José VAllés

Des De quan
l’escriptura es va
convertir en una afició
per a vostè?
Crec que des que vaig néixer;
i és que des de sempre m’ha
encantat llegir i escriure. Recordo
que quan treballava
aprofitava qualsevol moment
lliure per escriure un petit
poema, una carta a algun diari,
un petit relat sobre com
havia anat el dia... Ara des
que m’he jubilat m’he creat
un diari propi en línia, “Diario
de Bienservida”, en honor
al meu poble, en el qual escric
diàriament.
i sobre quins temes sol
escriure al seu Diari?
Sobre qualsevol tema que
m’interessi. Hi analitzo diversos
temes d’actualitat política,
econòmica, social,
cultural o esportiva del país.
M’atreveixo amb tot; i és que
m’encanta tenir una opinió
de les coses i expressar-la. A
més, puc presumir de tenir
algunes desenes de lectors.
en quin moment Del Dia
sol escriure?
Qualsevol moment és bo,
però el meu moment predilecte
per treballar en el meu
diari és després de dinar.
Acostumo a escriure unes tres
hores diàries.
com valora que una
associació De químics
i enginyers com
l’aiqs organitzi un
certamen literari?
Molt positivament, és una
excel·lent forma de demostrar
que la literatura no està
renyida amb la ciència, i
crec que diu molt a favor
de l’Associació. Sempre he
pensat que la formació més
completa que una persona
pot rebre és primer la de lletres
i posteriorment la de ciències.
I és que saber buscar
el sentit de la vida tan sols
t’ho dóna la literatura.
“No em costa gens inspirar-me.
Sóc com una llebre desperta i observadora
que sempre busca històries per explicar”
en què se sol inspirar a
l’hora D’escriure?
No em costa gens inspirar-me.
Sóc com una llebre desperta i
observadora que sempre busca
històries per explicar. Sóc un
observador nat, i fins i tot quan
surto a buscar el pa vaig mirant
per tots els racons del carrer.
El carrer dóna molts temes
per tractar.
li hauria agraDat
convertir-se en
escriptor professional?
Sense cap mena de dubte sí! Hauria
estat un somni fet realitat.
¿més que ser químic?
No. El fet de ser químic ho portava
dins, i la química no té res
a envejar-li a la literatura. Si
analitzes la vida t’adones que
és química, perquè mai para
d’evolucionar.
quins són els llibres o
autors que més l’han
marcat en la seva viDa?
Sobretot els clàssics com Calderón
de la Barca, Cervantes... També
escriptors moderns com Larra
i Azorín, i alguns contemporanis.
El que mai m’ha agradat és Camilo
José Cela que, de fet, en una
ocasió va copiar un text meu sobre
l’art de fregir un ou, per publicar-lo
al diari ABC... Mai m’ho
va agrair però bé... per a mi ja va
ser tot un orgull que un premi
Nobel copiés un text meu.
parlant De premis... si
es torna a celebrar el
certamen literari sant
albert, s’hi presentarà?
I tant! Encara em queda corda
per estona, i no m’imagino
la vida sense l’escriptura, i tinc
tot el temps del món...
Flaixos
AIQS NEWS 55
19
ara acaba De ser
guanyaDor en la
categoria De relat curt
Del certamen literari
sant albert 2009,
organitzat per l’aiqs.
esperava guanyar?
La veritat és que no vaig escriure
el meu relat pensant a
guanyar, sinó perquè constituís
un entreteniment
per als meus companys de
l’AIQS . Quan el vaig tenir escrit
se’l vaig ensenyar a la
meva filla i em va animar a
presentar-me. I estic molt orgullós
d’haver guanyat.