La - Diari de Girona

More documents

Recommendations

Info

Establiments antics 10 Dominical Diumenge 20 d’abril de 2008 Història Can Carbó va tenir els seus inicis com a molí de pinsos, però no va ser fins als primers anys del segle XX quan s’hi va començar a tractar amb farratges, adobs i llavors, al marge de tenir una botiga de queviures i bodega. Durant la Guera Civil els van confiscar el negoci i a la postguerra van començar de nou, adquirint un altre camió per fer el repartiment. El negoci ha continuat de manera similar fins a l’actualitat. Origen 1890. Fundador Narcís Carbó i Rovira. Propietari actual Josep Carbó i Isern. Treballadors Règim familiar i dos. Activitat Venda de farratges, pinsos, etc. Can Carbó L’Armentera L’empresa va començar com un rudimentari molí de pinsos i va passar més tard a la venda d’adobs, farratges i fertilitzants, activitat que manté encara que comercialitzant més productes. N arcís Carbó i Rovira exercia l’ofici de moliner, però no tenia molí propi i es veia obligat a treballar en molins de propietat aliena. L’any 1890, que és quan se suposa que va començar a treballar, era a Bellcaire d’Empordà, al molí del marquès de Setmenat. Després va anar al molí del marquès de Sant Mori i, finalment, al Molí de l’Arbre Sec. Es va fer una casa a Valvaralla i, quan la va tenir acabada, es va haver de retirar per motius de salut. La pols de la grana li va afectar els pulmons. L’any 1917, el seu fill, Josep Carbó i Oller, va heretar el negoci, però no li agradava fer de moliner. Es va casar i va marxar a viure a l’Armentera amb la seva dona, amb la qual va muntar una botiga de queviures a l’actual carrer de Pompeu Fabra (abans de Calvo Sotelo), i també va iniciar el negoci de compravenda de pinsos i grana. Definitivament va abandonar l’ofici de moliner que li havia deixat el seu pare. A la botiga s’hi venia una mica de tot i, a més, van posar-hi una bodega de vins i licors. Al mateix temps tractava amb farratges i adobs. Els pagesos de la comarca eren els seus millors clients. Aleshores l’Armentera vivia només de l’agricultura i la ramaderia, com els pobles veïns. Els ramaders, de vegades, anaven ells mateixos a recollir el farratges i, per estalviarse camí, es tralladaven des de Sant Pere i Sant Miquel fins a l’Armenetera utilitzant una barca que creuava el riu Fluvià. DELS CAVALLS A LA CAMIONETA Per fer el repartiment dels farratges, els Carbó utilitzaven carruatges amb cavalls, però l’any 1932 la família van comprar una camioneta marca Studebaker, que els va facilitar la feina. Durant la Guerra Civil, el fill de Josep Carbó, Jaume Carbó i Ferrer, va haver d’anar al front amb l’anomenada Lleva del Biberó. A l’empresa s’hi va quedar el pare, però els comitès republicans li van confiscar la camioneta. Els sindicats també els van intervenir el negoci sota l’amenaça que, si no col·laboraven, se’l quedarien. Sortosament, van poder recuperar la camioneta a Saragossa un cop va acabar la guerra, i a la postguerra van començar de nou. Una vegada recuperada la major part de l’em- TEXT I FOTOGRAFIA: JOSEP MARIA BARTOMEU presa, els Carbó van tornar a fer el repartiment de farratges, pinsos i cereals, malgrat que s’havia d’anar en compte amb el racionament. Tot el que s’exportava fora de la comarca es traslladava amb carros i cavalls a l’estació del ferrocarril de Sant Miquel de Fluvià i la resta, per carretera a altres pobles de Girona. L’any 1957 es va tancar la botiga de queviures i la família es va quedar només amb la bodega de vins. L’any 1960 van comprar un camió Barreiros i, a partir d’aquest moment, tot el transport ja es va fer per aquest sistema. Actualment tenen dos camions. Jaume Carbó i Ferrer es va jubilar l’any 1984 i, aleshores, va agafar el relleu el seu fill, Josep Carbó i Isern, que ja portava anys en el negoci al costat del seu pare. Josep Carbó s’havia casat el 1974 amb Assumpció Pagés i Noguera, que va estar un temps treballant a la bodega, establiment que es va tancar l’any 1985. Llavors va passar a fer tasques administratives al despatx de l’empresa. Josep Carbó i Assumpció Pagés tenen un fill, Jaume Carbó i Pagés, que, després d’estudiar, va decidir entrar en el negoci familiar i serà qui el dirigirà en el futur.
