12·11·2008 174
“InSpIrar futurS” en efecte, “inspirar futurs” és un lema que, segons que m’han explicat, va ser escollit per una gran majoria entre altres propostes. em sembla un lema afortunat i, valgui la redundància, “inspirador”. la paraula inspirar té la mateixa arrel que esperit, que originàriament significa ‘vent’, ‘alè’. Però al món hi ha molts “esperits”, és a dir, molts valors, de vegades contradictoris. Max Weber va parlar de l’“esperit” del capitalisme i avui dia n’hi ha molts que parlen d’un esperit del neoliberalisme. de fet, les escoles de negocis i les facultats de dret poden triar entre molts esperits. si volem “inspirar futurs”, quin “esperit”, quin vent volem que infli les nostres veles? quins valors volem que configurin el futur? Permeteu-me, encara, alguna pregunta més. un antic refrany diu que “ningú no dóna el que no té”. si voleu “inspirar futurs”, això significa que voleu treballar el vostre “esperit” per poder-lo comunicar? Però esperit és una paraula polisèmica, amb diversos significats, ja que al món coexisteixen i, a vegades, s’enfronten “esperits”, és a dir, valors molt diferents i fins i tot oposats. quin esperit volem cultivar? i qui volem inspirar? afortunadament, l’“esperit” i l’espiritualitat van deixant de ser patrimoni exclusiu de les religions i dels creients. Molts homes i dones del nostre temps, allunyats per motius diversos de les grans tradicions religioses, no renuncien per això a cultivar el seu esperit. som en un món plural i, per tant, la definició de l’esperit és difícil de precisar. Però sembla que els diferents itineraris conflueixen en alguns punts forts: el cultiu d’una sensibilitat humana profunda que doni, alhora, empatia i capacitat de discerniment; la sortida de les perspectives espontàniament egocèntriques amb les quals ens situem davant les persones i davant tota realitat; la recerca d’una manera de veure i viure el món pacífica, compassiva i solidària. treballar l’esperit pot significar també “desenvolupar la qualitat humana”. en tot cas, la persona “espiritual” és la que cerca, discerneix i intenta donar cos a les grans opcions de la vida, des d’una gran llibertat inspirada en l’amor. la paraula esperit és plena de suggeriments simbòlics. a la Bíblia, l’esperit és el vent que empeny amb força i la direcció del qual no pot ser encasellada en unes regles donades per endavant. en l’escena de Pentecostès, l’esperit sant és “vent” i també “foc” que transforma les persones: el resultat és que els amics de Jesús vencen la por, surten al carrer i prediquen amb convenciment i llibertat el sorprenent missatge del seu amic i mestre. simptomàticament, els jesuïtes, en la nostra última Congregació general, hem triat aquesta metàfora del foc (i de l’esperit) com a símbol que resumeix el que sentim que és la nostra missió: “ser un foc que encén altres focs”, és a dir, que “inspira”. “inspirar” és tot el contrari de coaccionar, imposar o adoctrinar. És suggerir, apel·lant al millor que l’altre porta dins. És convidar en el diàleg al desenvolupament autònom de cada u. en un món en què els fonamentalismes de tota mena, religiosos i ideològics, divideixen, enfronten i arriben a justificar la violència, el veritable esperit posa en marxa processos de diàleg respectuós. l’espiritualitat, és a dir, el cultiu de l’esperit, és el millor sòl en el qual pot arrelar