ENTT15 - Atipus

LES CONCESSIONS VERBALS VAN DECIDIR
Pujol, president,
a la segona
ALBERT GARRIDO
Jordi Pujol ja és el nou president de la Generalitat. Tot el misteri
estava en saber si ho seria a la segona o a la tercera votació
— altres situacions més critiques estaven pràcticament
descartades—, i ho ha estat a la segona, després de fer les
concessions orals indispensables.
Quan dimarts passat al mati es va
obrir la sessió del Parlament de Catalunya
un diputat li va comentar a un
altre: «L'ambient està pesat». La consideració
era exagerada. Era veritat
aleshores, potser encara ho és ara,
que el candidat per a substituir el president
Tarradellas tenia davant seu
totes les dificultats que es pot imaginar
un polític —unes forces parlamentàries
insuficients, una oposició tancada
en banda a fer concessions i uns eventuals
amics de viatge més primmirats
del necessari— i no obstant això la
imperiosa obligació de tirar pel dret i
aconseguir els vots per a la investidura.
El discurs de Jordi Pujol aquell dia
va ser escrupolosament i obligadament
ambigu. Més enllà del compromís nacionalista
que se li suposava abans de
pujar a la tribuna, el candidat va preferir
apuntar els temes, deixar la porta
oberta als seus presumptes aliats
naturals, i no precisar les seves ofertes
amb pèls i senyals. Va ser un discurs
adequats pels seus propòsits de
no obrir les hostilitats amb ningú, sobretot
amb qui necessitava pactar,
per tal de deixar-se un ampli camp de
maniobra.
Crítiques per començar
La cambra no ho va entendre així.
Els diferents caps de fila van anar
succeint-se a la tribuna per 1 * desmun-
tar els arguments de Pujol. En Benet
va insistir en la unitat de l'esquerra,
els andalusistes en la igualtat de tracte
per a tots els ciutadans, els d'Esquerra
Republicana en la revisió de
l'Estatut, els centristes en el reconeixement
de les cambres agràries i les
Diputacions, els comunistes en la unitat
i l'oposició nítida, els socialistes en
la política territorial i l'oposició clara.
En Macià Alavedra va intentar treure
ferro a algunes crítiques dirigides al
seu cap de fila, però a l'hora de les
votacions aquest només va magatzemar
els vots de Ciü. L'esquerra va votar
en contra i centristes i republicans
es van abstenir.
D'aquesta sessió cal retenir, sobretot,
la posició obertament contradictòria
entre els dos aliats indispensables
del candidat a la presidència: Centristes
de Catalunya i ERC. Posicions contradictòries,
impossibles de conjuminar,
pel que fa a la revisió de l'Estatut
i el paper de les diputacions, fins el
punt que l'acord era pràcticament impossible.
Dimecres el neguit entre els grans
partits va ser considerable, especialment
a casa dels qui sabien que un
moment o altre s'haurien de posar
d'acord amb Jordi Pujol. Els centristes
es van reunir per fixar-se els límits del
pacte, de la mateixa manera que els
republicans van fer-ho per confirmar
que el compromís de revisió de l'Estatut
era un principi irrenunciable per
Aplaudiments per al nou president deia
al pacte. És a dir, que aparentment
s'estaven posant les bases d'una àtuación
kafkiana en la qual els partits
que havien d'empènyer Jordi, Pujol
cap a la presidència caminaven cap^a
l'autoexclusió mútua. . »>
El futur president va mantenir noves
consultes per apropar posicions.
Sabia que tenia perduda la batalla
amb els socialistes i en conseqüència,
no li quedava més opció que posar
d'acord dues formacions tan diferents
com les d'Anton Caiiellas i Heribert
Barrera. Mentrestant, alguns dirif;
gents de Ciü van començar a queixar|;
se «sotto voce» que uns i altres vol-J;
guessin vendre la pell de l'ós a ui£
preu molt més elevat del real. J \
i
Precisions del candidat . J|
Dijous al matí. Expectació a desdir |
Jordi Pujol torna a la tribuna d'orafe
dors per precisar algunes de les cose^?
que havia dit dos dies abans. En tres| ;
quarts d'hora intentà diverses coses a*/
la vegada: convèncer a tothom cpie^
més enllà de la composició de I'execu4
tiu no hi haurien exclusions, que els ;
socialistes poden estar segurs qp&,
molts cops tindran el suport conver-|
gent i a l'inrevés, que allò més impor-f
tant és desenvolupar les lleis que han
de donar contingut institucional a lac
Generalitat i aquelles altres de tipustècnic
que són indispensables, que l'a-7|
plicació pràctica de l'Estatut dirà si |
cal revisar-Jo i on cal revisar-lo,
presidència.
voluntat unitària en la iniciativa legislativa,
una voluntat inconcreta però
presumible atès l'interès del candidat
en donar seguretat que la seva coalició
no vol practicar cap mena de sectarisme
ni renunciar a la formació
puntual de majories àmplies. Les referències
concretes a les exigències de
centristes i republicans semblaven
deixar planer el camí cap a l'elecció.
Nou torn de critiques
Amb tot això n'hi va haver prou.
En els torns d'intervenció dels altres
partits s'hi van produir només crítiques
rituals al programa. Finalment
Jordi Pujol havia explicitat al màxim
aquelles concessions que a nivell oral
estava disposat a fer als grups que
anaven a elegir-lo. Va parlar de revi-
. \»- —«—•
verbals la fórmula per assegurar-se la •
està satisfet del paper jugat pels cen- sar l'Estatut dins el marc estatutari
Mstes durant 1 període preautono- du^anUagggg.^«
Eis aspectes polítics d'aquest dis- ^ ^ * * !
tats si és que volia evitar una tercera
votació. Va ser l'única fórmula que elff
dirigent nacionalista va trobar; perjf
acabar amb una situació abocada a:
' l'«impasse» si no es deixava anar una í
mica de llast, perquè després de dos
dies de discussions havia quedat clar
que per alguns partits és indispensable
sentir certes paraules abans de j
donar els seus vots, :^.''\'M''lW'