un consell professional format per representants de totes les professions jurídiques i de més de trenta despatxos de prestigi internacional. Amb uns programes dissenyats amb rigor i enormement innovadors, té l’objectiu que l’estudiant assimili els conceptes fonamentals del sistema jurídic espanyol i, alhora, aprofundeixi en els conceptes propis dels principals ordenaments actuals a escala internacional, i desenvolupi les competències que exigeix l’exercici de les diferents professions jurídiques: comunicació escrita i oral, lideratge, negociació, presa de decisions, treball en equip, responsabilitat social i sensibilitat multicultural, entre d’altres. Amb aquest objectiu, la Facultat ha anat conformant, al llarg dels anys, un sistema pedagògic propi i summament flexible, basat en l’aprenentatge actiu i en la reflexió, que combina diverses metodologies fonamentades en el seguiment i l’atenció personalitzats de l’estudiant. 144
El futur de la nostra Facultat de Dret està marcat per les perspectives dels tres eixos claus sobre els quals es basa el seu projecte: el dret, la formació del jurista i el perfil de les professions jurídiques. La Facultat ha d’afrontar, en primer lloc, la necessitat d’explicar la transformació en curs del paradigma de dret que hem conegut al llarg del segle XX, que es basava en la llei com a expressió tècnica de l’aspiració de certesa o de seguretat jurídica i en l’eficiència com a resposta a una economia marcada per l’objectiu d’incrementar la producció de béns assequibles. Aquest paradigma es va alterar ja durant el segle XX mitjançant una mena de “mcdonalització” del dret que, per una part, l’ha uniformitzat, fent sorgir un dret substancialment semblant en tots els països civilitzats d’un món global (dret que, tot i que encara és local, té, com la Big Mac, la mateixa aroma a escala universal) i, per l’altra, l’ha privat de qualsevol coherència a causa del seu propòsit de respondre amb eficiència els requeriments puntuals d’una gran diversitat de pretensions econòmiques particularitzades. És l’evolució que desemboca en la pèrdua de certesa o seguretat i en l’aparició d’instruments reguladors que s’enfronten a la llei general (autoregulació, lleis a mida). La Facultat s’ha d’implicar en l’explicació complexa i en la superació d’aquesta transformació, que no és gens pacífica. En segon lloc, la Facultat té assumida, com a funció cardinal la formació del jurista. si bé és cert que l’experiència de segles d’ensenyament i de recerca en dret ha consolidat uns elements formatius d’un gran valor, també ho és que tot el que fa referència a la formació universitària està avui profundament agitat i, amb raó, subjecte a crítica i a revisió. En aquest àmbit, el repte de la Facultat és mantenir la identitat i l’equilibri, sense desaprofitar les noves propostes. El procés d’adaptació a l’Espai Europeu d’Educació superior —model que sorgeix dels anomenats acords de Bolonya— pretén postular una aplicació nomotètica i universal, que s’ha de singularitzar, sense fonamentalismes a favor o en contra, amb relació a la didàctica de la ciència del dret. En dependrà la viabilitat de l’estat dels recursos, de manera que l’assumpció del que convingui no serà factible si no és paral·lela a la incorporació dels mitjans (persones, materials i instal·lacions). Aconseguir aquests recursos, mantenir les millors pràctiques i incorporar-ne de noves seran factors que condicionaran un èxit incert però possible. Finalment, la Facultat està compromesa amb les professions jurídiques. La Facultat forma juristes, però pràcticament tots reben aquesta formació per integrar-se a l’exercici d’alguna de les múltiples professions que exigeixen la perícia en el dret. si la Facultat dóna l’esquena a aquesta realitat, traeix la seva funció social. I el repte rau en la necessitat d’atendre la transformació i la problemàtica profundes en què estan immerses avui, i amb vista al futur, les diverses professions jurídiques, en què l’advocacia apareix com a arquetip de les altres. En aquest àmbit, els reptes són apassionants, compromesos i, a vegades, contradictoris: l’especialització; la incorporació de bases de dades d’accés públic que, a partir de l’elaboració de patrons de transaccions, aconsellen conductes a seguir i debiliten l’àmbit reservat a l’expert; l’expansió de la litigiositat; la internacionalització; la formació continuada, la configuració progressiva dels serveis d’advocat com una mercaderia, la asimetria entre l’actuació dels advocats i dels tribunals, entre d’altres. En definitiva: la recuperació dels valors de justícia i de solidaritat i la seva integració en un quadre axiològic que doni resposta a les demandes de la societat actual. Pere Mirosa Degà de la Facultat de Dret 2001-2009 Enric R. Bartlett Degà de la Facultat de Dret 145
