Projecte d'Educació Emocional a Cicle Mitjà - Universitat de Barcelona

NOEMÍ RUIZ OÑA
POSTGRAU D’EDUCACIÓ EMOCIONAL
2008-2009
TUTORA: NÚRIA PÉREZ ESCODA

Projecte d’educació emocional a Primària 2
INDEX
INTRODUCCIÓ 4
JUSTIFICACIÓ DEL PROJECTE D’EDUCACIÓ EMOCIONAL 5
UNA MICA D’HISTÒRIA 8
LES COMPETÈNCIES EMOCIONALS 10
EL GRUP DIANA 17
DESENVOLUPAMENT DELS NENS/ES DE 7 A 10 ANYS 17
AVALUACIÓ INICIAL 19
DETECCIÓ DE NECESSITATS DEL GRUP 19
RESULTATS INFORME CMIS I CAS 23
OPINIÓ PERSONAL COM A TUTORA 26
REFLEXIÓ A PARTIR DELS QÜESTIONARIS 28
UNITAT DE PROGRAMACIÓ D’EDUCACIÓ EMOCIONAL 29
OBJECTIUS 29
CONTINGUTS 30
METODOLOGIA I ACTIVITATS 31
TEMPORITZACIÓ 32
AVALUACIÓ DE LA UNITAT DE PROGRAMACIÓ 32
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT APRENENTATGE 33
BLOC 1 CONSCIÈNCIA EMOCIONAL 34
BLOC 2 REGULACIÓ EMOCIONAL 40
BLOC 3 AUTONOMIA EMOCIONAL 55
BLOC 4 COMPETÈNCIA SOCIAL 61

Projecte d’educació emocional a Primària 3
BLOC 5 COMPETÈNCIES PER A LA VIDA I EL BENESTAR 73
PROPOSOTA D'AVALUACIÓ 79
EXEMPLE DE PLANTILLA D’AVALUACIÓ INICIAL 80
AVALUACIÓ FORMATIVA 84
AVALUACIÓ FINAL DEL GRUP 89
CONCLUSIONS 93
BIBLIOGRAFIA 94
ANNEXES 96
ANNEX 1 97
ANNEX 2 98
ANNEX 3 100
ANNEX 4 101
ANNEX 5 102
ANNEX 6 106
ANNEX 7 108

INTRODUCCIÓ
Projecte d’educació emocional a Primària 4
Treballant en l’escola infantil i primària des de fa poc més de 2 anys, em vaig
adonar de la necessitat de treballar amb els nens/es de l’escola, molts aspectes
que res tenien a veure amb l’aprenentatge purament acadèmic. Tenia a veure
amb les actituds dels nens/es; en com transmetien els seus sentiments, com
parlaven a un company, com gestionaven una rabieta, un conflicte d’aula, un
treball en grup, com compartien una alegria amb els demés, com s’escoltaven
els uns als altres...
D’aquesta necessitat, em va sorgir la idea de realitzar una unitat de
programació que em pogués guiar a mi i als que s’aventuressin més endavant,
a realitzar activitats pels nens/es que m’ajudessin a desenvolupar poc a poc
competències com les abans esmentades, que podrien utilitzar i seguir
adquirint, al llarg de la seva vida.
Per aquesta raó, amb la intenció de buscar recursos pedagògics i ajudar-me a
organitzar els meus esquemes en referència a l’educació emocional, vaig
decidir fer aquest postgrau, que a la mateixa vegada em va obrir les portes per
realitzar aquest projecte.
El projecte pretén ser una unitat de programació de tot un curs escolar per
ajudar els infants a desenvolupar competències emocionals tant importants per
a la vida.
En aquests moments, encara que sóc mestre d’educació infantil porto dos anys
a primària amb el mateix grup, que ara cursen 3r. Tot i que és difícil que l’any
que ve torni a estar com a tutora en el mateix grup, he decidit centrar la unitat
de programació per aquests alumnes, que l’any que ve cursaran 4rt.
Durant els dos anys que he estat amb ells, he pogut observar les seves
necessitats i les seves demandes. Arrel d’això, he desenvolupat la unitat de
programació exposada més endavant.

Projecte d’educació emocional a Primària 5
JUSTIFICACIÓ DEL PROJECTE
D’EDUCACIÓ EMOCIONAL
Durant tota la nostra vida ens trobem en situacions molt diverses que ens fan
sentir tota mena d’emocions. Una alegria, una sorpresa, un canvi de vida, un
naixement.... Les emocions les sentim diàriament. Podríem dir del cert, que les
persones es mouen per les emocions. Però cada persona sent les emocions,
les transmet, les controla de diferent manera. Per a un mateix fet, per exemple,
un canvi de feina, poden esdevenir diferents sentiments segons la persona:
• Il·lusió
• Neguit
• Dubte
• Alegria
• Entusiasme
• Tranquil·litat, inquietud...
Imaginem-nos una persona emocionalment competent;
És una persona que tracta bé els altres, sap comunicar-se sense atacar, té
seguretat en sí mateixa, mostra una actitud positiva, és capaç de controlar
impulsos negatius, sap superar dificultats... Totes aquestes característiques, les
ha hagut d’anar desenvolupant diàriament però segurament, no ha començat
aquest camí tot sol.
L’educació és un fet molt important pel desplegament de les competències
emocionals. La persona emocionalment competent ha anat adquirint les
habilitats al llarg de la seva vida, gràcies en part a l’educació formal, no formal,
explícita o implícita.
Malauradament, una de les majors malalties que trobem a la societat occidental
avui dia, és la depressió. Es tracta d’una malaltia mental caracteritzada per una
alteració de l'estat d'ànim de la persona amb la tristesa com a símptoma clau.

Projecte d’educació emocional a Primària 6
La OMS estima que la depressió és la quarta malaltia que més incapacitat
provoca al món. Això ens fa pensar que hi ha quelcom que no funciona a la
nostra estructura social. Com pot ser que hàgim millorat en nivell de vida i en
canvi hi hagi cada vegada més persones amb depressió? Potser és que ens
hem centrat en evolució tecnològica i hem deixat de banda l’evolució humana?
Tal i com s’ha demostrat a través de la psiconeuroinmunologia, les emocions
positives segreguen substàncies químiques que reforcen les defenses del
nostre cos i poden ser factors de prevenció per malalties víriques.
La depressió es dóna en part per la falta d’un neurotransmissor, la serotonina i
s’ha demostrat que les emocions positives tals com l’alegria, l’esperança,
l’eufòria, l’excitació, el plaer... contribueixen a crear aquesta substància. Els
antidepressius proporcionen substàncies químiques com la serotonina.
Avui dia, la venta d’antidepressius s’ha disparat, estem tractant el problema
però ens hem de centrar en la prevenció. La prevenció dels desordres
emocionals es poden abordar mitjançant l’educació emocional.
Treballant a l’escola, he pogut observar que cada vegada hi ha més problemes
a les aules, menys capacitat de control per part dels nens/es, dificultat per
resoldre problemes, per acceptar-se a un mateix, menys respecte, més
frustracions...en definitiva, molts infants tenen mancances de caire emocional.
Aquest projecte pretén contribuir a que els infants puguin desenvolupar les
seves competències emocionals tan bàsiques com l’autoestima, l’assertivitat,
l’empatia o la resolució de conflictes.
El desplegament del currículum a primària amb la nova llei d’educació (LOE) ha
deixat ben explícit, que s’ha d’afavorir el desenvolupament integral de l’infant i
una de les competències bàsiques a desenvolupar és la competència personal:

Projecte d’educació emocional a Primària 7
Currículum educació primària - Decret 142/2007 DOGC núm. 4915
29/06/07
“(…)Implica, així mateix, el desenvolupament de les competències emocionals,
adreçades a un mateix (com per exemple, el coneixement de les pròpies
emocions i les d'altri, la regulació emocional i l'autoestima) i adreçades a les
altres persones (l'empatia, l'assertivitat, l'escolta, el diàleg, l'animació de grups,
la presa de decisions i la resolució de conflictes, entre d'altres).”
Annex 1 – Competències bàsiques Pàgina 21830
Aquest objectiu incorpora també l’autoestima, el coneixement d’un mateix, el
coneixement dels demés... en definitiva, tot allò que engloba l’educació
emocional.
Tota interacció social és inductora del desenvolupament emocional i, al seu
torn, les competències emocionals són necessàries per a un òptim
desenvolupament social.

Projecte d’educació emocional a Primària 8
UNA MICA D’HISTÒRIA
Poc temps enrere, la intel·ligència de les persones es mesurava a través d’un
test de coeficient intel·lectual que se centrava en la intel·ligència lògica-
matemàtica i lingüística. Un elevat CI (coeficient intel·lectual) podia etiquetar a
un infant com a superdotat o bé a la inversa però aquesta unitat de mesura, no
servia per extrapolar-la a l’àmbit social o personal.
Hi ha grans àrees de l’activitat humana (professió, família, oci, relacions
socials...) que no es poden explicar a través del terme intel·ligència tal i com
s’entenia abans.
En el 1990, el treball de dos professors universitaris, John Mayer y Peter
Salovey va ser publicat. Tots dos intentaven desenvolupar una forma de
mesurar científicament les diferències entre les habilitats en l’àrea emocional
de les persones. Consideraven que algunes persones eren millors que d’altres
en habilitats com identificar els seus sentiments, identificar els sentiments dels
altres i resoldre problemes emocionals.
Howard Gardner, psicòleg nord-americà va escriure el 1983 “Les estructures de
la ment”, un treball en el que considerava el concepte d’intel·ligència com un
potencial que cada persona posseïa en major o menor grau, considerant
llavors, que aquesta no podia ser mesurada amb el test de CI.
Gardner va proposar la teoria de les intel·ligències múltiples en que no hi ha
una intel·ligència sinó set capacitats cognitives de les quals cada persona en té
més desenvolupades 2 o més. Així una persona que segons l’antic test de CI
tenia molt poca intel·ligència (centrada en la lingüística i matemàtica), pot tenir
desenvolupades altrees capacitats que el poden ajudar en altres àmbits de la
vida (professional, familiar...).

Projecte d’educació emocional a Primària 9
Les 7 intel·ligències proposades per Gardner són:
http://inteligenciasmultiples5.blogspot.com/
Més tard van afegir la intel·ligència naturalista.
Actualment a l’àmbit escolar es desenvolupen bàsicament dos. La I. Lògicomatemàtica
i la lingüística.
Aquest projecte però, se centra en el desenvolupament de dos habilitats. La
intrapersonal i la interpersonal. Habilitats que ens permetran desenvolupar
competències emocionals.
D’aquestes dues competències s’extreu el concepte d’intel·ligència emocional
proposat per Salovey y Mayer però promulgat per Goleman. L’expressió de les
pròpies opinions o emocions pot ser vital pel desenvolupament personal i
integral de la persona.

Projecte d’educació emocional a Primària 10
LES COMPETÈNCIES EMOCIONALS
Les competències emocionals són aquelles capacitats que intervenen en la
majoria de les decisions que una persona pren al llarg de la seva vida. Posem
exemples: afrontar reptes diaris, fixar-se fites positives i realistes, desenvolupar
solucions positives, atendre els demés, resoldre conflictes, tenir bones
relacions socials...
Al llarg de la vida ens enfrontem a molts obstacles. Hi ha persones que ho
superen amb més facilitat gràcies al desenvolupament de la seva intel·ligència
emocional.
A llarg del anys s’han fet moltes propostes per descriure les diverses
competències emocionals que pot tenir una persona. Entre altres podem citar
a autors com: Salovey y Sluyter (1997), Goleman (1995), Goleman, Boyatzis i
Mckee (2002), Saarni (1997), etc.
Segons Goleman, la Int. Emocional consisteix en 5 capacitats o competències:
Conèixer les pròpies emocions
Reconèixer les teves emocions en cada situació.
Regular les emocions
Saber controlar les pròpies emocions per tal d’expressar-les de forma
adequada.
Motivar-se a un mateix
L’Automotivació, la creació personal, l’autocontrol i l’autoestima són
fundamentals per augmentar la productivitat i l’efectivitat de les activitats
Reconèixer les emocions dels altres
Es coneix com a empatia. És a dir, ser capaç de posar-te en la pell de l’altre i
entendre com se sent l’altra persona.

Projecte d’educació emocional a Primària 11
Les relacions socials
Saber establir relacions positives amb els demés. Implica la resolució de
conflictes, saber mantenir converses cordials, l’assertivitat, etc.
A través de l’estudi i revisió de diverses propostes com les abans esmentades,
el Grup de Recerca en Orientació Pedagògica (GROP) va elaborar la següent
agrupació de les competències emocionals:
5
4
Competències per la vida i
el benestar
Competència social
Competències
emocionals
Autonomia emocional
Consciència
emocional
Regulació
emocional
Extret de la font Bisquerra, R., y Pérez, N (2007). Las competencias
emocionales. Educación XXI, 10, 61-82.
3
1
2

Projecte d’educació emocional a Primària 12
1. Conciencia emocional
Capacidad para tomar conciencia de las propias emociones y de las emociones
de los demás, incluyendo la habilidad para captar el clima emocional de un
contexto determinado.
1.1 Toma de conciencia de las propias emociones: capacidad para percibir con
precisión los propios sentimientos y emociones; identificarlos y etiquetarlos.
Contempla la posibilidad de experimentar emociones múltiples y de reconocer
la incapacidad de tomar consciencia de los propios sentimientos debido a
inatención selectiva o dinámicas inconscientes.
1.2 Dar nombre a las emociones: Eficacia en el uso del vocabulario emocional
adecuado y las expresiones disponibles en un contexto cultural determinado
para designar las emociones.
1.3 Comprensión de las emociones de los demás: capacidad para percibir con
precisión las emociones y perspectivas de los demás y de implicarse
empáticamente en sus vivencias emocionales. Incluye la pericia servirse de las
claves situacionales y expresivas (comunicación verbal y no verbal) que tienen
un cierto grado de consenso cultural para el significado emocional.
2. Regulación emocional
Capacidad para manejar las emociones de forma apropiada. Supone tomar
conciencia de la relación entre emoción, cognición y comportamiento; tener
buenas estrategias de afrontamiento; capacidad para autogenerarse
emociones positivas, etc.
2.1 Tomar conciencia de la interacción entre emoción, cognición y
comportamiento: los estados emocionales inciden en el comportamiento y
éstos en la emoción; ambos pueden regularse por la cognición (razonamiento,
conciencia).
2.2 Expresión emocional: capacidad para expresar las emociones de forma
apropiada. Habilidad para comprender que el estado emocional interno no
necesita corresponder con la expresión externa que de él se presenta, tanto en
uno mismo como en los demás. En niveles de mayor madurez, comprensión

Projecte d’educació emocional a Primària 13
del impacto de la propia expresión emocional en otros, y facilidad para tenerlo
en cuenta en la forma de mostrarse a sí mismo y a los demás.
2.3 Regulación emocional: los propios sentimientos y emociones a menudo
deben ser regulados. Esto incluye, entre otros aspectos: regulación de la
impulsividad (ira, violencia, comportamientos de riesgo); tolerancia a la
frustración para prevenir estados emocionales negativos (ira, estrés, ansiedad,
depresión) y perseverar en el logro de los objetivos a pesar de las dificultades;
capacidad para diferir recompensas inmediatas a favor de otras más a largo
plazo pero de orden superior, etc.
2.4 Habilidades de afrontamiento: Habilidad para afrontar emociones negativas
mediante la utilización de estrategias de autorregulación que mejoren la
intensidad y la duración de tales estados emocionales.
2.5 Competencia para autogenerar emociones positivas: capacidad para
experimentar de forma voluntaria y consciente emociones positivas (alegría,
amor, humor, fluir) y disfrutar de la vida. Capacidad para auto-gestionar su
propio bienestar subjetivo en busca de una mejor calidad de vida.
3. Autonomía emocional
La autonomía emocional se puede entender como un concepto amplio que
incluye un conjunto de características y elementos relacionados con la
autogestión personal, entre las que se encuentran la autoestima, actitud
positiva ante la vida, responsabilidad, capacidad para analizar críticamente las
normas sociales, la capacidad para buscar ayuda y recursos, así como la
autoeficacia emocional.
3.1 Autoestima: tener una imagen positiva de sí mismo; estar satisfecho de sí
mismo; mantener buenas relaciones consigo mismo.
3.2 Automotivación: capacidad de automotivarse e implicarse emocionalmente
en actividades diversas de la vida personal, social, profesional, de tiempo libre,
etc.
3.3 Actitud positiva: capacidad para tener una actitud positiva ante la vida.
Sentido constructivo del yo (self) y de la sociedad; sentirse optimista y potente
(empowered) al afrontar los retos diarios; intención de ser bueno, justo,
caritativo y compasivo.

Projecte d’educació emocional a Primària 14
3.4 Responsabilidad: intención de implicarse en comportamientos seguros,
saludables y éticos. Asumir la responsabilidad en la toma de decisiones.
Incluso ante la decisión de las actitudes a adoptar ante la vida: positivas o
negativas.
3.5 Auto-eficacia emocional: capacidad de auto-eficacia emocional, el individuo
se percibe a sí mismo con capacidad para sentirse como desea. Es decir, la
auto-eficacia emocional significa que uno acepta su propia experiencia
emocional, tanto si es única y excéntrica como si es culturalmente
convencional, y esta aceptación está de acuerdo con las creencias del
individuo sobre lo que constituye un balance emocional deseable. En esencia,
uno vive de acuerdo con su “teoría personal sobre las emociones” cuando
demuestra auto-eficacia emocional que está en consonancia con los propios
valores morales.
3.6 Análisis crítico de normas sociales: capacidad para evaluar críticamente los
mensajes sociales, culturales y de los mass media, relativos a normas sociales
y comportamientos personales.
3.7 Resiliencia para afrontar las situaciones adversas que la vida pueda
deparar.
4. Competencia social
La competencia social es la capacidad para mantener buenas relaciones con
otras personas. Esto implica dominar las habilidades sociales, capacidad para
la comunicación efectiva, respeto, actitudes pro-sociales, asertividad, etc.
4.1 Dominar las habilidades sociales básicas: escuchar, saludar, despedirse,
dar las gracias, pedir un favor, manifestar agradecimiento, pedir disculpas,
mantener una actitud dialogante, etc.
4.2 Respeto por los demás: intención de aceptar y apreciar las diferencias
individuales y grupales y valorar los derechos de todas las personas.
4.3 Practicar la comunicación receptiva: capacidad para atender a los demás
tanto en la comunicación verbal como no verbal para recibir los mensajes con
precisión.

