, 50 ANYS INSPIRANT FUTURS

esade forma part de la universitat ramon llull, i en aquesta
pertinença es dóna també una frontera: la universitat es reconeix
“d’inspiració cristiana” i acull una pluralitat de centres nascuts
de diverses iniciatives religioses i laiques. ni esade ni els jesuïtes
hi tenim l’última paraula, i així es mostra la nostra comuna
vocació de servei, sense pretensió de poder.
voldria aprofitar aquest moment per fer un incís i felicitar l’instituto
Católico de artes e industrias (iCai), un centre de la Companyia
de Jesús que enguany també celebra el seu centenari. des
que es va fundar, el 1908, ha cercat promocionar per mitjà de
l’educació les classes menys afavorides i possibilitar que la majoria
de la població accedís a una bona formació tècnica. aquell
primer iCai s’ha convertit en escuela de ingenieros i acull també
iCade, ambdues institucions pertanyents a la universidad de
Comillas, el rector de la qual tenim avui entre nosaltres: felicitats
també a ells!
també esade es troba en un moment important de la seva
història: us he de felicitar per aquests cinquanta anys que heu
complert i que estem celebrant. a aquesta felicitació cal afegir
el reconeixement del gran esforç que realitzeu per orientar la
institució en diverses línies decisives, totes necessàries en una
bona universitat i, esecialment, en una universitat vinculada a la
Companyia de Jesús.
en primer lloc, impulseu un intens procés d’internacionalització:
professors, personal i alumnes de tots els programes provenen,
cada vegada més, de països molt diversos. teniu una presència
institucional a l’argentina i puntual a molts llocs d’amèrica, europa
i àsia i, de manera incipient, a l’àfrica. la internacionalització és,
sens dubte, una necessitat de supervivència i desenvolupament
per a un centre universitari en l’era d’internet i dels transports ràpids,
però és també una crida que totes les universitats vinculades
a la Companyia de Jesús han d’atendre per unir els recursos mundials
al servei del desenvolupament humà i per promoure un diàleg
profund entre cultures. en aquest sentit, crec que la internacionalització
no hauria de consagrar el domini d’una cultura sobre les
altres: al contrari, hauria de donar a totes les cultures l’oportunitat
d’incidir, des dels propis valors, en la construcció d’un corpus de
sabers que estigués al servei d’un desenvolupament humà arrelat
en el que és concret i en el que és universal.
Per ser presents en l’arena internacional, heu hagut de fer —i
feu— un gran esforç en el camp de la recerca. i això us situa
també en una frontera o, més ben dit, en una cruïlla. Perquè la
lògica espontània d’un centre universitari és investigar allò per
a què pot obtenir recursos. en aquesta lògica, pot passar que
s’investiguin coses útils però només per a certs grups socials o
que la recerca immediatament pràctica passi al davant de la que
aborda problemes fonamentals de l’economia, les empreses i
la justícia. la creació d’instituts de recerca especialitzats en la
innovació social i en la gestió pública mostra el vostre interès per
detectar els problemes clau de la governabilitat d’un món complex.
en definitiva, per ser coherents amb els valors proclamats,
no podeu veure en la recerca tan sols un instrument de prestigi i
de supervivència, sinó sobretot un treball que us permeti dir una
paraula autoritzada en els fòrums i debats realment importants
del món econòmic i jurídic: els que repercuteixen en el desenvolupament
humà per a tothom.
en el terreny educatiu, el cinquantè aniversari us ha portat un
“regal” difícil: la posada en marxa de l’espai europeu d’educació
superior (eees). tal com assenyalaré més endavant, l’ensenyament
jesuïta a tots els nivells ha volgut ser útil i pràctic:
s’ha preocupat sempre per centrar-se en l’alumne, en el seu
desenvolupament integral. en aquest sentit, la nova orientació
de l’ensenyament universitari a europa pot ser una bona ocasió
per avançar i aprofundir en una pedagogia integral i integrada,
orientada de manera personalitzada a l’alumne. sens dubte, això
implica un gran esforç de creativitat i de canvi, que pot donar
resultats molt positius en els vostres alumnes. Però la implantació
de l’eees se situa també en una frontera, perquè el treball
d’aprenentatge de competències pot estar orientat solament a
satisfer les necessitats immediates del mercat, o es pot proposar
també aconseguir un desenvolupament integral i integrat dels
alumnes, segons un concepte de persona capaç d’enfrontar-se
amb les necessitats profundes de la societat actual. al capdavall,
tal com deia el meu antecessor, el P. Kolvenbach, l’èxit d’un centre
educatiu s’ha de mesurar pel que els seus alumnes arriben a
ser un cop l’han abandonat. en aquest sentit, la nova orientació
docent pot ajudar aquests alumnes d’una manera més profunda i
personalitzada perquè arribin a ser persones de qualitat humana,
ciutadans compromesos i grans professionals.
Com deia al principi, esade és un centre d’encreuament i de
frontera. Per això, els jesuïtes ens sentim a gust aquí: és un bon
lloc per a la nostra missió. i, alhora, ens sentim coresponsables,
amb tots vosaltres, d’orientar correctament la capacitat d’incidència
en la societat que té esade.
tal com diu el lema que ha presidit la celebració del vostre
aniversari, voleu “inspirar futurs”, i crec sincerament que teniu
la capacitat de fer-ho. la pregunta inevitable és: quina mena
de futur voleu inspirar? voldria reflexionar amb vosaltres sobre
aquest punt.
173