La - Diari de Girona

More documents

Recommendations

Info

Col.leccionisme 14 Dominical Diumenge 20 d’abril de 2008 Xavier Romero Un record per a Collar A mb Els filatelistes figuerencs dediquen l’exposició d’aquest any a l’aviador local Joaquín Collar. l’arribada de les Fires i Festes de la Santa Creu, els col·leccionistes de Figueres han elegit com a motiu per dedicar l’exposició d’aquest any l’aviador tinent Joaquín Collar, fill de la ciutat, desaparegut juntament amb el seu company, el capità de l’exèrcit de l’Aire Mariano Barberán, ara fa setanta-cinc anys, a bord de l’avioneta «CuatroVientos». Els membres de l’Agrupació Filatèlica i Numismàtica del Casino Menestral continuen així fidels a tractar temes i personatges locals, amb la qual cosa ajuden –com fan entitats similars de les comarques gironines– a projectar les seves localitats arreu, gràcies a aquest important element publicitari que és el segell de correus i la resta d’efectes postals. El programa d’actes d’aquesta temporada s’inicia amb la inauguració de l’exposició filatèlica, que arriba a la 48a edició i que es farà el proper dissabte, dia 26, a les 12 del migdia, als locals de la Catequística (Rector Arolas, 4). L’endemà diumenge, de les 10 del matí fins a les 7 de la tarda, la Rambla tornarà a ser l’escenari de la 32a Fira del Segell i de la Moneda, juntament amb l’11a Trobada de Plaques de Cava. El mateix dia funcionarà l’estafeta temporal, que franquejarà la correspondència amb el matasegell especial dedicat a Joaquín Collar, que com de costum, ha dissenyat el membre de la directiva Juli Pérez Isern. Finalment, el diumen ge següent se celebrarà l’habitual dinar de germanor i lliurament de records, com a cloenda de l’exhibició i dels altres actes programats. Aquest cop la mostra no serà de caire compe - titiu, i hi intervenen col·leccionistes tant de Figueres com de les societats de Girona, Torroella de Montgrí, Sant Feliu de Guíxols i Ceret, que aporta sis expositors. Hi haurà temàtica general, i una altra d’honor sota el lema Aviació, a més d’exhibició de maquetes del mateix tema. La participació passarà de la trentena, per la qual cosa aquest col·lectiu de l’Alt Empordà, que presideix Àngel Sánchez Cortina, demostra que es manté en plena forma després de mig segle d’activitat. Malgrat això, com diu Juli Pérez, «el problema que tenim les societats filatèliques és el de sempre; nosaltres fa més de 30 anys que som a la junta directiva, som pràcticament els mateixos. No hi ha relleu generacional, i aquesta situació és generalitzada». LA GESTA DEL «CUATROVIENTOS» El llegendari i petit aparell batejat com a «CuatroVientos» –amb les paraules juntes per diferenciar-lo de l’aeròdrom madrileny–, va aconseguir amb la seva travessa de l’Atlàntic en un sol vol tota una gesta. Sortint de Sevilla el 10 de juny de 1933, la durada del viatge fins a Camagüey (Cuba) va ser exactament de 39 hores i 50 minuts. Després de nou jornades de descans, el dia 20 es van tornar a enlairar Mariano Barberán i Joaquín Collar amb destinació a Mèxic, on segons les cròniques els esperaven unes 50.000 persones per rebre’ls com a herois. Els aviadors espanyols, però, no hi arribarien mai. L’endemà s’iniciaren les tasques de recerca de l’aparell i dels seus dos pilots, sense trobar-ne cap rastre. Segons que es va dir aleshores, el mal temps podria haver estat el motiu del sinistre, la qual cosa, unida als forts corrents marins del Golf de Mèxic, faria impossible qualsevol possibilitat de salvament. Al cap d’un temps el Govern espanyol va enviar el comandant Ramón Franco, coprotagonista d’una altra gesta extraordinària, la del «Plus Ultra», per fer una investigació que pogués aportar algun indici sobre el parador de les restes dels aviadors desapareguts. Les conclusions de Franco van ser que l’avioneta «CuatroVientos» va col·lisionar amb el Cerro Guacamaya, possiblement a resultes d’una fuita de combustible ja detectada a Cuba; que els dos militars van quedar ferits, i que els indígenes els van matar per prendre’ls els objectes de valor. Un investigador de la Fundació Parc Aeronàu - tic de Catalunya, Enric Pallarés, va pronun ciar fa cinc anys, amb motiu del 70è aniversari dels fets, una conferència al Casino Menes tral figue- renc, on va relatar les seves particu lars conclusions després de nou anys de recer ca, en les que reflectia el dubtós comportament de persones de l’indret de la hipotètica caiguda de l’aparell i del mateix Govern mexicà. Aquesta història tan emotiva per als figuerencs es pot convertir d’altra banda en un motiu més per conrear dues temàtiques ben definides, l’Aviació i els Personatges locals.