Projecte d’educació emocional a Primària 15
4.4 Practicar la comunicación expresiva: capacidad para iniciar y mantener
conversaciones, expresar los propios pensamientos y sentimientos con
claridad, tanto en comunicación verbal como no verbal, y demostrar a los
demás que han sido bien comprendidos.
4.5 Compartir emociones: conciencia de que la estructura y naturaleza de las
relaciones vienen en parte definidas tanto por el grado de inmediatez
emocional o sinceridad expresiva como por el grado de reciprocidad o simetría
en la relación.
4.6 Comportamiento pro-social y cooperación: capacidad para aguardar turno;
compartir en situaciones diádicas y de grupo; mantener actitudes de amabilidad
y respeto a los demás.
4.7 Asertividad: mantener un comportamiento equilibrado, entre la agresividad
y la pasividad. Esto implica la capacidad para defender y expresar los propios
derechos, opiniones y sentimientos; decir “no” claramente y mantenerlo; hacer
frente a la presión de grupo y evitar situaciones en las cuales uno puede verse
coaccionado; demorar actuar o tomar decisiones en estas circunstancias de
presión hasta sentirse adecuadamente preparado, etc.
4.8 Prevención y solución de conflictos: capacidad para identificar, anticiparse o
afrontar resolutivamente conflictos sociales y problemas interpersonales.
Implica la capacidad para identificar situaciones que requieren una solución o
decisión preventiva y evaluar riesgos, barreras y recursos. Cuando
inevitablemente se producen los conflictos, afrontarlos de forma positiva,
aportando soluciones informadas y constructivas. La capacidad de negociación
es un aspecto importante, que contempla una resolución pacífica, considerando
la perspectiva y los sentimientos de los demás.
4.9 Capacidad de gestionar situaciones emocionales: habilidad para reconducir
situaciones emocionales muy presentes en los demás que requieren una
regulación. Podemos asimilarlo a la capacidad para inducir o regular las
emociones en los demás.

Projecte d’educació emocional a Primària 16
5. Competencias para la vida y el bienestar
Capacidad para adoptar comportamientos apropiados y responsables para
afrontar satisfactoriamente los desafíos diarios de la vida, ya sean privados
profesionales o sociales, así como las situaciones excepcionales con las cuales
nos vamos tropezando. Nos permiten organizar nuestra vida de forma sana y
equilibrada, facilitándonos experiencias de satisfacción o bienestar.
5.1 Fijar objetivos adaptativos: capacidad para fijar objetivos positivos y
realistas.
5.2 Toma de decisiones en situaciones personales, familiares, académicas,
profesionales, sociales y de tiempo libre, que acontecen en la vida diaria.
Supone asumir la responsabilidad por las propias decisiones tomando en
consideración aspectos éticos, sociales y de seguridad.
5.3 Buscar ayuda y recursos: capacidad para identificar la necesidad de apoyo
y asistencia y saber acceder a los recursos disponibles apropiados.
5.4 Ciudadanía activa, cívica, responsable, crítica y comprometida. Lo cual
implica reconocimiento de los propios derechos y deberes; desarrollo de un
sentimiento de pertenencia; participación efectiva en un sistema democrático;
solidaridad y compromiso; ejercicio de valores cívicos; respeto por los valores
multiculturales y la diversidad, etc.
Esta ciudadanía se desarrolla a partir del contexto local, pero se abre a
contextos más amplios (autonómico, estatal, europeo, internacional, global).
5.5 Bienestar subjetivo: capacidad para gozar de forma consciente de bienestar
subjetivo y procurar transmitirlo a las personas con las que se interactúa.
Contribuir activamente al bienestar de la comunidad en la que uno vive (familia,
amigos, sociedad).
5.6 Fluir: Capacidad para generar experiencias óptimas en la vida profesional,
personal y social.
El projecte aquí present, segueix aquestes 5 competències emocionals
proposades pel GROP (Grup de recerca en orientació pedagògica).

EL GRUP DIANA
Projecte d’educació emocional a Primària 17
Els destinataris d’aquest el projecte d’educació emocional són els alumnes de
3r de Primària.
Actualment porto dos anys de en aquest nivell, fet que em permet tenir força
elements de reflexió sobre quines són les necessitats en aquesta etapa
educativa. No obstant he partit de l’anàlisi teòric de les fases de
desenvolupament emocional i d’un anàlisi de necessitat en un grup-classe del
que he estat tutora els dos darrers cursos. Està format per 27 alumnes, 14 nens
i 13 nenes d’entre 8 i 9 anys a excepció de 2 nenes repetidores que tenen 10
anys.
Desenvolupament dels nens/es de 7 a 10 anys
A trets generals, partint de la revisió bibliogràfica (Renom, 2003; Bisquerra,
2008) es presenta a continuació una síntesi dels trets més significatius del
desenvolupament dels nens/es d’aquestes edats compreses entre els 7 i els 10
anys.
DESENVOLUPAMENT DE LA INTEL·LIGÈNCIA I DEL COS
- Pensament lògic: raona amb lògica sobre una hipòtesi i fa deduccions,
desenvolupa el pensament abstracte i fa judicis crítics.
- Augmenta el seu camp d’interès per altres temàtiques. Tenen nous
interessos de tipus científic i d'experimentació
- Diferenciació entre ells i la seva família.
- El llenguatge passa a ser un vehicle de pensament i com a mediador
de la conducta.
- Desapareix la presència de l’egocentrisme.
- Ritme de creixement lent però estable, presenta una gran activitat
motora i major agilitat corporal; augmenta la velocitat, exactitud, equilibri
i força.

Projecte d’educació emocional a Primària 18
DESENVOLUPAMENT EMOCIONAL I DE PERSONALITAT
- L’escola passa a ser un context de socialització molt important.
- Els referents socials varien sent el grup d’iguals un referent important.
- Es comença a independitzar més dels pares.
- Utilització del llenguatge per la comunicació i comprensió de les
emocions.
- Adopció de perspectives: comencen a posar-se en el lloc de la persona
que parla (empatia).
- S’incrementa la capacitat d’autocontrol, regulació i comunicació, el
que permet mantenir una relació social més ample.
- Desenvolupen la capacitat per comprendre les pròpies emocions i les
d’altri.
- Comencen a entendre que és possible tenir dues emocions contràries en
una mateixa situació. Comprensió de l’ambivalència.
- S’incorpora la comparació social.
- A partir dels 8 anys, a través de la comparació entre iguals es crea una
idea de si mateix més afí a la realitat. Això pot influir en la seva
autoestima tant positiva com negativament.
DESENVOLUPAMENT SOCIAL I DE RELACIONS AMB IGUALS
- Període de transició entre ser un nen i ser un adult: període de dubtes.
- Augmenta les relacions amb iguals i la vida social.
- Es substitueixen les agressions físiques per les verbals tot i que hi
ha diferències entre els mètodes del nois i de les noies.
- Jocs amb regles i reglaments: que són la base de l’aprenentatge de
les normes de vida en grup i en societat. Imposen les regles de manera
grupal.
- Pas de companyerisme a amistat, passen a tenir “millors amics” amb
els que comparteixen ideals.
- Sentiment de pertinença al grup.

Projecte d’educació emocional a Primària 19
DESENVOLUPAMENT MORAL
- A partir dels 8 anys comencen a tenir una moralitat autònoma, basada
en la cooperació, el respecte als companys i la consciència de les
necessitats i drets dels demés.
- A mesura que augmenta el coneixement i la comprensió dels demés
augmenta la sensibilitat cap a les necessitats de l’altre.
Avaluació inicial
Detecció de necessitats del grup
Per detectar necessitats en l’àmbit de les competències emocionals del grup
d’estudi, es va aplicar el QDE-CMIS realitzat pel GROP a la mostra abans
esmentada i complementàriament el CAS (qüestionari d’ansietat infantil).
El QDE-CMIS inicialment estava pensat pels nens/es de cicle mitjà i cicle
superior però al passar-ho al grup de 3r, es va veure que era complicat per
alguns nens/es comprendre bé el que es preguntava i conseqüentment, calia
completar els resultats obtinguts amb més informació sobre els nens. Per
aquest motiu s’inclou una reflexió de la mestra-tutora que analitza cadascun
dels resultats per cada alumne. El qüestionari (QDE-CMIS) està dividit en 5
dimensions que corresponen a les competències emocionals en les que es
basa el GROP, aquestes competències tenen en compte diferents ítems;
• Consciència emocional
o Presa de consciència de les pròpies emocions
o Donar nom a les pròpies emocions
o Comprensió de les emocions dels altres
• Regulació emocional
o Prendre consciència de la interacció entre emoció, cognició i comportament
o Expressió emocional
o Capacitat per a la regulació emocional
o Habilitats d'afrontament
o Competència per a autogenerar emocions positives

Projecte d’educació emocional a Primària 20
• Autonomia personal
o Autoestima
o Automotivació
o Actitud positiva
o Responsabilitat
o Autoeficàcia emocional
o Anàlisi crític de normes socials
o Resiliència per afrontar situacions adverses
• Competències socials
o Dominar les habilitats socials bàsiques
o Respecte pels altres
o Comunicació receptiva
o Comunicació expressiva
o Compartir emocions
o Comportament prosocial i cooperació
o Assertivitat
o Prevenció i solució de conflictes
o Capacitat de gestionar situacions emocionals
• Habilitats de vida i benestar
o Fixar objectius adaptatius
o Buscar ajuda i recursos
o Ciutadania activa, cívica, responsable, crítica i compromesa
o Benestar subjectiu
o Fluir
Les puntuacions del CMIS van del 1 al 4, sent l’1 la puntuació més baixa i 4 la
més alta. Per interpretar les puntuacions, el GROP utilitza el següent barem en
cadascuna de les dimensions i també ofereix una puntuació global de
competència emocional:
1< 1’5 No competent Necessita Desenvolupar Necessariament
1’6 < 2’5 Moltes mancances Necessita Millorar el desenvolupament
2’6 < 3’5 Competència mitja S’aconsella seguir el desenvolupament
3’6 < 4 Competència Destre Convé mantenir el nivell

Projecte d’educació emocional a Primària 21
Aquestes puntuacions permeten identificar les mancances i punts forts de cada
nen en particular i orientar el seu desenvolupament emocional.
A més de la puntuació de cada nen, podem obtenir una puntuació promig del
grup-classe en les mateixes dimensions que ajudarà a saber les necessitats
grupals i a orientar les habilitats que cal reforçar dissenyant un programa de
formació pel grup.
L’altre test que es va decidir passar (CAS), estava dirigit a nens/es de 1r, 2on i
3r de primària. D’acord amb el seu autor:
“CAS, és un Qüestionari d’ansietat infantil que avalua l’ansietat dels nens i
nenes en els seus primers anys d’escolaritat obligatòria, per tant, des de primer
fins a tercer de l’Educació Primària (dels 6 als 8 anys). Aquest instrument pot
aplicar-se en diferents moments de l’escolaritat per tal de descriure i interpretar
el context emocional del nen o nena” (Gillis, J.S., 1989).
Aquest informe va resultar més senzill i fàcil de respondre.
La interpretació del qüestionari és diferent al CMIS, es va fer en funció de tres
categories.
• Sense ansietat preocupant
No significa que hi hagi una absència absoluta d’ansietat. Cal tenir en compte
que nivells lleugers d’ansietat poden ser productius i fins i tot recomanables.
• Tendència a l’ansietat
Indicaria una certa facilitat a experimentar ansietat, pensaments negatius,
sentiments d’amenaça, etc... sense que siguin excessius ni massa duradors
però si bastant freqüents.
• Ansietat preocupant
Hi ha una intensitat i durada de pensaments negatius i sentiments d’amenaça
que convé tenir en compte. Caldria analitzar el moment i les circumstàncies que
envolten al nen en aquests moments i valorar si convé alguna intervenció al
respecte.

Projecte d’educació emocional a Primària 22
En els quadres següents es troben els resultats del CMIS, del CAS i la meva
opinió com a tutora de grup. Aquesta ha estat molt important per matisar els
resultats dels qüestionaris. De fet, en alguns casos, la informació que com a
mestre-tutora tenia dels nens em permetia discrepar en part dels resultats
numèrics obtinguts amb les proves. No hem d’oblidar que parlem de
competències o estats emocionals que depenen molt de les circumstàncies del
moment en que s’avaluen.
Els resultats marcats en groc tenen dificultats en aquelles categories o bé
facilitat per experimentar ansietat.
Com podreu observar, a l’informe CMIS falten dades en algunes de les
categories que impedeixen obtenir el total de competència emocional.

Projecte d’educació emocional a Primària 23
Resultats Informe CMIS i CAS
INFORME CMIS (Desembre 08) INFORME CAS (febrer 09)
Alumnes
Consciència
CMiS
Regulació
CMiS
Autonomia
CMiS
CompSoci
CMiS
Cvida
CMiS
A. 1 . 2,30 3,14 2,57 2,88
Total C.
Emocional
CMiS
A. 2 3,64 2,90 2,29 . 3,25 .
A. 3 3,73 . 3,57 3,43 3,88 .
A. 4 2,36 . 2,43 2,14 3,00 .
A. 5 2,91 3,00 2,71 2,43 3,25 2,88
A. 6 3,00 2,50 3,29 3,57 2,88 3,00
A. 7 3,55 3,10 2,57 2,71 3,13 3,07
A. 8 . 2,70 . 2,57 3,13 .
A. 9 3,09 2,50 3,29 2,43 3,13 2,88
A. 10 2,64 3,00 2,71 2,57 3,63 2,91
A.11 2,45 . 3,00 2,57 3,00 .
Interpretació
A. 1 Ansietat preocupant
A. 2 Tendencia a l'ansietat
A. 3 Sense Ansietat precocupant
A. 4 Sense Ansietat precocupant
A. 5 Tendencia a l'ansietat
A. 6 Sense Ansietat precocupant
A. 7 Tendencia a l'ansietat
A. 8 Tendencia a l'ansietat
A. 9 Ansietat preocupant
A. 10 Sense Ansietat precocupant
A. 11 Sense Ansietat precocupant

Projecte d’educació emocional a Primària 24
A. 12 3,36 2,90 3,29 2,43 3,25 3,07
A. 13 3,09 2,80 2,57 2,00 2,88 2,72
A. 14 3,00 3,10 3,14 2,57 .
A. 15 3,55 . 3,57 2,57 3,25 .
A. 16 2,91 3,00 3,43 2,57 3,50 3,07
A. 17 3,45 . 4,00 3,00 3,75 .
A. 18 3,36 2,50 2,86 2,57 3,38 2,95
A. 19 2,64 3,50 2,71 2,86 . .
A. 20 3,27 3,20 3,00 2,57 3,13 3,07
A. 21 2,73 2,90 2,71 2,86 2,75 2,79
A. 22 2,73 3,00 2,43 3,14 3,38 2,93
A. 23 3,09 2,50 2,86 2,00 3,25 2,77
A. 24 3,09 2,10 2,86 2,29 3,00 2,67
A. 25 3,45 3,00 2,57 2,71 3,75 3,14
.
A. 12 Tendencia a l'ansietat
A. 13
Sense Ansietat precocupant
A. 14 Tendencia a l'ansietat
A. 15 Sense Ansietat precocupant
A. 16 Sense Ansietat precocupant
A. 17 Sense Ansietat precocupant
A. 18 Tendencia a l'ansietat
A. 19 Sense Ansietat precocupant
A. 20 Sense Ansietat precocupant
A. 21 Tendencia a l'ansietat
A. 22 Tendencia a l'ansietat
A. 23 Ansietat preocupant
A. 24 Sense Ansietat precocupant
A. 25 Sense Ansietat precocupant

Projecte d’educació emocional a Primària 25
A. 26 3,09 2,90 1,57 2,86 2,75 2,70
A. 27 3,45 1,80 2,29 2,57 2,63 2,58
RESULTATS PROMIG DEL GRUP CLASSE CMIS
A. 26 Ansietat preocupant
A. 27 Ansietat preocupant
N Mínim Màxim Promig Desv. típ.
consciencia
CMiS
25 2,36 3,73 3,1055 ,37545
regulacioCM
iS
22 1,80 3,50 2,7818 ,38869
autonomiaC
MiS
26 1,57 4,00 2,8791 ,50579
CompSociC
MiS
26 2,00 3,57 2,6374 ,36863
cvidaCMiS
Total comp..
25 2,63 3,88 3,1900 ,32898
emocional
CMiS
17 2,58 3,14 2,8947 ,16610
N válido
(según lista)
17

Opinió personal com a tutora
A. 1
A. 2
A. 3
A. 4
A. 5
A. 6
A. 7
A. 8
Projecte d’educació emocional a Primària 26
OPINIÓ PERSONAL OPINIÓ PERSONAL OPINIÓ PERSONAL
D’acord amb CMIS i CAS, és un nen amb moltes
dificultats de relació social, no accepta les normes
de joc, té dificultats d’autoestima i utilitza un
A. 12
vocabulari molt dur cap a ell mateix “em vull
morir”, “no se fer res”, “ningú m’estima”.Impulsiu,
té moltes rabietes.
No d’acord amb CMIS i CAS. Algunes dificultats
de relació, baixa autoestima. És un nen amb
moltes dificultats d’aprenentatge. A. 13
D’acord amb CMIS i CAS. Alta autoestima, es
valora molt, té les seves opinions, autònom i
gaudeix de bones relacions socials.
A. 14
D’acord amb CMIS. Molt baixa autoestima i molt
A. 15
poca seguretat en sí mateixa.
No d’acord amb CMIS i CAS. Autònoma,
independent, molt bones relacions socials, es A. 16
valora molt.
D’acord amb CMIS i CAS. Alta autoestima, es
valora molt, té les seves opinions, autònom i A. 17
gaudeix de bones relacions socials.
D’acord amb CMIS. Autònoma, segura de sí
mateixa, amb opinió pròpia. Gaudeix de bones A. 18
relacions socials. Es mostra molt despistada.
D’acord amb CAS. Poca autoestima i poca
A. 19
D’acord amb CMIS i CAS. Reservada amb els seus sentiments,
una mica introvertida però gaudeix de bones relacions socials.
A. 25
No d’acord amb CMIS i d’acord amb CAS. Nen autònom, amb
molt bones relacions socials, no té conflictes, tracta als
companys i adults amb molt de respecte té bona autoestima. A. 26
D’acord amb CMIS i CAS. Força reservada, molt bona conducta i
amb dificultats d’aprenentatge. Es valora poc.
D’acord amb CMIS i CAS.
D’acord amb CMIS i CAS.
D’acord amb CMIS i CAS.
D’acord amb CMIS i CAS. És una nena d’excel·lent però molt
tímica en gran grup i no es valora gaire.
Gaudeix de bones relacions socials.
D’acord amb CMIS i CAS.
A. 27
No d’acord amb CMIS i CAS. Nen amb
molt neguit, és incapaç de fer relaxació,
vol estar pendent de tot al seu voltant.
Poca autoestima, sovint a casa plora si li
han dit alguna cosa que l’ha molestat.
Bones relacions socials.
D’acord amb CAS. Ha tingut crisis
d’ansietat a classe amb pujades de
febre, tremolors, plors incontrolables...
Té un grup reduït d’amics, normalment
juga amb els mateixos.
D’acord amb CAS. Ha tingut moments
d’angoixa de no voler entrar a l’aula, és
insegura. Té un grup reduït d’amics,
normalment juga amb els mateixos.

