La - Diari de Girona

More documents

Recommendations

Info

Música 18 Dominical Diumenge 20 d’abril de 2008 Els 5 més venuts ESPANYA 1 ▲ Personas El Canto del Loco 2 ▼ Allenrok Estopa 3 ▲ Papito Mi - guel Bosé 4 ▼ 2 son multitud Fito & Cala - ma ro 5 ▼ Back to black Amy Wine - house REGNE UNIT 1 ▲ Rockferry Duffy 2 ▲ Shine a light The Rolling Stones 3 ▼ Accelerate REM 4 ▲ St. Jude Courteeners 5 ▼ Spirit Leona Lewis ESTATS UNITS 1 ▲ Troubador George Strait 2 ▲ Accelerate REM 3 ▲ Now 27 Diversos 4 ▼ Day26 Day26 5 ▼ BSO Alvin and the Chim - punks Diversos REM deixa anar la ràbia La banda nord-americana reuneix onze cançons a «Accelerate», un disc de poc més de mitja hora de durada en el qual recuperen el seu costat més salvatge, ràpid i contundent. R EM TEXT: CARLOS GOSCH FOTOGRAFIA: CARLOS ÁLVAREZ-HERRERA/EFE ha afilat les seves guitarres per gravar Accelerate, una col·lecció d’onze cançons immediates, urgents i elèctriques, amb les quals la banda nord-americana ha recuperat la seva versió més contundent. «És un disc turboalimentat», afirma el vocalista, Michael Stipe, quan descriu el nou àlbum del grup, que arriba quatre anys després del seu anterior treball d’estudi, Around the sun. Michael Stipe i els seus dos socis, el guitar - rista Peter Buck i el baixista Mike Mills, tenien idees molt precises. «Volíem fer alguna cosa totalment ràpida i totalment immediata. Tots teníem clar que volíem que el disc tingués aquesta immediatesa, aquesta urgència», explica el cantant. Tot això es tradueix en el so guitarrer d’Accelerate («Accelerar»), compost per cançons sòlides i curtes, que se succeeixen sense treva en a penes mitja hora. «Volíem reduir aquest disc a la seva essència –assenyala Mills–. Vam escriure cançons més curtes i més ràpides, compostes gairebé exclusivament amb guitarra elèctrica». Com afirma Michael Stipe, «tot comença i acaba en 34 minuts. L’art i la cultura pop parlen sempre de l’aquí i l’ara. I d’això tracta aquest disc». El projecte d’Accelerate va sorgir de la bona experiència que el grup va tenir en la seva gira mundial 2005-2006, en la qual van recupe rar la bona forma després d’una sèrie de discos una mica decebedors. De l’energia desencadenada a l’escenari durant els concerts de la gira en dóna fe el CD-DVD publicat l’any passat amb les actuacions que REM va oferir a Dublín. «Jo no deixava de dir: “Això és el que millor fem, intentem captar en un disc tota la força de les actuacions en directe”», afirma Buck. Dit i fet. El grup va tocar a l’Olympia Theatre de Dublín les seves noves cançons, alternant-les amb els seus clàssics. Nou d’aquells temes han estat inclosos a Accelerate. El mètode de treball va permetre a REM rescatar el seu costat més salvatge, després de 28 anys de carrera i 13 discos. Aquest perfil es deixa veure en el primer single, Supernatural superserious, i en altres temes com Horse to water, que els seguidors més veterans relacionaran amb els primers treballs de la banda, que continua tenint el seu quarter general a Athens, Geòrgia, la seva ciutat natal. «A l’escenari t’adones que tot ha de ser més ràpid, més curt, més ajustat», assenyala Peter Buck. Per plasmar les seves idees a l’estudi de gravació, el trio va comptar amb la col·laboració de Jacknife Lee, productor de l’últim àlbum publicat per U2 (How to desmantle an atomic bomb, de 2004) i del celebrat Eyes open (2006), de Snow Patrol, entre d’altres treballs. «Vaig estar mirant el que Lee havia fet i vaig pensar que seria una experiència harmoniosa i un repte treballar amb ell», argumenta Stipe. REM descarrega la seva energia des del començament de l’àlbum, Living well is the best revenge, que s’encadena en una arrencada irresistible amb Man-sized wreth –«pura ràbia servida amb un toc de mantega», segons el grup–. «Sí, en aquest disc hi ha alguna cosa de ràbia –admet Peter Buck–. Si mires al teu voltant, trobes una pila de raons per estar rabiós». És un sentiment que REM ha intentat reconduir de manera positiva. «Vull acabar la prime - ra dècada del segle ple d’esperança, entusias - mat i carregat de potencial humà, el nostre propi potencial», proclama Stipe. Novetats Leona Lewis: «Spirit» Leona Lewis va irrompre en el món discogràfic com a guanyadora de la versió britànica del concurs musical Factor X, i amb el seu àlbum de