ENTT15 - Atipus

Per l'abril, mes de pluges i roses, es comencen a veure les
madureixes primerenques (fresons per ser més estrictes). El seu
gust entre àcid i dolç és com la veu de la Marina. Ella ha escollit
aquest mes per treure el seu tercer disc, i amb aquesta excusa ens
trobem per xerrar una estona.
Aquesta noia del Penedès, que als
setze anys amb la guitarra sota el
braç se'n va venir a Barcelona, és una
cantant revulsiva, no tant per les seves
tonades, sinó més aviat per la manera
de fer. Intenta estar a l'aguait
per no caure en els clixés de cantant
comercial, malgrat reconeix estar implicada
en els mecanismes del mercat,
perquè no vol aillar-se.
M. —Quan fas un disc penses que
ha de tenir la major difusió, que ha
d'arribar a molta gent i això comporta
certes dependències. Encara que no
vulguis et veus immersa en tot aquest
muntatge comercial. Jo sóc una persona
força primària, que m'he mogut
bastant per intuició i pels sentiments,
però de vegades no et dóna massa resultat,
i cada vegada em torno més
reflexiva davant la vida. Estic en una
multinacional, i sé que em volen perquè
venc força. A mi m'agradaria més
22
estar en una casa de discos autogestionada,
però de moment no n'he trobat
cap. I has d'aguantar entrevistes
poca-soltes en les quals els «tíos» et
pregunten de quin color tens els ulls,
o bestieses per l'estil. 0 venen els de
«Sal y Pimienta» per una interviu i jo
com a feminista m'hi hauria de negar,
però penso si no te la fan a tu la faran
a la Massiel o la Rocío Jurado.
P. -A tu se't veu molt en les manifestacions
i festivals de les organitzacions
de dones, ets una mena de símbol
dins el moviment. Et sents bé,
identificada com cantant feminista?
K. -A mí m'agradaria més ser una
cantant universal, però no em sap
gens de greu estar al servei del feminisme.
Perquè és un moviment jove i
la seva riquesa és que no segueix cap
directriu de partits que és regeix, no
per consignes, sinó per afinitats. Que
l'atzar ens guardi que es converteixi
Marina entre les dones i la música.
en un moviment estructuradíssim·
Crec que ha estat bo un cert radicalisme,
ha jugat un paper de revulsiu o
de punta d'espasa, com l'ETA als prH
I