A. 9
A. 10
A. 11
Projecte d’educació emocional a Primària 27
seguretat en sí mateixa, té un grup d’amics molt
reduït i sempre els mateixos.
No d’acord amb CMIS i CAS. Autònom,
independents, molt bones relacions socials, es
valora molt. Líder del grup.
D’acord amb CMIS i CAS.
D’acord amb CMIS i CAS. Introvertit amb els
adults, no parla dels seus sentiments, poc
comunicatiu amb l’adult però bones relacions amb
els companys.
A. 20
A. 21
A. 22
A. 23
A. 24
D’acord amb CMIS i CAS.
No d’acord amb CMIS, d’acord amb CAS. Nen amb molt baixa
autoestima, molt dependent. No té gaires amics, no sap com fer
amics. Els nens P5 el molesten i ell no es defensa, plora. Molt
poca seguretat en si mateix, de vegades de actituds molt
infantils.
D’acord amb CMIS i CAS. No té seguretat en sí mateix o en les
seves opinions.
D’acord amb CMIS i CAS. Parlant amb la mare, a casa s’angoixa
molt ràpid i les opinions dels demés l’afecten molt.
No d’acord amb CMIS i CAS. Nena amb molta ansietat, sovint té
mal de cap, de panxa, es mossega els dits, no té bones relacions
socials perquè sovint ataca i dona les culpes als demés. Molt
difícil de tractar, té derivació al CSMIJ.

Projecte d’educació emocional a Primària 28
Reflexió a partir dels qüestionaris
Penso que els dos informes passats són bastant fidels a la realitat però en aquells
nens/es que precisament tenen menys habilitats no queda del tot reflectit. Això
podríem pensar que bé es dóna per que estan en un nivell d’incompetència
inconscient a l’hora de respondre o bé que possiblement responen en base a la
desitjabilitat social. En el primer cas significaria que són incompetents però
pensen que no ho són i que saben controlar les seves emocions, gestionar-les, ser
autònoms i en el segon que responen en funció del que creuen que s’espera d’ells.
Amb aquests trobem aquells que requereixen més atenció.
Una vegada feta l’observació dels qüestionaris i complementada la informació amb
la meva opinió com a mestra-tutora, considero que les competències menys
desenvolupades del grup són:
Competència social
Regulació emocional
Els proporcionaré més activitats per treballar aquestes dues dimensions tot i que la
meva unitat de programació no la vull enfocar només a les mancances. També
tindré en compte la individualitat de cada nen per desenvolupar competències
concretes quan sigui precís.

Projecte d’educació emocional a Primària 29
UNITAT DE PROGRAMACIÓ
D’EDUCACIÓ EMOCIONAL
Objectius
A través del marc teòric del projecte, s’ha pogut formular els objectius generals
d’aquesta unitat de programació. Com podreu observar, els objectius es dividiran
en els 5 grans blocs de les competències emocionals.
Objectius generals del projecte
Bloc 1. Consciència emocional
- Conèixer i comprendre les pròpies emocions i les d’altri.
Bloc 2. Regulació emocional
- Desenvolupar l’habilitat de regular les pròpies emocions.
- Adquirir estratègies de regulació emocional.
- Adoptar una actitud positiva davant la vida.
Bloc 3. Autonomia emocional
- Potenciar l’autoestima
- Desenvolupar l’habilitat d’automotivar-se.
- Estimular el desenvolupament de l’autoestima a través del coneixement
personal.
Bloc 4. Competència social
- Desenvolupar la capacitat de posar-se en el lloc de l’altre (empatia).
- Desenvolupar les habilitats socials bàsiques.
- Solucionar de forma assertiva els problemes.
- Respectar els altres.
Bloc 5. Competències per a la vida i el benestar
- Adoptar una actitud optimista davant la vida.
- Tenir interès per aconseguir un estat de benestar.

Continguts
Projecte d’educació emocional a Primària 30
Els continguts del programa d’educació emocional giren al voltant dels cinc eixos
temàtics: Consciència emocional, regulació emocional, autonomia emocional,
competència social i competències per a la vida i el benestar. Aquests són els cinc
blocs temàtics a treballar amb els seus respectius continguts.
Continguts del projecte
Consciència emocional
- Reconeixement de les emocions
- Comprensió de les causes i conseqüències de les emocions.
- El llenguatge i l’expressió de les emocions.
- Reconeixement de les emocions dels altres.
Regulació emocional
- Maneig de les emocions.
- Autocontrol de la impulsivitat
- Estratègies de regulació emocional
- Maneig de la ira i del comportament agressiu.
- Actitud positiva davant la vida.
Autonomia emocional
- Automotivació.
- Autoconfiança.
- Autoestima.
Competència social
- Habilitats socials bàsiques.
- L’assertivitat.
- Empatia
- Resolució de conflictes.
Competències per a la vida i el benestar
- Emocions, benestar subjectiu.
- Actitud positiva davant la vida.

Metodologia i activitats
Projecte d’educació emocional a Primària 31
La metodologia emprada es fonamenta en el model constructivista. El nen/a és el
protagonista del seu propi desenvolupament, aprèn d’una forma activa. Es basa en
una metodologia globalitzada i activa que permet la construcció d’aprenentatges
emocionals significatius i funcionals. Partim de les pròpies vivències dels alumnes,
dels seus coneixements previs, de les seves necessitats personals i les seves
inquietuds.
El paper del mestre/a serà el de guia i mediador de l’aprenentatge de l’alumne.
Proporcionarà les eines necessàries per ajudar en el desenvolupament emocional
de l’infant així com proporcionar models d’actuació que l’alumnat interioritzi, motivi
la participació i dinamitzi el grup.
Les activitats es presenten en els cinc blocs temàtics explicats amb anterioritat.
- Consciència emocional.
- Regulació emocional.
- Autonomia emocional
- Competència social.
- Competències per a la vida i el benestar
Amb les activitats es vol treballar les 5 competències emocionals però centrant-me
en aquelles capacitats que s’han de desenvolupar més. Per això, les activitats
aniran d’aquesta manera.
Consciència emocional 5 activitats
Regulació emocional 10 activitats
Autonomia emocional 5 activitats
Competència social 10 activitats
Competències per a la vida i el benestar 5 activitats

Temporització
Projecte d’educació emocional a Primària 32
La unitat de programació realitzada tindrà una durada d’un curs escolar i d’una hora
setmanal aproximadament. Es realitzaran les activitats programades a l’hora de
tutoria o bé a una sisena hora.
El curs consta de 36 setmanes, faré 35 activitats però tenint en compte que hi
poden haver festes, celebracions o excursions que poden fer que una setmana no
pugui portar a terme l’activitat. En aquests casos, faré dues activitats en una
setmana.
Avaluació de la unitat de programació
Tot i que l’avaluació es tractarà de forma més extensa en l’apartat “Proposta
d’avaluació” inclòs després de la relació d’activitats, a títol introductori cal
mencionar que consta de diferents processos:
-Avaluació inicial: estudi de necessitats que permet dissenyar la unitat de
programació.
-Avaluació formativa: inclou l’avaluació de cada activitat per part dels alumnes i una
graella d’avaluació de cada activitat per part del mestre.
-Avaluació final: nova avaluació mitjançant qüestionaris de satisfacció i reflexió
sobre els aprenentatges.
Cada activitat duu incorporada una reflexió final que es pot dur a terme de forma
oral o bé escrita però en acabar l’activitat, passarem uns fulls d’avaluació que
anirem guardant per el dia de l’avaluació final.
Els hi demanarem que responguin a una o un parell de les següents frases que els
serviran com a reflexió.
• He après.................................................
• Me n’he adonat.......................................
• He descobert..........................................
• M’ha sorprès...........................................
• M’ha agradat...........................................
• M’ha desagradat.....................................

Projecte d’educació emocional a Primària 33
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT APRENENTATGE

Projecte d’educació emocional a Primària 34
BLOC 1 CONSCIÈNCIA EMOCIONAL

Projecte d’educació emocional a Primària 35
CONSCIÈNCIA EMOCIONAL Cicle mitjà
1. Identificació de sentiments Temporització 1 hora
Amb freqüència no sabem com ens sentim o com expressar els nostres sentiments i això dificulta les nostres relacions socials. Per tal d’entendre els propis sentiments
i els dels altres cal ser capaços de reconèixer’ls i nomenar-los. Parlar dels sentiments ajuda els infants a tenir les seves emocions sota control en comptes d’actuar
impulsivament.
Objectius
- Identificar, classificar i descriure diferents emocions. - Utilitzar i ampliar el vocabulari emocional.
Procediment
A cada nen els hi donarem la meitat d’una cartolina amb el seu nom. Aquesta la tindran enganxada a la seva taula durant una setmana i hauran d’escriure aquells
sentiments, emocions que vagin sentint al llarg dels dies.
Quan passi la setmana, ens reunirem en rotllana i els nens que vulguin llegiran en veu alta els sentiments que han tingut. Un voluntari els escriurà a la pissarra. Els
anirem comentant a mesura que vagin sortint; qui ha sentit aquest sentiment, qui no, com ens sentíem... Aquelles emocions repetides les esborrarem.
Després, farem una classificació dels sentiments en 6 blocs; Alegria, tristesa, por, vergonya, sorpresa i ira. Alguns sentiments són difícils de classificar però aprofitarem
per parlar d’ells. A mesura que ho anem fent preguntarem què sentim, què ens passa quan tenim por, vergonya...així reflexionarem i ens donarem compte que hi ha
paraules que transmeten una emoció similar. Hi haurà infants que afirmaran que no han sentit mai una emoció i els explicarem que encara que no l’hagin sentit mai,
tenen la capacitat de sentir-la.
La llista d’emocions classificades la passarem a una cartolina i l’enganxarem a la classe
Material
Guixos i pissarra.
Font
Educación emocional. Programa para educación Primaria (6-12 años)

Projecte d’educació emocional a Primària 36
CONSCIÈNCIA EMOCIONAL Cicle mitjà
2. El mural dels sentiments Temporització 1 hora
Cada nen ha tingut la seva vivència respecte als sentiments i les emocions, el que intentarem és fer una posada en comú per crear punts de connexió en quant a sentiments.
Veure’s reflectit en una vivència o sentiment del company per anar incorporant interiorment diversos sentiments.
Objectius
- Utilitzar vocabulari emocional - Connectar amb les pròpies emocions
- Distingir emocions - Posar nom a les emocions.
Procediment
Farem 6 grups d’alumnes i a cada un els hi donarem una emoció; Alegria, vergonya, tristesa, por, sorpresa i ira. Cada grup en un mural haurà d’escriure situacions personals
en les que ha sentit aquella emoció. Els hi donarem revistes i retallaran imatges d’aquella emoció per enganxar-les al mural. Una vegada hagin acabat tots els grups, els
enganxarem a la pissarra i cada grup explicarà el seu mural. Situacions personals que vulguin explicar, perquè han escollit les imatges i parlar de la postura corporal o facial
que els fa pensar que la imatge transmet aquell sentiment.
Es treballarà el fet que per una mateixa situació es poden tenir diferents sentiments i s’han d’acceptar les diferències personals a més connectarem amb les pròpies emocions
a través d’experiències personals dels companys.
Material
Cartolines, Pega, Tisores, Revistes, llapis.

Projecte d’educació emocional a Primària 37
CONSCIÈNCIA EMOCIONAL Cicle mitjà
3. Tècnica de les cares Temporització 1 hora
Algunes vegades no sabem què ens passa o com ens sentim. Quan ens trobem així el millor és parar-se i, tot pensant, intentar entendre el que està passant dins nostre.
La tècnica de les cares permet fer una reflexió interna de com ens sentim en diferents situacions del dia alhora que integrem el vocabulari après.
Objectius
- Integrar el vocabulari emocional.
- Identificar i donar nom a les pròpies emocions.
Procediment
Donarem a cada alumne imatges representatives dels 6 sentiments bàsics (alegria, tristesa, ira, vergonya, por i sorpresa). En presentar les imatges representarem els
trets físics que es donen en cada emoció, després cadascú se les guardarà al seu calaix menys la imatge corresponent al seu estat d’ànim d’aquell moment, que la
col·locarà a la taula. Durant el dia, anirem demanant que canviïn la imatge segons com se sentin en aquell moment, hauran d’aturar les activitats que estiguin fent i
pensar durant uns minuts com se senten en aquell moment. Enganxaran la imatge representativa i ompliran una frase també enganxada a la taula que digui: “Com em
sento, Estic.........”. Per ajudar-los, poden recórrer a la llista d’emocions que ells mateixos van fer a l’activitat 1.
Per facilitar la col·locació de la imatge corresponent a l’estat emocional, sobre la taula hi enganxarem un tros de cartolina folrat que posi “Com em sento. Estic...” i hi
posarem velcro tant a les imatges com a la taula.
Material
Imatges d’emocions
Velcro
Cartolina folrada
Font
Psicoprisma

Projecte d’educació emocional a Primària 38
CONSCIÈNCIA EMOCIONAL Cicle mitjà
4. Comentari de fotografies Temporització 30 minuts
Sovint realitzem les activitats a l’escola molt desenfocades de la vida real dels infants, els hi donem imatges perque les observin, parlem “dels altres” però què millor
manera d’aprendre quelcom que vivint-la en el nostre propi cos i després parlant de la situació viscuda.
Objectius
- Integrar el vocabulari emocional.
- Identificar i donar nom a les pròpies emocions.
Procediment
El professor passarà fotografies que ha fet als nens durant diferents activitats a l’escola. Els farà analitzar diferents sensacions que tenien en el moment de la foto. “Què
és el que més t’agradava?”, “Estaves sol o acompanyat?”, “Com et senties en aquell moment?” “Què havia passat abans?””Veien la cara que fa, com creieu que es
sentia?”
Material
Ordinador
Fotografies
Càmera de fotos
Font
Fina Masnou

Projecte d’educació emocional a Primària 39
CONSCIÈNCIA EMOCIONAL Cicle mitjà
5. La caixa de les emocions Temporització 50 minuts
La vida ens aporta vivències, relacions, amistats, ganancies, fracassos i també coses materials. Cada una d’aquestes situacions ens porta a emocions que són viscudes
de manera diferent segons la situació, persona i moment de la vida.
Objectius
- Utilitzar vocabulari emocional.
- Adquirir consciència de les diverses emocions.
- Distingir emocions.
Procediment
Es prepararan prèviament quatre fitxes en les que s’escriuran les emocions següents; alegria, tristesa, por, ira i sorpresa, les col·locarem en una capsa que anomenarem
“la caixa de les emocions”.
Asseguts en forma de rotllana es demanarà als alumnes que pensin situacions en les que hagin sentit alegria, tristesa, por i ira. Quan ja ho hagin pensat, 4 voluntaris
trauran una fitxa de la capsa, la llegiran i hauran de pensar com representar aquella emoció. Els hi donarem el temps necessari i després d’un en un representaran la
situació en la que hagin viscut aquella emoció.
Després de cada representació el professor/a farà unes preguntes als espectadors:
- Heu pensat en una situació similar per aquesta mateixa emoció?
- La representació us ha provocat la mateixa emoció que a l’actor? Algú ha sentit una altra emoció diferent?
- Què faríeu en aquesta situació per a sentir-vos millor?
La reflexió final és una part molt important per ajudar a integrar els aprenentatges de l’activitat. El professor/a plantejarà una sèrie de preguntes per facilitar la reflexió.
- Tots sentim la mateixa emoció en situacions semblants? (Es pot posar un exemple per facilitar)
- Aquesta emoció es pot viure en situacions diferents?
Material
- Fitxes de les emocions
- Caixa de les emocions
Font
Educación emocional. Programa para educación Primaria (6-12 años)

Projecte d’educació emocional a Primària 40
BLOC 2 REGULACIÓ EMOCIONAL

Projecte d’educació emocional a Primària 41
REGULACIÓ EMOCIONAL Cicle mitjà
1. Diferència entre sentiments i comportaments Temporització 1 hora
Distingir entre sentiments i comportaments és molt important per a l’autocontrol, la relació amb els altres i per a la resolució de problemes. És el camí cap a la
responsabilitat de les pròpies accions.
Objectius
- Entendre que és lícit tenir tota mena de sentiments però no tota mena de comportaments.
- Facilitar la pràctica de pensar abans d’actuar.
- Aprendre a ser autònoms i crítics per avaluar quins comportaments són correctes i quins no.
- Desenvolupar el valor de justícia i tolerància.
Procediment
Els explicarem que els sentiments i comportaments no són el mateix ja que els sentiments són senyals que tenim dins i els comportaments són les accions que fem. Hi ha
diferents classes de comportaments, els que estan bé i els que no. Això vol dir que algunes de les coses que fem estan bé i altres no. Comportar-se d’una manera i d’una
altra és quelcom que podem triar de fer o de no fer, mentre que els sentiments no, que no els podem triar.
Classificarem comportaments en dues columnes; correctes o incorrectes.
Explicarem diferents situacions en les que els personatges estan enfadats però cada un té un comportament diferent. Analitzarem si el comportament és correcte o no ho
és i què pot fer que sigui correcte. Exemples;
- En Tomàs està molt enfadat, per això pega la seva germana.
- En Ramon està enfadat i li ho explica al pare.
- La Maria està enfadada, per això trenca el llibre d’una altra nena.
- En Pol està rabiós, per això es posa a plorar.
- L’Ekram està enfadada, per això està donant volves per casa seva.
- L’Àlex està enfadat, per això està cridant i insultant a tots els que se li acosten.
Material
Fitxes de diverses situacions.
Font
Psicoprisma

Projecte d’educació emocional a Primària 42
REGULACIÓ EMOCIONAL Cicle mitjà
2. Tècnica del semàfor Temporització 50 minuts
El saber controlar els propis impulsos és molt important al llarg de la vida. En molts moments ens trobarem en situacions de conflicte que haurem de resoldre de la millor
manera possible i sense tenir actituds agressives o impulsives. Els infants que no tenen aquest control intern no suporten el fracàs o la frustració i sovint els remet a una
cadena de conflictes.
Controlar-se en situacions d’estrès o ràbia no és una tasca fàcil i per a alguns infants és encara més difícil si no estan acostumats a buscar recursos per relaxar-se. Per
ajudar a desenvolupar un millor autocontrol a la universitat de Washington es va crear la tècnica del semàfor. Els tres colors corresponen a tres passos a fer per
autocontrolar-se.
Objectius
- Reduir la impulsivitat i orientar cap a comportaments reflexius.
- Automatitzar una resposta motora inhibidora d’accions impulsives.
- Trencar el cercle de conducta disruptiva/augment de la conflictivitat.
Procediment
Explicarem que les emocions són senyals. Algunes vegades aquests senyals ens indiquen que ens hem de parar, que no podem avançar, tal com fan els vianants o els
vehicles davant d’un semàfor en vermell. Posarem, doncs, èmfasi en la importància del llum vermell. Explicarem que quan tenim sentiments molt forts que no podem
controlar, el primer que cal fer és parar-nos i calmar-nos. Entre tots farem una llista del que es pot fer per calmar-se. Per exemple:
- Respirar profundament - Xiular.
- Apartar-se del lloc on s’ha produït el conflicte. - Comptar fins a deu.
- Passejar. - Parlar-se a un mateix, donant-se instruccions.
- Cantar. - Pintar.
Hi ha d’altres maneres de calmar-se. És convenient aprendre a relaxar el cos i tenir control de la respiració profunda.
Farem pràctiques de com calmar-se centrant-nos en la respiració profunda. Per aquells alumnes especialment impulsius o hiperactius, caldrà donar consignes clares de
com controlar els impulsos físics. Per exemple: Creuar els braços o posar les mans a les butxaques a l’hora que es respira profundament.
D’aquesta llista els conduirem a recollir dues o tres maneres per calmar-se, les més adients per a tots i ho apuntarem en el semàfor que podria quedar així.