debut, Spirit, ha aconseguit conquistar Europa i situar-se al número 1 en les llistes nord-americanes. Enfilada als escenaris des dels 13 anys, la britànica Leona Lewis, que acaba de complir els 22, va enlluernar el públic del seu país interpretant cançons de Whitney Houston i Mariah Carey, el que va ser suficient per iniciar una meteòrica carrera discogràfica. Assegura que, malgrat la seva inexperiència i d’estar abonada per un concurs de televisió, va tenir «total llibertat perquè tot fluís amb completa naturalitat a l’hora de preparar aquest àlbum», del qual ja n’ha venut més de tres milions de còpies. Gala Évora: «Agua y luz» L’actriu i cantant Gala Évora afirma que el seu primer disc en solitari, Agua y luz, «reflecteix com sóc». El treball de l’excomponent de Papá Levante i protagonista de Lola, la película, inclou sis cançons de Carlos Sanlúcar, a més de versions de Salif Keita, Quique González, Lila Downs o Luis Pastor. Al otro lado del mundo és la cançó que obre el disc amb el qual debuta en solitari Gala Évora, filla del músic i productor José Miguel Évora i neboda del guitarrista Manolo Sanlúcar. «Los números 1 de Plásticos...» El periodista i productor musical Julián Ruiz ha reunit trenta números u de Plásticos y Decibelios en un doble àlbum, que resumeix tres dècades d’història d’aquest programa de ràdio. Los números 1 de Plásticos y Decibelios ofereix una selecció de «joies que no es poden escoltar a les radiofórmules», segons Julián Ruiz, que ha evitat recórrer «als grans noms», com Police o U2, per «no caure en l’obvi» i ha apostat per redescobrir magnífiques cançons que no formen part de les «típiques recopilacions». Bandes sonores Pozos de ambición Jonny Greenwood Nonesuch Jonny Greenwood, membre del grup Radiohead, firma la banda sonora d’aquest film que aborda qüestions com l’ambició, la rivalitat familiar i la distància afectiva, a partir de la història d’un cobdiciós i inhumà empresari –magistral la interpretació de Daniel Day Lewis, que li va valer l’Oscar al millor actor– durant els primers anys de l’explotació del petroli als Estats Units. Greenwood ha escrit una interessant banda sonora, opressiva i dramàtica, que alterna música electrònica i orquestra, i que li va valer una nominació en l’última edició dels premis Bafta, els equivalents britànics dels Oscar. El compositor, que articula la partitura a partir d’un motiu que reflecteix l’obsessió i el pessimisme del protagonista, explora les arrels de la música folk nord-americana per construir un ambient tèrbol i dens. Lluís Poch La mosca de Girona s’ha tornat boja i ara ja vola contenta en llibertat DEIXA’T SEDUIR PER LA MAGIA DE LA VERITABLE MOSCA DE GIRONA Gràcies a tots els gironins per FER-LA VOLAR Punts de venda a llibreries i quioscos de girona. També podeu comprar l’Auca de Sant Narcís a la Llibreria Carlemany, a la Llibreria 22, a Can Geli, a la Papereria d’Aro de Fontajau i a la botiga Records del Barri Vell (Pont de la Princesa). Per tan sols 3 euros amb mosca inclosa.
Alien vs. Predator 2 Directors: Greg i Colin Strause. Intèrprets: David Paetkau, Reiko Aylesworth. Distribuïdora: Fox. Durada: 86 minuts. Seqüela del tot innecessària i previsible d’un film que tampoc no val massa la pena si no s’és un freak d’ambdues sagues. Ara bé, els Strause assoleixen, com a mínim dues fites: la brevetat i la violència hiperbòlica. P. P. Fracture Director: Gregory Hoblit. Intèrprets: Anthony Hopkins, Ryan Gosling. Distribuïdora: TriPictures. Durada: 113 minuts. Hoblit, artífexs de dignes entreteniments com Fallen o Frequency, firma aquesta intriga judicial sobre les dificultats d’un jove fiscal per demostrar que un excèntric milionari ha assassinat la seva dona. El duel interpretatiu és el principal atractiu d’una cinta que abusa dels paranys nar ratius i tendeix a l’adoctrinament. P. P. First snow DVD Director: Mark Fergus. Intèrprets: Guy Pearce, Piper Perabo. Distribuïdora: Aurum. Durada: 101 minuts. Un viatger d’obscures intencions s’ha d’aturar en un poble de mala mort, on visita una vident que li diu que morirà aviat. A partir d’aquesta premissa, Fergus construeix una tensa faula centrada en l’esforç del personatge per canviar el seu destí. P. P. Bandes sonores En el punto de mira Atli Örvarsson Varèse Sarabande Atli Örvarsson és un músic islandès que fins