- Page 1 and 2:
, 50 anys inspirant futurs
- Page 3:
luiSA • AlfAro fAuS, MAnuel • A
- Page 6 and 7:
Amb el pAtrocini de
- Page 8 and 9:
Joan Manuel Soler President de la F
- Page 10 and 11:
Salvador Gabarró i Serra President
- Page 12 and 13:
arrels d’un futur esade és el re
- Page 14 and 15:
empresarials, s’hi van incorporan
- Page 17:
1958-2008 50 anys d’Història 13
- Page 20 and 21:
ELs iniCis Els fundadors van veure
- Page 22 and 23:
Primera seu d’ESADE, en un xalet
- Page 24 and 25:
Supervisió de la construcció del
- Page 26 and 27:
Visita dels estudiants d’ESADE a
- Page 28 and 29:
Curs d’Alta Direcció, amb el pro
- Page 30 and 31:
MÉs qUE Una EsCOLa La revolta estu
- Page 32 and 33:
Adéu al bitllet d’una pesseta S
- Page 34 and 35:
El canvi cap a la democràcia Arias
- Page 36 and 37:
Antoni M. Güell, professor de Soci
- Page 38 and 39:
Nou edifici a l’actual avinguda d
- Page 40 and 41:
L’ExPansió ESADE amb l’inici d
- Page 42 and 43:
Aprenent Política d’Empresa amb
- Page 44 and 45:
Grup de professors als anys vuitant
- Page 46 and 47:
Celebració de l’ascensió a l’
- Page 48 and 49:
aMPLiant hOritzOns ESADE EsadE es c
- Page 50 and 51:
Lliçó inaugural de l’empresari
- Page 52 and 53:
Estudiants al vestíbul de l’Edif
- Page 54 and 55:
Crònica, publicació trimestral d
- Page 56 and 57:
Cerimònia de graduació al Palau d
- Page 58 and 59:
EsadE, insPirant FUtUrs ESADE Les p
- Page 60 and 61:
Campus a Madrid, al carrer de Mateo
- Page 62 and 63:
ESADE als rànquings de la premsa i
- Page 64 and 65:
www.guiame.net Acte d’investidura
- Page 66 and 67:
ESADE traspassa fronteres: Campus a
- Page 69:
2008-2009 El 50è anivErsari
- Page 72 and 73:
20·12·2007 L’aniversari è inic
- Page 74:
25·05·2008 exposició exposició
- Page 77 and 78:
econeixements reconeixements Creu d
- Page 79 and 80:
Dr. James G. march “Les grans ide
- Page 81 and 82:
77 El sopar de cloenda va tenir llo
- Page 83 and 84:
79 “Fa cinquanta anys, eSADe va t
- Page 85 and 86:
“eSADe es caracteritza per l’ex
- Page 87 and 88:
Intervenció de Jordi Pujol durant
- Page 89 and 90:
04·12·2007 VISItA Visita de la mi
- Page 91 and 92:
UNA EXPOSICIÓ SOBRE L’EVOLUCIÓ
- Page 93 and 94:
23·03·2009 Exposició i col·loqu
- Page 96 and 97:
22·01·2008 JORNADA ANUAL Al·locu
- Page 98 and 99: 12·02·2008 JORNADA ANUAL II Jorna
- Page 100 and 101: 14·03·2008 ACTE DE GRADUACIÓ 28a
- Page 102 and 103: 27·03·2008 CONFERèNCIA L’empre
- Page 104 and 105: 09·04·2008 E50 AL MÓN El Chapter
- Page 106 and 107: 21·04·2008 CoL·LoquIS Cicle de c
- Page 108 and 109: 25·04·2008 VISITA Visita i lliç
- Page 110 and 111: 19·05·2008 JORNADA “Els escenar
- Page 112 and 113: 24·05·2008 JORNADA Jornada de por
- Page 114 and 115: 28·05·2008 AssembleA Assemblea de
- Page 116 and 117: 28·05·2008 Reconeixements Descobr
- Page 118 and 119: 14·06·2008 olimPíADes e50 olimp
- Page 120 and 121: 25·06·2008 DoctoR honoris causa H
- Page 122 and 123: 06·07·2008 REUNIÓ INtERNacIoNal
- Page 124 and 125: 30·10·2008 actE 120
- Page 126 and 127: 30·10·2008 actE “És un plaer p
- Page 128 and 129: 30·06·2008 actE DE GRaDUacIÓ XlV
- Page 130 and 131: 11·12·2008 actE acte amb els fami
- Page 132 and 133: CelebraCions de l’e50 arreu del m
- Page 134 and 135: 130
- Page 136 and 137: inspiring futures
- Page 138 and 139: inspiring futures 134
- Page 140 and 141: institució de donar-hi resposta. A
- Page 142 and 143: inspiring futures 138
- Page 144 and 145: una altra fita important va ser la
- Page 146 and 147: inspiring futures 142
- Page 150 and 151: inspiring futures 146
- Page 152 and 153: Estem convençuts que les societats
- Page 154 and 155: inspiring futures 150
- Page 156 and 157: Tot plegat ens obliga a avançar i
- Page 159 and 160: UN PRESENT OBERT AL FUTUR EXTRACTE
- Page 161 and 162: ànquings intErnacionaLs mba 4t Mil
- Page 163 and 164: producció acadèmica Recerca i con
- Page 165 and 166: La xarxa d’EsadE aLumni 14.280 SO
- Page 167 and 168: dirEcció PATRONAT President Joan m
- Page 169 and 170: consELL proFEssionaL d’EsadE cons
- Page 171 and 172: SOCIS D’hONOR Agrolimen ESADE Alu
- Page 173 and 174: Missió i universitat: quin futur v
- Page 175 and 176: en primer lloc, voldria agrair-vos
- Page 177 and 178: esade forma part de la universitat
- Page 179 and 180: “InSpIrar futurS” en efecte,
- Page 181 and 182: els centres universitaris han de fe
- Page 183 and 184: la meva, però com que visc lluny e
- Page 185: descobrir en el camí espiritual de
- Page 188 and 189: esade és una institució acadèmic
- Page 190 and 191: ELs nostrEs vaLors la comunitat d
- Page 192: l’equip que ha coordinat i elabor
- Page 195 and 196: luque, Miguel • lópez viguriA, e