Projecte d’educació emocional a Primària 43
REGULACIÓ EMOCIONAL Cicle mitjà
2. Tècnica del semàfor (2) Temporització 50 minuts
Vermell STOP
Respiro profundament, m’aparto
Groc Anar a poc a poc, PENSAR
Com em sento? Quin problema tinc?
Verd SOLUCIONAR
Avançar i buscar solucions.
Quan es trobin en un moment de ràbia o descontrol, hauran de pensar en el semàfor. Primer en el vermell. Stop!, respiro profuntament, m’aparto per calmar-me i no fer
cap acció desmesurada. Quan ja estic més calmat puc anar fins el groc. Pensar, Com em sento? Quin problema tinc? Finalment quan ja he entès com em sento, quin és
el problema i estic més tranquil, puc avançar i buscar solucions.
Deixarem penjats els dos semàfors. Cal deixar aquests senyals penjats no només a classe sinó per tots els espais de l’escola; passadís, pati, aula d’informàtica, , de
música, laboratori, biblioteca, gimnàs...El fet que el semàfor estigui visible dels infants en tot moment, els farà recordar en moments de descontrol com han d’actuar per
controlar els impulsos.
En diferents moments del dia farem dir en veu alta que cal fer per controlar-se i practicarem els senyals dels semàfors en situacions reals; “una baralla amb un company”,
“quan tot el grup està esverat”, “nosaltres mateixos quan ens sentim malament i en veu alta per fer de model”.
Materials
- Tarja del semàfor per a tots els espais de l’escola.
Font
Anna Carpena

Projecte d’educació emocional a Primària 44
REGULACIÓ EMOCIONAL Cicle mitjà
3. Relaxació Temporització 30 minuts
Aprendre a relaxar-se és molt important per poder dominar-se en situacions de tensió. Farem prendre consciència de la diferència entre un cos tens i un cos distès.
Aquesta tècnica és millor fer-la en un lloc on els alumnes puguin estar còmodament estirats. Els hi demanarem anteriorment que portin una tovallola de platja i aquells
que ho desitgin, un coixí.
Objectius
- Aprendre a relaxar-se a través de la tensió-distensió.
Procediment
Els farem estirar a la tovallola cap per dalt amb les extremitats descreuades. Posarem una música suau i relaxant i els demanarem que respirin profundament. Que
s’imaginin que tenen un globus a la panxa i l’han d’inflar inspirant i desinflar expirant. Els hi explicarem que aquesta és la manera de respirar correcte, la inspiració ha
d’arribar fins els genials. Després, començant pel braç dominant hauran de preme’l amb força durant una estona fins posar-lo ben dur. Posteriorment deixaran anar tota la
força fins a deixar el braç ben dèbil.
Aquesta activitat s’ha de seguir amb el següent braç, després amb les cames, els glutis, la panxa, el pit, el coll i la cara.
Per a cada part del cos que relaxem, els hi podem anar preguntant Com tinc el braç? El sento com s’està afluixant? Com sents el braç després de deixar-lo anar?Com et
sents després de relaxar tot el cos?
En fer aquesta tècnica, farem saber al nen que està fent relaxació i està aprenent a relaxar-se. Pot utilitzar aquesta tècnica en moments de tensió i no cal estar estirat per
fer-ho.
Seria interessant trobar 10 minuts a la setmana per fer aquesta relaxació, així els alumnes anirien interioritzant el procés de relaxació.
Material
- Tovallola
- Coixí
- Música tranquil·la
Font
MEM (Moviment educatiu del maresme)

Projecte d’educació emocional a Primària 45
REGULACIÓ EMOCIONAL Cicle mitjà
4. Controlem l’ira Temporització 30 minuts
Hi ha situacions en la vida que ens superen perque tenim la creença de que ens estan agredint. Davant d’aquesta situació és lícit sentir ràbia o ira. El que tractarem de
recordar és que no és lícit tota mena d’accions. En les manifestacions de la ira hi ha components biològics però aquesta biologia es pot amortiguar a través de
l’aprenentatge i per aquest aprenentatge són necessaris uns valors morals que facin que la persona accepti que es pot enfadar, però ha de controlar les seves accions.
Objectius
- Aprendre a controlar la ira
Procediment
Els explicarem que tothom té dret a enfadar-se i a demostrar que estem enfadats però cal buscar maneres correctes per manifestar la irritació que sentim de manera
adequada i efectiva.
Recordarem situacions personals en les que s’hagin enfadat i hagin actuat impulsivament. I els farem reflexionar “Amb aquella actitud vas poder resoldre el problema?”,
“Com et senties després d’haver actuat impulsivament?”, “finalment, com vas resoldre el problema i com et senties?”
Demanarem que ens expliquin quines reaccions han tingut quan s’han enfadat, les apuntarem a la pissarra en dues columnes, les reaccions correctes i les incorrectes.
Després en grups de 5 ampliaran el llistat de reaccions correctes que podrien fer en cas de sentir-se enfadats.
Aquest llistat, el podem deixar penjat a la classe com a recordatori.
Material
Pissarra
Guixos
Paper de mural
Bolis i llapis
Font
Psicoprisma

Projecte d’educació emocional a Primària 46
REGULACIÓ EMOCIONAL Cicle mitjà
5. El pensament alternatiu Temporització 1 hora
És necessari tenir a mà diferents estratègies que ens permetin regular el nivell d’intensitat de les nostres emocions. Segons en M. Segura, el pensament alternatiu és la
capacitat per trobar el major nombre de solucions possibles a una situació. Aquest pensament ens serà molt útil al llarg de la nostra vida ja que ens permetrà tenir a
l’abast un ventall de solucions davant de situacions de la vida i poder escollir la més apropiada per afavorir el benestar comú i el propi.
Objectius
- Identificar diferents estratègies de regulació.
- Acceptar l’existència d’emocions.
- Identificar situacions en les que les emocions es manifesten de manera intensa.
Procediment
Els indicarem als alumnes que en grups de 4 pensin en situacions viscudes en les que l’emoció que van sentir va ser intensa. Ex: Quan vaig veure una amiga que veia
anys que no veia; quan va guanyar la copa el Barça, quan em van dir que havia tret un 10 en un examen....Amb aquests exemples s’analitzarà la situació, les emocions
sentides, l’acció immediata (impulsiva i sense pensar-la) i les possibles conseqüències d’aquesta acció.
Exemple:
Situació: Una vespa s’apropa a mi.
Emoció: Por.
Acció immediata: Cridar, moure el cos i les mans desesperadament.
Possible conseqüència: La vespa, al veure’s en perill, em picarà.
A continuació se’ls preguntarà quines altres accions podrien haver fet que siguin menys impulsives i no tinguin conseqüències negatives.
- No moure’m i esperar a que marxi.
- Allunyar-se lentament
- Demanar ajuda.
Els alumnes ja han pensat una situació viscuda amb alt nivell emocional. Després, un grup voluntari, exposarà a la resta de la classe la vivència preparada. S’analitzarà i
escriurà a la pissarra, relacionant, com en l’exemple, la situació, emoció, acció immediata i possible conseqüència.

Projecte d’educació emocional a Primària 47
REGULACIÓ EMOCIONAL Cicle mitjà
5. El pensament alternatiu (2) Temporització 1 hora
A continuació la resta del grup donarà possibles maneres d’actuar per regular una emoció amb alt nivell d’intensitat.
Exemple:
Davant d’una situació com aquesta jo, per controlar-me...
- Conto fins a 10.
- Em relaxo.
- Penso, analitzo i valoro el problema.
- Escolto música, canto.
- Tanco els ulls i penso en altres coses.
- Faig esport.
- Etc.
És interessant analitzar més d’una situació que els alumnes hagin experimentat i buscar accions alternatives que siguin correctes per a tothom. A continuació posaré
exemples de situacions que ens poden servir per analitzar.
- Estic a casa fent un exercici de mates, porto molta estona amb un exercici i no em surt de cap de les maneres. Què puc fer?
- A l’hora del pati un company m’ha promès que em deixaria la corda per saltar una estona. Porto tota l’estona del pati esperant i just quan me la deixa, sona el timbre
per entrar a la classe. Què puc fer?
- Estic escoltant música i arriba la meva germana petita i desendolla el cable. Què puc fer?
- Estic a classe fent els exercicis que la mestra ha demanat però el company del costat no para de demanar-me coses i parlar-me. Què puc fer?
Material
Guixos, pissarra.
Font
Educación emocional. Programa para la Educació Primària (6-12 años)

Projecte d’educació emocional a Primària 48
REGULACIÓ EMOCIONAL Cicle mitjà
6. Estic a punt d’explorar Temporització 30 minuts
Com ja hem dit en altres fitxes, és lícit sentir ira, ràbia o altres emocions intenses difícils de controlar però la clau està precisament en dominar les situacions més
complicades i ser conscient de que hi ha accions que no s’han de realitzar. En aquesta activitat donarem als alumnes un altre recurs per controlar les emocions intenses.
Objectius
- Reconèixer una emoció intensa en el nostre cos.
- Utilitzar el recurs del globus per “treure” aquesta emoció de forma controlada.
Procediment
Donarem a cada alumne un globus, de la mateixa manera que el mestre/a també n’agafarà un. El mestre/a els explicarà que aquest globus que tenen és el globus dels
mal rotllos. Aquest, ens ajudarà a buidar del nostre cos tots aquells sentiments que ens provoquen mal estar,expulsarem a través de l’aire tot allò que no volem dins
nostre. Com a mode d’exemple, el mestre/a pot anar buidant en el globus i en veu alta tot allò que li provoca mal estar. “Trauré el nerviosisme que he tingut quan conduïa,
l’estrès d’arribar tard a la feina, avui m’he enfadat amb un alumne que no ha fet els deures...” Per cada frase haurem d’agafar aire i expulsar-lo dins del globus fins que ja
en tinguem prou. Els alumnes ho faran en silenci, reflexionant individualment sobre els seus mal estars. Després, li farem un nus i cada alumne lliurement farà el que
vulgui amb el globus. L’explotarà amb el peu, el cul, amb la panxa amb l’ajuda d’un altre company, se’l pot endur a casa...
Reflexionarem sobre l’activitat que hem realitzat; com ens sentim desprès d’inflar el globus? Noteu quelcom diferent en el vostre cos? Creieu que us servirà per altres
situacions? Quines?
Durant tot el curs, deixarem a l’abast dels alumnes una capsa de globus que podran utilitzar en situacions en les que es trobin desbordats. És una forma no agressiva de
treure del nostre cos l’estrès del dia, d’una situació o baralla.
Material
Globus
Capsa
Font
Ramón Llamazares, EEM ‘08

Projecte d’educació emocional a Primària 49
REGULACIÓ EMOCIONAL Cicle mitjà
7. Generar estats positius Temporització 50 minuts
El diàleg intern positiu és una part important de l’educació emocional. S’aprèn a generar emocions positives a través del diàleg positiu amb un mateix.
Objectius
- Auto-generar emocions positives.
- Regular internament el propi estat d’ànim
- Auto-gestionar el propi benestar subjectiu.
Procediment
Hem d’ajudar els infants a construir un llenguatge intern positiu, pensant en coses agradables, verbalitzant normes, reforçant-se a si mateix perquè pot fer un esforç. Es
tracta de donar unes pautes per a que tinguin recursos verbals per poder substituir reaccions emocionals negatives.
Farem, tant com sigui possible, que les següents frases les elaborin ells mateixos. Podem posar exemples en situacions en les que algú pugui enfadar-se molt. Si aquest
algú és un company seu, molt apreciat, què li dirà per calmar-lo? Llavors, “I si et passa a tu, què t’hauries de dir?”
- M’he de relaxar. - Si estic tranquil podré controlar-me - Tranquil (propi nom), tranquil...
- Puc controlar-me. Ho puc fer. - He de respirar fons. Així...una altra vegada - Tampoc n’hi ha per tant
- No vull que tot això em faci mal. - No m’ha d’importar això que ha dit. - Vaig a pensar en coses maques
Alguns infants no tenen l’ajuda del pensament intern. O bé són impulsius i no pensen abans d’actuar, o els seus pensaments són imprecisos, contradictoris i desordenats.
La repetició de frases és una tècnica senzilla però eficaç. Cal repetir la frase que ha d’ajudar, molt sovint fins que acaba integrada.
En situacions conflictives els recordarem que és molt més eficaç controlar-se que deixar-se portar per impulsos i que aquestes frases ens ajudaran.
Material
Guixos
Pissarra
Font
Psicoprisma

Projecte d’educació emocional a Primària 50
REGULACIÓ EMOCIONAL Cicle mitjà
8. Relaxació estàtica Temporització 30 minuts
Actualment, la implantació de tècniques de relaxació s’està estenent de manera exponencial en diferents sectors i també a l’escola. És realment important trobar moments
a l’escola de tranquil·litat i relax després de moments de gran moviment i estrès. Ajudarà als alumnes a saber relaxar-se posant en pràctica aquestes activitats.
Objectius
- Augmentar l’atenció i la concentració dels alumnes.
- Donar recursos per al centrament emocional dels alumnes.
- Aprendre a controlar la respiració i a escoltar el cos.
Procediment
Buscarem una música suau sense lletra, els alumnes seuran a la cadira amb l’esquena recte i els peus tocant a terra. Si els peus no toquen a terra, es pot col·locar una
tovallola o un diccionari. Llegirem lentament i amb moltes pauses la fitxa de la relaxació estàtica d’Eugènia de Pagès.
INSTRUCCIONS PRÈVIES
Tanca els ulls i abans d’observar les diferents parts del teu cos, posa atenció en la respiració i observa com l’aire entra i surt dels pulmons sense fer cap esforç. Cada
vegada que treus l’aire dels pulmons, tot el teu cos es va relaxant més i més.
Faràs un recorregut pel cos com si un escàner l’anés fotografiant de cap a peus, seguint les instruccions següents, però sempre tenint en compte que la respiració és la
gran aliada de la relaxació.
INSTRUCCIONS
- Comença concentrant-te en els músculs del front.
Observa el front i allisa’l, tot aprofitant el moment de l’expiració. Relaxa el front. Elimina qualsevol sensació de tensió. Afluixa els músculs del front. Deixa’ls distesos,
relaxats. Nota la sensació de relaxació. Deixa anar profundament el front.
- Concentra’t en els músculs dels ulls i del nas.
Pensa només en els ulls. Relaxa els teus ulls mentre observes com estan tancats sense fer cap esforç. Ves baixant cap a les galtes i el nas i afluixa el teu nas. Deixa anar
la base del nas. Relaxa els ulls i el nas, tot aprofitant el moment de l’expiració. Elimina qualsevol sensació de tensió. Deixa anar els teus músculs. Deixa’ls fluixos,
relaxats. Nota la sensació de relaxació. Relaxa profundament els ulls i el nas.
- Concentra’t en els músculs de la mandíbula, la llengua i els llavis.

Projecte d’educació emocional a Primària 51
REGULACIÓ EMOCIONAL Cicle mitjà
8. Relaxació estàtica (2) Temporització 30 minuts
Pensa només en la mandíbula, la llengua i els llavis. Afluixa les dents. Nota com els llavis se separen lleugerament. Relaxa la llengua i deixa-la caure a poc a poc com si
la posessis en una cistelleta. No premis els llavis i deixa que lentament tornin a la seva posició natural, sense tensió. Nota com els llavis se separen lleugerament. Relaxa
la mandíbula, la llengua i els llavis. Elimina qualsevol sensació de tensió. Afluixa els teus músculs. Deixa’ls fluixos, relaxats. Nota la sensació de relaxació. Relaxa
profundament la mandíbula, la llengua i els llavis.
- Concentra’t ara en el coll
Sent tot el seu volum i afluixa’l. Fluix, cada vegada més fluix. Juntament amb el coll vés deixant anar també la part alta de les espatlles. Fluixes, molt més fluixes. Fixa’t
com a poc a poc una agradable sensació de tranquil·litat i de calma, molta calma, es va fent present.
- Concentra’t en els músculs dels braç dret
Les teves mans reposen suaument sobre les cuixes amb els palmells cap avall. Comença afluixant el braç dret, el colze, l’avantbraç, el canell i la mà fins a la punta dels
dits. El teu braç dret està relaxat i pesat. El braç dret pesa. És una agradable sensació de pesadesa que et fa sentir més tranquil i en calma, molta calma... Elimina
qualsevol sensació de tensió. Afluixa els teus músculs. Deixa’ls fluixos, relaxats. Nota la sensació de relaxació.
- Concentra’t en els músculs del braç esquerre.
Les teves mans reposen suaument sobre les cuixes amb els palmells cap avall. Comença afluixant el braç esquerra, el colze, l’avantbraç, el canell i la mà fins a la punta
dels dits. El teu braç esquerre està relaxat i pesat. El braç pesa. És una agradable sensació de pesadesa que et fa sentir més tranquil i en calma, molta calma... Elimina
qualsevol sensació de tensió. Afluixa els teus músculs. Deixa’ls fluixos, relaxats. Nota la sensació de relaxació.
- Concentra’t en els músculs de l’esquena
L’esquena reposa al respatller de la cadira, que és la zona dorsal de la columna vertebral. Afluixa aquesta part de l’esquena. Observa com a mida que l’afluixes es recolza
més i més; es relaxa. Vés baixant i afluixa també la zona lumbar i nota tota l’esquena molt fluixa i relaxada. Elimina qualsevol sensació de tensió. Afluixa els teus músculs.
Deixa’ls fluixos, relaxats. Nota la sensació de relaxació. Relaxa profundament l’esquena.
- Concentra’t en els músculs del pit, l’estómac i la cintura.
Pensa només en el pit, l’estómac i la cintura. Deixa entrar l’aire pel nas lentament, fins que ompli del tot els pulmons. Respira pausadament mentre relaxes completament
els músculs del pit i mantens l’esquena reposada al respatller de la cadira. Ara respira normalment i pausadament. Allibera la tensió de tots els músculs de la zona de
l’estómac. Continua respirant de manera normal i pausada. Allibera també la tensió de tots els músculs del ventre, de les natges i de la part superior de les cames. Deixa
reposar el teu cos suaument sobre la cadira.