ara ha treballat sobretot per a la televisió –posant música, per exemple, a séries com Ley y orden– i que va fer el salt a la gran pantalla com a col·laborador de Hans Zimmer en diversos films, entre ells la tercera part de Piratas del Caribe o Los Simpson. El compositor debuta ara en solitari amb la banda sonora d’aquest thriller rodat parcialment a Salamanca i que protagonitzen actors de la categoria de William Hurt, Dennis Quaid, Forest Whitaker i Eduardo Noriega. Örvarsson ha escrit un treball correcte i excessivament convencional, però eficaç en aquest tipus de pel.lícules. El millor són alguns passatges per a escenes d’acció i en especial els títols de crèdit finals. Caldrà estar atents del que fa a partir d’ara l’islandès per saber com evoluciona la seva carrera. Lluís Poch Un superagent caòtic Steve Carell, un actor que sap combinar la comèdia taquillera amb interpretacions en films més arriscats, encarna ara l’espia televisiu Maxwell Smart a «Superagente 86 de película». L a sèrie Superagente 86 era una creació de Mel Brooks i Buck Henry que va aconseguir instal·lar-se en l’imaginari televisiu gràcies a un impagable sentit de l’humor que parodiava, fonamentalment, el boom del cinema d’espies dels anys 50 i 60, de James Bond a Flint, passant per les nombroses sèries B sobre la por col·lectiva a l’amenaça nuclear. Els títols de crèdit, amb Don Adams travessant un munt de portes mecàniques per acabar estavellant-se contra una d’elles, eren l’exemple perfecte del seu esperit. Era qüestió de temps que Hollywood en fes una adaptació cinematogràfica i aquesta ha trobat la perfecta encarnació dels personatges en Steve Carell i Anne Hathaway, una parella d’intèrprets que acostumen a omplir cinemes sense gaires problemes i tenen un mèrit en comú: tots dos, actors més que notables, alternen una vena còmica de cara a les taquilles (com demostren títols com Sigo como Dios i El diablo viste de Prada, respectivament) amb papers més arriscats a Pequeña miss Sunshine, en el cas d’ell, i a Havoc o Brokeback Mountain, en el d’ella. Més discutible resulta l’elecció del director, Peter Segal, mercenari de la comèdia ximpleta que fins ara ens ha obsequiat amb «meravelles» com El profe- TEXT: PEP PRIETO sor chiflado II o Ejecutivo agresivo. Superagente 86 de película –aquest és el títol espanyol de la funció– clona l’argument de la sèrie, tot i que els seus responsables han optat per carregar les tintes digitals en les escenes d’acció. L’agència d’espionatge Control ha vist destapada la identitat d’alguns dels seus millors agents i la culpa és de Kaos, la seva eterna rival, que insisteix en els seus plans per dominar el món. El Govern nord-americà no té cap més remei que encarregar la investigació a Maxwell Smart, l’agent 86, perquè és dels pocs que no despertaven cap mena d’interès en l’enemic. Com que l’home ha donat clars símptomes de ser un autèntic desastre, els seus Una actriu que omple cinemes Anne Hathaway comparteix el protagonisme en una pel·lícula amb secundaris com Terence Stamp, Bill Murray, «The Rock» i Alan Arkin superiors l’emparellen amb l’agent 99, molt més expeditiva sobre el terreny. La cinta compta amb secundaris de la talla de Dwayne Johnson «The Rock» (un armari amb cames que està demostrant tenir força més sentit de l’humor que la majoria dels seus col·legues), Alan Arkin, Terence Stamp i Ken Davitian; i amb aparicions especials de Bill Murray i Masi Oka, més conegut com el Hiro Nakamura de la sèrie Herois. Cinema 19 Dominical Diumenge 20 d’abril de 2008 GRUP 22 / Tel. 972 22 14 30 fax 972 21 57 02 • llibreria 22 / llibreria&quiosc 22 / còmics 22 • Girona · c/e llibreria22@llibreria22.net www.llibreria22.net
Page 1 and 2: Diari de Girona Diumenge 20 d’abr
Page 3 and 4: 2 4 5 6 7 a la mateixa sala on es f
Page 5 and 6: ARACELI Segarra Alpinista, escriu u
Page 7 and 8: 2 3 i el va convertir en pedra. (La
Page 9 and 10: croones i un WC), pràcticament en
Page 11 and 12: E s tracta d’un edifici certament
Page 13 and 14: L ’all Elogi de l’all i l’all
Page 15 and 16: U n Llavi de llebre Un de cada 500
Page 17: era 6 12 13 7 8 9 14 MATALÀS HR +
Page 21 and 22: A ndy Warhol predicava que tot éss
Page 23 and 24: Dijous 24 d’abril 15.10 18.30 22.

La - Diari de Girona

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?