ENTT15 - Atipus

Amb això, i em sap greu que la reflexió
m'hagi sortit tan llarga, no vull
dir tampoc que em resisteixi a admetre
els lligams que fan pràcticament
inseparable la política de l'esport. £1
contenciós internacional que s'està
debatent sobre els Jocs Olímpics de
Moscou, amenaçats per unes raons
d'indole exclusivament política, és un
fet prou evident i actual com per admetre
que l'esport no és un fet aïllat,
asèptic i hermafrodític que pugui viure
i desenvolupar-se d'esquena a la
societat en la qual viu. El que volia
dir, a propòsit de la probable politització
ambiental dels partits que celebrin
les seleccions nacionals catalanes, és
que existeix el perill de
«desesportitzar-les» per a convertir-les
en símbols de quelcom que, avui per
avui, la majoria dels catalans ja
44
creiem haver recuperat amb la restitució
de les nostres institucions.
És força optimista el panorama esportiu
català d'aquests moments perquè
els ajuntaments democràtics, sobretot
aquells que estan regits per homes
d'esquerra, han donat un notable
impuls a la promoció de l'esport popular,
si bé encara és prematur parlar
de resultats i fóra inoportú caure en
triomfalismes. També és encoratjador
el fet que, finalment, l'esport a Catalunya
tindrà entitat pròpia a través de
la Direcció General de l'Esport i el
Lleure que quedarà inclosa en la Conselleria
de Cultura.
I no hem de silenciar el paper que
algunes federacions catalanes, malgrat
l'handicap que representa la dependència
de Madrid, estan portant a
terme quant al resorgir esportiu del
nostre país, en col·laboració amb
ajuntaments i altres institucions democràtiques.
En aquests nomenta,
d'aquelles eleccions que en general foren
tan criticades i el caràcter democràtic
de les quals presentava tants
punts obscurs, han sorgit bons presidents
i ara es pot dir que en bàsquet,
atletisme, natació, esquí, tenis i algun
altre esport, Catalunya està portant a
terme una tasca progressista que
aviat donarà bons fruits.
De moment, la selecció catalana de
bàsquet és la punta més visible d'aquest
iceberg que d'aquí a pocs anys
haurà surat totalment malgrat que, a
la part submergida, encara hi ha alguns
«fatxes» —enteneu-hi presidents
de federacions catalanes- que volen
continuar arrossegant l'esport català
cap al fons. ,i