, 50 ANYS INSPIRANT FUTURS

12·11·2008
el P. Kolvenbach les anomenava pels seus noms llatins: la utilitas,
la iustitia, la humanitas i la fides (utilitat, justícia, humanitat i fe).
la reflexió sobre aquestes quatre dimensions constitueix un nucli
fonamental del pensament universitari del P. Kolvenbach, que jo assumeixo
com una de les característiques de la universitat jesuïta.
voldria ara reflexionar amb vosaltres de quina manera aquestes
quatre dimensions poden definir l’“esperit” que voleu “inspirar” en
els “futurs” del món.
InSpIrant futurS amb un ESpErIt
d’utilitas, iustitia, humanitas I fides
a) Un esperit “útil”
l’esperit que inspira futurs és, en primer lloc, un esperit “útil”. un
esperit que vol resoldre els problemes i atendre les necessitats de
les persones concretes, especialment dels més pobres.
l’educació jesuïta ha volgut ser sempre una educació orientada a
la pràctica, tant en la recerca com en la docència. Però la utilitat i
el sentit pràctic no poden ser curts de mires. la recerca, tal com
he subratllat abans, ha de pretendre no solament resoldre els
problemes a curt termini, sinó també col·laborar a solucionar els
grans problemes que afecten actualment la humanitat: el desenvolupament
sostenible i just, la convivència intercultural, els valors
que donen sentit a l’acció transformadora de la societat.
la docència realment pràctica s’ha d’orientar a la formació de bons
professionals que, essent tècnicament competents, sàpiguen descobrir
i viure el sentit social de tota professió: el servei expert a la societat
en un camp concret. en el cas d’esade, esteu treballant en els camps
de la direcció d’organitzacions i en el dret. una professionalitat que no
solament s’adapta al món tal com és, sinó que “aspira” (paraula que
al·ludeix també a l’esperit) a transformar-lo i fer-lo més humà.
l’esperit de la utilitas és un esperit que engendra professionals
conscients de la diversitat de riqueses que pot produir l’exercici
d’una professió: riquesa econòmica; satisfacció ecològicament
sostenible de necessitats vitals, i també sentit de l’existència
i construcció d’una comunitat més respectuosa de la dignitat
humana. aquesta consciència de les múltiples repercussions que
l’exercici professional té en la societat fa el professional necessàriament
humil, l’obre al treball en equip i, finalment, el projecta a
consensuar decisions, a actuar. es tracta de decisions inserides
en contextos complexos i difícils: perquè les cruïlles i les fronteres
se’ns acosten i es multipliquen al voltant nostre.
i, enmig d’aquesta complexitat, es pot obrir pas una senzilla forma
d’utilitas que és el servei. formar persones en la “utilitat”, formar
persones “útils”, és potser formar servidors. no formar els millors
del món, sinó formar els millors per al món. en conseqüència,
l’excel·lència d’un professional es mesura, abans de tot, amb el
paràmetre del servei més gran a la família humana.
tal vegada aquesta descripció del professional pot semblar molt
idealitzada i poc “pràctica”. Però, és realment “útil” a la societat
el professional que només cerca els béns externs de la professió:
la recompensa econòmica, el prestigi i el poder? És que la societat
no necessita aquesta altra mena de professionals? no són els
realment “útils”?
Però formar professionals d’aquesta mena no és possible si no es
cultiva en ells també l’“esperit” de la justícia i el de la humanitat.
b) Un esperit de “justícia”
l’esperit inspirador de futurs és, en segon lloc, un esperit de
justícia. la promoció de la justícia és una dimensió de la missió
dels jesuïtes que es va explicitar especialment a partir de la 32a
Congregació general: una trobada de responsables jesuïtes que va
tenir lloc a roma el 1975 i que va marcar profundament la nostra
identitat i la nostra missió. les congregacions generals posteriors
han confirmat una vegada i una altra aquesta opció per la justícia
com a exigència de la nostra espiritualitat.
el que s’ha dit en aquestes congregacions generals és que la nostra
fe és fe en el déu de Jesús, que vol el bé de tots els homes
i dones del món, i que només podem dir que la vivim si el nostre
amor a les persones concretes ens porta a defensar-ne els drets,
és a dir, a promoure una societat més justa. aquest senzill descobriment
ha canviat la nostra perspectiva: ens ha acostumat a
mirar el món des de la perspectiva dels pobres, dels que pateixen
la injustícia. Per això, la nostra opció per la justícia és també una
opció preferencial pels pobres.
aquestes opcions han significat una gran transformació per a la
Companyia de Jesús. una transformació difícil a vegades. vosaltres
sou experts en organització i sabeu que les transformacions
de la “cultura organitzativa” no es fan sense dificultats ni tensions.
Però, actualment, és un canvi assumit, per bé que som
conscients que l’hem de renovar cada dia, perquè el món en el
qual vivim no ajuda a mantenir aquesta opció.
en tot cas, els jesuïtes no podem oblidar que el compromís amb
la justícia ha tingut conseqüències doloroses per a nosaltres,
entre les quals el vessament de sang de companys jesuïtes i de
molts amics nostres. Per això, estem convençuts que cap de les
institucions vinculades a la Companyia de Jesús ha de romandre
176