Projecte d’educació emocional a Primària 52
REGULACIÓ EMOCIONAL Cicle mitjà
8. Relaxació estàtica (3) Temporització 30 minuts
Relaxa el ventre, les natges i la part superior de les cames. Elimina qualsevol sensació de tensió. Afluixa els teus músculs. Deixa’ls fluixos, relaxats. Nota la sensació de
relaxació. Relaxa profundament el ventre, les natges i la part superior de les cames.
- Concentra’t en la teva cama dreta
Vés baixant i afluixa la cuixa, el genoll, el panxell de la cama i el turmell. El peu es va afluixant fins a la punta dels dits. Nota com els dits agafen més espai dins de la
sabata i nota com el peu dret està recolzat a terra. La cama i el peu dret estan relaxats, ben recolzats i amb una agradable sensació de pesadesa que t’ajuda a relaxar-te
més i més.
- Concentra’t en la teva cama esquerra (el mateix que amb la cama dreta)
INSTRUCCIONS PER A FINALITZAR LA SESSIÓ
Continua notant l’agradable sensació de la relaxació. Tot el teu cos està profundament relaxat, molt calmat i tranquil. Experimenta l’agradable benestar de la relaxació.
Ara, molt lentament, comença a moure els dits dels peus i després de les cames.
Pausadament, mou els dits de les mans i, a poc a poc, també dels braços.
Lentament, gira el cap, primer cap a un costat i després cap a l’altra. Estàs dient No, un No molt tranquil però convençut: no vull que els meus músculs estiguin tensos, no
vull que la tensió bloquegi el meu cos i la meva ment.
Molt lentament, doblega el coll cap a endavant fins a tocar el pit amb la barbeta. Ara, doblega el coll cap enrere i intenta tocar l’esquena amb el clatell. Estàs dient sí, un si
molt ample i molt convençut: Sí vull que la meva musculatura estigui relaxada, Sí vull que el meu cos i la meva ment notin l’agradable benestar de la relaxació.
Continua sentint tot el teu cos relaxat.
Ara, poc a poc, anirem obrint els ulls.
Observacions
És possible que alguns dels alumnes no vulguin fer la relaxació, no els obligarem a fer-la, només que respectin el silenci durant tota l’activitat. Podríem dedicar una sessió
mensual a fer la relaxació per anar adquirint més competències. Cada vegada costa menys fer la relaxació i és més profitosa si es fa periòdicament.
Font
Eugènia de Pagès.

Projecte d’educació emocional a Primària 53
REGULACIÓ EMOCIONAL Cicle mitjà
9. Controlo el què em passa Temporització 45 minuts
Al llarg de un dia rutinari, hi ha situacions que es repeteixen diàriament que ens poden alterar el nostre estat d’ànim. Un company, el trajecte de camí a l’escola, els
exàmens, fer els deures en un temps determinat... aquestes circumstàncies ens fan alterar el nostre ritme cardíac, canviar el nostre estat d’ànim, estar més irritables...
Objectius
- Controlar situacions habituals sense alterar-nos.
Procediment
Cada alumne individualment farà una llista de situacions habituals que el fan sentir alterat. Una vegada la tinguin feta, en grups de 4 ho comentaran per veure si tenen
punts en comú o bé veuran que hi ha companys que s’alteren per fets que nosaltres tan sols no li donem importància. Per exemple ser el primer de la fila. Potser un
alumne s’estressa per ser el primer i un altre li és igual ser l’últim. Entre tots, intentarem donar estratègies personals que ens ajudin a controlar les situacions habituals
d’estrès.
Els hi donarem una fitxa on cada alumne escollirà només una de les situacions que li provoca estrès, i durant una setmana, cada vegada que es repeteixi aquest fet,
intentarà resoldre-ho relaxadament. Serà com un repte personal i haurà d’aplicar les estratègies esmentades en l’apartat de regulació emocional.
Nom:
Situació d’estrès que vull controlar:
Cada vegada que m’he trobat amb aquesta situació què he fet?
1. _________________________________________ 2. ___________________________________________
3. _________________________________________ 4. ___________________________________________
5. _________________________________________ 5. ___________________________________________
Material
Fitxa
Boli

Projecte d’educació emocional a Primària 54
REGULACIÓ EMOCIONAL Cicle mitjà
10. Plàstica i emocions Temporització 1 hora
El dibuix es una forma d’expressió molt útil, un instrument per canalitzar les nostres emocions de manera positiva. L’artista expressa amb la plàstica les seves emocions i
ens mostra què sent en situacions viscudes. Nosaltres també podem ser artistes i expressar els nostres sentiments a través de la plàstica.
Objectius
- Identificar situacions de la vida a l’aula en les que es controla la impulsivitat.
- Representar a través de la plàstica situacions de regulació emocional.
Procediment
Amb tot el grup, es proposa a l’alumnat que pensi en situacions viscudes a la classe en les que creguin que han expressat les seves emocions de forma positiva, sent
capaços de regular les seves accions, evitant baralles, comunicant sentiments...és a dir, que han aconseguit mantenir una bona relació.
En grups de 4 o 5, es reparteixen revistes, pega, tisores, colors, pintures i tot aquell material que estigui a l’aula i ells puguin necessitar per fer el treball plàstic. Se’ls hi
demanarà que representin de manera lliure una situació en la que han pensat, com si fossin uns artistes. Hauran de posar-se d’acord en quina situació volen representar i
comunicar-ho al mestre/a. Ha de ser una situació en la que hagin regulat les seves emocions i això els hi hagi estat favorable, tant a ells com a els altres.
Cada grup realitzarà un collage amb el material que necessiti i una vegada acabat, es penjaran a la classe i seguidament s’explicarà a la resta del grup què representa,
quina situació han escollit i perquè, com es van sentir en aquell moment... tots els components del grup tindran la paraula per explicar el que creguin convenient sobre el
mural mentre els altres resten en silenci esperant el seu torn. A aquells alumnes que els costi més parlar de com es van sentir, els ajudarem fent-los preguntes de com es
van sentir quan va haver-hi el conflicte, què van pensar en un primer moment...
Material
Una cartolina per grup
Llapis de colors
Revistes
Pintures
Pega
Tisores
Font
Educación emocional. Programa para la Educación Primaria (6-12 años)

Projecte d’educació emocional a Primària 55
BLOC 3 AUTONOMIA EMOCIONAL

Projecte d’educació emocional a Primària 56
AUTONOMIA EMOCIONAL Cicle mitjà
1. Qualitats Temporització 1 hora
Les qualitats/atributs s’han de treballar prèviament a les activitats pròpies per desenvolupar l’autoestima ja que és necessari un bon vocabulari per poder fer elogis sobre
la nostra manera de ser. Ho farem de forma àgil tenint present que ens trobem a Cicle mitjà i que tot i que no utilitzin el vocabulari per fer elogis, la majoria el coneixen.
Objectius
Adquirir vocabulari per denominar qualitats personals.
Procediment
Els explicarem que la manera de ser d’una persona, s’anomena característica o atribut, el mestre/a posarà un parell d’exemples d’atributs per tal que ho entenguin i
seguidament amb les aportacions dels alumnes es farà un llistat d’atributs a la pissarra. Si és necessari farem explicacions d’aquells atributs que no coneguin i els podem
ajudar per extreure atributs positius i negatius. Ex: Afectuós, agraït, alegre, antipàtic, altruista, carinyós, comprensiu, comunicatiu, divertit, espantadís, generós, pacient,
pessimista, respectuós, segur, agressiu, agradable, amable, atrevit, bo, cordial, confiat, desagradable, enèrgic, rialler, imprudent, nerviós, poruc...).
Si ho creiem necessari, es pot fer aquesta sessió en 2 i anar parlant d’aquells atributs més difícils d’entendre tot seguint els següents passos.
- Definició senzilla de l’atribut amb l’ajuda dels alumnes.
- Proporcionar exemples de la manera de ser de les persones amb aquest atribut.
- Coneixeu persones que siguin així? Vosaltres mateixos heu demostrat aquesta qualitat?
- Fer entre tots una reflexió de quines coses fan les persones amb aquest atribut/qualitat.
- Rol-playing de situacions en les que es demostrin aquells atributs.
- Una parella voluntària pot dibuixar, representar i/o explicar en un full l’atribut que quedarà penjat en un lloc visible de classe.
Material
Fulls i cartolines
Colors, retoladors, llapis
Guixos
Pissarra
Font
Psicoprisma

Projecte d’educació emocional a Primària 57
AUTONOMIA EMOCIONAL Cicle mitjà
2. Així SOC JO Temporització 40 minuts
Per poder valorar-nos, primer hem de conèixer-nos, reconèixer els nostres gustos, saber com som, quines capacitats i dificultats tenim... Les persones que posseeixen
una bona autoestima es coneixen, s’accepten, es valoren tant amb les seves capacitats com amb les seves dificultats, defectes i virtuts.
Objectius
- Estimular el desenvolupament de l’autoestima a través del coneixement personal.
- Identificar característiques personals.
- Valorar la pròpia individualitat a través de la diferenciació amb els altres.
- Expressar verbalment característiques pròpies.
Procediment
A l’atzar, es posarà els alumnes en parelles. Una forma de fer-ho és fent una pila amb una sabata de cada alumne, el nen més petit de la classe (pot ser el més gran,
escollit a l’atzar o com es vulgui) amb els ulls tapats anirà agafant dues sabates. Els amos de les sabates faran parella. Així fins que tots en tinguin.
El mestre/a explicarà als alumnes que s’han d’imaginar que estan en un teatre i hauran de fer un monòleg. Un monòleg en el que A sense cap mena d’intervenció de B, li
explicarà durant un minut, la major quantitat d’idees que se li acudeixin respecte el tema donat. És important remarcar que el company haurà d’escoltar molt atentament
sense intervenir. Passat el minut, es farà el canvi i l’altre parella serà que expliqui mentre el seu company escolta sense intervenir.
Els temes dels quals es parlarà són els següents. Tindran un minut de reflexió personal abans de començar el monòleg.
- El que m’agrada de mi (Simpàtic, el meu somriure, bon estudiant...)
- Sóc capaç de... (córrer molt, resoldre problemes de matemàtiques, ser carinyós...)
- A mi m’agradaria... (Dibuixar millor, entendre millor els problemes de mates, llegir més ràpid...)
Després dels monòlegs d’A i B es tornarà a donar la paraula a A per tal que expliqui el que ha conegut del seu company B i a la inversa.
Com a mode de reflexió, cada alumne individualment al seu lloc respondrà en silenci a les preguntes del mestre/a. Després es pot fer una posada en comú.
- M’he sentit escoltat/a pel meu company? - Què he sentit mentre el meu company parlava d’ell mateix?
- Què he descobert de mi? - I quan el meu company m’explicava el que havia escoltat de mi?
Font
Educación emocional. Programa para la Educación Primaria (6-12 años)

Projecte d’educació emocional a Primària 58
AUTONOMIA EMOCIONAL Cicle mitjà
3. El protagonista de la setmana Temporització 15 minuts setmanals
Aquesta activitat seria molt interessant poder-la fer durant tot el curs de manera que es treballaria l’autoestima durant tot el curs així com l’adquisició d’un gran ventall
d’atributs. Disposarem d’una capsa amb els noms de tots els alumnes i setmanalment anirem escollint el protagonista de la setmana.
Objectius
- Conèixer millor les nostres qualitats i valorar-ho positivament
- Valorar-nos més a través dels elogis dels companys
- Adquirir vocabulari per denominar qualitats personals
Procediment
Setmanalment s’escollirà el protagonista de la setmana. Aquest, tindrà un espai a l’aula dedicat al protagonista on podrà enganxar totes aquelles fotos que vulgui per
conèixer-lo millor, (quan era petit, quan va néixer, la primera vegada que va muntar en bici, la seva família...). Estarà penjat tota la setmana. A part dels càrrecs que hi
hagi a la classe, el protagonista tindrà més paper a classe, ajudant, repartint, donant pautes, etc. En un moment que es vegi adequant, aquest nen/a es posarà davant de
la classe i anirà rebent compliments dels seus companys.
El protagonista anirà donant la paraula a cada company i després donarà les gràcies pel compliment. En fer el compliment diran el nom del protagonista.
- Xavi, ets molt simpàtic.
- Gràcies
Quan s’hagi acabat la roda, el mestre/a també farà elogis i el mateix protagonista se’n farà a ell mateix.
Per ajudar-los a fer elogis, els farem adonar que es poden fer compliment sobre l’aparença (m’agraden els teus cabells), coses que les persones fan (dibuixes molt bé), la
manera de ser (ets molt carinyós), el comportament (ajudes els companys) o coses que tenen (m’agrada la teva jaqueta).
A l’espai dedicat al protagonista, hi haurà la fitxa “El que més m’agrada de tu és...” amb tots els noms dels companys. Cada company escriurà .allò que més li agrada del
protagonista. Tenen una setmana per anar reflexionant en allò que volen escriure. El divendres el protagonista llegirà la fitxa amb tots els elogis i se l’endurà a casa per
ensenyar-lo a la família.
Material
Fotografies, espai a l’aula, fitxa “El que més m’agrada de tu és...”
Font
Anna Carpena

Projecte d’educació emocional a Primària 59
AUTONOMIA EMOCIONAL Cicle mitjà
4. Un passeig pel bosc Temporització 40 minuts
L'origen de la nostra autoestima es troba en el nostre entorn social, més concretament en les nostres relacions interpersonals més significatives per a nosaltres, així,
pares, germans, professors i amics són els que més contribueixen a afavorir o dificultar les experiències socials on podem comprovar les nostres qualitats, en funció del
mode en què ens tracten, de com interpreten les nostres conductes i de la informació concreta que ens transmeten sobre nosaltres mateixos. Compartir els sentiments
amb els companys és una forma d’unir molt més el grup i crear un sentiment de pertinença al grup que potencia l’autoestima.
Objectius
- Descobrir les nostres qualitats i ser capaç de reconèixer-les. - Estimular l’acció d’autovalorar-se en els altres companys.
- Afavorir el coneixement propi i dels altres. - Millorar la confiança i comunicació del grup.
Procediment
El mestre/a indica als alumnes que dibuixin un arbre en un foli, amb les seves arrels, branques, fulles i fruits. En les arrels escriuran les qualitats positives que cada un
creu tindre, en les branques, les coses positives que fan i en els fruits, els èxits o triomfs. Es posa música clàssica de fons per a ajudar-los a concentrar-se i relaxar-se.
Una vegada acaben, han d'escriure el seu nom i els seus cognoms en la part superior del dibuix. A continuació, els alumnes formaran grups de 4 persones, i cada un
posarà en el centre del grup el seu dibuix, i parlarà de l'arbre en primera persona, com si fos l'arbre. A continuació, els alumnes es col·locaran l'arbre en el pit, de manera
que la resta dels seus companys puguin veure’l, i faran un passeig “pel bosc”, de manera que cada vegada que trobin un arbre diguin en veu alta el que hi ha escrit en el
dibuix, dient “Tu ets...” “tu tens…”
Després de 5 minuts de passeig pel bosc,es farà la posada en comú, en el transcurs de la qual, cada participant pot afegir “arrels” i “”fruits” que els altres li reconeixen i
indiquen.
Com a mode de reflexió, es poden fer les següents preguntes.
- Us ha agradat l’activitat? Com us heu sentit passejant pel bosc? Com heu reaccionat quan els vostres companys han dit de vosaltres qualitats en veu alta? Quin arbre
s’assembla al teu?
Material
Paper, retoladors, música relaxant.
Font
www.cult.gva.es/orientados

Projecte d’educació emocional a Primària 60
AUTONOMIA EMOCIONAL Cicle mitjà
5. El racó dels missatges secrets Temporització 1 hora
La primera sessió ha de servir com a explicació del racó dels missatges secrets però, d’igual forma que el protagonista de la setmana, seria interessant que el racó
funcionés durant tot el curs ja que només són necessaris uns minuts setmanals per escriure els missatges secrets.
Objectius
- Reforçar l’autoestima
- Practicar la interiorització del llenguatge i dir-se paraules amables i d’ànim.
- Potenciar l’autoinstrucció positiva.
Procediment
Deixarem un espai a l’aula on col·locarem uns sobres amb el nom de cada alumne de la classe de tal manera que hi hagi un sobre per cada nen amb el seu nom. El
mestre/a també en tindrà un altre. Cada vegada que tinguem una estona lliure repartirem uns paperets a cada alumne i lliurement escriuran un missatge secret al
company que vulgui. Aquest missatge ha de transmetre alguna cosa positiva. Una cosa que ens agradi d’ell, donar-li les gràcies per alguna cosa que ha fet per nosaltres,
algun record junts...una vegada a la setmana, cada alumne podrà agafar els seus missatges secrets i llegir-los més d’una vegada per anar interioritzant allò maco que els
hagin posat.
Hem de tenir en compte però, en que pot ser que hi hagi alumnes que es quedin sense missatges secrets i d’altres en tinguin molts. Per evitar-ho, el mestre/a pot
intervenir en els destinataris dels missatges secrets tot dient: avui farem un missatge a una persona amb la que no parlem gaire, amb el que tenim a l’esquerra, a el
nostre millor amic, amb algú amb qui hem tingut una baralla, etc.
Material
Sobres
Els noms de tots els alumnes en etiquetes
Paper
Boli
Un espai a l’aula per fer el racó.
Font
Carme Paradell

