Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
lles promeses de propiciar una obertura<br />
política després de governar, gairebé<br />
ininterrompudament, durant els<br />
últims 17 anys; però la nova etapa<br />
difícilment pot ser homologada fins i<br />
tot amb els escassos règims parlamentaris<br />
d'Amèrica Llatina avui. La prohibició<br />
d'una sèrie de partits, entre els<br />
quals cal comptar la Democràcia Cristiana<br />
i tots els d'esquerres, i l'omnipotència<br />
de l'Exèrcit, no permeten parlar<br />
precisament de democràcia, malgrat<br />
la derrota dels oficialistes.<br />
La història més recent del país pot<br />
pesar de forma decisiva en el futur<br />
immediat. A aquesta obertura, que<br />
sembla treta de «l'esperit del 12 de febrer»<br />
d'Arias Navarro, s'hi ha arribat<br />
després d'un passat massa mogut, i<br />
no precisament irrepetible.<br />
Una història moguda<br />
L'última era de poder militar s'inicià<br />
amb el general Osvaldo López Arellano,<br />
el qual el 1963 donà el primer<br />
cop, per a reincidir-hi després, el novembre<br />
de 1972, amb l'enderrocament<br />
del «nacionalista» Ramon Cruz,<br />
guanyador en les eleccions del 30 de<br />
març de 1971. Posteriorment, dos escàndols<br />
provocarien relleus militars<br />
en la cúpula del poder. El general López<br />
Arellano fou substituït, el 22 d'abril<br />
de 1975/ sota l'acusació d'haver<br />
estat subornat per la United Brands<br />
(l'antiga United Fruits), la primera<br />
companyia bananera del món i propietària<br />
del 25% de la producció total<br />
d'Honduras en aquest sector; segons<br />
el Wall Street Journal, el general havia<br />
rebut dos milions dos-cents mil<br />
dòlars a canvi d'una reducció substancial<br />
dels impostos sobre l'exportació<br />
de bananes. L'agost de 1978, el<br />
succesor de López Arellano, el coronel<br />
Melgar Castro, fou deposat per un<br />
triumvirat, després d'una sèrie d'especulacions<br />
sobre la implicació d'alts<br />
oficials de l'Exèrcit en el tràfic d'estupefacients.<br />
Els membres d'aquesta<br />
Junta, —el general Policarpo Paz, comandant<br />
en cap de l'Exèrcit; el general<br />
Domingo Alvarez, comandant de<br />
la força aèria, i el general Amílcar Celaya,<br />
cap de la polica- es comprometeren,<br />
d'altra banda, a mantenir els<br />
objectius exposats per les Forces Armades<br />
el 1975, especialment els programes<br />
per una reforma agrària i pel<br />
retorn a la democràcia.<br />
Un futur incert<br />
Malgrat que el Partit Liberal ja ha<br />
descartat governar amb els militars,<br />
és a dir, amb el Partit Nacional, el futur<br />
polític és incert. Sobretot quan<br />
sembla evident que la nova experiència<br />
estarà contínuament vigilada des<br />
dels quarters. En últim terme, cal no<br />
descartar una «aliança a la colombiana»<br />
entre liberals i nacionalistes;<br />
aquest pacte entre representants de la<br />
burgesia ja es va donar el 1971, sota<br />
la presidència de Ramon Cruz.<br />
El procés polític hondureny, que<br />
compta evidentment amb el suport de<br />
Washington, començarà a clarificarse<br />
amb l'elecció del president de la<br />
República, que pot ser resolta per la<br />
pròpia Assemblea -majoritàriament<br />
liberal- o a través de nous comicis.<br />
Donada la bipolarització del país no<br />
és fàcil, però, que els liberals s'arrisquin<br />
a una nova prova electoral.<br />
L'objectiu del nou govern, i el de<br />
Washington, és estabilitzar la situació<br />
política del país que, d'altra banda,<br />
no és tan difícil com les d'El Salvador<br />
i Guatemala. Donat que el terreny<br />
abonat del malestar camperol són les<br />
actuals estructures, no sqmbla aventurat<br />
pronosticar una multiplicació de<br />
les pressions i ajudes nordamericanes<br />
per a la realització d'una reforma<br />
agrària que pugui posar fre al creixement<br />
de les organitzacions revolucionàries.<br />
Quan les dimissions de Violeta<br />
Chamorro i José Robelo com a membres<br />
de la Junta nicaragüehse són interpretades<br />
a Washington com una<br />
radicalització de les forces que enderrocaren<br />
Somoza, l'objecte és estabilitzar<br />
el país per a fer-ne un búnker<br />
contrarrevolucionari. Davant el fracàs<br />
del recurs a la força -com passa<br />
a El Salvador i Guatemala-, que sols<br />
serveix per a enverinar la crisi, tot fa<br />
suposar que, de moment, s'optarà per<br />
agençar el règim a través d'una «democratització».<br />
No obstant, sembla<br />
difícil que un règim que manté en la<br />
il·legalitat àdhuc els democristians<br />
-pugui portar a la pràctica les reformes<br />
que el país necessita per ar no<br />
desembocar, a llarg termini, en un<br />
conflicte civil. ,.: ,<br />
Després d'un llarg període de domini militar, Honduras torna a una democràcia propiciada per BE.UV. afi de contenir èls m<br />
vwiei revolucionaris dels països veïns. , : >•;''.- r<br />
21
Change language