ENTT15 - Atipus

primavera li prova a la Rosell.
mers temps. Les radicals han fet caminar
el Moviment Feminista. Crec
que hi ha una decadència de la cultura
masclista, mira què han fet els homes
en el poder, i no tant sols als països
capitalistes. A Cuba per exemple
parlant amb la gent de la Nueva Trova
Cubana, m'explicaven que la dona
continua estant marginada. És una
qüestió visceral.
P. — Però si les dones accedíssim al
poder, no creus que es repetirien els
papers?
R. —Les dones no ens hem deixat
seduir mai, com a col·lectivitat, pel
poder. Si no se'ns té en compte, la història
s'haurà de tornar a escriure, i
dic això perquè mirant-la amb deteniment
sempre trobes al costat dels homes
que han desenvolupat tasques
importants una o més dones sòlides.
__Músiques mediterrànies i
lletres d'escriptores d'avui
La Rosell va començar a cantar
interessant-se per les tonades populars
catalanes. Accepta que en aquell
moment estava un xic influenciada
per la M. a Aurèlia Campmany, que va
insistir molt en fer-li notar la riquesa
del nostre cançoner popular, molt més
complet que el francès, tot essent el
nostre un país molt més petit. D'aquí
va néixer la Cançó del Lladre que la
Campmany va transformar en «la de
l'afusellat», pensant en el Txiqui. La
gràcia de la Marina ha estat respectar
les melodies tradicionals
transformant-ne les harmonitzacions.
Cançons que han estat nostres i ella
ens ha fet retrobar, tot rescatant-les.
F. -Què hi ha de nou en «Bruixes i
maduixes», aquest tercer disc, i quin
és el fil vertebredor?
R. -És un pas endavant molt important
encara que continuo agafant
el fil de la cançó popular. Son músiques
de creació però reivindicant instruments
que es troben per tota la ribera
mediterrània, lires, mandolines,
mandoles i bandúrries. Les lletres són
teixides per ments i cors de dones del
meu temps; la Marta Fessarrodona,
Montserrat Roig, la Capmany i poetesses
d'una sensibilitat agudíssima
com la M. a Mercè Marçal, Teresa d'Arenys
o Mari Xordà.
F. —La peça clau d'aquest àlbum, .
«Petenera de la mar» és flamenc amb
lletra d'una catalana. Com se't va
acudir aquesta fusió de dues expressions
culturals tan diferents? .
R. —El poema de la Mari Xordà hi
. és intacte, en musicar-lo no vaig canviar
res, ni un mot i encaixava perfec- '
tament amb una petenera. £1 vaig fer •
l'estiu passat, en plena polseguera
d'en Rojas Marcos, aquest tio és un
cirerer florit, i juga a manipular, en- ,
cara que els partits també han badat
molt i molt. , ' '
Al pensar amb la guitarra, vaig voler
que fos un gitano de la meva generació,
perquè ell està fent música popular
de la seva terra i d'altra banda, ,
jo amb els gitanos m'hi he entès sempre
bé, des de la meva infantesa.
La petenera és un cant que surt de
molt endins, l'origen ha de cercar-se
en una cançó d'amor que li van can- . ~
tar a una prostituta gitana quan l'anaven
a enterrar (figura aquesta de la
prostitura, molt insòlita entre aquesta
ètnia). És el cant a un mort i per això
té malastrugança, diuen que no es po- .
den cantar en llocs tancats, perquè
s'ensorren.
Manzanita i Marina Rossell
fusió de dues cultures
«La meva por era que Manzanita
no volgués, per això precisament de la r
malastrugança. La veritat és que no
vàrem assajar ni una vegada. El dia
de la gravació vàrem dinar plegats i li.
vaig explicar que per mi aquella can- ,
çó significava el retrobament de dues
cultures, perquè la música que és el
que més diu de l'expressió artística
d'un poble, neix de la fusió de cultures
diferents. . ; '
»La versió del. disc és espontània,
no ens van avisar que gravàvem, per
això surten els "jaleos" i al final ell
arrenca també a cantar, i és tota la
marginació, tot l'enyorament dels gi- ,
tanos que vibra en el seu cant. - .';
»Un gitano que era amb nosaltres,
amb el cor a la mà em va dirr "Ahora
sí que me veo capaz de aprender cata- •
làn, esa petenera tuya me ha llegado
al alma. Me ha convencido màs que ,
todos los mítines y todos lbs decre- .
tos". Penso que té raó, que l'assumpte
s'ha d'enfocar així. "Petenera de la
mar" és una cançó d'estimació a una
gent que conviu amb nosaltres, que;'
te'ls trobes per tot arreu i no són d'en-^
lloc. . r
23