Projecte d’educació emocional a Primària 61
BLOC 4 COMPETÈNCIA
SOCIAL

Projecte d’educació emocional a Primària 62
COMPETÈNCIES SOCIALS Cicle mitjà
1. Tots sentim Temporització 1 hora
De la mateixa manera que sentim emocions, els demés també les senten i possiblement les visquin de manera diferent a nosaltres. Acceptar els altres significa entendre
els sentiments que ells tenen i això ens portarà a tenir bones relacions amb els altres.
Objectius
- Afavorir l’acceptació de l’altre.
- Detectar les emocions dels altri.
- Buscar alternatives.
Procediment
Es formen grups de 4 o 5 alumnes. A cada grup se li entrega una fitxa amb una pregunta i quatre situacions. Cada grup nomenarà un secretari que serà l’encarregat
d’omplir la fitxa de les preguntes amb l’aportació dels altres membres del grup. El secretari llegirà la pregunta i amb ordre els companys anirà dient emocions que segons
la seva opinió tindria la persona o persones afectades. S’han d’escriure totes les aportacions del grup sense discutir, corregir ni opinar respecte elles ja que totes les
aportacions són vàlides.
Veure Fitxa a Annex 1
Una vegada realitzada la fitxa, es farà una posada en comú amb tota la classe. Seurem de tal forma que tots ens veiem les cares i el secretari de cada grup llegirà les
emocions descrites. El mestre/a anirà anotant a la pissarra totes les aportacions eliminant les repetides. Després amb l’ajuda dels alumnes anirem esborrant aquelles
aportacions que no són emocions.
Finalment farem una reflexió grupal destacant les diferències observades entre els grups. També és interessant fer-los veure que per a una mateixa situació no tothom té
la mateixa emoció i que hem de ser capaços de posar-nos en la pell de l’altre per saber què senten ells.
Material
Fitxa Annex 1
Paper
Llàpis
Font
Educación emocional. Programa para la Educación Primaria (6-12 años)

Projecte d’educació emocional a Primària 63
COMPETÈNCIES SOCIALS Cicle mitjà
2. Identificar relacions Temporització 1 hora
La vida en societat genera la necessitat de relacionar-nos contínuament amb la resta de persones. Cada persona té una forma diferent de relacionar-se i d’actuar
mantenint actituds diverses. Descobrir quina és la més adequada facilitarà unes bones relacions socials i generarà emocions positives per el benestar.
Objectius
- Anomenar diferents maneres d’actuar.
- Identificar emocions generades en les relacions.
- Definir el concepte d’assertivitat
Procediment
El mestre/a comença explicant que hi ha moltes maneres diferents de relacionar-se amb les altres persones, si ens estiguéssim tot un dia observant a la gent del nostre
voltant, ens donaríem compte que cada persona es comunica amb les altres de manera diferent. Reflexionant entre tots i amb l’ajuda del mestre/a, anirem dient maneres
de comunicar-se amb la gent i les escriurem a la pissarra. Per a cada manera, escriurem una petita definició. Així, es podran obtenir actituds i definicions com les
següents així com les emocions que cada actitud pot provocar en nosaltres i en ella mateixa.
Agressiva: Quan s’ofèn o es fa mal a l’altra persona pegant, cridant, insultant... provoca ira, por...
Evasiva: Quan una persona no es vol enfrontar a la realitat i evita el tema del que es parla, canvia de tema, calla, no parla, desvia la mirada... Provoca ansietat, enuig..
Irònica: Quan algú expressa quelcom per ferir-nos, diu quelcom deixant-nos en evidència, es burla, actua grotescament fent algun gest... Provoca ira, tristesa...
Indiferent: Quan aparentment no se li dóna importància a ella que li estem explicant o passant i no opina per que sembla que no li interessi... tristesa, vergonya...
Enganyosa: Dir una cosa por una altra per ocultar la realitat, mentir enuig, tristesa, ràbia...
Cordial: Parlar de forma suau, agradable i amable Serenor, tranquil·litat, alegria.
Amistosa: Interessar-se per l’altre, ajudar-lo... alegria, gratitud...
Després de definir les actituds, es distribuirà la classe en grups de 4 o 5 alumnes i se’ls demanarà que pensin en una història que hauran de representar. Cada alumne
del grup actuarà segons una de les maneres escrites a la pissarra.
Cada grup haurà d’organitzar la seva actuació i entre ells s’hauran de posar d’acord en l’actitud que cada un interpretarà. Tots els grups tindran 15 minuts per preparar-se
el teatre. Després, aniran sortint cada grup i després de la seva interpretació, els espectadors hauran de dir quina actitud ha interpretat cada membre del grup.

Projecte d’educació emocional a Primària 64
COMPETÈNCIES SOCIALS Cicle mitjà
2. Identificar relacions (2) Temporització 1’30 hores
Podem posar exemples d’històries per ajudar-los:
- Un grup d’amics va al cine i es troben un senyor que els pregunta per un carrer. (Han de representar maneres de contestar).
- S’està jugant un partit de futbol i l’equip contrari marca un gol (formes de reaccionar).
- S’ha de preparar un treball en grup i s’ha de decidir sobre quin tema.
Com a mode de reflexió, el mestre/a pot fer les següents preguntes:
- Quina forma d’actuar és la més correcta?
- Quina actitud ajuda a que els altres se sentin més escoltats i millor atesos?
El mestre/a escriurà a la pissarra la paraula assertivitat. Explicarà que aquesta és la millor manera d’actuar i amb els grups d’abans hauran de definir què significa la
paraula assertivitat, buscant les paraules, frases o idees que ells creguin que identifica millor l’assertivitat. Es pot buscar al diccionari i finalment, amb l’ajuda del mestre/a
escriurem una petita definició que quedarà penjada a la classe:
- Saber actuar en cada moment de la millor mantera possible.
- Saber defensar els teus drets sense atacar o ferir els demès.
- Fer les coses ben fetes.
Nota: Si veiem que l’activitat és massa llarga, es pot fer en dues sessions, sent la segona, la reflexió i l’assertivitat.
Material
Guixos
Pissarra
Cartolina
Retoladors, colors...
Font
Educació emocional. Programa para la Educación Primaria (6-12 años)

Projecte d’educació emocional a Primària 65
COMPETÈNCIES SOCIALS Cicle mitjà
3. Practicar l’assertivitat Temporització 40 minuts
A través de la pràctica i de la observació d’actituds assertives, es pot anar integrant en la persona aquesta forma d’actuar.
Objectius
- Practicar actituds assertives
- Saber defensar els teus drets
- Saber dir que NO quan és necessari
Procediment
Farem un role-playing en parelles, cada persona tindrà un paper i l’alumne A, haurà de ser assertiu mentre que B, intentarà aconseguir allò que vol mirant només per ell.
1- Un company de classe i amic, et demana els apunts de la llibreta per estudiar a casa. Tu els necessites perquè l’endemà tens un examen.
2- Fas cua a la fila del pati i un company que ha vingut després et passa al davant.
3- En una conversa amb uns companys, parlen malament del teu millor amic i tu te l’estimes molt.
4- Estàs jugant a pilota amb els teus companys i un company més gran que tu us agafa la pilota i us demana si pot jugar amb ella.
Després de cada role-playing, la resta de la classe opinarà sobre com ho han fet i si se’ls hi acudiria una altra manera de dir-ho que fos una resposta assertiva.
Material
Fitxes amb el role-playing.
Font
www.xtec.net/~samoros/UDIP/

Projecte d’educació emocional a Primària 66
COMPETÈNCIES SOCIALS Cicle mitjà
4. La caputxeta vermella i el pobre llop! Temporització 1 hora
Tots coneixem el conte de la caputxeta però només hem conegut la versió de la caputxeta que resulta ser la bona i el llop el dolent però, el llop tindria les seves raons per
actuar així no? Farem un exercici d’empatia posant-nos en el lloc del llop i explicant la història des d’un punt de vista que ningú havia vist. El del llop.
Objectius
- Posar-se en el lloc de l’altre.
- Veure que no hi ha una única veritat, sinó diverses.
- Entendre els diferents punts de vista.
Procediment
El mestre/a explicarà el conte de la caputxeta vermella que tots els alumnes coneixen i després parlarem de com se sentia la caputxeta en aquella situació.
Una vegada haguem analitzat el que sentia la caputxeta, ens centrarem en el que realment ens interessa; el llop. Alguna vegada heu pensat en com se sentia el llop?
Creieu que és dolent o que actua així per alguna raó? Com creieu que se sentia en el conte? Per què actuava d’aquesta forma amb la caputxeta i l’avia?
La reflexió ajudarà als alumnes a posar-se en el lloc del llop, a ser empàtics i a no jutjar sense entendre les raons que té el llop de fer el que fa.
Ens col·locarem en grups de 4 i escriurem el conte de la caputxeta però vist des de la visió del llop. Ens posarem en el seu lloc, tot pensant que ell te la seva “veritat”
sobre el que va passar. Abans però, utilitzarem el mateix conte per que no hi hagi confusions.
- La caputxeta, per encàrrec de la mare duu un cistell a l’àvia que viu al bosc, la mare li dona indicacions de com s’ha de comportar
- Mentre es dirigeix a cas l’àvia, tot cantant i agafant floretes es troba al llop. El llop li pregunta on va, la caputxeta li diu que va a veure a la seva àvia ,que no pot
entretenir-se ni parlar amb desconeguts. El llop li indica un camí més curt. Mentre la caputxeta va a casa de l’àvia, el llop hi arriba abans.
- L’àvia s’amaga dins l’armari, arriba la caputxeta i el llop és al llit.....
- Arriba el caçador i fa fora al llop. La caputxeta i l’àvia donen les gràcies i es fan una abraçada
Quan hagin acabat d’escriure’l, el llegirem en veu alta i seguidament, el Mestre/a llegirà el conte “oficial” vist des del punt de vista del llop.
Material
Conte del llop (Annex 2)
Paper i llapis
Font
http://www.xtec.net/~samoros/UDIP/na3/act13na3.htm

Projecte d’educació emocional a Primària 67
COMPETÈNCIES SOCIALS Cicle mitjà
5. Collage Temporització 40 minuts
Es tracta d’un joc en que el que el grup-classe és dividit en tres grups. Hi ha una consigna comuna per a tots els grups que consisteix en veure quin és el millor treball
dels tres que facin. Es trobaran que no hi ha material suficient per a tots.
Objectius
- Analitzar les actituds i mecanismes que provoca una dinàmica competitiva.
- Afrontar de forma positiva el conflicte de no tenir material per a tots.
- Solucionar de forma assertiva els problemes que sorgeixin.
Procediment
Es dividirà la classe en tres grups de treball i un membre de cada grup serà merament un observador que anirà anotant els problemes i solucions que vagin sorgint.
Només es podrà utilitzar el material que el mestre/a posi a la taula que serà 3 cartolines, una barra de pega, unes tisores, un rotulador i una revista. La consigna per als
tres grups és que en 20 minuts, hauran de realitzar un collage que representi, per exemple, les quatre estacions de l’any. Totes les parts del collage han d’estar pegades
a la cartolina i com a mínim amb el títol posat al mural. Quan hagin passat els 20 minuts hauran d’entregar els collages.
Les úniques consignes que donarem seran les següents:
- NO ens hem de barallar, sinó buscar SOLUCIONS
- Intentarem ser assertius.
- El diàleg és la millor via per que tothom pugui guanyar.
Segons el grup classe, l’activitat serà fàcil i sense complicacions o hi haurà discussions acalorades. Si fos el cas, els recordarem que es tracta d’un joc en el que tots
podem GUANYAR i que no calen les baralles per aconseguir-ho. Quan hagin passat els 20 minuts i es recullin els collages, farem una reflexió tots junts sobre l’activitat.
Primer els observadors explicaran les actituds que han vist, després el mestre/a preguntarà com s’ha sentit tothom durant l’activitat. Ha sigut complicada l’activitat?
Perquè? Heu aconseguit buscar solucions? Hi ha hagut moments en els que no us posàveu d’acord? Què ha passat llavors? Quina és la millor opció que heu trobat?
Material
4 cartolines, 1 barra de pega, unes tisores, 1 rotulador i una revista.
Font
La alternativa del juego (2) Juegos y dinàmicas de educación para la paz

Projecte d’educació emocional a Primària 68
COMPETÈNCIES SOCIALS Cicle mitjà
6. El joc del consens Temporització 30 minuts
Aconseguir organitzar-se i arribar a un acord tots junts pot ser costós des del punt de vista de les relacions interpersonals, ja que en la formació de grups de treball
s’experimenten diferents emocions que condicionen les actituds. Trobar una solució tots junts i treballar en equip és difícil però molt profitós ja que vivim en societat i al
llarg de la nostra vida ens trobarem en moltes situacions en les que ens haurem d’organitzar i decidir en equip.
Objectius
- Compartir emocions que afavoreixin les relacions socials.
- Exposar i defensar les pròpies opinions.
- Realitzar aportacions i acceptar el punt de vista dels altres.
Procediment
Farem grups de 4 alumnes i ens imaginarem que hem de marxar corrents a un altre país i només ens podem endur algunes coses a l’altre país. Cada grup, haurà
d’escollir només tres coses de tot el llistat i entre els quatre membres s’hauran de posar d’acord exposant les seves raons, per què és més necessari una cosa que l’altre.
Durant el debat, hauran d’aportar idees, defensar-les i a la vegada escoltar, respectar les idees dels altres i saber cedir en alguns moments.
A cada grup els hi repartirem la Fitxa (annex 3) on hauran d’encerclar les tres coses i explicar les raons per les quals han escollit aquell objecte. El mestre/a farà
d’observador de tots els grups fixant-se en les emocions que sorgeixen, la forma d’organitzar-se, les actuacions de cada alumne, aquells que són líders, els que cedeixen,
els que no opinen, els que dialoguen de forma correcte...
Quan el temps hagi acabat, tot i que no hagin arribat a un consens, seuran en forma de cercle i se’ls demanarà que comparteixin l’experiència, el que han sentit i viscut.
El mestre/a facilitarà el diàleg amb la informació obtinguda amb la seva observació i així els farà conscients de les seves actituds i de com es poden sentir els demès al
treballar amb ells.
Es comentarà aquelles emocions o actituds que no ajuden a tenir bones relacions i que no són respectuoses o cordials i també aquelles que han facilitat la organització
intentant que totes les idees fossin escoltades, que s’acceptessin opinions i que es trobés un consens.
Material
Fitxa “El joc del consens” (Annex 3)
Llapis
Font
Ramon Llamazares, EEM ‘08

Projecte d’educació emocional a Primària 69
COMPETÈNCIES SOCIALS Cicle mitjà
7. Jocs cooperatius Temporització 1 hora
No totes les classes que es realitzen s’han de fer a l’aula, també n’hi ha de divertides que són necessàries fer-les al pati. En aquest cas, realitzarem dos jocs diferents que
tenen uns objectius comuns. Es tracta de realitzar les consignes donades en les que hauran de tenir consciència de grup per aconseguir-ho.
Objectiu
- Fomentar el treball en equip.
- Desenvolupar la col·laboració i participació de tots.
Procediment
Llapis a l’ampolla:. Es faran dos grups amb tota la classe, cadascun jugarà a el mateix, amb un llapis i una ampolla. L’ampolla la col·locarem en el centre i els jugadors
al voltant d’aquesta. Els hi donarem un llapis que estarà relligat amb un entramat de cordills (els mateixos cordills que jugadors). La construcció és senzilla (Veure Annex
4), s’ha de fer un cercle amb la corda i d’allà enganxarem els cordills que agafaran els jugadors. Del centre enganxarem un altre cordill per que quedi penjant el llapis.
Podem deixar un tros de fil d’uns 20 centímetres per que pengi el llapis, així serà més complicat. Es tracta d’aconseguir ficar el llapis a l’ampolla entre tots els jugadors. Si
després d’una estona no ho han aconseguit, l’ampolla es pot canviar per un got. El grup es col·loca al voltant de la corda i tots agafen un dels cordills que queden penjats.
En el centre es col·loca l’ampolla i el mestre/a els indica que l’objectiu és ficar el llapis dins.
Una vegada realitzat el joc, seurem en cercle i farem una reflexió de l’activitat, com us heu sentit? Al final ho heu aconseguit, com ho heu fet? En el cas que no ho hagin
aconseguit, què creieu que ha faltat per aconseguir-ho? Es tracta de que vegin que gràcies a la col·laboració de tot el grup, han pogut aconseguir la fita.
El joc dels cercles: És el mateix que el de les cadires musicals cooperatives. Col·locarem a la pista tants cercles com jugadors hi hagi(si no pot ser, tants com es tingui).
La consigna és que han d’aconseguir guanyar tots, no pot perdre ningú.
Començarem caminant ràpid pel voltant dels cercles i a la senyal (xiulet, picar de mans...) tots els alumnes hauran de ficar-se dins d’un cercle. El mestre/a anirà traient un
cercle para vegada fins a quedar-ne dos. En dos cercles, han d’aconseguir que hi càpiguen tots els alumnes de la classe, no pot quedar ningú a fora o sinó perdran el joc.
Es pot intentar, si escau, fer-ho només amb un cercle. Farem la mateixa reflexió que en el joc anterior.
Material
- Ampolla, llapis i cordills.
- Tants cercles com alumnes i sinó, tots els que siguin possibles.
Font
La alternativa del juego (2) Juegos y dinàmicas de educación para la paz.