U n Llavi de llebre Un de cada 500 nens que neixen a l’Estat espanyol pateixen una malformació a la cavitat bucal. de cada 500 nens que neixen actualment a Espanya ho fa amb una malformació a la cavitat bucal. Aquesta deformació pot ser externa i afectar el llavi (llavi leporí), o pot ser interna i afectar el paladar. El llavi leporí es produeix perquè quan han de soldar-se unes determinades estructures òssies –sense que se sàpiga per què– no se solden. El desenvolupament de l’embrió segueix, i la fenedura apareix en el naixement. En els primers estats del desenvolupament embrionari es produeix una distribució de «masses», per dir-ho d’alguna forma. De l’embrió inicial en començaran a sortir protuberàncies. Unes que formaran els braços, altres, per la seva part, formaran les cames, altres que formaran la cara. Aquestes són les que ens interessen ara. Es formen cinc prominències (que és el seu nom tècnic). La primera, on se situarà el front. Les dues següents on se situaran els maxil·lars inferiors. I a les dues altres, els maxil·lars superiors. Totes aquestes transformacions aniran configurant la fesomia del futur ser. Les protuberàncies superiors, el llavi de dalt i la prominència frontal s’estructuraran de tal manera que formaran també les genives, la part davantera del paladar i el nas. Les dues prominències inferiors donaran lloc a la part inferior de la nostra boca i especialment al llavi de baix. Però suposem que en estar formant-se la boca, a l’haver de soldar-se els maxil·lars superiors per construir l’arc dental superior, hi hagués un error i no s’arribés a unir. Quedaria una fenedura. Tota la resta segueix el seu curs normal. Però allò no s’uneix. Pot entendre’s llavors que la fenedura, o la falta de tancament, pot afectar el llavi, o la geniva i el paladar, segons el moment en què es van acabar les «ordres». En molts casos, en efecte, no només és el llavi afectat, sinó també el paladar, per la qual cosa de la malformació conjunta se’n diu «fenedura llavi-palatina». És menys freqüent que la que afecta només el llavi. En l’embrió, els llavis es fusionen per terme mitjà al voltant dels trentacinc dies. Si per alguna raó genètica no ocorre així, pot produir-se la persistència de les anomenades «crestes palatals», que en no fusionarse deixen obert el paladar i el llavi. Com en qualsevol problema d’aquest tipus no sempre es donen les mateixes característiques. En principi, pot produir-se només en un costat del llavi. Pot ser també bilateral, pot afectar el paladar o pot ser simplement el llavi. ALTERACIÓ GENÈTICA Els per què no estan clars. Hem parlat de falta d’ordres genètiques com a primera causa, però els especialistes encara no han trobat una causa definida d’aquesta malformació. «Sabem que hi ha una alteració genètica i que té un component hereditari, encara que no sempre; els fills de pares que han tingut aquesta malformació, tenen més risc de patir-la», apunta el doctor Sebastián Méndez Trujillo, Cap del Servei de Cirurgia Oral i Maxil·lofacial de l’Hospital de l’Arrixaca, a Múrcia. Concretament, si un dels pares ha tingut aquesta malformació, les probabilitats de reproduir-se en el primer fill són d’un 15%, pugen al 20% en el segon i al Mister Sofà 25% en el tercer. Però no hi ha una única causa, sinó que poden incidir molts factors. És el neonatòleg qui detecta l’anomalia en la primera exploració després del naixement. «I en aquell moment ja entrem en acció els cirurgians orals i maxil·lofacials. Alguns hospitals compten ja amb una Unitat de Fisurats per donar les primeres indicacions, sobretot quant a l’alimentació del nounat. Per a la mare representa un problema inicial i cal indicar-li com donar el pit al nadó en els primers dies de vida». Els cirurgians orals i maxil·lofacials segueixen un protocol d’actuació per a la recuperació d’aquests nadons en el menor temps possible. Per a això, la primera intervenció es fa als tres mesos de vida. «L’únic