ENTT15 - Atipus

La violència es el darrer recurs dels EE.UU.
Les raons europees
Els europeus, sens dubte, tenen
raons poderoses per a frenar i no encoratjar
el jingoïsme de Carter i l'opinió
nordamericana, entre altres coses,
perquè resulta inacceptable que els
Estats Units demanin suport per a decisions
que han pres en solitari. Una
aliança, com la que es cobreix amb el
paraigua nuclear de l'OTAN, només
pot funcionar eficaçment si la política
comú es decideix mancomunadament.
La majoria de les crítiques franceses
es resumeixen en el rebuig del procediment,
en el «dictat» que semblen encobrir
les paraules del president Carter.
Els alemanys, independentment
del que pensin sobre els mètodes diplomàtics
de la Casa Blanca, consideren
que una retirada de soldats nordamericans
de la República Federal, a
més de tenir efectes desastrosos sobre
i'Ostpolitik, probablement obriria el
camí a la derrota dels socialdemòcrates
en les eleccions generals de la tardor
vinent.
Malgrat llurs acusades divergències,
els europeus semblen estar d'acord
que la política de sancions econòmiques,
a més de ser ineficaç, com
la història demostra de manera inequívoca,
podria servir per què la Unió
Soviètica trobés més facilitats de les
que té actualment per a consolidar la
seva penetració en els països de l'Àsia
sudoccidental. L'exasperació que existeix
en tot el món àrab, degut princi-
20
palment a la tutela nordamericana sobre
les relacions entre Egipte i Israel,
ha creat condicions poc favorables
per als interessos occidentals, als
quals resulta força fàcil presentar
com causants de tots els mals de la
regió. El creixent protagonisme de
l'Organització per a l'Alliberament de
Palestina, que adquireix carta de naturalesa
en la majoria dels països europeus,
no és prou per a contrarrestar
la tremenda realitat de l'expansionisme
sionista.
Ferits en llur amor propi i amb els
interessos vitals presumptament amenaçats,
els nordamerícans i molt especialment
el president Carter difícilment
podran cedir en el conflicte.
Després de tot el que ha passat d'ençà
el 4 de novembre, quan s'inicià el
drama dels ostatges, no cal esperar
que Khomeini cedeixi ni que l'elecció
d'una Assemblea Nacional a Teheran
alteri substancialment les dades del
problema. Ningú no pensa que els soviètics
es retirin d'Afganistan ni que
el Kremlin pugui acceptar un compromís,
malgrat l'amenaça que pesa
sobre els Jocs Olímpics i el viatge de
Gromyko per algunes capitals europees.
Per tant, la situació pot empiljorar,
a mesura que avanci la campant
ya electoral nordamericana, i encendre's
la metxa del conflicte, sense necessitat
que Ronald Heagan s'assegui
al saló oval de la Casa Blanca, molt a
prop dels botons fatídics. •
TRIOMF LIBERAL i
Honduras
retorna
a la
via
constitucional
XAVIER BATALLA |
?
Al costat de Nicaragua, que es recupera
de la guerra contra el somocisme,
i d'El Salvador i Guatemala, on.
les dictadures militars viuen llurs ho-;
res més baixes, Honduras intenta tor-?
nar a allò que la seva classe política
conservadora anomena la «via consti- \
tucional». Després de les eleccions
constituents del passat 20 d'abril, les
primeres d'ençà 1971, el règim hon-;
dureny pretén esdevenir un factor <
d'estabilitat o, millor dit, de contenció
del procés revolucionari desfermat a ;
l'istme centreamericà. £
El Partit Liberal hondureny, un*
dels dos partits de Ja burgesia nació- i
nal, és a prop de recuperar el govern |
que perdé el 3 d'octubre de 1963,||
arran del cop d'estat dirigit pel gene-f
ral Osvaldo López Arellano contra el|í
president Villeda Morales. Amb Vin^í
perat triomf electoral sobre l'oficialis-f,
ta Partit Nacional, els liberals han es-|
tat confirmats, 17 anys després, com g
el primer dels partits permesos per les -|
Forces Armades. Malgrat les irregula- **
ritats registrades, tant la nova situació
centreamericana com les pressions
nordamericanes haurien impedit;
aquesta vegada que tornés a complirse
la tradició segon la qual, a Hondu-;
ras, «els homes voten al matí; les do- j
nes a la tarda i el Govern, a la nit». |
L'esperat frau electoral no es pro-1
duí, i els militars hondurenys hauran |
de retornar ara a les casernes, ?
després de la derrota del seu partit, el |
Nacional, davant els no menys con- J
servadors de «l'oposició» liberal. L'E-1
xèrcit ha complert, finalment, les ve-|