Projecte d’educació emocional a Primària 70
COMPETÈNCIES SOCIALS Cicle mitjà
8. No hi ha una veritat absoluta Temporització 40 minuts
Les il·lusions òptiques són imatges especials que canvien segons la manera en que les miris. A primer cop d’ull pots veure una imatge i estar segur del que has vist però
si la tornes a mirar, la imatge pot canviar. La mirada de cada persona se centrarà en un punt determinat de la imatge i veurà una cosa o altra.
Objectius
- Adonar-se que tothom té una mirada diferent de la realitat.
- Acceptar el punt de vista de l’altre.
- Intentar posar-se en el lloc de l’altre.
Procediment
A l’annex 4, veureu un seguit d’il·lusions òptiques que ens serviran per fer aquesta activitat. Es tractarà d’ensenyar la imatge només uns segons sense dir que és una
il·lusió òptica. Després de veure-la uns instants, farem preguntes.
La primera il·lusió òptica que presentarem és la 1, entregarem una cara de la noia/avia per a cada alumne de manera que quedi a la taula cap per avall, que no es vegi la
imatge,- la qüestió és que a cada alumne, segons com hagi caigut el dibuix a la taula, la primera imatge que vegi al girar el full pot ser la noia o bé l’avia-. Quan tots els
alumnes tinguin el full a la taula, a la de 3 girarem tots junts el full. És jove o gran? Al inici hi haurà discussions de si és gran o és jove, alguns alumnes creuran tenir tota
la raó, d’altres començaran a dubtar fins que algun dels alumnes giri el full i vegi que totes dues opinions són certes. Després ensenyarem les altres il·lusions fent les
següents preguntes.
Il·lusió 2: quants anys té aquesta persona? Il·lusió 3: Dona o saxofonista? Il·lusió 4: Quants convidats hi ha a la taula?
Il·lusió 5: Dona o senyor? Il·lusió 6: Què veieu?
Amb totes les il·lusions hi haurà opinions contraposades i petites discussions fins arribar a la conclusió que totes les opinions són certes.
Per reflexionar, els preguntarem per quina raó creuen que hem fet aquesta activitat i què hem après amb ella. Tal com indica el nom de l’activitat, no hi ha una veritat
absoluta, totes les opinions són vàlides i s’han de respectar per igual ja que cada persona veu les coses des d’un punt de vista diferent. Hem d’acceptar les diferències.
Material
Fitxes de l’annex 5
Font
Ramon Llamazares EEM ‘08

Projecte d’educació emocional a Primària 71
COMPETÈNCIES SOCIALS Cicle mitjà
9. Resolució de conflictes Temporització 1 hora
L’objectiu d’aquest mètode és ajudar els infants a desenvolupar l’hàbit de pensar per ells mateixos diferents maneres de solucionar problemes. A través d’aquesta activitat
repetida, es busca no només encarar els conflictes quan sorgeixen sinó la seva prevenció. Cal ensenyar els infants a adonar-se de quan tenen problemes, hem
d’ensenyar que les emocions (ràbia, tristesa, preocupació...) poden ser l’inici d’una baralla.
Objectiu
- Identificar un problema i buscar solucions a aquest.
- Arribar a un acord amb totes les parts implicades.
Procediment
Amb aquest mètode es proposa cinc passos per arribar a resoldre un problema.
Identificació del conflicte: Es tracta de fer una exposició del que ha passat. A l’inici serà necessari ajudar a definir la situació a aquells nens/es que sabem que els
costa. També caldrà demanar la participació dels que mai participen.
Buscar les causes que l’han provocat: Es mira enrere per reconèixer l’origen del problema, s’elaboren hipòtesis sobre el que deu haver passat (jo diria..., pot ser...,
segurament...,) i es busca informació que verifiqui les hipòtesis.
Buscar solucions: Es tracta de buscar totes les possibles solucions per resoldre el problema i apuntar-les. Algunes de les solucions que es proposin ens podran semblar
forasenyades el que no serà motiu per menysprear-les sinó que posteriorment conduirem els infants per a què siguin ells mateixos que les desestimin per impracticables
o per no aporta solucions positives.
Valorar les diferents alternatives i triar la millor: Es pren cada una de les solucions i es fa una valoració del què passaria si l’apliquéssim. Es pensa en totes les
conseqüències i s’escull quina serà la millor alternativa per a l’objectiu proposat. S’haurà de buscar que beneficiï tothom, és a dir que sigui justa, que sigui practicable i
que sigui significativa per a ells, que sigui valuosa i se la creguin.
Acordar la seva aplicació: És molt important el compliment de les decisions que es prenguin. Els acords es poden deixar per escrit penjats en un lloc visible.
Per facilitar el desenvolupament de tots aquests passos es necessita suport visual. Difícilment seguiran tot el procés només sentint-lo. Es pot utilitzar la pissarra,
començant per escriure-hi la definició del problema. S’apunten els perquès, les diferents solucions amb el seu anàlisi i previsió de conseqüències i les decisions preses.
Quan el problema és més individual, se li pot entregar la fitxa (veure annex 6) i se l’ajudarà a seguir els passos.
Font
Psicoprisma

Projecte d’educació emocional a Primària 72
COMPETÈNCIES SOCIALS Cicle mitjà
10. Role-Playing Temporització 30 minuts
L’activitat de representació de papers com a recurs per a la resolució positiva de conflictes és útil per vivenciar diferents opcions i diferents conseqüències. Podem fer
propostes sobre situacions suposades o sobre situacions reals viscudes per ells i fer-les representar.
Objectius
- Treballar l’empatia.
- Arribar a un acord amb les parts implicades.
Procediment
Les situacions que fem representar poden ser reals, viscudes per ells o hipotètiques. Les podem presentar obertes, posant ells l’acabament de manera espontània o
tancades, amb un acabament donat per nosaltres. A alguns infants els costa representar el que per a ells són realitats doloroses, o per timidesa. Per això cal donar
possibilitats per a que puguin actuar distanciant-se de la realitat. Aquest límits entre la realitat i l’assumpció d’un paper es pot marcar fàcilment fent que els actors es
col·loquin algun objecte simbòlic mentre dura la representació, com un barret, una corbata...De totes maneres no forçarem a fer cap representació si algun alumne no la
vol fer. De tant en tant tornarem a convidar a aquests alumnes a actuar, per si han canviat d’opinió. Aquestes representacions les podem fer en diferents moments del
curs per a que s’acostumin.
Sempre que sigui possible cada representació es repetirà per segona vegada amb els mateixos nens, intercanviant els papers, per donar a cadascú l’oportunitat
d’experimentar la mateixa situació des de diferents perspectives, especialment aquells papers que són diferents als que s’està acostumat ja que permeten experimentar
ambdós costats de la situació.
Podem gravar en vídeo actuacions i després tots plegats ens ho mirem buscant dades sobre les qüestions que estiguem treballant.
Possibles situacions per representar:
- La Maria i en Lluís han arribat alhora a la fila i tots dos volen ser els primers.
- La pista de sorra està tota enfangada i només tenim una pista per a jugar la classe A i B, com ho podem fer?
- La Betel i la Clara han perdut el llapis i un company té només un llapis per les dues. Com ho podem fer?
Font
Psicoprisma

Projecte d’educació emocional a Primària 73
BLOC 5 COMPETÈNCIES PER A LA VIDA I EL
BENESTAR

Projecte d’educació emocional a Primària 74
COMPETÈNCIES PER A LA VIDA I EL BENESTAR Cicle mitjà
1. Els meus punts de recolçament Temporització 40 minuts
Moltes vegades quan ens sentim sols, tristos, malhumorats... no recordem que tenim al nostre voltant gent que ens estima, que ens recolza quan estem abatuts i que ens
dóna carinyo quan el necessitem. En moments difícils per nosaltres cal recordar aquests punts de recolçament i saber que no estem sols.
Objectius
- Valorar la gent que ens estima.
- Tenir una actitud positiva en moments difícils.
Procediment
En una sala ample i sense taules ni cadires, ens col·locarem en cercle asseguts a terra. El mestre/a preguntarà als alumnes què fan quan estan molt tristos o se senten
sols. Us acosteu a algú per sentir-vos millor? Feu alguna activitat que us agradi molt i us ajuda a sentir-vos millor? Quan hagin fet una mica de reflexió grupal sobre punts
de recolzament, els donarem una cartolina blanca a cada un i col·locarem en el centre un munt de llapis de colors, retoladors i ceres.
“Haureu d’escriure el vostre nom en el centre de la cartolina, encercleu-vos. Al voltant del vostre cercle, amb fletxes, heu d’escriure els vostres punts de recolzament, les
persones que us ajuden a sentir-vos millor, les activitats, els llocs... Els punts de recolzament més propers al centre són els més importants per a vosaltres i els més
llunyans els que menys.” Posarem una música relaxant i amb la consigna de no parlar els deixarem el temps necessari per realitzar el treball.
Quan hagin acabat, aquells alumnes que vulguin, ens ensenyaran el treball i ens l’explicaran. Recollint l’explicació d’algun dels alumnes i mirant el treball, podem dir quins
són els punts de recolzament més forts (Ex: Pare, mare, avis, germana, el gos, el meu millor amic...) i els altres punts de recolzaments (Ex: pintar, passejar, el mestre/a,
cantar, ballar...).
Com a mode de reflexió, els preguntarem; “sabíeu que teníeu tants punts de recolzament?” “per què us servirà aquest treball?”. Aquesta activitat va molt bé per que els
alumnes vegin que no estan sols i que al voltant seu tenen persones, activitats, que els poden ajudar a sentir-se millor.
Material
Una cartolina per alumne.
Música relaxant.
Llapis de colors, retoladors, ceres...
Font
Maria Percaz

Projecte d’educació emocional a Primària 75
COMPETÈNCIES PER A LA VIDA I EL BENESTAR Cicle mitjà
2. Tot depèn de com t’ho miris Temporització 30 minuts
Si pensem en l’expressió, tot depèn de com t’ho miris, ens donarem compte que en situacions difícils ens ho podem mirar de forma positiva. Dependrà de la nostra actitud
i de la voluntat de buscar i aconseguir el nostre propi benestar.
Objectius
- Identificar situacions negatives o desagradables. - Adoptar una actitud optimista davant la vida.
- Identificar diferents solucions davant situacions desagradables. - Tenir interès per aconseguir un estat de benestar.
Procediment
Es demanarà als alumnes que pensin en una situació negativa o desagradable que pot ser real o bé inventada. Exemples: He deixat la meva goma d’esborrar i me l’han
trencat; No volen jugar amb mi al pati; Els meus pares no em deixen jugar amb la consola; No m’agrada la verdura i m’obliguen a menjar-la.
Tot seguit, ens col·locarem asseguts en semicercle i deixarem a davant dues cadires que mirin cap a nosaltres. En el centre, seurà un voluntari que vulgui interpretar la
situació desagradable en la que ha pensat. Al costat del protagonista, seurà l’àngel. Aquest portarà un barret blanc.
L’alumne protagonista haurà d’exposar la situació desagradable i l’àngel li farà veure totes les possibilitats que se li acudeixin per resoldre aquella situació o bé fer-lo
sentir-se millor veient de forma més positiva la situació. El nen/a que vulgui exposar el seu punt de vista positiu, pot ajudar a l’àngel col·locant-se al seu costat.
Una vegada escoltades les aportacions dels companys, el nen/a que havia exposat la situació haurà de comunicar si han aconseguit canviar la seva forma de pensar
(reestructuració cognitiva) i ha aconseguit veure la situació de manera més positiva.
Es seguirà fent l’activitat canviant el protagonista i l’àngel però no es forçarà a ningú a sortir.
Material
Barret blanc de paper
Font
Educación emocional. Programa para la Educación Primaria (6-12 años)

Projecte d’educació emocional a Primària 76
COMPETÈNCIES PER A LA VIDA I EL BENESTAR Cicle mitjà
3. Jo parlo, tu no m’escoltes Temporització 50 minuts
Quan expliquem quelcom, ens agrada que ens escoltin i per aconseguir-ho, parlem, fem gestos... Ens posarem en la situació del que no és escoltat i segurament serem
conscients de la necessitat d’escoltar i del sentiment que ens provoca voler explicar quelcom i que ningú ens faci cas.
Objectius
- Apreciar la necessitat d’escoltar.
- Descobrir el sentiment de sentir-se ignorat.
Procediment
Es formaran grups de 6 alumnes; de cada grup, 3 seran A i 3 seran B. Els grups A de la classe hauran d’organitzar, per l’última dia de classe, una sortida a un parc
d’atraccions o allà on vulguin. Aquests la prepararan buscant arguments per tal que la seva proposta sigui la més votada de totes. L’objectiu dels grups B és no escoltar al
grup A, per això hauran d’organitzar-se i pensar com actuaran per a no escoltar als membres del grup A. Es pot donar una orientació a través de l’annex 7.
Quan estigui tot preparat i pensat, els grups A i B del mateix equip es col·loquen un davant de l’altre. El grup A començarà a explicar i tractar de convèncer als del grup B
de la seva proposta. Ho faran de manera organitzada i amb una informació estructurada seguint la fitxa de treball (Annex 7). El grup B haurà d’actuar tal com s’ha marcat
per a no escoltar als membres del grup A.
Se’ls deixarà actuar durant uns 10 minuts aprox. Passat el temps, farem una reflexió grupal fent preguntes diferents per a tots dos grups. Grup A: Què ha passat? Com
us heu sentit? Has pogut explicar els teus arguments? Per que? Què has fet per que t’escoltessin? Seguiries parlant en aquesta situació? Grup B: T’hagués agradat
escoltar? Has perdut informació? Com creus que se sentien els del grup A? Com t’haguessis sentit tu sent A?
Material
Fitxes de treball A i B
Paper
Llapis
Font
Educación Emocional. Programa para la Educación Primaria (6-12 años).

Projecte d’educació emocional a Primària 77
COMPETÈNCIES PER A LA VIDA I EL BENESTAR Cicle mitjà
4. La tómbola Temporització 30 minuts
Algunes de les coses que vivim són fruit de la sort però la gran majoria són fruit del nostre esforç i del treball diari. Per això hem de valorar el nostre esforç i el dels demés
tenint present que aconseguim la majoria de coses a través de l’esforç.
Objectius
- Identificar les diferents situacions aconseguides per la sort o l’esforç.
- Valorar l’esforç personal dirigit a la consecució d’objectius.
Procediment
Es col·locarà un cistell al centre de l’aula amb tants sobres com alumnes hi hagi a dins dels quals hi haurà diferents situacions que s’aconsegueixen amb esforç o bé és
sort:
1. Tenir molts amics. 2. Guanyar un bon sou cada mes. 3. Tenir l’afecte de la família
4. Guanyar molts diners a la loteria 5. Tenir una bona feina 6. Ser una bona persona.
7. Trobar-te diners pel carrer 8. Ser estimat pels mestres 9. Tenir un ordinador
10. Ser estimat pels companys 11. Treure bones notes 12. Rebre molts regals el dia del meu aniversari
13. Saber les taules de multiplicar 14. Escriure sense faltes 15. Guanyar una playstation en un concurs
Aniran sortint els alumnes voluntaris, agafaran un sobre, l’obriran, llegiran la frase i decidiran si la situació plantejada és qüestió de sort o de treball i esforç personal. Han
de defensar la seva opinió, exposar-la a la resta de companys i argumentar-la. Els demés podran discutir-la o confirmar-la.
Després de fer una classificació del que és fruit de l’esforç i fruit de la sort. El mestre/a farà veure a l’alumnat que la majoria de les coses que aconseguim depenen del
nostre esforç, per tant val la pena lluitar si volem aconseguir quelcom. Podem preguntar alguns companys com van aconseguir treure tan bones notes, o dibuixar tan bé, o
fer amics...
Finalment, cada alumne farà un llistat de coses que ha aconseguit durant tota la vida a través de l’esforç i allò que aconseguirà en el futur amb esforç. Es pot fer una
lectura en veu alta.
Material
Cistell Sobres Llapis Paper Rodoladors
Font
Educación Emocional. Programa para Educación Primaria (6-12 años)

Projecte d’educació emocional a Primària 78
COMPETÈNCIES PER A LA VIDA I EL BENESTAR Cicle mitjà
5. Crítics de televisió Temporització 30 minuts
Els mitjans de comunicació estan exercint cada més, una gran influència sobre la societat. La televisió és l’element que més poder exerceix sobre els nens/es. Per això,
és necessari que aprenguin a veure la televisió d’una manera crítica.
Objectius
- Identificar missatges que transmet la televisió i els anuncis.
- Buscar alternatives per la televisió.
- Valorar el contingut didàctic d’alguns programes de televisió.
- Valorar la necessitat de convertir-nos en espectadors crítics.
Procediment
S’iniciarà una conversa sobre la televisió preguntant als alumnes quins programes els hi agraden més i per què. Un voluntari anirà escrivint a la pissarra els programes
preferits i les raons pels quals els hi agrada. Seguidament es comentarà la necessitat de veure la televisió amb una mirada crítica, identificant aspectes positius i negatius
de cada programa, reflexionant sobre què ens aporta. Es pot posar un exemple d’un programa poc educatiu i argumentar les raons per les quals no s’hauria de veure.
De tots els programes que hagin sortit, el mestre/a escollirà 5 o 6 programes per debatre i en grups de 4 o 5 se’ls assignarà un programa per valorar. Completaran la fitxa
“Crítica a un programa de televisió”. Cada grup nomenarà un secretari que serà l’encarregat d’escriure la fitxa i de donar la paraula de manera ordenada. Cada membre
del grup aportarà les seves idees respecte el programa de televisió i entre tots decidiran les idees més clares. Podran discutir aquelles en les que no estiguin d’acord però
hauran d’arribar a un consens.
Quan hagin acabat d’escriure les seves opinions, cada secretari explicarà a la resta de la classe el programa de televisió treballat i els aspectes positius i negatius que
continguin així com la conclusió a la que han arribat. Tots els alumnes podran intervenir donant arguments a favor o en contra.
Una vegada finalitzat el debat, es passarà a buscar activitats alternatives a la televisió que ens aportin més coses positives i beneficis que els programes.
Material
Pissarra
Fitxa “Crítica a un programa de televisió”
Llapis
Font
Educación Emocional. Programa para la Educación Primaria (6-12 años)

Projecte d’educació emocional a Primària 79
PROPOSTA D’AVALUACIÓ
L’avaluació és una part molt important en tot el projecte. Ens permet extreure conclusions
sobre les activitats d’ensenyament-aprenentatge, dels objectius aconseguits, les mancances
del projecte…De cara al curs que ve, podré posar a la pràctica la unitat de programació i a
final de curs avaluaré el projecte amb les graelles que exposo més endavant.
L’avaluació consta de tres passos;
- L’avaluació inicial
- L’avaluació formativa
- L’avaluació final
A l’avaluació inicial vaig realitzar una detecció de necessitats del grup a través de dos
qüestionaris del GROP. Els informes pretenien donar una visió global de les competències
emocionals de cada alumne que em van ajudar a centrar el projecte en les necessitats del
grup. També vaig utilitzar la observació directa i he fet referència de cada alumne
juntament amb els informes (pàg 23- 27).
Tot i així, abans de posar a la pràctica el projecte pot ser interessant omplir la plantilla
d’observació següent que ens donarà informació suficient de cada alumne. Aquesta
mateixa, la tornarem a omplir al finalitzar el curs. La plantilla d’observació, suposa una
inversió de temps considerable per al mestre-tutor ja que ha de fer una observació molt
precisa de cada alumne, però és un recurs molt profitós per a l’avaluació del projecte. Ens
pot servir per concretar els punts on el projecte ha pogut incidir més (actitud, autoestima,
treball en grup, resolució de conflictes...).

