, 50 ANYS INSPIRANT FUTURS

en primer lloc, voldria agrair-vos a tots la presència en aquesta
ocasió i saludar especialment Joan Manuel soler, president de
la fundació esade, per tota l’ajuda i el suport del Patronat.
una salutació també a la rectora de la universitat ramon llull,
esther giménez-salinas; al director general d’esade, Carlos
losada, i als companys de taula i de feina, amb qui hem parlat i
seguim reflexionant. salutació també al senyor bisbe de la seu
d’urgell, Joan enric vives, i a tants d’altres que probablement
oblido o no sé que són aquí. a tots, el meu agraïment per la
seva presència.
És certament una gran satisfacció ser avui a esade i a Barcelona.
Com saben, pel que ha dit a la presentació el pare provincial
lluís Magriñà, vaig passar aquí nou anys de la meva infantesa,
abans de ser jesuïta. són els nou anys en què es fa una
persona, dels quatre als tretze. vaig aprendre català malament,
i em sap greu no poder-lo parlar, perquè era un “català del
carrer”. en aquell temps, no podíem parlar català a l’escola i
no el vam estudiar. Malgrat els anys transcorreguts, sembla que
la llengua torna a florir en mi, tot i que certament no la domino
ni em permet controlar un llenguatge més elegant; per tant,
parlaré en castellà.
va ser el començament d’una vida en la qual he estat convidat a
submergir-me en diverses cultures: la japonesa, especialment, i
també altres de l’àsia oriental. aquestes successives “immersions”
m’han fet viure la immensa riquesa humana de les diverses
cultures i m’han fet sentir el desig de no menysprear res i aprendre
de tothom. Com dic, és per a mi una gran satisfacció tornar a
Catalunya, on va començar tot això.
recordo que no era gaire agradable canviar de col·legi, i jo vaig
canviar bastant per raons de mobilitat i per raons econòmiques.
era més aviat un noi tímid, però els canvis m’han servit sobretot
quan he anat a l’àsia, perquè els asiàtics són tímids, més que jo,
i també perquè a l’àsia m’he hagut de trobar amb noves comunitats
amb les quals s’ha d’aprendre a entrar a poc a poc, com
entrava jo en els col·legis de Barcelona. o sigui, que tot serveix.
El momEnt actual d’ESadE
És també una gran satisfacció ser en aquest lloc, a esade. es
diu dels jesuïtes que la nostra missió ens porta a les “fronteres”,
als llocs on es debat i es treballa pràcticament per resoldre els
grans problemes de la humanitat: sortir de la pobresa i progressar
en el desenvolupament humà; organitzar la convivència amb
171