot ser també bilateral, pot afectar
el paladar o pot ser simplement el llavi.
ALTERACIÓ GENÈTICA
Els per què no estan clars. Hem parlat de falta
d’ordres genètiques com a primera causa, però
els especialistes encara no han trobat una causa
definida d’aquesta malformació. «Sabem que
hi ha una alteració genètica i que té un component
hereditari, encara que no sempre; els
fills de pares que han tingut aquesta malformació,
tenen més risc de patir-la», apunta el
doctor Sebastián Méndez Trujillo, Cap del Servei
de Cirurgia Oral i Maxil·lofacial de l’Hospital
de l’Arrixaca, a Múrcia. Concretament, si un
dels pares ha tingut aquesta malformació, les
probabilitats de reproduir-se en el primer fill
són d’un 15%, pugen al 20% en el segon i al
Mister
Sofà
25% en el tercer. Però no hi ha una única causa,
sinó que poden incidir molts factors.
És el neonatòleg qui detecta l’anomalia en la
primera exploració després del naixement. «I
en aquell moment ja entrem en acció els cirurgians
orals i maxil·lofacials. Alguns hospitals
compten ja amb una Unitat de Fisurats per donar
les primeres indicacions, sobretot quant a
l’alimentació del nounat. Per a la mare representa
un problema inicial i cal indicar-li com
donar el pit al nadó en els primers dies de vida».
Els cirurgians orals i maxil·lofacials segueixen
un protocol d’actuació per a la recuperació
d’aquests nadons en el menor temps possible.
Per a això, la primera intervenció es fa
als tres mesos de vida. «L’únic requisit és que
el nen tingui un pes mínim de 6 quilos i bona
salut general. Aquesta primera intervenció precoç
consisteix a tancar la part més visible de la
malformació al llavi i en ser tan primerenca ofereix
molts avantatges per a la recuperació final»,
apunta el Dr. Méndez. Posteriorment, als
nou mesos torna a fer-se una altra intervenció
per tancar completament el paladar. «L’ideal és
que un nen als nou o deu mesos tingui tancades
totes les malformacions que tenia obertes
en néixer. A partir d’aquest moment, les se-
güents intervencions ja perden el dramatisme
de les primeres, sobretot per als pares».
Després d’aquestes primeres operacions de
tancament, les següents intervencions consisteixen
a realitzar cirurgia ortognàtica en el fisurat,
«o de distracció, que és una moderna tècnica
per allargar els ossos de la cavitat oral, en
els quals existeix un problema de creixement»,
afirma l’especialista.
No és fàcil ja veure un cas de llavi leporí. I
no perquè no es produeixin, sinó perquè la cirurgia
ha aconseguit ja la correcció pràcticament
total.
PROBLEMES D’OÏDA I DE PARLA
Una altra de les conseqüències d’aquestes malformacions
al llavi i el paladar és l’aparició posterior
de problemes en l’oïda i dificultats en la
parla. Els nens amb aquesta malaltia solen tenir
més infeccions de l’oïda, degudes al desenvolupament
incomplet del paladar i dels
músculs palatins, que calen per obrir les trompes
d’Eustaqui. «Hi ha una afectació en les trompes,
per la qual cosa també treballem en col·laboració
amb otorinolaringòlegs», assegura l’especialista
maxil·lofacial. «En les primeres intervencions,
l’otorino aprofita per fer una exploració
o fins i tot alguna petita intervenció per
poder millorar aquests problemes associats».
Igualment la pèrdua de l’audició pot ocasionar
problemes d’aprenentatge quant al desenvolupament
de la parla. El nen amb paladar dividit
ha de ser examinat a una edat primerenca
per practicar-li cirurgia reconstructiva. La veu
d’aquests té una qualitat nasal però després de
la cirurgia pot sotmetre’s a una teràpia amb un
logopeda per recuperar aquesta capacitat.
Als països desenvolupats és menys freqüent
trobar aquesta malformació en adults. No obstant
això, com ressalta el doctor Méndez, «actualment
trobem pacients adults entorn de 40,
50 o 60 anys, perquè en aquells anys no existien
els protocols de tractament que tenim ara,
on tractem als pacients des del seu naixement
fins als 20 anys amb un seguiment continu».
Per aquest motiu, la Societat Espanyola de
Cirurgia Oral i Maxil·lofacial recomana a les persones
que en el seu moment no van poder tenir
un tractament correcte per la falta de tècniques
adequades «i ara potser tenen una fístula
de boca al nas, o un problema d’alteració a la
mossegada, pel mal creixement», que vagin a
l’especialista «ja que podem fer una recuperació
completa, sigui quina sigui l’edat».
Pel que fa al nom de la patologia, prové del
fet que el llavi queda tallat com el tenen els conills.
I d’aquí el nom: Lepus-Leporis, en llatí, significa
llebre: llavi de llebre. També se l’ha anomenat
llavi palatí, i com hem vist es coneix amb
el nom de fenedura llavi-palatina. Però rep també
molts altres noms tècnics:
– Si afecta només el llavi, fissura labial, lagoquelia
o lagostoma.
– Si afecta el llavi i a la vora alveolar, s’anomena
fisular llavialveolar.
– Si s’estén al paladar, fissura llavi-alveolopalatina.
En medicina se’n diu també estomatosquisi,
quielosquisi o queilodierisi. Gairebé
tots aquests noms provenen del grec.
Salut
15 Dominical
Diumenge 20
d’abril de 2008
Ramón
Sánchez
Ocaña
Ctra. Barcelona (l’Avellaneda) - Tel. / fax 972 20 82 14 - GIRONA
MARTÍ FERRER