Projecte d'Educació Emocional a Cicle Mitjà - Universitat de Barcelona

Projecte d’educació emocional a Primària 8
UNA MICA D’HISTÒRIA
Poc temps enrere, la intel·ligència de les persones es mesurava a través d’un
test de coeficient intel·lectual que se centrava en la intel·ligència lògica-
matemàtica i lingüística. Un elevat CI (coeficient intel·lectual) podia etiquetar a
un infant com a superdotat o bé a la inversa però aquesta unitat de mesura, no
servia per extrapolar-la a l’àmbit social o personal.
Hi ha grans àrees de l’activitat humana (professió, família, oci, relacions
socials...) que no es poden explicar a través del terme intel·ligència tal i com
s’entenia abans.
En el 1990, el treball de dos professors universitaris, John Mayer y Peter
Salovey va ser publicat. Tots dos intentaven desenvolupar una forma de
mesurar científicament les diferències entre les habilitats en l’àrea emocional
de les persones. Consideraven que algunes persones eren millors que d’altres
en habilitats com identificar els seus sentiments, identificar els sentiments dels
altres i resoldre problemes emocionals.
Howard Gardner, psicòleg nord-americà va escriure el 1983 “Les estructures de
la ment”, un treball en el que considerava el concepte d’intel·ligència com un
potencial que cada persona posseïa en major o menor grau, considerant
llavors, que aquesta no podia ser mesurada amb el test de CI.
Gardner va proposar la teoria de les intel·ligències múltiples en que no hi ha
una intel·ligència sinó set capacitats cognitives de les quals cada persona en té
més desenvolupades 2 o més. Així una persona que segons l’antic test de CI
tenia molt poca intel·ligència (centrada en la lingüística i matemàtica), pot tenir
desenvolupades altrees capacitats que el poden ajudar en altres àmbits de la
vida (professional, familiar...).