requisit és que el nen tingui un pes mínim de 6 quilos i bona salut general. Aquesta primera intervenció precoç consisteix a tancar la part més visible de la malformació al llavi i en ser tan primerenca ofereix molts avantatges per a la recuperació final», apunta el Dr. Méndez. Posteriorment, als nou mesos torna a fer-se una altra intervenció per tancar completament el paladar. «L’ideal és que un nen als nou o deu mesos tingui tancades totes les malformacions que tenia obertes en néixer. A partir d’aquest moment, les se- güents intervencions ja perden el dramatisme de les primeres, sobretot per als pares». Després d’aquestes primeres operacions de tancament, les següents intervencions consisteixen a realitzar cirurgia ortognàtica en el fisurat, «o de distracció, que és una moderna tècnica per allargar els ossos de la cavitat oral, en els quals existeix un problema de creixement», afirma l’especialista. No és fàcil ja veure un cas de llavi leporí. I no perquè no es produeixin, sinó perquè la cirurgia ha aconseguit ja la correcció pràcticament total. PROBLEMES D’OÏDA I DE PARLA Una altra de les conseqüències d’aquestes malformacions al llavi i el paladar és l’aparició posterior de problemes en l’oïda i dificultats en la parla. Els nens amb aquesta malaltia solen tenir més infeccions de l’oïda, degudes al desenvolupament incomplet del paladar i dels músculs palatins, que calen per obrir les trompes d’Eustaqui. «Hi ha una afectació en les trompes, per la qual cosa també treballem en col·laboració amb otorinolaringòlegs», assegura l’especialista maxil·lofacial. «En les primeres intervencions, l’otorino aprofita per fer una exploració o fins i tot alguna petita intervenció per poder millorar aquests problemes associats». Igualment la pèrdua de l’audició pot ocasionar problemes d’aprenentatge quant al desenvolupament de la parla. El nen amb paladar dividit ha de ser examinat a una edat primerenca per practicar-li cirurgia reconstructiva. La veu d’aquests té una qualitat nasal però després de la cirurgia pot sotmetre’s a una teràpia amb un logopeda per recuperar aquesta capacitat. Als països desenvolupats és menys freqüent trobar aquesta malformació en adults. No obstant això, com ressalta el doctor Méndez, «actualment trobem pacients adults entorn de 40, 50 o 60 anys, perquè en aquells anys no existien els protocols de tractament que tenim ara, on tractem als pacients des del seu naixement fins als 20 anys amb un seguiment continu». Per aquest motiu, la Societat Espanyola de Cirurgia Oral i Maxil·lofacial recomana a les persones que en el seu moment no van poder tenir un tractament correcte per la falta de tècniques adequades «i ara potser tenen una fístula de boca al nas, o un problema d’alteració a la mossegada, pel mal creixement», que vagin a l’especialista «ja que podem fer una recuperació completa, sigui quina sigui l’edat». Pel que fa al nom de la patologia, prové del fet que el llavi queda tallat com el tenen els conills. I d’aquí el nom: Lepus-Leporis, en llatí, significa llebre: llavi de llebre. També se l’ha anomenat llavi palatí, i com hem vist es coneix amb el nom de fenedura llavi-palatina. Però rep també molts altres noms tècnics: – Si afecta només el llavi, fissura labial, lagoquelia o lagostoma. – Si afecta el llavi i a la vora alveolar, s’anomena fisular llavialveolar. – Si s’estén al paladar, fissura llavi-alveolopalatina. En medicina se’n diu també estomatosquisi, quielosquisi o queilodierisi. Gairebé tots aquests noms provenen del grec. Salut 15 Dominical Diumenge 20 d’abril de 2008 Ramón Sánchez Ocaña Ctra. Barcelona (l’Avellaneda) - Tel. / fax 972 20 82 14 - GIRONA MARTÍ FERRER
Page 1 and 2: Diari de Girona Diumenge 20 d’abr
Page 3 and 4: 2 4 5 6 7 a la mateixa sala on es f
Page 5 and 6: ARACELI Segarra Alpinista, escriu u
Page 7 and 8: 2 3 i el va convertir en pedra. (La
Page 9 and 10: croones i un WC), pràcticament en
Page 11 and 12: E s tracta d’un edifici certament
Page 13: L ’all Elogi de l’all i l’all
Page 17 and 18: era 6 12 13 7 8 9 14 MATALÀS HR +
Page 19 and 20: Alien vs. Predator 2 Directors: Gre
Page 21 and 22: A ndy Warhol predicava que tot éss
Page 23 and 24: Dijous 24 d’abril 15.10 18.30 22.

La - Diari de Girona

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?