la llavor del diàleg intercultural i interreligiós, que és un element decisiu per a un futur econòmic i polític més lliure, més just i pacífic. els jesuïtes som creients que, reconeixent-nos imperfectes i egoistes, ens sentim cridats a ser companys de Jesús, com ho va ser sant ignasi. això vol dir que nosaltres volem ser moguts per l’esperit de Jesús: la seva manera de ser, el seu tarannà, els seus valors, les seves preferències. Ho diem amb molta humilitat, perquè és una pretensió desmesurada. en tot cas, per a nosaltres, és una crida i un regal que provoca el nostre agraïment i motiva la nostra resposta, que volem que sigui total i incondicionada. aquesta aspiració està marcada per una recerca, per un discerniment. sant ignasi, que va viure en la frontera cultural de l’edat mitjana amb el renaixement i de l’església romana enfront de la reforma, va haver d’afrontar la necessitat de discernir, entre els molts “esperits” del seu temps, per decidir per quin es volia deixar “inspirar”. tal vegada, doncs, els jesuïtes i la nostra tradició podem collaborar en aquesta identificació de l’esperit que volem que configuri la pràctica educativa de les universitats vinculades a la Companyia de Jesús. en aquest sentit, diego de ledesma, professor jesuïta i rector del Col·legi romà (avui universitat gregoriana de roma), adduïa en el segle xvi quatre raons perquè els jesuïtes treballessin en institucions educatives. “Primer, perquè proveeixen la gent amb molts avantatges per a la vida pràctica; en segon lloc, perquè contribueixen al correcte govern dels afers públics i a l’apropiada formulació de les lleis; en tercer lloc, perquè donen decòrum, esplendor i perfecció a la nostra naturalesa racional, i, en quart lloc, que és de summa importància, perquè són la defensa de la religió i ens guien amb gran seguretat i facilitat en la consecució del nostre fi últim.” aquestes quatre raons han estat interpretades i desenvolupades pel meu predecessor, el P. Kolvenbach, com a quatre finalitats últimes de l’educació dels jesuïtes. de manera condensada, 175
- Page 1 and 2:
, 50 anys inspirant futurs
- Page 3:
luiSA • AlfAro fAuS, MAnuel • A
- Page 6 and 7:
Amb el pAtrocini de
- Page 8 and 9:
Joan Manuel Soler President de la F
- Page 10 and 11:
Salvador Gabarró i Serra President
- Page 12 and 13:
arrels d’un futur esade és el re
- Page 14 and 15:
empresarials, s’hi van incorporan
- Page 17:
1958-2008 50 anys d’Història 13
- Page 20 and 21:
ELs iniCis Els fundadors van veure
- Page 22 and 23:
Primera seu d’ESADE, en un xalet
- Page 24 and 25:
Supervisió de la construcció del
- Page 26 and 27:
Visita dels estudiants d’ESADE a
- Page 28 and 29:
Curs d’Alta Direcció, amb el pro
- Page 30 and 31:
MÉs qUE Una EsCOLa La revolta estu
- Page 32 and 33:
Adéu al bitllet d’una pesseta S
- Page 34 and 35:
El canvi cap a la democràcia Arias
- Page 36 and 37:
Antoni M. Güell, professor de Soci
- Page 38 and 39:
Nou edifici a l’actual avinguda d
- Page 40 and 41:
L’ExPansió ESADE amb l’inici d
- Page 42 and 43:
Aprenent Política d’Empresa amb
- Page 44 and 45:
Grup de professors als anys vuitant
- Page 46 and 47:
Celebració de l’ascensió a l’
- Page 48 and 49:
aMPLiant hOritzOns ESADE EsadE es c
- Page 50 and 51:
Lliçó inaugural de l’empresari
- Page 52 and 53:
Estudiants al vestíbul de l’Edif
- Page 54 and 55:
Crònica, publicació trimestral d
