José VAllés

28 AIQS NEWS 55
ahir i avui
QUINS ALTRES RECORDS TÉ
DEL SEU PAS PER L’IQS?
A part de l’equip d’handbol,
també recordo el preu del bitllet
dels Ferrocarrils de la Generalitat
per venir fins aquí: 96
cèntims. Pel que fa als meus
companys només puc tenir-ne
paraules d’elogi i, malgrat que
jo no era d’aquí, mai vaig tenirhi
problemes per culpa de l’idioma.
Vaig passar uns anys molt
bons a l’IQS.
SEGUR QUE TÉ ALGUNA
ANÈCDOTA PER EXPLICAR-
NOS RELACIONADES AMB EL
PARE GIL...
Una vegada em vaig cremar amb
brom i els professors del laboratori
van espantar-se tant que van
decidir avisar el pare Gil. Aquest
va dir que la solució era tan senzilla
com aplicar benzè. D’ell,
també en recordo els puros que
fumava que, a ser possible, havien
de ser Montecristo.
I ALGUNA ALTRA
ANÈCDOTA?
Una de les més sonades va ser un
any per Carnaval. Anàvem a missa
a l’església de Sant Vicenç, que
estava situada a la plaça del duc
de Gandia i a l’entrada hi havia
un pidolaire que demanava almoina.
En realitat, aquest era un
company que s’havia disfressat.
Darrere meu venia el meu germà
i, com que el va reconèixer, el va
tirar al terra de broma. Les Dames
de Sarrià van cridar el pare Ferrer
Pi i aquest es va dirigir a mi i em
va dir que ja podia fer les maletes,
perquè m’expulsava per haver pegat
a un captaire. Finalment, em
va castigar a dormir dos dies fora
de la residència i, com que no tenia
diners, vaig dormir al convent
de les monges de la plaça
Borràs. Quan vaig tornar a la residència
altra vegada, el pare Ferrer
Pi gairebé plorava a la porta. Era
molt bon home.
HEM PARLAT FINS ARA DELS
ESTUDIS AL QUÍMIC, PERÒ
ON HA DESENVOLUPAT
LA SEVA CARRERA
PROFESSIONAL?
“Una vegada em vaig cremar amb brom
i els professors van avisar el Pare Gil,
que va dir que la solució era aplicar benzè”
Abans d’acabar la carrera
ja m’havia contractat l’empresa
Cementos Rezola de
Sant Sebastià. Precisament,
ells van enviar-me a l’Institut
Eduardo Torroja de la
Construc ción y el Cemento
de Madrid per estudiar i
conèixer més coses del sector.
D’aquesta manera vaig
tenir l’oportunitat de visitar
grans fàbriques de ciment
i de familiaritzar-me
amb aquest mercat. Després
d’aquesta primera experiència
vaig tornar a Sant Sebastià
per ocupar el càrrec de
subdirector de fàbrica i vaig
quedar-m’hi deu anys més.
Durant aquest temps vaig
coincidir amb dos antics
alumnes que també eren del
Químic de Sarrià: Manuel de
los Santos i Julián Rezola.
I DESPRÉS D’AQUESTS
DEU ANYS?
Després de tot aquest temps estava
una mica cansat del món
del ciment i un amic meu que
era enginyer de mines va parlar-me
d’anar a treballar per a
una fàbrica de fibrociment que
s’anomenava Toschi, de Bremen.
Vaig treballar allà durant
deu anys més fins que vam decidir
anar a Portugal amb la família,
on vaig treballar durant
dos anys en una altra fàbrica
de fibrociment situada a 50 km
de Lisboa.
EN QUINES EMPRESES
HA DESENVOLUPAT
LA CARRERA?
També vaig treballar durant
15 anys a Uniland, d’on vaig
ser el director de qualitat.
D’altra banda, després de jubilar-me
vaig treballar com a assessor
de la segona cimentera
més important del món: Italcementi
Grup. Aquell lloc de
treball va comportar que hagués
de viat jar molt. Vaig conèixer
gent molt agradable i
també he deixat bons amics a
l’empresa.