ENTT15 - Atipus

L'amenaça dels «marines»
Les últimes declaracions, del president
Carter, precisament davant dels
representants de quatre cadenes de
televisió d'Europa occidental, situaren
els governs europeus davant un dilema
difícil. En cas de no aconseguir un
suport actiu —va venir a dir el cap de
la Casa Blanca-, els Estats Units no
mantindrien per gaire temps el caràcter
no bel·ligerant dels seus esforços
per alliberar els ostatges, i els països
de la Comunitat Europea i OTAN haurien
d'assumir la responsabilitat per
les mesures «més enèrgiques» (presumiblement
militars) que s'adoptessin
contra l'Iran. Dit amb altres paraules:
Carter amenaça amb provocar una
crisi de conseqüències imprevisibles
en la qual els països europeus, com és
lògic, tindrien totes les de perdre.
xa de l'antinordamericanisme a la
majoria dels països del Pròxim Orient.
Les conseqüències podrien ser desastroses
per a tot el món industrialitzat,
que té encara en els pous de petroli
un dels pilars de la seva prosperitat.
El desplegament dels «marines»
al golf Pèrsic probablement no podria
evitar l'incendi dels pous i l'extensió
del conflicte, amb el poderós exèrcit
soviètic a pocs quilòmetres de distància
del teatre d'operacions. No s'amaga
a ningú que fets semblants consumarien
el «rapte d'Europa».
Els especialistes en l'equilibrí del
terror addueixen dades innombrables
per arribar a la conclusió que la superioritat
soviètica, que comença a
palesar-se en els míssils intercontinentals
i de mig abast, assoleix nivells
inquietants quant als efectius convencionals.
«Els Estats Units —escriu
Els líders europeus demanen paciència durant un mes per prendre mesures de força
contra Iran.
El joc sinistre sobre una eventual
intervenció militar per a alliberar els
ostatges, tradueix la feblesa dels Estats
Units en l'actual situació. Després
de la destrucció del que fóra poderós
exèrcit iranià, com una conseqüència
m és del remolí islàmic i la prèdica fanàtica
de l'iman Khomeini, una operació
aerotransportada a Teheran,
semblant a la que els israelians realitzaren
a Entebbé (Uganda), només servm
probablement per provocar la
dels ostatges i encendre la met-
André Fontaine- paguen actualment
l'aberració que consisteix en invertir
massivament en els armaments més
sofisticats, economitzant al màxim so- i
bre els efectius». La supressió del servei
militar obligatori —corol·lari de la
tragèdia del Vietnam- ha deixat els
Estats Units sense la capacitat d'intervenció
que sens dubte té l'URSS. A
Europa, el desequilibri de forces convencionals
és tan aclaparador que
l'ús d'armes atòmiques tàctiques és
l'única garantia per a impedir que els
soviètics es passegin militarment per
arribar a Estrasburg en tres dies. • • '.'
Compromís a Luxemburg
Els discursos de Carter, la seva '::
imatge més recent d'home desenco- ->•.
rayat, que creu sincerament en la veritat
de la seva causa en el drama
dels ostatges i la invasió soviètica
d'Afganistan, no són un subproducte
de la campanya electoral. Les impa-.
ciències de la Casa Blanca només reflecteixen
les de l'opinió pública. Segons
l'última enquesta realitzada pel \
«Washington Post» diari poc inclinat
en general a les aventures militars—, ,
dos de cada tres nordamericans són.
favorables a una intervenció armada .
per alliberar els ostatges de Teheran.^
El que no diu el diari, és clar, és si els <
interrogats són conscients dels riscos.
En qualsevol cas, i sense descartar
les pressions del complex militar-industrial
en any d'eleccions, resulta
evident que els ciutadans consideren
que la dignitat nacional està essent
arrosegada per terra. Un estat d'opi- '.
nió semblant és perillós, ja que podria
desembocar, si els infortunis es mantenen,
en la instal·lació de Ronald
Reagan a la Casa Blanca, la qual cosa
col·locaria el món, una vegada més,
«al peu del precipici»; perquè l'aspirant
republicà, com el 1964 Bany
Goldwater, no tè altra força que la
que pot derivar-se dels errors i vacil.lacions
de Jixnmy Carter. El somriure
de Ronald Reagan/ reminiscència de
la seva època d'actor, pot \
transformar-se fàcilment en ganyota
de marxant de la mort, malgrat l'aparent
indiferència dels soviètics davant ;
el que passi als Estats Units el novembre
proper. • , ''*
A l'última reunió a Luxemburg, els ..
ministres d'Afers Estrangers de la Co- *
munitat Europea adoptaren un compromís
proposat pels britànics, en el
qual ajornen per un mes l'adopció de'
decisions més enèrgiques per a res-,;
pondre a les peticions de Carter, La
retirada d'ambaixadors, la reducció
del personal diplomàtic, la introducció
del sistema de visats i l'eventual ;
coordinació de la política petrolera '
difícilment poden influir en la decisió f
de l'aiatoüah Khomeini. L'acord de '
Luxemburg és el mínim comú denomi- >
nador d'una Comunitat greument dividida
sobre tots els temes de política w
exterior. ;••''•;;• . V
19