Projecte d’educació emocional a Primària 80
Exemple de plantilla d’avaluació inicial
Treball en grup
Relació amb els
companys/es
Actitud general
en l’activitat
Conducta observable
Es mostra segur
Li agrada participar
Crea conflictes
Manté relació dialogant,
amistosa, competitiva...
Es mostra tímid
Es relaciona amb tots
Es selectiu en el tracte
Sempre opina
Respecta els companys
S’expressa amb facilitat
Crida l’atenció
Distorsiona el grup
Compleix les normes
Mostra iniciativa
Col·labora
Es passiu
Passa desapercebut
Alumne 1
Alumne 2
Alumne 3
Alumne 4
Alumne 5
Alumne 6
Alumne 7
Alumne 8
Alumne 9
Alumne
10
Alumne
11
Alumne
12
Alumne
13
Alumne
14

Participació en
debats
reflexions
i
Clima de l’aula
Col·laboració
Projecte d’educació emocional a Primària 81
Respecta
paraula
el torn de
Accepta les opinions
Escolta i debateix idees
Sempre opina, dirigeix
Confiança
Desconfiança
Competitivitat
Col·laboració
S’ofereix
Només si se li demana
Intenta no participar
Educación emocional. Programa para educación primaria (6-12 años)

Treball en grup
Relació amb els
companys/es
Actitud general
en l’activitat
Projecte d’educació emocional a Primària 82
Conducta observable
Es mostra segur
Li agrada participar
Crea conflictes
Manté relació dialogant,
amistosa, competitiva...
Es mostra tímid
Es relaciona amb tots
Es selectiu en el tracte
Sempre opina
Respecta els companys
S’expressa amb facilitat
Crida l’atenció
Distorsiona el grup
Compleix les normes
Mostra iniciativa
Col·labora
Es passiu
Passa desapercebut
Alumne
15
Alumne
16
Alumne
17
Alumne
18
Alumne
19
Alumne
20
Alumne
21
Alumne
22
Alumne
23
Alumne
24
Alumne
25
Alumne
26
Alumne
27
Alumne
28

Participació en
debats
reflexions
i
Clima de l’aula
Col·laboració
Projecte d’educació emocional a Primària 83
Respecta
paraula
el torn de
Accepta les opinions
Escolta i debateix idees
Sempre opina, dirigeix
Confiança
Desconfiança
Competitivitat
Col·laboració
S’ofereix
Només si se li demana
Intenta no participar
Educación emocional. Programa para educación primaria (6-12 años)

Avaluació Formativa
Projecte d’educació emocional a Primària 84
Després de realitzar cada activitat d’ensenyament-aprenentatge hem d’avaluar com ha anat el procés, els recursos, la
temporalització i si les activitats eren les adequades... Tal com indicava a l’apartat “Avaluació de la unitat de programació” després
de cada activitat, els alumnes havien de respondre a una sèrie de preguntes que ens serviran per avaluar cada activitat.
• He après.................................................
• Me n’he adonat.......................................
• He descobert..........................................
• M’ha sorprès...........................................
• M’ha agradat...........................................
• M’ha desagradat.....................................
Al finalitzar cada activitat, podem fer un buidatge per avaluar-la des del punt de vista de l’alumnat. Ens servirà per observar si ha
agradat i si han après allò en el que es volia incidir.

Projecte d’educació emocional a Primària 85
El mestre/a també haurà d’avaluar diferent apartats de cada activitat.
S’ha fet un quadre de doble entrada que pot servir al mestre per fer una avaluació formativa.
Exemple d’avaluació de les activitats
Activitats Bloc 1
Consciència
emocional
Activitats Bloc 2
Regulació
emocional
Act.
l’edat
adequades a
1.
2.
3.
4.
5.
1.
2.
3.
Recursos o materials
utilitzats
Temporalització i hora
de l’activitat
Paper del mestre Reflexió
modificacions
final/

Activitats Bloc 3
Autonomia
emocional
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
1.
2.
3.
4.
Projecte d’educació emocional a Primària 86

Activitats Bloc 4
Competència
social
5.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
Projecte d’educació emocional a Primària 87

Activitats Bloc 5
Competències
per a la vida i
el benestar
1.
2.
3.
4.
5.
Projecte d’educació emocional a Primària 88

Avaluació final del grup
Projecte d’educació emocional a Primària 89
Després de dur a terme les activitats durant tot el curs escolar, s’hauran d’avaluar les
competències emocionals de cada alumne. D’aquesta forma podrem comprovar si les
activitats realitzades han ajudat a desenvolupar els 5 eixos de l’educació emocional.
Quan tinguem els resultats de l’avaluació final podrem extreure conclusions de tot el projecte
tot i que no podrà ser fins el curs següent.
Com avaluarem?
Es poden realitzar tres tipus d’avaluació que ens permetran avaluar les competències de
l’alumnat. Aquestes avaluacions són només una proposta per al mestre-tutor que vulgui
realitzar el projecte. Tot i així, seria molt profitós avaluar amb les tres, ja que ens donaran
una visió global de tot el procés.
- Plantilla d’avaluació final (exemple a la pàgina següent)
- Buidatge de les activitats.
- Avaluació final per part de l’alumnat
Quan s’hagin realitzat les avaluacions finals, es poden extreure les conclusions finals del
projecte. Els resultats ens ajudaran a veure si els alumnes han desenvolupat competències
emocionals. Si és així, podrem dir que els objectius globals proposats han estat assolits.

Projecte d’educació emocional a Primària 90
Comparació Plantilla d’avaluació inicial i final
Treball en
grup
Relació amb
els
companys/es
Actitud
general en
l’activitat
Diferències observables 1
entre l’inici i el final de
l’avaluació Alumne
Es mostra segur
Li agrada participar
Crea conflictes
Manté relació dialogant,
amistosa, competitiva...
Es mostra tímid
Es relaciona amb tots
Es selectiu en el tracte
Sempre opina
Respecta els companys
S’expressa amb facilitat
Crida l’atenció
Distorsiona el grup
Compleix les normes
Mostra iniciativa
Col·labora
Es passiu
Passa desapercebut
Alumne 2
Alumne 3
Alumne 4
Alumne 5
Alumne 6
Alumne 7
Alumne 8
Alumne 9
Alumne
10
Alumne
11
Alumne
12
Alumne
13
Alumne
14

Participació
en debats i
reflexions
Clima de
l’aula
Col·laboració
Treball en
grup
Relació amb
els
companys/es
Projecte d’educació emocional a Primària 91
Respecta el torn de paraula
Accepta les opinions
Escolta i debateix idees
Sempre opina, dirigeix
Confiança
Desconfiança
Competitivitat
Col·laboració
S’ofereix
Només si se li demana
Intenta no participar
Diferències observables
des de l’inici al final de
l’avaluació Alumne
Es mostra segur
Li agrada participar
Crea conflictes
Manté relació dialogant,
amistosa, competitiva...
Es mostra tímid
Es relaciona amb tots
15
Alumne
16
Alumne
17
Alumne
18
Alumne
19
Alumne
20
Alumne
21
Alumne
22
Alumne
23
Alumne
24
Alumne
25
Alumne
26
Alumne
27
Alumne
28

Actitud
general en
l’activitat
Participació en
debats i
reflexions
Clima de l’aula
Col·laboració
Projecte d’educació emocional a Primària 92
Es selectiu en el tracte
Sempre opina
Respecta els companys
S’expressa amb facilitat
Crida l’atenció
Distorsiona el grup
Compleix les normes
Mostra iniciativa
Col·labora
Es passiu
Passa desapercebut
Respecta el torn de paraula
Accepta les opinions
Escolta i debateix idees
Sempre opina, dirigeix
Confiança
Desconfiança
Competitivitat
Col·laboració
S’ofereix
Només si se li demana
Intenta no participar

CONCLUSIONS
Projecte d’educació emocional a Primària 93
Aquest projecte pretén ser una proposta d’activitats d’educació emocional per dur a terme a
Cicle Mitjà. En aquesta proposta, s’ha partit de les necessitats específiques del grup d’estudi
però es pot aplicar a tot l’alumnat comprès entre 3r i 4rt de primària.
El mestre-tutor que decideixi dur a la pràctica aquest projecte, pot escollir, adaptar o
profunditzar en aquelles activitats o blocs temàtics que més li interessin o s’adaptin a les
necessitats del grup. Abans, el mestre hauria de tenir unes nocions bàsiques sobre
l’educació emocional per aconseguir millors resultats.
És important però, implicar a tots els mestres en una tasta que es podria realitzar a nivell
d’escola, integrant-ho al projecte educatiu de centre. Seria ideal que l’educació emocional es
pogués realitzar a tots els cursos escolars ja que si es realitza només a 3r i a 4rt pot quedar
com un bolet i perdre el seu significat.
Avui dia, hi ha moltes possibilitats de trobar cursos de formació d’educació emocional que es
poden impartir a l’escola, només per els mestres del centre. La implicació de tot l’equip de
mestres i sobretot del recolzament de la direcció, és un punt clau per donar-li una continuïtat
i un significat a tot el treball que es pugui fer. A la bibliografia exposada trobareu llibres
d’activitats dirigits a tota la primària.
Amb el suport de l’equip directiu, l’Educació Emocional pot quedar integrada en el PEC i en
el PCC i passar a formar part del projecte d’escola. Aquest fet és molt important per tal que
es formalitzi i passi a ser una matèria igual de necessària que les altres, integrada en els
continguts i objectius del currículum.
Com a última instància, la implicació de les famílies en l’Educació Emocional, acabaria
d’arrodonir el projecte, completant i coordinant el treball d’educació emocional dins l’àmbit
familiar.

BIBLIOGRAFIA
Projecte d’educació emocional a Primària 94
• Álvarez, A. (2009) La relaxació com a eina en l’equilibri emocional. Postgrau d’educació
emocional edició 2008-2009. Universitat de Barcelona, Llars Mundet. 20 febrero (paper).
• Bisquerra, R. (2008). Educación emocional i bienestar. Barcelona: Praxis.
• Bisquerra, R., y Pérez, N (2007). Las competencias emocionales. Educación XXI, 10, 61-
82.
• Carpena, A. (2000). Educació socioemocional a primària. Vic: Eumo
• De Pagès, E. Y Reñé, A. (2008). Com ser docent i no deixar-hi la pell. Tècniques de
concentració i relaxació a l’aula. Barcelona: Graó.
• Horno, P. (2004). Eduquem l’afecte. Barcelona: Graó.
• Llamazares, R. (2008). La mediació escolar. Escola d’estiu del Maresme. IES Thos i
Codina, Mataró. 1-11 de juliol de 2008. (paper)
• Masnou, F. (1991). Educació per a la convivència. Vic: Eumo.
• Percaz, M. (2009). Viure bé en la pròpia pell. Escola d’estiu del Maresme. IES Antoni
Cumelles, Granollers. 1-14 juliol de 2009. (paper).
• Psicoprisma. (2007). Curs de tècnic en educació emocional. www.prisma.cat Febrero
(paper).
• Renom, A. (2003) (Coord). Educación emocional. Programa para educación primaria (6-
12 años). Barcelona: Praxis.
• Seminario de educación para la paz. (2005). La alternativa del juego (2). Juegos y
dinàmicas de educación para la paz. Barcelona: Catarata
• Goleman, D. (1999). La práctica de la Inteligencia Emocional. Barcelona: Kairós

PÀGINES WEB
Projecte d’educació emocional a Primària 95
Convivència i mediació escolar
http://www.xtec.cat/innovacio/convivencia/
Currículum d’educació primària, competències bàsiques
http://www.xtec.cat/estudis/primaria/06_curriculum_2007/competencies_pri.pdf
https://www.gencat.cat/eadop/imatges/4915/07176074.pdf
Dinàmiques d’autoestima
http://www.edu.gva.es/orientados/profesorat/descarregues/dinamica_autoestima_val.pdf
Educació emocional. Una filosofia de vida.
http://blocs.xtec.cat/emocionat/archives/173
Història del terme intel·ligència emocional.
http://eqi.org/historia.htm
Il·lusions òptiques
http://ilusionesopticas.org
Les competències socials, activitats i propostes.
http://anna.ravalnet.org/competenciessocials/links.htm
Seminari/taller 103 i 104. La pràctica de l’educació emocional
http://www.forumeducacio.org/relatories_per_la_web/eix4_educar_mes_que_ensenyar/taller
s_practics/la_practica_de_leducacio_emocional.pdf
Taller d’intel·ligència emocional per a pares.
http://www.edu365.cat/ampaparcguinardo/pdf/taller_int_emocio.pdf
Wikipedia
http://es.wikipedia.org/wiki/Inteligencia

ANNEXES
Projecte d’educació emocional a Primària 96

Annex 1
Fitxa de grup
Projecte d’educació emocional a Primària 97
Com creus que se sentiran les persones que es troben en les següents situacions?
SITUACIÓ EMOCIONS
1. No convides a un amic a la teva festa d’aniversari. Com se sentirà el teu amic?
Com et sents tu?
2. Regales al teu germà una joguina que sempre has estimat molt i que a ell Com se sentirà el teu germà?
li agrada molt.
Com et sentiràs tu?
3. Perds l’estoig del teu amic. Com se sentirà el teu amic?
Com et sentiràs tu?
4. Un amic ha de preparar una obra de teatre i tu l’ajudes a preparar-la. Com se sentirà el teu amic?
Com et sentiràs tu?
5. La teva millor amiga decideix fer el treball de llengua amb una companya Tu et sents...
que és nova i tu et quedes sense parella.
La teva amiga se sent...
L’altra noia se sent...
6. Ahir a la nit vas estar molta estona acabant el treball de plàstica. És un Tu et sents....
collage molt complicat que t’has esforçat molt a fer. Creus que la professora
et felicitarà. Avui al matí abans d’anar a l’escola, mentre et pentinaves per La teva germana se sent....
anar a l’escola, la teva germana petita s’ha acostat a admirar el treball amb
el got de llet a la mà i se li ha tombat a sobre del collage.
La professora se sent....

Annex 2
Projecte d’educació emocional a Primària 98
EL LLOP FEROTGE
El bosc era casa meva. Jo vivia allà i m’agradava molt. Sempre mirava de mantenir-lo net i endreçat. Quan...
Un dia assoleiat mentre recollia les escombreries que havien deixat uns excursionistes, vaig sentir unes passes. Em vaig amagar
darrera d’un arbre i va aparèixer una nena vestida d’una forma ben extremada. Anava tota de vermell i amb el cap cobert com si no
volgués quela veiessin. Naturalment, vaig començar a investigar. Li vaig preguntar qui era, a on anava, d’on venia, etc. Em va
explicar, cantant i ballant, que anava a casa de la seva àvia, amb un cistellet ple de coses per esmorzar. Em va sembla una
persona honesta, però estava al MEU bosc i semblava sospitosa amb aquella roba tan extranya. De manera que vaig decidir
donar-li una lliçó i ensenyar-li que el bosc és una cosa seriosa i que és arriscat posar-s’hi sense avisar i amb una roba tan
extremada...
La vaig deixar seguir el seu camí però jo vaig córrer a casa de la seva àvia. Quan vaig arribar vaig veure una velleta simpàtica i li
vaig explicar el problema. Va estar d’acord amb mi que la seva neta mereixia una lliçó. La velleta es va amagar a dins de l’armari
fins que jo l’avisés.
Quan va arribar la nena, la vaig invitar a passar fins al dormitori, on jo m’havia posat al llit amb la roba de l’àvia. La nena em va dir
alguna cosa desagradable sobre les meves gran orelles. He estat insultat abans, de manera que vaig tractar de ser amable i li vaig
dir que eren per sentir-la millor.
M’agradava la nena i tractava de ser atent amb ella, però ella va fer una altra observació insultant sobre els meus ulls grossos i
sortints. Vostès comprendran que vaig començar a trobar-me malament; la nena semblava bonica i eixerida però era molt
antipàtica... Tanmateix vaig seguir la política de parar l’altra galta i li vaig dir que els meus ulls m’ajudaven a veure-la millor.

Projecte d’educació emocional a Primària 99
L’insult següent em va fer perdre els estreps. Sempre he tingut problemes amb les meves dents grosses, però aquella nena va fer
un comentari molt desagradable. Se que m’hauria d’haver controlat, però vaig saltar del llit grunyint i dient-li que eren per menjar-la
millor.
Ara siguem seriosos; cap llop es pot menjar una nena. Tothom ho sap, però aquella nena boja va començar a còrrer al voltant de la
l’habitació cridant i jo darrera seu intentant calmar-la. Com que duia posada la roba de l’àvia, me la vaig treure, però encara va ser
pitjor. De cop i volta es va obrir la porta i va aparèixer un llenyataire amb una destral inmensa. El vaig mirar i vaig comprendre que
corria perill, de manera que vaig saltar per la finestra fugint corrents.
M’agradaria dir-vos que aquest és el final de la història, però desgraciadament no és així, perquè l’àvia mai ha explicat la meva part
de la història i no va passar gaire temps que ja es corria la veu de que jo era un llop dolent. Tothom mirava de no ensopegar amb
mi.
No sé què li passaria a aquella nena antipàtica i vestida d’aquella forma tan rara, però jo ja mai més vaig ser feliç.

Annex 3
EL JOC DEL CONSENS
Projecte d’educació emocional a Primària 100
Hem de marxar corrents, a viure a un altre país que està molt lluny i allà anirem tots plegats a la mateixa escola, però no ens
podem endur tot el que tenim a la classe, només tres coses. Tú que triaries?
L’àlbum de fotos de la
classe.
Una bossa molt gran amb
llaminadures.
El llibre amb tots els textos
dels jocs florals
La gàbia amb els ocells de
la classe.
El ràdio casset amb els cd’s Una consola amb jocs
Els llibres de contes L’abecedari que tenim a la
Tots els cèntims que hem
estalviat
paret
Les màrfegues que
utilitzem per fer relaxació
Una agenda amb les
adreces i els telèfons dels
pares i dels avis
Els vídeos dels nostres
teatres des de P-3

Annex 4
Construcció del cordill amb el llapis.
Projecte d’educació emocional a Primària 101

Annex 5
Projecte d’educació emocional a Primària 102
1

Projecte d’educació emocional a Primària 103
2
3

Projecte d’educació emocional a Primària 104
4

Projecte d’educació emocional a Primària 105
5
6

Annex 6
Quin és el problema (exemple):
Els nens em peguen
Projecte d’educació emocional a Primària 106
Causes Solucions Conseqüències Valoració/ La millor solució
- Perquè els insulto.
- Perquè els pego.
- Que també m’insultin a mi.
- Que em castiguin
- Deixar d’insultar i de pegar
M’enfadaré i els tornaré a
pegar.
Quan torni a estar amb els
nens els tornaré a molestar
perquè ho faig per jugar.
Els nens no em pegaran.
Deixar d’insultar i de pegar.
Com ho farem: cada dia en parlarem. Cada dia que no hagi insultat no pegat dibuixarem una estrella. Quan tingui 10 estrelles ja
no en parlarem perquè sabré fer-ho tot sol.

MODEL DE FITXA PER IMPRIMIR
Quin és el problema:
Projecte d’educació emocional a Primària 107
Causes Solucions Conseqüències Valoració/ La millor solució
Com ho farem:

Annex 7
Fitxa Grup A
Projecte d’educació emocional a Primària 108
Preparar l’excursió Respostes
On anirem?
Què podem fer allà?
Què veurem?
Quin medi de transport utilitzarem?
Quant ens pot costar?
Per quina raó aquest lloc és millor que altres?
Fitxa Grup B
Si el grup A fa... Reacció del grup B
Si parlen i ens miren Mirar cap a un altre costat
Si ens pregunten No contestar/ contestar amb monosíl·labs.
Si ens criden l’atenció Parlar entre nosaltres
Si ens responen No estar d’acord
Mirar fixament sense escoltar
Aixecar-se de la cadira
Preguntar coses sense sentit/distreure’s amb qualsevol cosa.