- Page 56 and 57:
Cerimònia de graduació al Palau d
- Page 58 and 59:
EsadE, insPirant FUtUrs ESADE Les p
- Page 60 and 61:
Campus a Madrid, al carrer de Mateo
- Page 62 and 63:
ESADE als rànquings de la premsa i
- Page 64 and 65:
www.guiame.net Acte d’investidura
- Page 66 and 67:
ESADE traspassa fronteres: Campus a
- Page 69:
2008-2009 El 50è anivErsari
- Page 72 and 73:
20·12·2007 L’aniversari è inic
- Page 74:
25·05·2008 exposició exposició
- Page 77 and 78:
econeixements reconeixements Creu d
- Page 79 and 80:
Dr. James G. march “Les grans ide
- Page 81 and 82:
77 El sopar de cloenda va tenir llo
- Page 83 and 84:
79 “Fa cinquanta anys, eSADe va t
- Page 85 and 86:
“eSADe es caracteritza per l’ex
- Page 87 and 88:
Intervenció de Jordi Pujol durant
- Page 89 and 90:
04·12·2007 VISItA Visita de la mi
- Page 91 and 92:
UNA EXPOSICIÓ SOBRE L’EVOLUCIÓ
- Page 93 and 94:
23·03·2009 Exposició i col·loqu
- Page 96 and 97:
22·01·2008 JORNADA ANUAL Al·locu
- Page 98 and 99:
12·02·2008 JORNADA ANUAL II Jorna
- Page 100 and 101:
14·03·2008 ACTE DE GRADUACIÓ 28a
- Page 102 and 103:
27·03·2008 CONFERèNCIA L’empre
- Page 104 and 105:
09·04·2008 E50 AL MÓN El Chapter
- Page 106 and 107:
21·04·2008 CoL·LoquIS Cicle de c
- Page 108 and 109:
25·04·2008 VISITA Visita i lliç
- Page 110 and 111:
19·05·2008 JORNADA “Els escenar
- Page 112 and 113:
24·05·2008 JORNADA Jornada de por
- Page 114 and 115:
28·05·2008 AssembleA Assemblea de
- Page 116 and 117:
28·05·2008 Reconeixements Descobr
- Page 118 and 119:
14·06·2008 olimPíADes e50 olimp
- Page 120 and 121:
25·06·2008 DoctoR honoris causa H
- Page 122 and 123:
06·07·2008 REUNIÓ INtERNacIoNal
- Page 124 and 125:
30·10·2008 actE 120
- Page 126 and 127:
30·10·2008 actE “És un plaer p
- Page 128 and 129: 30·06·2008 actE DE GRaDUacIÓ XlV
- Page 130 and 131: 11·12·2008 actE acte amb els fami
- Page 132 and 133: CelebraCions de l’e50 arreu del m
- Page 134 and 135: 130
- Page 136 and 137: inspiring futures
- Page 138 and 139: inspiring futures 134
- Page 140 and 141: institució de donar-hi resposta. A
- Page 142 and 143: inspiring futures 138
- Page 144 and 145: una altra fita important va ser la
- Page 146 and 147: inspiring futures 142
- Page 148 and 149: un consell professional format per
- Page 150 and 151: inspiring futures 146
- Page 152 and 153: Estem convençuts que les societats
- Page 154 and 155: inspiring futures 150
- Page 156 and 157: Tot plegat ens obliga a avançar i
- Page 159 and 160: UN PRESENT OBERT AL FUTUR EXTRACTE
- Page 161 and 162: ànquings intErnacionaLs mba 4t Mil
- Page 163 and 164: producció acadèmica Recerca i con
- Page 165 and 166: La xarxa d’EsadE aLumni 14.280 SO
- Page 167 and 168: dirEcció PATRONAT President Joan m
- Page 169 and 170: consELL proFEssionaL d’EsadE cons
- Page 171 and 172: SOCIS D’hONOR Agrolimen ESADE Alu
- Page 173 and 174: Missió i universitat: quin futur v
- Page 175 and 176: en primer lloc, voldria agrair-vos
- Page 177: esade forma part de la universitat
- Page 181 and 182: els centres universitaris han de fe
- Page 183 and 184: la meva, però com que visc lluny e
- Page 185: descobrir en el camí espiritual de
- Page 188 and 189: esade és una institució acadèmic
- Page 190 and 191: ELs nostrEs vaLors la comunitat d
- Page 192: l’equip que ha coordinat i elabor
- Page 195 and 196: luque, Miguel • lópez viguriA, e