ENTT15 - Atipus

REFLEXIONS ENTORN DE «LA MAGRANA»
En el cinquè Sant Jordi
MIQUEL ALZUETA
Aquesta darrera diada del llibre, aquest últim Sant Jordi, ha
significat per «Edicions de La Magrana» veure com es complia el
seu cinquè aniversari al carrer. Aquell abril de 1976 queda ja una
mica lluny, però potser val la pena d'endinsar-nos en el temps i
resseguir els passos d'una estranya empresa editorial, d'una
difícil aventura i un complex projecte que, poc a poc, va
aconseguint el seu espai.
«Edicions de La Magrana» fou un
projecte nascut en les darreries del
franquisme. Es tractava d'aconseguir
un nou espai de llibertat i de donar a
l'esquerra d'alliberament dels Països
Catalans una veu, una finestra, un
lloc de debat polític i cultural. Els primers
tres llibres: «Un país sense política»
de Joan Fuster, «Síntesi d'història
dels Països Catalans» de Jordi Moner,
i «Les denúncies» d'Antoni Mus, eren
ja en sí mateixes una declaració de
principis. Els tres autors representaven
la voluntat dels editors de fer present
en una editorial, en un projecte
cultural i polític, una realitat que al
carrer, fins i tot dins el món sempre
reduït de la mateixa política catalana
clandestina, encara no era prou present:
els Països Catalans. Per ells,
quelcom més que un projecte, una
realitat. iPerò, qui són aquests «ells»?
La resposta té uns noms: Francesc Vidal,
Jordi Moners, Jaume Fuster i
Carles Jordi Guardiola. En aquella època
els quatre militaven al PSAN i,
en certa manera, segons ells, es tractava
de crear una editorial al servei
de l'esquerra d'alliberament nacional
i de classe, una plataforma cultural
semblant a la d'altres grups, encara
que mai caient en una editorial de
Partit.
Entrar en la
infrahistòria
Per balanç d'aquests cinc anys de
Presència al carrer obliga a entrar en
te infrahistòria, en el record de gent
que va donar en aquells temps vint
Jüil pessetes per tirar endavant el projecte,
els problemes amb la censura,
te manca de textos útils per l'editorial...
mil coses que van dificultar la
seva evolució e implantació. Avui,
veient tots els llibres publicats destaquen
títols com «Justificació de Catalunya»,
de Josep Armengou, els quatre
números dels «Quaderns d'alliberament»,
una de les experiències més interessants,
en la mida que és on realment
es pot obrir un diàleg i una discussió
profunda sobre l'estratègia i la
tàctica que ha de seguir a casa nostra
el moviment d'alliberament nacional,
una eina objectivament poc utilitzada
i qüe, en certa manera, demostra encara
la manca de teòrics. «Cert —diu
Carles Jordi Guardiola— aquest potser
és un dels problemes més gran
que tenim avui. Crec que aquesta
manca és deguda a que molta gent
que s'hauria de dedicar a l'elaboració
política està avui fent política activa, i
clar, les dues coses... D'altra banda
ens manquen també traduccions de
textos que es puguin incloure en els
Quaderns i que puguin ésser útils al
nostre combat. Tot això ha fet, juntament
amb la crisi general que pateix
avui arreu de l'Estat Espanyol el llibre
polític, que s'ampliés el marge de
les edicions, que canviés el concepte
rectilini del començament de l'editorial,
buscant una supervivència econòmica,
fonamental per poder continuar
fent les altres coses».
Aquí en Carles Jordi ja parla en
singular. En aquests anys l'editorial
ha seguit un procés de canvi en els
seus fundadors, encara que aquests
foren anterior als canvis polítics seguits
per molts d'ells, al país i al
PSAN, quedant al front d'ella tan sols
en Guardiola. Seguint amb els títols
veiem un «Volem l'estatut», clara mostra
de llibre polític, editat abans clandestinament
pel PSAN, en què es comparaven
els dos estatuts de Catalun-
quaderns •
d'alliberament
lüROCOMÜMISME
I ESTRATÈGIA REVOLUCIONÀRIA
> - APORTACIONS A UN DEBAT ;
*Rafaef Castellanos /Ferrar» Nàvtnes: L'EUROCOMUNIS»
vMt. i L'ESTRATEGM REVOLUCIONARIA A EUROPA. -;
tcandrè Colomer. SOBRE ELS ORÍGENS DEL'EUROCO»
MUN1SME CATALÀ.- Sairaxtór Peírò i Carme Sampere?
-LA DESQUALIFICACIÓ DELS TREBALLADORS * I L'EX»
' CLUSIO DEL SABER.- Karf Kofsch: LA DIVISIÓ DEL TRE»
BALL ENTRE TREBALL MANUAL i TREBALL INTEL·LEC-
TUAL I EL SOCIALISME. - Joan Oliver í Fontanet: L'URSS;
«ECONOMIA t NATURA SOCIAL. -Joan Martínez Aljerr
CRITICA DE LA INTERPRETACIÓ DE L'ANARQUISME
COM A «REBEL·LIÓ PRIMITIVA-..Bel Penatrúbtai ANAR. \
: i QUISTES t SOCIALISTES MALLORQUINS ENFRONT DEt
;rt.èv-\-:.'••;• -'•::.: •< FET NACIONAL, '.'J .V- ±r • - ; C -'v ••.-•••-,
Dues obres de la editorial La Magrana
ya. 0 «Vint anys de resistència catalana»,
de Jaume Fabre, Josep Maria
Huertas i Antoni Ribas. Les col·leccions
«Alliberament», «Els orígens», o ••
ara l'inici de «Les ales esteses» amb el *
llibre d'en Pedrolo «Baixeu a recules i /
amb les mans alçades»; o la mateixa
«La cuina de l'àvia», han fet de «La ^
• Magrana» quelcom de més diversificat,
atraient per un públic més ampli :
que no el que es podia interessar tan ,';
sols per la teoria política.
Tot i això, però, cal dir que l'objec- w
tiu, des del meu punt de vista, no està W
35
i