ENTT15 - Atipus

Carter amenaça a Europa amb enviar marines al Pèrsic.
ELS CONFLICTES D'IRAN I AFGANISTAN
Europa sota la
pressió de Carter
MATEO MADRIDEJOS
Les vacil·lacions i els mètodes de la Gasa Blanca, el desequilibri
de forces, la irritació de l'opinió pública nordamericana, el
bel.licisme de Reagan i les divergències europees estan
multiplicant els riscos que la crisi desemboqui en una aventura
militar de conseqüències imprevisibles.
El Hamlet de la Casa Blanca no sap
què fer davant la crisi general desfermada
pels esdeveniments de l'Iran i
Afganistan. Després de reconèixer que
les superpotències no poden escapar
de la humiliació, els estrategues de
Washington es dediquen a sermonejar
el món sobre llurs preocupacions humanitàries
i els principis dels Dret Internacional,
quan és evident que uns i
altres es troben des de fa temps a les
golfes de les andròmines inútils. El
president Carter està confós, pensatiu,
adés amenaçant, adés disposat al
compromís; però la gran veritat, tant
estratègica com política, és que els
18
mitjans de què disposa s'han quedat
molt antiquats i no serveixen per a
respondre als reptes presents.
Fins època molt recent, els Estats
Units havien aconseguit fer de les pròpies
debilitats un instrument més del
seu poder, com es demostra amb l'exportació
sistemàtica de la inflació,
que tant esvera els europeus, o com es
féu evident quan la primera crisi del
petroli corria paral·lela a l'entesa de
Kissinger amb els reis del golf. La situació
sembla haver canviat i els europeus
es mostren ara reticents, quan
no hostils, a obeir els decrets urgents
de Washington per acarar les crisis de
Teheran i Kabul. Els diaris francesos
estan plens de declaracions en les
quals els dirigents polítics, més ;o
menys enyoradissos del gaullisme, es
pronuncien contra qualsevol «subordinació»
que desbordaria clarament els
límits de l'Aliança atlàntica. : ||
I tanmateix, la situació d'Europa
occidental, és força precària en el terreny
decisiu de les armes nuclears.
De moment, la superioritat dels soviètics
en allò que els experts anomenen
«armes de teatre» -míssils de mig
abast— resulta aclaparadora. Més de
cent míssils SS-20 soviètics, capaços
d'assolir totes les ciutats importants
d'Europa occidental, estan perfectament
instal·lats, mentre que l'OTAN
trigarà encara dos anys en disposar
operativament dels míssils nordamericans
Pershing, l'objectiu dels quals no
és altre que contrarrestar una eventual
amenaça procedent de l'Est. Si s r
hi afegeix que l'Exèrcit roig és una de
les poques coses que funcionen en el
món amb temible eficàcia, segons es
demostrà en el cop d'Estat d'Afganistan,
amb una capacitat logística realment
insuperable, es comprendrà fàcilment
que els europeus hagin pogut
ser considerats com els «ostatges» d'una
situació aparentment inextricable;
Les vacil·lacions de Carter i la impot
tència de l'Europa occidental compO"
nen un escenari que estimula els
averanys de la dreta.