ENTT15 - Atipus

REVOLTA DELS «BARONS» D1JCD
Crisi oberta
PEDRÓ ALTARES
La política espanyola, en conjunt, ha donat en aquests dies un
increïble espectacle d'indecisió i de manca d'identitat. L'afer de la
tan repetida crisi de govern, reajust, remodelació o com n'hi
vulgueu dir, la palesat una vegada més, els llasts del passat que
condicionen decisivament una manera de fer i d'entendre la
política que no té parió a les democràcies occidentals.
Més que un canvi de ministres, això
ha estat una mena. de «teràpia de
grup» o, si voleu, un psicodrama del
partit en el poder. El que començà essent
gairebé una «serp d'estiu» ha acabat
convertint-se en un «strip-tease»
de mancances, discrepàncies, i ambicions
personals i polítiques. La UCD
d'aprenent de bruixot i Suàrez, un cap
ple govern que no sap exactament el
que vol. El famós rellançament polític
ha esdevingut un «boomerang» i una
gota més en el vas prou sobreixit del
desgast governamental.
Entre la realitat
i la ficció
i Quan va començar, de debò, l'actual
crisi? Semblava lògic que després
dels escandalosos desgavells autonòmics,
el Govern de Madrid i el seu
partit iniciessin una certa maniobra
de recuperació de la iniciativa. 0, si
més no, que ho intentessin. No sols en
el tema estrictament polític sinó
també en l'econòmic quan des dels
més diversos sectors s'alcen veus d'alarma
respecte una situació per a
molts insostenible i per a d'altres en
constant procés de deteriorament. I
un denominador comú: la política i
l'economia espanyoles donen la sensació
d'anar a la deriva amb una pila de
fronts oberts en els quals no es prenen
decisions. El Govern s'assenta, a més,
sobre un partit heterogeni que no
sols no es consolida, sinó que constantment
dóna la impressió d'anar
molt més enllà d'un senzill joc de tendències
ideològiques per a submergirse
en un confús i obscur entrellat
d'ambicions i interessos ideològics
difícilment conjuminables. Les rela-
Pérez Llorca, un segon «cas Abril»?
cions partit-govern no són, ni molt
menys, tan clares com caldria suposar.
Suàrez governa aïllat, llevat del
petit cercle de la Moncloa, més Abril
Martorell, i la seva comunicació amb
els òrgans del seu partit és escassa i
sovint displicent, la qual cosa engendra
constantment despits i sensacions
d'inutilitat en l'aparell que té la sensació,
justificada, de no servir pràcticament
per a res. De fet, els òrgans
executius es reuneixen tard i malament
i quan ho fan, com la passada
setmana en plena gestació de la crisi,
no són ni tan sols consultats. Fer la
seva banda, Abril Martorell tampoc
no es distingeix per la consideració i
estima envers l'«aparell»...
Així doncs, la tasca de Rafael Arias
Salgado al front de la Secretaria Ge-
Sudrez no es comunica ni amb el seu partit
ni amb el govern. J
neral, la missió més important de la
qual és preparar el proper congrés
que es celebrarà la tardor, ha estat en
els últims temps objecte del foc creuat
dels «blaus» (homes de Martín Villa),
dels «cristians» (grup a l'entorn de
José Luis Alvarez) i dels anomenats
independents (Pérez Llorca). D'altra,
banda, el seu sector de procedència» 1
els socialdemòcrates, i també els liberals,
li retreuen l'asèpsia i manca de
compromís en els constants enfronta-,
ments ideològics entre les diverses,
tendències. A més, i això ja no es diu,
que ha intentat sanejar l'aparell» el
nacional i els provincials, de llur pensada
càrrega burocràtica. La qual co-|
sa ha suposat naturalment acabar j
amb algunes situacions de privilegi^
que han engruixit els rengles dels des^
16 .£?