, 50 ANYS INSPIRANT FUTURS

El futur de la nostra Facultat de Dret està marcat per les
perspectives dels tres eixos claus sobre els quals es
basa el seu projecte: el dret, la formació del jurista i el
perfil de les professions jurídiques.
La Facultat ha d’afrontar, en primer lloc, la necessitat d’explicar
la transformació en curs del paradigma de dret que hem
conegut al llarg del segle XX, que es basava en la llei com a
expressió tècnica de l’aspiració de certesa o de seguretat
jurídica i en l’eficiència com a resposta a una economia
marcada per l’objectiu d’incrementar la producció de béns
assequibles. Aquest paradigma es va alterar ja durant el
segle XX mitjançant una mena de “mcdonalització” del dret
que, per una part, l’ha uniformitzat, fent sorgir un dret substancialment
semblant en tots els països civilitzats d’un món
global (dret que, tot i que encara és local, té, com la Big
Mac, la mateixa aroma a escala universal) i, per l’altra, l’ha
privat de qualsevol coherència a causa del seu propòsit de
respondre amb eficiència els requeriments puntuals d’una
gran diversitat de pretensions econòmiques particularitzades.
És l’evolució que desemboca en la pèrdua de certesa
o seguretat i en l’aparició d’instruments reguladors que
s’enfronten a la llei general (autoregulació, lleis a mida).
La Facultat s’ha d’implicar en l’explicació complexa i en la
superació d’aquesta transformació, que no és gens pacífica.
En segon lloc, la Facultat té assumida, com a funció cardinal
la formació del jurista. si bé és cert que l’experiència
de segles d’ensenyament i de recerca en dret ha consolidat
uns elements formatius d’un gran valor, també ho és que
tot el que fa referència a la formació universitària està avui
profundament agitat i, amb raó, subjecte a crítica i a revisió.
En aquest àmbit, el repte de la Facultat és mantenir la identitat
i l’equilibri, sense desaprofitar les noves propostes. El
procés d’adaptació a l’Espai Europeu d’Educació superior
—model que sorgeix dels anomenats acords de Bolonya—
pretén postular una aplicació nomotètica i universal, que
s’ha de singularitzar, sense fonamentalismes a favor o en
contra, amb relació a la didàctica de la ciència del dret. En
dependrà la viabilitat de l’estat dels recursos, de manera
que l’assumpció del que convingui no serà factible si no és
paral·lela a la incorporació dels mitjans (persones, materials
i instal·lacions). Aconseguir aquests recursos, mantenir
les millors pràctiques i incorporar-ne de noves seran
factors que condicionaran un èxit incert però possible.
Finalment, la Facultat està compromesa amb les professions
jurídiques. La Facultat forma juristes, però pràcticament
tots reben aquesta formació per integrar-se a l’exercici
d’alguna de les múltiples professions que exigeixen la
perícia en el dret. si la Facultat dóna l’esquena a aquesta
realitat, traeix la seva funció social. I el repte rau en la
necessitat d’atendre la transformació i la problemàtica
profundes en què estan immerses avui, i amb vista al futur,
les diverses professions jurídiques, en què l’advocacia
apareix com a arquetip de les altres. En aquest àmbit,
els reptes són apassionants, compromesos i, a vegades,
contradictoris: l’especialització; la incorporació de bases
de dades d’accés públic que, a partir de l’elaboració de
patrons de transaccions, aconsellen conductes a seguir
i debiliten l’àmbit reservat a l’expert; l’expansió de la
litigiositat; la internacionalització; la formació continuada,
la configuració progressiva dels serveis d’advocat com una
mercaderia, la asimetria entre l’actuació dels advocats i
dels tribunals, entre d’altres. En definitiva: la recuperació
dels valors de justícia i de solidaritat i la seva integració en
un quadre axiològic que doni resposta a les demandes de
la societat actual.
Pere Mirosa
Degà de la
Facultat de Dret
2001-2009
Enric R. Bartlett
Degà de la
Facultat de Dret
145