E s tracta d’un edifici certament espectacular, emplaçat en un paratge tan particular com ho és un camp de golf. I en canvi la construcció s’ajusta de manera harmònica a l’entorn, s’integra en el paisatge, de manera que s’acompleix un dels principals objectius que es va marcar l’equip d’arquitectes que el van dissenyar, Sergi Godia, Berta Barrio, Ignacio López i Jon Montero. L’hotel Melià Golf Vichy Catalán, situat al camp de golf PGA de Catalunya, a Caldes de Malavella, ofereix a més als seus usuaris tots els serveis i comoditats que es poden esperar d’un establiment hoteler de quatre estrelles, amb el valor afegit d’ocupar un immoble que va ser una de les obres seleccionades en els premis d’arquitectura de les comarques gironines corresponents a 2007. L’hotel, de fet, està preparat per transformse en el futur a la categoria superor de 5 estrelles. Compta amb un total de 150 habitacions dividides en: 114 habitacions dobles, 18 habitacions dobles comunicades, 6 habitacions adaptades, 8 suites dúplex, 3 suites en planta i 1 suite presidencial. Els hostes de l’hotel disposen també dels serveis de restaurant d’esmorzars, restaurant a la carta, sales de reunions i convencions, pub, spa i piscines exteriors. Tal com expliquen els arquitectes en la memòria del projecte inclosa en el catàleg dels premis d’arquitectura, «la seva situació dins del camp i la percepció que en tenim en descobrirlo en el recorregut d’accés són claus per enten - dre l’arquitectura de l’hotel. Tot i situar-se en Hotel Melià Golf Vichy Catalán (Caldes de Malavella) Dins del paisatge L’edifici es relaciona de forma harmònica amb el particular entorn que suposa un camp de golf. TEXT: ALFONS PETIT FOTOGRAFIA: ADRIÀ GOULA un punt alt del camp, la seva morfologia exageradament allargada i la seva alçada relativament baixa (PB +3) el situen a escala entre les dunes de gespa del camp i els boscos de pins que l’envolten. La integració d’un edifici amb un programa de 14.500 m 2 al paisatge va ser un dels objectius principals del projecte». En aquesta línia, afegeixen que «l’hotel disposa de les seves habitacions (150, ampliable a 200) en dues franges a sud i a nord per disposar-lo en la menor alçada possible i deixar el màxim de superfície per als jardins». A l’hora de justificar les formes exteriors de l’immoble, Godia, Barrio, López i Montero indiquen que «els condicionants de la parcel·la, la topografia i l’orientació, fan que l’edifici adopti en planta una geometria corba que abraça l’espai exterior de relació de l’hotel amb les millors vistes i orientació. L’edifici també s’adapta longitudinalment en secció a la topografia original en pendent, minorant així el seu impacte visual en alçada sobre l’entorn i integrant dins la topografia el gran volum de serveis de què disposa. Aquest fet provoca que l’edifici s’esglaoni seguint el pendent del terreny». Un altre detall de l’aspecte exterior de la construcció és la coberta, que «ha estat concebuda com un element unificador del projecte. Un sol pla inclinat recorre longitudinalment tot l’edifici i absorbeix el progressiu decalatge de les plantes de l’edifici». També van tenir en compte els arquitectes, a l’hora de redactar el projecte, l’impacte visual que, d’entrada, reben els clients, i la seva relació amb el paisatge un cop a dins de les instal.lacions: «L’accés a l’hotel es produeix de manera cerimoniosa, seguint un recorregut sinuós a través dels boscos que l’envolten i del paisatge artificial del camp de golf. L’edifici es fragmenta i mostra la seva organicitat, en dos volums blancs de línies fines i delicades que queden suspesos sobre una impressionant estructura de formigó. En aquest punt es pot llegir clarament la disposició interior de les dues franges longitudinals que organitzen el programa de l’edifici. És entre aquests dos caps, en aquesta escletxa resguardada, on es produeix l’accés principal a l’interior de l’hotel. Finalment, ja a l’interior de l’edifici, des del lobby, tornarem a gaudir una vegada més del paisatge. Aquest serà el cor de l’edifici, un vestíbul esglaonat en tres nivells que ens comunicarà visualment totes les plantes i que esdevindrà l’eix principal de les circulacions interiors de l’hotel». Arquitectura gironina 11 Dominical Diumenge 20 d’abril de 2008 Fitxa tècnica Projecte Hotel Melià Golf Vichy Catalán. Municipi Caldes de Mala - vella. Autors Sergi Godia, Berta Barrio, Ignacio López i Jon Montero. Promotor Golf Hotel Malavella. Construcció Preufet. Col·laboradors Laura Aparicio, Fernando Caba - nillas, August Fabregat, Sergi Lois, Sergi París, Josep Peraire, Marc Rabassa, Marçal Roig i As - so ciats, Josep Ma. Genescà, Jo sep Ma. Juvi - là, Toni Bláz - quez, Rosa Ma. Buadas, Xavier Castells, Inma Villacorta, Fer - nan da de la Es - pirella, Elena Ruiz i Adolfo Lu - na. Més informació – Demarcació de Girona del Col. - legi d’Arquitec - tes de Catalu - nya, plaça Cate - dral, 8, Girona. 972 41 27 27 www.coac.net/Gi rona.
Page 1 and 2: Diari de Girona Diumenge 20 d’abr
Page 3 and 4: 2 4 5 6 7 a la mateixa sala on es f
Page 5 and 6: ARACELI Segarra Alpinista, escriu u
Page 7 and 8: 2 3 i el va convertir en pedra. (La
Page 9: croones i un WC), pràcticament en
Page 13 and 14: L ’all Elogi de l’all i l’all
Page 15 and 16: U n Llavi de llebre Un de cada 500
Page 17 and 18: era 6 12 13 7 8 9 14 MATALÀS HR +
Page 19 and 20: Alien vs. Predator 2 Directors: Gre
Page 21 and 22: A ndy Warhol predicava que tot éss
Page 23 and 24: Dijous 24 d’abril 15.10 18.30 22.

La - Diari de Girona

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?